Seguidors

dimecres, 29 de juny del 2022

MAS DE SANT MARTÍ DEL FORN DE VIDRE

LA JONQUERA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 























***********************************************************
Enllaç amb informació:

L’església de Sant Martí ha estat convertida en una masia coneguda per Mas del Forn del Vidre, nom que prové d’un antic forn de vidre que hi havia a l’indret. Aquesta església, avui masia, es troba a tramuntana de la vila de la Jonquera, entre el traçat de la carretera N-II i la riba esquerra del riu Llobregat de l’Empordà, prop d’on conflueix la riera del Forn del Vidre.

Història

No hi ha notícies documentals conegudes o publicades que es refereixin concretament a aquesta església. Francesc Monsalvatje recollí diverses tradicions, cap de les quals no és confirmada en documentació històrica. Esmentà la llegenda del cicle carolingi segons la qual Carlemany havia aixecat una església dedicada a sant Martí després de vèncer els àrabs. Altres versions identifiquen l’església carolíngia amb Sant Martí de Fonollar, a l’altre costat dels colls de l’Albera; o bé l’identifiquen amb unes altres dues esglésies, suposant que Carlemany havia erigit dos temples a sant Martí de Tours, un a cada vessant de l’Albera. El mateix autor esmenta la creença que l’església havia pertangut als templers. També retreu l’existència d’un pilar amb la inscripció SMA. TRINITAS en aquest lloc, i creu que l’església podia haver estat antigament dedicada a la Trinitat. Aquest pedró oratori, del segle XVII, és uns 100 m a migdia de l’església. En definitiva, cap d’aquestes notícies no es fonamenta en fonts documentals; la història de l’antic temple resta ignorada, per ara. (JBH)

Església

L’església alt-medieval de Sant Martí té les estructures molt amagades i cobertes per la masia d’època posterior que fou incorporada al conjunt. Aquesta masia que, totalment o en una bona part, deu correspondre a les primeres dècades del segle XVIII, fou adossada al costat de migdia de l’esglesiola, que, com s’ha indicat, hi quedà totalment integrada. L’interior del temple resta dividit en dues plantes per un sostre d’embigat; els baixos eren destinats a estable i magatzem, i el pis a habitatges. Exteriorment l’església queda amagada per la casa a tot el costat meridional, i també al sud-oest i al sud-est. Tanmateix, malgrat les alteracions considerables, no seria difícil retornar aquest temple medieval al seu aspecte originari, ja que n’ha conservat la majoria dels elements arquitectònics.

Aquesta església era de dimensions reduïdes, d’una llargada total de 15 m i una amplada de 5 m a la nau (mides exteriors). La planta és d’una sola nau, amb una capçalera al costat de llevant d’una certa complexitat. És formada per un absis semicircular molt allargat o aprofundit, a banda i banda del qual s’obren sengles absidioles a manera de transsepte. Aquestes absidioles són semicirculars, la de migdia una mica ultrapassada i la de tramuntana només de forma rebaixada. Les irregularitats també són acusades a la unió de la capçalera amb la nau, sobretot a l’interior, per l’estructura i la relació de les arcades i els diferents espais que comuniquen.

La petita nau era coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament ultrapassat, que arrencava d’unes marcades banquetes. Actualment és destruïda i només resten els inicis de la curvatura. 

A la capçalera s’han conservat els diferents trams de les voltes. La part central, corresponent a l’absis de planta allargada situat a l’eix de la nau, té un tram de volta de canó, lleugerament passada de radi, la qual, d’acord amb les característiques de la planta, acaba en un espai de quart d’esfera. Aquesta volta és adossada a l’extradós de l’arc triomfal que la comunica amb la nau. És un arc molt destacat, de mig punt una mica ultrapassat, que és sostingut per uns grossos pilars adossats, proveïts d’impostes de secció depla i bisell, llises.

Les dues absidioles tenen unes voltes de quart d’esfera, que incideixen a l’extradós dels arcs de comunicació amb l’espai presbiteral. Aquests arcs són, com el triomfal, de molt gruix, sobre pilars destacats i de perfil lleugerament ultrasemicircular, amb impostes de pla i bisell. Les tres arcades —l’arc triomfal i els de les absidioles— formen unes separacions marcades entre els diferents espais de capçalera i entre aquesta i la nau, a causa de llur estructura i l’escanyament dels muntants. A les voltes resten empremtes de les llates de fusta de l’encofrat utilitzat en construir-les.

A cadascun dels semicercles de la capçalera devia haver una petita finestra oberta vers llevant. Aquestes finestres han estat malmeses —com es pot comprovar a l’absis central— o bé són molt amagades. Actualment només s’observa bé l’estructura original de la situada a l’absidiola de tramuntana des de l’interior de l’edifici. S’hi comprova que es tracta d’una finestra d’arc de mig punt sobre muntants avançats o banquetes, dins una tipologia característica dels temples pre-romànics locals. Cal suposar que les altres finestres de l’edifici eren semblants.

Aquesta església tenia dues entrades, a migdia i a tramuntana. La porta del mur meridional, que era la principal, avui resta dins el mas i és poc visible. Devia ésser de la mateixa factura que la situada al mur de tramuntana, en el seu sector de llevant i molt apropada a l’absidiola d’aquest costat. És una porta molt estreta(80 cm), una mica enlairada respecte al nivell exterior del terreny. Consta d’un sol arc de mig punt que descansa sobre uns muntants avançats o unes banquetes marcades. Aquest arc és fet amb lloses múltiples, curtes i primes, col·locades en ventall, mentre que als brancals hi ha blocs de pedra voluminosos. L’entrada ha estat aparedada, segurament en una data força antiga per l’aspecte del mur que la clou.

L’edifici ha estat construït amb un aparell a base de blocs de granit, en general grossos i boteruts, només trencats o sense cap mena de treball, entre els quals hi ha petits rebles del mateix mineral; són lligats amb un morter ferm i sorrenc, que hi resta ben visible. Malgrat les formes irregulars de les pedres, hi ha una certa tendència a la sedimentació horitzontal, i els rengles de lloses inclinades que sovint formen un opus spicatum ben marcat són presents arreu, sobretot als paraments de capçalera. L’espiga, feta amb un material tan matusser i poc treballat, és certament singular; evidencia una ferma voluntat per part dels constructors d’emprar aquesta tècnica o tradició constructiva.

Només els arcs interiors han estat bastits amb pedres escairades, si bé també amb no gaire cura, i una mica polides.

L’esglesiola presenta unes característiques singulars per l’estructura de la capçalera trilobada. Els altres elements de l’edifici apunten vers una època clarament anterior a l’any 1000 que, d’acord amb la forma d’aquesta capçalera, deixant de banda la seva complexitat, situaríem dins el segle X, en el moment d’aparició dels primers absis de ferradura en substitució dels santuaris poligonals. Cal destacar l’existència de la petita porta secundària i oberta a tramuntana, que apareix en un bon nombre d’esglésies pre-romàniques empordaneses, com Sidillà, Carbonils, els Solers, Bellcaire, el Terrer, Tavellera i d’altres; és a dir, temples amb capçalera carrada o bé de ferradura, però datables amb anterioritat al segle XI. Aquestes curioses entrades al nord de les esglésies pre-romàniques d’aquest espai geogràfic no tenen una explicació clara i només admeten, de moment, hipòtesis diverses.

Un comentari a part mereix la tipologia de la capçalera trilobada d’aquesta esglesiola, que no té paral·lelismes clars en l’arquitectura coetània del país. Hom n’ha assenyalat només la semblança amb Sant Pere de Terrassa. Si de cas, caldria al·ludir a certes influències orientals, potser abusives, atesa la simplicitat i la rusticitat de l’esglesiola empordanesa.

Tanmateix, en la capçalera de tres lòbuls irregulars hi ha un remot precedent d’estructures semblants d’edificis religiosos d’època força posterior, dels quals el més proper geogràficament, que s’hagi conservat, és Sant Nicolau de Girona. És un exemple significatiu, en certa manera, ja que aquesta església gironina fonamenta la capçalera trilobada en un edifici anterior de caire funerari, també lobulat i de planta central.

Ens trobem, a Sant Martí del Forn del Vidre, davant una cella memoriae? Evidentment, la recuperació, la restauració i l’excavació de l’àmbit i l’entorn d’aquest edifici alt-medieval tan interessant serien molt convenients, i probablement aclaririen una part dels enigmes que planteja. (JBH)

L’estructura de l’església del Forn del Vidre és força estranya dins el context de l’arquitectura catalana alt-medieval. Els detalls constructius i tipològics permeten de situar-ne la construcció abans del segle XI, però sense poder fer més precisions, que tan sols una neteja i una exploració exhaustiva del monument permetrien.

Cal notar, però, la presència de la porta al costat de tramuntana, situació que també es dóna en altres esglésies empordaneses com Sant Feliu de Carbonils, Sant Romà de Sidillà o l’església del Terrer. També cal fixar-se en les similituds de l’arc amb els de Sant Joan de Bellcaire, la qual cosa pot contribuir a concretar-ne el marc tipològic dins l’arquitectura empordanesa anterior a l’any 1000. 

Vista exterior de la capçalera de l’església, des de llevant

Una vista exterior de l’edifici des del costat de tramuntana, amb l’absidiola corresponent i una porta d’entrada a la nau, avui tapiada 

Vista parcial de l’interior de la capçalera de l’església, avui alterada per la construcció de la masia

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb buna nau, capçada a llevant per un absis semicircular i amb una absidiola a cada banda

***********************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.infojonquera.cat/noticia/34867/sant-marti-del-forn-del-vidre

Entre el Portús i la Jonquera i en mig de l’espai que deixa la carretera N2 i la nova via del TGV, a tocar de la carretera i del riu Llobregat, hi trobem aquesta església molt primitiva que correspon al preromànic més primitiu (s. X).

Característiques
La principal característica és l’existència d’una capçalera de planta trilobulada, amb un absis central i dos laterals a manera de creuer; aquests darrers tenen forma semicircular per fora i de ferradura per dins. L’aparell constructiu és de pedra granítica, excepte en algunes filades de la capçalera, d' “opus spicatum”.

Estructura
L’església consta d’una sola nau i d’una capçalera formada per un absis semicircular molt allargat i aprofundit, flanquejat per 2 absidioles a manera de transsepte. Aquesta capçalera de tres lòbuls irregulars no té paral·lelismes clars amb l’arquitectura coetània i potser fou una influència oriental o potser té orígens funeraris (cella memoriae). Hi ha irregularitats entre el punt d’unió entre la capçalera i la nau, visibles en les arcades i en els diferents espais que comuniquen.

Pel que fa a obertures, tenia dues entrades, una a nord i l’altra a sud, aquesta poc visible, perquè ara hi ha afegides algunes dependències de la masia. La de nord és una porta estreta tapiada antigament que es troba una mica enlairada; està formada per un arc de mig punt de lloses múltiples, curtes i primes que, disposades en ventall, descansen sobre muntants avançats o banquetes marcades de blocs voluminosos.
L’edifici religiós consta de tres finestres, una a l’absis i dues a l’absidiola de nord.
Es va construir amb blocs de granit grossos i boteruts, només trencats i lligats amb morter, que tendeixen a una orientació horitzontal i hi ha presència d’Opus spicatum. Només a l’interior les pedres són escairades i més polides.
La coberta de la nau fou coronada amb una volta de quart d’esfera adossada a l’extradós de l’arc triomfal, que alhora l’adossa amb la nau. és un arc de mig punt una mica ultrapassat, sostingut per grans pilars adossats i proveïts d’impostes de secció plana i bisell llis.
Les absidioles foren coronades també en volta de quart d’esfera adossada a l’extradós dels arcs i comuniquen amb el presbiteri. Aquests arcs gruixuts descansen sobre destacats pilars de perfil semicircular, amb impostes. Encara conserva empremtes de encofrat.

Història
Correspon al segle X. Gairebé no hi ha notícies documentals conegudes o publicades. Segons una tradició o llegenda recollida per F. Montsalvatge l’església va ésser construïda per ordre de Carlemany “después de haber derrotado a los árabes en el Rosellón y haber hecho prisionero al rey Marfilio en Saclusa (La Clusa) lo que corrobora la lección V del rezo de este Rey que existe en la Catedral de Gerona “ubi in honore Sancti Martini eclesiam fabricavit”.
Hi ha un pedró oratori del segle XVII, a uns 100 metres a migdia de l’església, amb la inscripció: SMA. TRINITAS.
Al segle XVIII l’església, que no té culte, fou integrada dins el mas, deshabitat des de fa anys. A prop seu hi ha escassos vestigis del forn que li donà nom.

Un esdeveniment històric molt proper
El 1985 es va fer al mas i prats adjunts del Forn del Vidre una commemoració de la batalla de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 1285 al veí coll de Panissars, molt proper. Set-cents anys més tard es va fer aquesta commemoració amb presència d’autoritats catalanes que hi van fer parlaments i entitats diverses que van fer-hi activitats de vinculació identitària. Aquest episodi històric es va tornar a commemorar el diumenge 3 d'octubre de 2010, en el 725 aniversari d'aquesta batalla.
La batalla va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès de Felip III, batut en la retirada pels catalans. Pere II de Catalunya-Aragó confià l'avantguarda de l'atac a Ramon de Montcada i d'Aragó, que féu estralls amb els seus homes entre els fugitius tot respectant el rei francès, malalt de mort, i la seva família, malgrat que entre aquesta hi havia
Carles de Valois, que havia pretès la corona de Catalunya. Acabat l'assalt, la columna francesa fou atacada encara, poc després, per les tropes de Roger de Llúria, que havien desembarcat després de llur victòria naval de Roses.

Curiositats

A mitjans dels anys 90 es va especular amb la possibilitat de construir una estació de servei i un restaurant a l’entorn del mas i església del Forn del Vidre.
A tocar del mas hi va haver entre el 2004 i el 2007 la base operativa per a la construcció de l’actual túnel del Portús, pel qual hi ha de transitar el TGV.






***********************************************************
Altres enllaços amb informació:


***********************************************************










diumenge, 19 de juny del 2022

ANTIC PEDRÓ DE CABRERA DE MAR

CABRERA DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 










*****************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVII

Descripció:

Pedró format per una secció d'una columna de pedra, rematat amb una altar quadrat de pedra ajustat a les dimensions de la columna. Sobre d'aquesta plataforma hi ha fixada una creu de ferro.
El pedró és una columna o pilar que acostuma a commemorar algun fet memorable. En aquest cas es tracta de l'emplaçament religiós des del que es beneïa tot el poble.

Història:

L'altar que ara representa l'actual pedró fou traslladat des del seu emplaçament original fins l'actual, davant de l'església de Sant Feliu. En origen el pedró es trobava ubicat a la pujada de les Monges, en confluència amb el carrer Pere des Bosc.

*****************************************************



dissabte, 18 de juny del 2022

CREU DE TERME DE SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 







*****************************************************
Enllaços amb informació:

Aquesta creu de terme, situada a l'entrada del poble, fou refeta després de l'any 1936. Ara es troba en bones condicions.

Element aïllat. Monumental creu de terme formada per dos cossos, una columna que li fa de fust i la creu. La part inferior de la creu, en forma de capitell, està decorat amb motius vegetals. La creu té representada la crucifixió de Crist.

*****************************************************





CAN BARTOMEU

CABRERA DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




A uns 400 metres del poblat ibèric de Burriac trobem la masia de Can Bartomeu, una de les més significatives de Cabrera de Mar. L’edifici actual es del segle XVII i té l’estructura clàssica de tres cossos: planta baixa i planta pis, perpendiculars a la façana principal. Les ampliacions, fetes a mida que el mas anava prosperant, han dotat la casa d’elements arquitectònics gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics. A la façana principal de Can Bartomeu destaca el portal rodó amb dovelles, el pedrís per seure i unes finestres gòtiques de finals del segle XV. Més amunt, les dues finestres del primer pis, del segle XVII o XVIII, i un rellotge de sol esgrafiat ón es inscrita la data de la garant ampliació del mas: 1779. Cal destacar també la cuina -que conserva l’enllosat original, la pica de pedra, els fogons encastats, les rajoles de les parets i l’enorme llar de foc-; això com el forn i els cellers on es poden veure dues premses amb les dates gravades de 1814 i 1836.

La trobada de construccions ibèriques i de moltes sitges fa pensar que podria haver estat una granja agrícola d’aquesta època. La primera masia, però es creu que data de finals del segle XII, i també en aquest segle apareix documentat el primer Bartomeu, un llinatge que va arribar a convertir-se en un dels més destacats del municipi.
































******************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XV

Descripció:

Es tracta d'una gran masia formada per un conjunt d'edificis que conformen una estructura rectangular vertebrada a l'entorn d'un barri. Pel que fa al cos principal de la masia respon a una estructura de tres cossos, planta baixa i planta pis, i afegit a la dreta, el pis superior del que en destaca una galeria porxada. La façana presenta una estructura simètrica, amb una teulada a dues aigües. En destaca la porta dovellada, al costat de la qual trobem el pedrís, així com les finestres d'estil gòtic. És ressenyable que sota la finestra principal d'arc conopial, just sota l'ampit, encara es conserva una espitllera. Del cos principal no només destaca per la conservació exterior, sinó que a l'interior encara es troben els paviments enrajolats, els embigats així com les voltes catalanes i de mocador. A la cuina destaquen la pica de pedra, rajoles decorades a la paret, i la gran llar de foc, així com el forn de llenya i el paviment original de lloses. El cos esquerre, també dominat per la simetria, revela uns trets posteriors, on dominen portes, finestres i balcons de forma rectangular. Del pati central en destaca la pica i abeurador, que s'alimentava de l'aigua recollida de la teulada, a partir del ràfec i canals. El conjunt es complementà posteriorment amb la construcció d'un nou celler, a manera de cos paral·lel, fet relacionable amb dues premses conservades que porten les dates de 1814 i 1836. Un dels trets poc habituals és la presència d'una comuna, que sobresurtia del primer pis i desguassava directament al femer exterior, tot ubicat a la part posterior de la casa.
A finals del segle XVIII sembla que fou quan es construïren les edificacions exemptes del cos principal, com la masoveria, el paller i l'era.
A nivell paisatgístic la casa compta amb alguns elements botànics rellevants com el conjunt de 5 xiprers, en especial els 2 del sector nord, que per llur simbologia d'hospitalitat són elements comuns en les masies. També té la presència d'un cedre de l'Atles, que li confereix un aspecte colonial, així com una noguera i un eucaliptus de més de 20 metres d'alçada (Rovira i Vinyals 2005).

Observacions: 

En aquesta masia trobem un rellotge de sol de pols de marbre i terra de colors, de forma rectangular, i de tipus vertical declinant, del que en destaca l'any en el que fou realitzat, el 1779. També se'n conserva el seu lema; "Les hores passen Aprofita-les bé". Aquest rellotge forma part de l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2935, on es descriu com a rellotge de "orientació sud-oest, emmarcat en un marc rectangular que inclou el lema, numeració aràbiga, marques horàries a les hores i mitges hores de les 9 a les 7, en sèries de 12 hores, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors terrosos, les línies horàries estan recollides dins una línia corba acabada amb una fletxa. Ornamentació amb motius florals".

Història:

En el fogatge de 1497 ja apareix documentat en Guillem Barthomeu. Succeix el mateix en el fogatge de 1553 on el cognom Bertomeu també hi està representat. Tal vegada es podria relacionar aquest cognom amb un mas primigeni, gràcies a un document del segle XII, on Joan Bartomeu permuta una finca amb vinya i oliveres (Modolell 1993). També fent referència al segle XII existeix un document de l'any 1835 que conté un arbre genealògic dels Bartomeu que remonta fins l'any 1181 (Modolell 1993). En aquest mateix document s'explica els fets que van tenir lloc en aquesta casa, pels quals morí l'any 1813 Feliu Bartomeu degut a un atac de bandolers en el marc dels esdeveniments de la Guerra del Francès; posteriorment morí també l'hereu en el marc de la Guerra dels Carlins (Modolell 1993).
Pel que fa a la casa, hi ha un llinda gravada amb la inscripció de l'any 1662, seguida per la lletra B.
En el llibre de Bonet (Bonet 1983) es parla d'una inscripció gravada: Pau Bertomeu, Pagès, 30-IX-160?.

******************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.cabrerademarpatrimoni.cat/moderns/can-bartomeu/

https://www.cabrerademar.cat/el-municipi/equipaments/can-bartomeu

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2350

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-7266-cat-can_bartomeu_de_cabrera_de_mar.htm

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=7&consulta=MCU0KzA4MDI5MSU=&codi=8369

https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742

******************************************************