TORRE DE L'ANTIC MUR D'ALBONS
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XVI
Descripció:
Obra del segle XVI. Edifici
militar. Torre de planta quadrada de la muralla del castell d´Albons, únic
vestigi actual d´aquest recinte. En resta dempeus la meitat inferior, a ponent
de la Plaça Major de la vila. És construïda amb grans reules devastats i carreus
angulars, de calcaria. A la planta baixa hi ha restes d'espitlleres de gran
alçada. Al NE hi és visible la unió amb un llenç del qual només queda
l'arrencada, al lloc on possiblement hi pogué haver un portal. Actualment la
construcció forma part d'una vivenda.
Notícies
històriques:
En un document de l´any 980
hi ha una notícia de lloc d’Alburne el qual s´anomena posteriorment en una
relació d´albergs del comte de Rosselló del segle XIII. La seva església de
Sant Cugat, amb elements arquitectònics alt-medievals, és documentada, però, a
la segona meitat del XIII. A inicis del segle XIII la família Destorrent
posseïa el castell d´Albons en feu dels senyors de Torroella de Montgrí. El
1272 el vescomte Dalmau de Rocabertí permutà els castells de Bellcaire i Albons
amb altres possessions amb l´infant Pere. D´aquesta forma, passà a la Corona i
el 1311 Jaume II el venia al comte Ponç V d´Empúries. El dit rei, que bastia el
castell del Montgrí, prohibí al comte que continués les noves fortificacions
d´Albons i Bellcaire; un dels motius de discòrdia d´ambdós personatges. El
1322, el mateix rei feia donació del domini d´Albons a Bernat d´Orriols, els
successors dels quals continuaren posseint-lo durant segles, cognominats Foixà
des de finals del XIV i Vallgornera a partir del XVI.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
El nucli antic d’Albons no ha
conservat massa bé la seva estructura original. El creixement del poble a
partir del primitiu recinte, l’obertura de vials fora muralla durant els
darrers segles i la lògica expansió urbana que ha enregistrat, han desfigurat
la primitiva estructura d’un nucli edificat en el punt més alt del turó, a
l’entorn de l’església i el castell.
Del teixit urbà medieval en queda
ben poca cosa, però es pot resseguir més o menys bé, i a vegades endevinar, a
partir de restes puntuals que apareixen en diferents llocs. La més ben
conservada és la única torre coneguda del recinte murat, que podem veure a
l’inici del carrer del Doctor Ramón Martí. És una torre de planta rectangular,
conservada fins uns cinc metres d’alçada, amb dues espitlleres al costat nord i
tres a la cara oest. Possiblement formava part de les defenses de la porta
principal d’entrada al recinte emmurallat.
La resta de la muralla, si s’ha
conservat, ha quedat integrada a les cases del poble, modificada, arrebossada i
tapada per les construccions posteriors. El seu traçat es pot resseguir força
bé pels costats de llevant i de migdia; en part, gràcies a l’estructura urbana
del poble i a la nomenclatura dels carrers.
El carrer Nou, al costat est,
darrere el castell, ha conservat aquest nom que tradicionalment s’ha atorgat
gairebé sempre a les noves vies que s’obrien en els nostres pobles fora
muralla. El carrer Puig i Sais –un nom modern- sembla que és el que ressegueix
l’antic recinte pel sud. Pel costat oest, el tram de muralla al que estaría
unida la torre que citàvem, no és visible. Però sembla que seguiria la part
posterior de les cases que ara tenen la seva façana al carrer del Pla. I pel
que fa a la banda nord, és encara més difícil delimitar el nucli medieval,
encara que possiblement caldria situar-lo paral·lel al traçat del carrer
Balmes.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada