Seguidors

divendres, 17 de juny del 2022

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'ULLÀ

ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






















A finals del segle XVIII els canonges de Santa Maria d’Ullà promogueren la construcció d’una nova església a l’interior del poble, en un lloc elevat, resguardada de les avingudes del Ter.

El nou temple fou consagrat el 1804 i va substituir Sant Andreu com a església parroquial. La comunitat de canonges va finir vers el 1840.

Una escalinata doble permet accedir a l’església, imponent i sobredimensionada, d’estil neoclàssic. La façana està delimitada per una cornisa motllurada i sinuosa amb pinacles i esferes. El portal està emmarcat entre pilastres amb capitells jònics que sostenen un entaulament coronat amb una fornícula buida.

L’edifici és de planta de creu llatina amb una gran cúpula a la zona del transsepte i amb un absis rectangular.



El misteri del campanar inacabat

El campanar està a mig fer, sense acabar, com si d’un dia per l’altre s’haguessin esgotat els diners per finalitzar l’obra. Aquest es un fet comú en altres campanars veïns i contemporanis. Les obreries eren institucions populars encarregades del finançament de la construcció i del manteniment de les esglésies. Fortes crisis econòmiques, en bona part causades per les guerres continuades, van impossibilitar l’acabament d’alguns temples parroquials. A Ullà l’esclat de la guerra del Francès el 1808 va dificultar l’acabament de les obres.


La Mare de Déu de la Fossa

Al presbiteri de l’actual església hi ha exposada en un cambril la talla romànica policromada de la Mare de Déu de la Fossa, d’inicis del segle XII, provinent del primer monestir que va quedar sepultat sota les sorres del Ter.

L’escultura, feta sobre fusta d’àlber, representa la Verge Maria sedent amb l’infant assegut a la falda. Ambdós, vestits amb una túnica, tenen un tractament hieràtic. Destaca la definició dels rostres i dels plecs de la roba. Constitueix un dels exemples més destacats d’escultura romànica en terres gironines i una de les marededeus més antigues que s’han conservat.








**********************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII

Descripció:

Temple d'una nau força àmplia, amb capelles laterals, transsepte amb cúpula central i capçalera rectangular: planta de creu llatina. Les voltes són de llunetes i tenen cornisaments motllurats. El presbiteri conté un cambril en el qual s'exposa i es venera la imatge romànica de la "Verge de la Fossa".
En el frontis hi ha la portada d'arc rebaixat, pilastres i capitells jònics simulats, entaulament amb motllures i pinacles amb semiesferes i al centre una gran fornícula -ara sense imatge- sobre la qual hi ha gravat l'any 1792. Més amunt s'obre un rosetó i a la part alta un òcul. El contorn superior de la façana és sinuós i té pinacles amb esferes de pedra. Sobre l'angle NW de l'edifici es dreça el campanar de planta quadrada que restà inacabat a l'altura dels pilars.
La façana és construïda amb carreus escairats; els altres murs amb grans pedres sense tallar i carreus angulars; l'interior és cobert d'arrebossats.
Mare de Déu de la Fossa
Talla policromada romànica del segle XI, prové de l'antic priorat canonical de Santa Maria d'Ullà. L'any 1804 la comunitat es traslladà al nucli de la població.

Notícies històriques:

La canònica prioral agustiniana de Santa Maria d'Ullà fou fundada, a ponent del poble, a la plana on, sobretot a partir del segle XIV, patí sovint les avingudes del riu Ter. La canònica fou establerta pel prevere Pere Vidal l'any 1121, amb el consentiment del bisbe de Girona, el comte d'Empúries i el senyor de Torroella de Montgrí, casa aquesta, que seria conspícua protectora del cenobi. L'any 1178, a l'estiu, la canònica fou saquejada per corsaris sarraïns del governador de Mallorca Muhammad ibn Ishaq ibn Ganiya. Alguns canonges varen ésser degollats i d'altres fets captius, segons es conta al "Cronicó d'Ullà". L'any 1182fou consagrada una nova església per Berenguer, arquebisbe de Tarragona i Ramon Guisall, bisbe de Girona; quedaren confirmats al priorat els drets de les parròquies de Sant Andreu d'Ullà i de Bellcaire, Canet, Casavells, Matajudaica, Llabià i Fontanilles. La decadència s'inicià amb els priors comendataris des del 1452. La comunitat fou secularitzada el 1592 i convertida el col·legiata. Amb un prior i quatre canonges subsistí fins el 1842, any de la seva extinció.
A finals del segle XVIII es començà a construir la nova església a la sagrera del poble, al costat de l'antiga parroquial, enlairada sobre la plana; fou beneïda pel prior Masdevall el 20 de juliol del 1804, any en què la col·legiata hi fou traslladada. No queden, pràcticament, restes de la canònica medieval. A mitjan segle XIX el P.J. Villanueva veié encara els dos temples, mig ensorrats, un sobre l'altre, en ruïnes. Extingida la col·legiata, l'església de Santa Maria restà com a parroquial d'Ullà, quedant sense culte l'antiga parròquia de Sant Andreu.



**********************************************************
Altres enllaços amb informació:






**********************************************************


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada