Seguidors

diumenge, 27 de setembre de 2020

 CAL NOI

ANGLÉS - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



Edifici del segle XVI-XVII que preserva quasi tots els seus trets originals. La casa, coneguda també per ca n’Aulet, té tres plantes i fa cantonada amb la plaça de la Vila. Hi destaca la gran porta principal i quatre de les finestres, especialment la cantonera, d’estil renaixentista.












Enllaç amb informació:

que diu:

Època:  XV - XVI // XX 

Descripció:

Casa de tres plantes i coberta de dues aigües a façana que fa cantonada amb la plaça de la Vila. L’edifici té planta rectangular i una façana amb l’arrebossat en molt mal estat. Respon a la tipologia de casa medieval amb elements renaixentistes. Es pot dividir en dos parts, la façana del carrer Major i la de la travessera del carrer d’Avall.
La planta baixa té, a la façana principal, dos portals. Un és de forma rectangular i l’altre amb forma de mig punt. L’obertura rectangular té una gran llinda monolítica amb decoració floral i triangular a la part inferior central. I la porta d’arc de mig punt està formada per grans dovelles que toquen amb la finestra del primer pis. A la façana lateral hi ha una porta rectangular, emmarcada de pedra, però més petita, que presenta un dintell alçat de forma d’arc de mig punt peraltat. Actualment, aquesta és l’entrada d’una Escola de música.
El primer pis té quatre obertures rectangulars, totes emmarcades de pedra, amb muntants de grans blocs i llindes i ampits molt treballats. Dues de les finestres són d’estil gòtic, de pedra sorrenca, i dues són d’estil renaixentista, de pedra de Girona. Les gòtiques presenten llindes d’arc conopial lobulades, formades per dos blocs units, una amb caps humans decoratius al final del guardapols i l’altre sense aquesta figuració. També tenen les impostes decorades amb motius florals i heràldics. Les renaixentistes són geminades i situades a la cantonada. Tenen llindes monolítiques, guardapols, motllures i petxines decoratives a les quatre impostes.
El segon pis té quatre obertures, dues de les quals són a la façana del carrer Major. Una d’aquestes és emmarcada de pedra i amb llinda d’arc conopial lobulada amb caps antropomòrfics com a la finestra central del primer pis. L’altra finestra i les de la part lateral són més senzilles i sense emmarcament de pedra, a excepció d’una petita finestra de permòdols.

Notícies històriques:

La planta superior presenta reformes parcials i recents (segle XX) a les obertures, així com els interiors d’una part de la casa.

Altres enllaços amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=ANGLES&page=2&pos=18

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7218







 CA LA MARIETA

ANGLÉS - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



A la llinda de la porta esquerra de la planta baixa hi ha inscrit IESUS MARIA 1658

A la llinda de la porta dreta de lap lanta baixa hi ha inscrit LO · DOCTOR · GARAU · LORELLA 1658


A la llinda del balcó del pis hi ha inscrit any 1658

Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVII - XX

Descripció:

Edifici entre mitgeres de tres plantes i coberta a dues aigües cap a façana del costat esquerre del carrer d’Avall.
La planta baixa té dues portes emmarcades de pedra, una més gran que l’altra. La més gran té les impostes avançades i retallades a la part inferior en forma de quart de cercle, a mode de obertura de permòdols. Destaquen les llindes de pedra de les portes, sobretot la que presenta una fornícula amb volta motllurada en forma de petxina.
El primer pis té un balcó també emmarcat de pedra.
El segon pis està separat per una cornisa de pedra i conté quatre finestres de fusta sota un ràfec de que sobresurt un metre de la façana amb un embigat de fusta de nou peces.
Tota la façana és de pedra vista de recent reforma i neteja.

Notícies històriques:

La llinda de la porta dreta de la planta baixa té una inscripció que diu:
LO · DOCTOR · GARAU · LORELLA 1658
A més, a la fila de la data, hi ha gravats a un cantó i altre dels números decoracions cargolades i, entre els números, una decoració de petxina i flor.
La llinda de la porta esquerra de la planta baixa té una inscripció de diu:
IESUS MARIA 1658
I en aquest cas també hi ha decoració cargolada i, al centre, una fornícula petita que hauria albergat alguna imatge, possiblement de la Verge Maria.
La llinda del balcó del primer pis, de tres peces, conté una inscripció amb la mateixa data de 1658.

Altres enllaços amb informació:




 CAL FARMCÈUTIC

ANGLÉS - LA SELVA

dissabte, 26 de setembre de 2020

 ORATORI DE SANT DALMAU MONER

ENTRE ELS TERMES DE PALOL DE REVARDIT - EL PLA DE L'ESTANY

I

CANET D'ADRI - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Per un corriol entre farigola, romaní, pins i roures et porta fins a l’oratori dedicat a aquest sant nat a Santa Coloma de Farners el 1291. Era de l’orde dels dominics i va morir a Girona el 1341.

Aquest tram de pujada està vorejat de 14 creus de prop d’un metre d’alçada fetes en ciment i decorades, parcialment, amb trencadís verd i vermell. 

https://cecbanyoles.cat/2-ena-sortida-grup-treball-recuperacio-patrimoni-pla-lestany-palol-revardit-oratori-sant-dalmau-moner/

 





































Beat Dalmau Moner conegut com a Sant Dalmau (Santa Coloma de Farners 1291 – Girona 1341)


DOLMEN DEL TURÓ DE SANT DALMAU o DOLMEN DE LA MOTA

ALS TERMES MUNICIPALS DE CANET D'ADRI - EL GIRONÈS

i

  PALOL DE REVARDIT - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 













Enllaç amb informació:

que diu:

Cronologies:

Des de Neolític Final fins a Bronze Final ( -2500 / -650 )

Tipus de jaciment:

Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmen

Descripció:

En un lloc dominat sobre Canet d'Adri dins un bosc degradat d'alzines i pins es situa la construcció megalítica de La Mota. Aprofita els gressos de la Formació Rocacorba, sobre la que es situa, per a l'extracció de llosses amb les que construir el megàlit. La seva orientació és E-SE, i les seves dimensions son: Cambra: Longitud màxima: 4m. Amplada màxima: 1'60m. Anell-cromlec: Diàmetre: 9-10 m. Alçada: 1'30 m. Llosses: Alçada màxima: 1'10 m. Amplada màxima: 2 m. Gruix màxim: 0'28 m. A nivell constructiu s'observa que les llosses que formen la cambra han estat clavades en solcs oberts en la roca mare i algunes d'elles falcades amb tascons. La llosa de la capaçalera és 40 cm més ampla que la cambra i per tan sobresurt lateralment i es recolza sobre les lloses laterals. El túmul estava molt malmès per l'erosió i per la construcció del camí, per tant no es pot determinar amb exactitud del diàmetre o l'existència o no d'un anell circular de pedres. Els materials arqueològics aparegueren remenats, per violacions anteriors de la cambra, excepte en un racó de la banda esquerra del corredor. - Materials ceràmics: - 164 fragments de ceràmica a mà, entre els que cal destacar: 2 fragments de bora d'una olleta amb nansa de cinta, 2 fragments de vora de col hemisfèrics. 1 fragment de panxa de vol campaniforme decorat i incís./1 fragment de gobelet campaniforme llis/ 1 fragment d'inflexió coll-panxa amb cordó imprès d'urna/ 1 fragment de vora de plat-tapadora.
Restes lítiques: 12 peces de sílex/ 3 esclats (un d'ells retocat frontalment)/ i 5 fragment de làmina.
29 denes i 6 fragment en esquist/2 denes en calcària/ 79 denes i 1 fragment en esteatitagris.
Restes antropològiques: 432 restes, 152 de les quals son peces dentàries de les que es dedueix un número mínim d'individus de 34/6. Les post-craneals, tot i estar alguns molt malmesos, alguns tenen signes evidents de cremació
A nivell de tipologia constructiva per les plantes i seccions sembla que podria tractar-se d'una galeria catalana (Tarrús, 1990), si bé actualment les restes són insuficients com per a definir-se la morfologia.
Cronològicament sols es pot establir una franja amplia que abasta del Neolític Final (vores d'olletes i d'escudella, algunes de les denes i el sílex) a Bronze Final (cordons amb impressions digitals, el plat-tapadora i l'urna) amb presència d'elements calcolítics (Campaniforme Pirenenc, gobelet i algunes denes).
Aquest sepulcre megalític podria estar relacionat amb el Dolmen de les Closes (Pujarnol) i amb el Puig del Moro (Sant Aniol de Finestres), els quals formarien un grup allunyat de les àrees megalítiques ben conegudes.


Dimensions:

4m. de longitud màxima, 1,60m d’ample, 1,10m altitud, 10m de diàmetre el túmul

Altre enllaç amb informació:

http://www.portalgironi.cat/index.php/arqueologia/arqueo-girones/arqueo-girones-canetadri/2608-arqueo-canetadri-turosdalmau

que diu:

El lloc es troba situat en el puig del mateix nom a 366 metres sobre el nivell del mar, darrera el contrafort de la serra de Finestres, a l'est. Localitzat en la cruïlla de tres termes municipals: el de Canet, el de Palol de Revardit i el de Camós, Conegut també com Turó de la Mota, de Canet d'Adri o Dolmen de Montbó. Correspon a l'època del Neolític final - calcolític (cultura megalítica): Bronze antic - mitjà i final.

És una galeria catalana descoberta per E. Sanz l'any 1974 i a l'any 1975 L.Esteva hi va realitzar treballs arqueològics.

S'hi recolliren 164 fragments ceràmics fets a mà, entre ells quatre vores (una d'elles te una nansa del tipus de cinta) un fragment carenat i d'altres decorats amb cordó imprès, corresponents a les formes de bol, escudella, tassa i plat - tapadora. S'hi va recuperar un fragment amb incisions d'època campaniforme, decorat amb una franja quadriculada, i un fragment de vora de gobelet de la mateixa època. També es localitzaren objectes d'ornamentació, denes de collar cilíndriques i discoidals, 29 peces i 6 fragments d'esquist talcós, 2 de calcària i 79 peces i 5 fragments d'esteatita.

Altres enllaços amb informació:

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/dolmen-del-turo-de-sant-dalmau-o-de-la-mota/

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/search?q=DALMAU

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17123001.html

https://www.museusdebanyoles.cat/EL-TERRITORI/Patrimoni-Hist%C3%B2ric/Jaciments-arqueol%C3%B2gics/Dolmen-del-Tur%C3%B3-de-Sant-Dalmau-o-de-la-Mota