CASTELL DE BURRIAC
CABRERA DE MAR - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Història
El document més antic que fa referència al castell és de
l’any 1023, que esmenta un “castri Sancti Vicencii” que pertany a la comtessa
Ermessenda de Carcassona (vídua del
comte de Barcelona Ramon Borrell i mare de Berenguer Ramon I). Els comtes de
Barcelona en mantindran la propietat fins al segle XIV, tenint-lo infeudat a
les famílies Sant Vicenç, Castellvell, i Desbosc, com a senyors, cavallers i
castlans.
Un document de l’any 1313 és el primer document on s’anomena
el castell amb el nom de “Burriac”. L’any 1471 el castell passa a mans de Pere
Joan Ferrer, que es feia titular “baró del Maresme”.
Els dominis de la Baronia comprenia els antics termes de
Mataró, Argentona, cabrera, Vilassar i Premià.
Cal tenir en comte que els senyors de Burriac ho eren també del Castell de Vilassar i, en temps de Pere Joan Ferrer, del Castell de Mataró.
Pere Joan Ferrer
En Pere Joan Ferrer era un personatge singular que neix a
Barcelona el 1431 i mor al Castell de Burriac el 1502 o 1504. De família benestant,
va ser militar i home de lletres (va escriure un tractat sobre la guerra, “Sumari
de batalla a ultrança” i “Pensament”, obra de temàtica amorosa). Va lluitar al
servei de la Generalitat defensant Barcelona contra el rei Joan II d’Aragó,
però l’any 1471 va canviar de bàndol. El rei li va pagar aquesta traïció amb el
lliurament de la vila de Mataró, del Castell de Burriac i dels pobles d’Argentona,
Cabrera, Vilassar i Premià. Va participar en les lluites contra França, i en
recompensa li va ser concedida la jurisdicció civil i criminal sobre els seus
dominis.
Temible cavaller, va exercir de senyor feudal, fins que els seus vassalls, molestos pels abusos, van alliberar-se per fi del jou feudal quan, el 1480, el rei Ferran II el Catòlic reincorporà aquests pobles a la seva jurisdicció.
Les cisternes
Per proveir-se d’aigua, els habitants del castell havien
de recollir l’aigua de pluja o anar a buscar-la a les fonts situades a la vall.
En cas de setge era molt important tenir una bona reserva d’aigua potable.
Citant novament Carreras i Candi: “Les cisternes solien construirse
ab molta industria, estudiant la manera de que la aygua se conserves mes
potable. En lo segle XV se prenia la precaució d’embatumarles interiorment”. El
castell té dues cisternes; la gran està situada al recinte jussà, i una altre
de més petita al recinte sobirà, al costat de la torre d’homenatge.
En temps moderns, la imaginació popular ha interpretat les cisternes com a masmorres o presons subterrànies.
Magatzems i quadres
Com en el cas de l’aigua, el castell havia d’estar proveït d’aliments per a resistir llargs setges, i potser aquesta funció és la que tindrien les estances situades al recinte jussà. Al costat de la porta d’entrada hi haurien també, les quadres dels cavalls.
Les forques
Per mantenir el poder sobre els seus vassalls, el senyor
feudal no en tenia prou amb l’amenaçadora presència del castell, sinó a més
comptava amb els instruments de càstig per sotmetre als insubmisos i
delinqüents. Càstigs que, segons els usatges, podien ser “trencar peus i mans,
i, si fos el cas, arribar a l’últim suplici: penjar els seus cossos”. Aquesta
darrera sentència s’executava a les forques, situades en llocs ben visibles,
normalment marcant els límits del territori.
A Cabrera, al lloc on encara es conserven els forats a la roca on estaven clavades les forques del Castell de Burriac, es coneix amb el sinistre nom de “turó de l’infern”.
La fi del castell
El 1532 la propietat del castell torna a la família
Desbosc, fins a l’any 1671. Desprès queda abandonat i passa per diversos
propietaris.
Finalment, l’any 1990 l’adquireix l’Ajuntament de Cabrera
de Mar.
Els anys 1993 i 1994 s’hi excava i es consolida per
evitar-ne la degradació.
L’any 1993 és declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional).
Època: segle
X
Descripció:
Castell medieval, situat
dalt d'un turó a 400 metres sobre el nivell del mar. Té sota seu un antic
poblat ibèric. És conegut també amb el nom de Castell de Sant Vicenç.
Es tracta d'un recinte murat de planta irregular
que s'adapta al terreny escarpat. La part jussana presenta un bastió, al costat
de la porta principal, i un recorregut de muralla que clou un pati interior,
destinat a estances de servei, bestiar i magatzem al nord, i un altre al sud.
La part sobirana, o de residència, està dominada per la torre de l'homenatge,
de planta circular. També trobem aquí la cisterna d'època romana, reutilitzada,
i la zona de sales nobles en la part central i de llevant, amb la capella de
sant Vicenç, flanquejada per la gran sala d'armes gòtica al costat sud i una
altra sala al nord.
En general l'aspecte que veiem avui dia correspon
al castell del segle XV, quedant només alguns testimonis de les construccions
del segles X-XI i la cisterna d'època romana, que es va aprofitar en
construccions posteriors
Capella de Sant Vicenç
Restes de les voltes del temple corresponent a
Sant Vicenç. S'accedia des de dins del clos del castell i l'absis principal
forma part del primer cercle emmurallat. Segons sembla, la part que resta és la
part més primitiva, com la base de la torre i algunes de les parets, al segle
XII. Segons l'escriptor Heribert Barallat (1878), la capella era dividida per
un arc en dues meitats, separant la construcció primitiva d'una altra més
moderna.
Torre mestra
Torre de planta circular de mur de 1,25 m de
gruix. La porta d'accés es troba a 3 m del terra. A la torre s'hi accedia per
una escala llevadissa o per un pont de balança. No fou emmerletada. La torre és
dividida en dos parts per un pis fet de voltes encanyissades. La part inferior
de la torre correspon al castell primitiu i fou modificada a les diferents
etapes de construcció del castell. La resta de la construcció correspon, igual
que la capella, al segle XV.
Cisterna
Una de les tres cisternes del castell. Es troba a
la part sobirana, a peu de la torre. Pel seu estat de conservació sembla correspondre
a èpoques més recents respecte a la construcció primitiva. En una altra de les
cisternes del castell se suïcidà el jove poeta modernista, Antoni Isern.
Notícies
històriques:
Castell termenat. Documentat
el 1023. Abans dit de sant Vicenç.
Entre els segles Xi i XII es va edificar el
primitiu castell. Durant el segle XV el senyor del castell va ampliar i renovar
les instal·lacions, la qual cosa va permetre que fos habitat durant els dos
segles següents, i ja dins el segle XVIII fou definitivament abandonat, tot i
que sembla ser que la capella de Sant Vicenç, la qual llavors ja depenia de la
parròquia de Sant Feliu, va continuar funcionant de manera discontinua fins el
segle XIX.
L'any 1990, l'Ajuntament de Cabrera de Mar va
adquirir el castell. Actualment es troba consolidat i és visitable.
Capella de Sant Vicenç
L'any 1214 s'instituí un dels beneficis, pels
quals els drets dels serveis i retribucions eren garantits pels senyors del
castell, Guadald de Sant Vicenç i la seva muller Guilleuma.
Fins 1836 subsistí, amb culte, la capella dedicada
al màrtir Sant Vicenç. La seva existència és esmentada el 1141.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada