Seguidors

dijous, 3 de setembre de 2020

ERMITA DE SANTA MARIA DEL MAR
o
SANTA MARIA DELS MASOS
L'ESTARTIT - TORROELLA DE MONTGRÍ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa














Adossada a l'ermita hi ha aquesta casa de la qual no he trobat cap informació i que potser va ser la rectoria, a la façan hi ha restes del que va ser un rellotge de sol.












Enllaç amb informació de l'ermita:

que diu:

Època: segle XVI-XVII
Descripció:
Situada en un turó proper a la carretera de Torroella a l'Estartit i adossada a un mas, és un petit edifici d'una nau amb volta de canó, capçalera carrada i coberta a dues vessants, amb el carener paral·lel als murs laterals. La façana d'accés té una porta rectangular emmarcada en pedra i una finestra de la mateixa tipologia. Al capcer hi ha un campanar de cadireta que té una obertura d'arc de mig punt.
Notícies històriques:
L'ermita de Santa Maria dels Masos o del Mar es troba documentada des del segle IX com pertanyent al monestir de Sant Medir, precedent de Santa Maria d'Amer. L'antic cenobi era denominat Santa Maria de Càrcer. L'edifici actual data probablement dels segles XVI-XVII.




Enllaç amb informació sobre el jaciment:

que diu:

Cronologies: Des de Romà República fins a Romà Baix Imperi ( -218 / 476 )
Descripció:
El jaciment arqueològic de Santa Maria del Masos es localitza en l'entorn del mas i l'ermita homònims, emplaçats actualment dins les instal·lacions del càmping Castell Montgrí. Per accedir-hi cal prendre la carretera de Torroella de Montgrí a l'Estartit (GI-641). En el punt quilomètric 4,7 i a l'esquerra de la carretera es troba l'accés al càmping.
El Mas i l'ermita de Santa Maria dels Masos se situen en un replà enlairat emplaçat al peu del Massís del Montgrí, entre el tossal Gros i la Torre Moratxa.
J. Badia, en un reconeixement del lloc quan aquest encara no era urbanitzat, va observar la presència d'algunes estructures i d'abundants restes ceràmiques. Aquest material ceràmic abasta una cronologia que va des dels segles II-I aC. (ceràmica Campaniana B, àmfora itàlica, T.S. itàlica) fins els segles V-VI dC. (ceràmica paleocristiana).
Durant la visita al jaciment l'any 2002 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Baix Empordà es va poder observar al marge sud de l'explanada on es situa el jaciment restes de murs seccionats d'uns 60 cm. d'amplada, així com restes d'un paviment de morter de calç i abundant material ceràmic en superfície. Es poden distingir fins a quatre murs, tres dels quals corren en direcció nord-sud i es troben seccionats transversalment. El quart mur transcorre paral·lel al marge i fa angle amb un dels altres tres, trobant-se seccionat longitudinalment.
Just al sud del mas, en l'angle sud-est de l'esplanada, es poden veure en el marge obert per un camí intern del càmping, restes molt evidents de dos paviments d'opus signinum superposats, un dipòsit també d'opus signinum i un mur.
El pla on se situa el jaciment correspon a la zona veïna a la piscina del càmping destinada a l'àrea de descans dels usuaris d'aquesta, per tant, el nucli principal del jaciment aparentment no ha estat gaire afectat per obres internes del càmping. No obstant això, l'obertura de carrers interns, l'aterrassament del vessant sud del replà, la instal·lació de l'enllumenat i, molt probablement, la construcció de la piscina han malmès alguns sectors del jaciment.
Dins l'ermita de Santa Maria es conserva una pica de marbre d'època romana provinent d'aquest mateix jaciment.

Altres enllaços amb informació:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada