Seguidors

dijous, 16 de juny de 2022

DOLMEN DE LA TAULA DELS TRES PAGESOS

LES GAVARRES - FORALLAC -  EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/















***********************************************************
Enllaç amb informació:

Localització:

A la dreta del camp de la cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la primera que ens menarà –baixant- ver el mas Cals. Arribats a aquest mas s’ha de seguir la pista en direcció a la carretera de la Ganga fins a trobar un pronunciat giravolt al cap d’1`550 quilòmetres. Allí, vora la riera de la Cavorca, a la dreta de la pista i tocant aquesta és situat aquest dolmen. Des del monument fins a la sortida de la pista a la carretera de la Ganga –entre els punts quilomètrics 9 i 10- hi ha 2`900 quilòmetres de distància, o sigui que també es pot visitar fàcilment entrat per la Ganga si solament es vol veure aquest megàlit. Fàcil de trobar.
Història:
El dolmen conegut per Josep Botey i Riera fou primerament publicat per Lluís Esteva i Cruañas amb bones planimetries l’any 1965. El classificà com un monument dubtós i esmentà les cassoletes que presenta la coberta explicant la llegenda que els envolta.
L’any 1977 fou ressenyat per Joan Badia i Homs fent esment de les cassoletes; també el cità l’any 1981.
Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual, l’any 1984 el classificaren com una galeria catalana petita.
L’any 1986 Josep Castells i Camp el classifica com una galeria catalana petita.
Enriqueta Pons i Brun, l’any 1987 el cità classificant-lo com una galeria catalana petita.
Els autors de Girona pas a pas el citaren l’any 1988.

Descripció:
Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra atrinxerada en el terreny pel sector de ponent i bastida transversalment en el pendent. Del túmul artificial de tendència circular en queden restes visibles.
La seva entrada és orientada al sud-oest (185º + 5º).
El monument visible amida interiorment 2'50 m de llarg, per aproximadament 1'50 m d’ample, per 0'75 m d’altura màxima.

Estat de conservació:
Actualment (25-XI-89) el dolmen conserva 5-6 lloses de la seva cambra, 2 laterals de llevant, 2-3 laterals de ponent i 1 llosa de capçalera migpartida. La seva coberta és trencada en tres trossos i presenta 4 cassoletes, 2 grans i 2 petites, fetes amb una eina metàl·lica en època històrica. Part del passadís segurament fou destruït per la pista que hi passa a la vora. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna en resten testimonis vistents darrera la capçalera.

Materials arqueològics:
Inexistents. El monument no ha estat excavat mai científicament.

Cronologia:
Pel tipus arquitectònic del sepulcre, podem deduir que fou construït vers 2700-2200 aC.

***********************************************************

Altre enllaç amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=19&consulta=MCU2KzE3OTAyNiU=&codi=1702

El jaciment del Dolmen de la Taula dels Tres Pagesos està situat al paratge de la riera de la Cavorca al terme municipal de Forallac sent l'únic de l'entorn situat en baixa altitud.
Per accedir al jaciment cal agafar la pista que va de Fonteta cap a Fitor. A uns 900 m de Fonteta es troba una bifurcació on cal seguir a la dreta. A uns 1,5 km. es troba la intersecció amb el Camí de Fitor que surt a l'alçada del quilòmetre 6 de la carretera de Palafrugell a la Bisbal C-66. Cal seguir uns 2,8 km. fins arribar al Camp de la Cadena de Fitor. En aquest punt es conserven els pals que aguantaven la cadena que anys enrere barrava el pas del camí. D'aquest punt cal agafar el camí de mes a la dreta i a pocs metres hi ha una bifurcació que porta pel camí de l'esquerra (principal) al Mas de Cals, situat a uns 2,150 km. de la bifurcació. Uns 900 m després del Mas Cals hi ha una cruïlla de la qual surten tres camins. Cal agafar el de l'esquerra que porta cap a la carretera de la Ganga. A uns 700 m, just en un pronunciat revolt de la pista a la dreta es situa el dolmen. Aquest es troba a la dreta de la pista, just a tocar d'aquesta, de manera que la seva obertura va afectar l'estructura del túmul.
Als anys 60 el Dolmen pateix una destrucció amb motiu de la construcció d'una pista forestal. Aquests treballs van afectar la part est del túmul perden així el suport estructural de la cambra i el col·lapse de les lloses que ho formen.
Joan Botey i Riera descobreix el jaciment a mitjans dels segle XX però fins l'any 1965 Lluís Esteva i Cruañas no publica per primer cop dades descriptives de l'indret.
Anys més tard, al 1990 Tarrús ho descriu com una galeria catalana de petites dimensions amb una cronologia al voltant del 2200-2700 ANE.
L'any 2004 la Universitat de Barcelona realitza una prospecció per diverses estructures megalítiques i estudien també el Dolmen.
Posteriorment, l'any 2012, la Universitat Autònoma de Barcelona, es realitza una planimetria de totes les lloses conservades i es van realitzar un total de dos sondejos; un a la zona sud de l'exterior de la cambra, i l'altre un sondeig al nord de la cambra. El resultat d'aquesta intervenció va ser la documentació dels nivells de fonamentació de les lloses.
Dins del mateix projecte, l'any 2013, es realitzen dues actuacions una primera de reconeixement i la segona d'excavació en extensió. Els resultats van confirmar la tipologia de l'estructura com a galeria catalana petita ja citada per Tarrús. Es va identificar una cambra amb planta rectangular diferenciada per amplitud i alçada del corredor. La cronologia d'aquests edificis funeraris es troba al Neolític Mig (4000-3200 ANE). De l'interior de la cambra també es van recuperar una resta faunística, fitòlits, ceràmica i una làmina de sílex. Aquests materials van ser analitzats amb mètodes de datació que van donar una forquilla entre el Neolític mig-final i l'Edat del Bronze inicial.
Al desembre del 2014 es va dur a terme una intervenció de consolidació i adequació del dolmen. Es van substituir les lloses de la coberta extretes durant l'excavació de la cambra i es va reconstruir parcialment el túmul per tal de guanyar punts de recolzament.

***********************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17902015.html

https://www.portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-baix-emporda/arqueo-baix-emporda-forallac/2926-arqueo-forallac-taula-tres-pagesos

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/04/dolmen-de-la-taula-dels-tres-pagesos.html

http://lesgavarres.blogspot.com/2008/01/la-taula-dels-tres-pagesos.html

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/805020-restauren-a-les-gavarres-el-dolmen-neolitic-de-la-taula-dels-tres-pagesos.html

***********************************************************



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada