Seguidors

divendres, 4 de setembre de 2020

ELS RENTADORS DE LA PINYA
LA PINYA - LA VALL D'EN BAS - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Sens cap dubte, tots els municipis i agregats de la comarca de la Garrotxa son indrets que cal anar a visitar sense pressa, admirant cada racó, cada masia, cada font, escoltant el silenci dels seus boscos de fagedes, arbredes, alzinars i rouredes, parlant amb els vilatans i conèixer la seva història.


El poble de la Pinya es troba situat al nord de la vall, entre les serres de la Raula i Sant Valentí, i al costat oriental del pla, vora la carretera.
La primera referència al topònim d’aquest indret, constituït per una església al centre i cases disseminades al seu entorn, la trobem documentada l’any 959 on s’anomena “pinna” a la parròquia del vescomtat i s’inclou en la donació testamentària que fa el Comte Guifré de Besalú a la catedral de Girona.

Adjunto enllaços del Comptat de Besalú on s'esmenta al Comte Guifré de Besalú tot i que algunes dades dels reinats dels comtes no coincideixen, farè consulta a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa:




Els safareigs o rentadors de la Pinya són els més ben conservats de la Garrotxa i els únics de la Vall d’en Bas.
Més enllà de rentar i esbandir la roba, el safareig era un indret de trobada, tertúlia i vida social per a dones i infants del poble. És precisament d’aquest fet d’on prové l’expressió “fer safareig”, que significa tafanejar o parlar de terceres persones.








Enllaç amb informació:

que diu:

Els únics rentadors públics que queden conservats a la Vall d’en Bas. Ens recorden l’aigua com un recurs limitat i comunitari de cada poble.
Donant la volta a l’església, molt a prop de la plaça, hom pot contemplar uns amplis i singulars rentadors públics que són els únics a la Vall en bon estat de conservació. Antigament els pobles construïen rentadors públics, on les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família.
Els safareigs eren espais on la gent solia socialitzar i conversar, fet pel qual encara queden expressions com “fer safareig” per indicar quan s’està rumorejant o explicant coses de terceres persones. Els rentadors públics tenen un gran valor com a patrimoni arquitectònic, reflex i mostra d’unes construccions funcionals i utilitàries pròpies d’una determinada època.
  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada