Seguidors

divendres, 4 de setembre de 2020

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA PINYA
LA PINYA - LA VALL D'EN BAS - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa











Enllaç amb una molt detallada informació:

que diu:

És documentat que des del 1011 es feien obres a l’església, que va ser consagrada el 1022 per Oliba (aleshores feia poc temps que era abat de Ripoll), segons que li pregà el bisbe Pere Otger de Girona. En aquesta ocasió el bisbe de Girona va cedir a l’abadia de Ripoll els delmes i les primícies de la parròquia, que des d’aleshores va ser possessió de Ripoll.
D’aquest edifici, que tenia una sola nau i estava capçat a llevant amb un absis semicircular, pràcticament no en queda res doncs el temple va ser profundament reformat en el segle XVIII, segons consta amb la data de 1770 incisa damunt l'òcul del frontis al damunt del portal i de la fornícula. S’hi van afegir capelles laterals, es va reformar tot l'interior, es va construir la torre campanar i també es va refer la façana de ponent.
De la fàbrica romànica es conserva part dels murs de migdia i de ponent i la porta tapiada a migdia, però sembla que aquesta part conservada no pertany a l’església consagrada per Oliba, sinó a una obra posterior, ja que els carreus són grans i sense polir.
El lloc formà part del vescomtat de Bas. El 1472 rebé un privilegi del vescomte Bernat Joan de Cabrera atorgat als veïns de la Pinya.
Consta d'una nau coberta amb una volta de canó i d'un passadís al costat esquerre; té un cor i la capçalera recta. Els seus murs són de carreus als baixos, arrebossats i pintats de rosa pàl·lid la resta.
El campanar té un primer cos de planta rectangular i un de segon octagonal coronat per una cornisa motllurada amb petits pinacles als angles i una teulada piramidal vuitavada coberta de plaques de coure i amb un petit pinacle al cim. La cel·la queda oberta amb finestres d'arc de mig punt, una a cada costat altern; els seus murs són de carreus irregulars. L'escala que puja pel seu interior és d'obra i va de paret a paret sobre voltes catalanes.
Fins l'any 1936 es venerava en aquest temple una talla de la Mare de Déu, del segle XII, coneguda també com la Mare de Déu de la Cabeça. Rebia aquest nom a causa de la desproporció del seu cap i per aquest motiu els fidels hi acudien per evitar mals de cap. En el segle XVII li van col·locar una corona metàl·lica. Es creu que va ser traslladada al Museu Arqueològic d'Olot als inicis de la Guerra Civil, però malauradament això no va ser suficient per a evitar la seva desaparició l'any 1939. La imatge de la Mare de Déu que hi ha a l’interior de l’església és obra de Modest Fluvià. També és d'especial interès la pica baptismal d'immersió procedent de Sant Joan dels Balbs datada del segle XII.



*******************************************************************


*******************************************************************
Altres enllaços amb informació:





*******************************************************************
Davant l'església hi ha el cementiri.


























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada