MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
EL MONESTIR DE SANT ESTEVE ALBERG DE REFUGIATS I HOSPITAL MILITAR
BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El monestir de Sant Esteve alberg de refugiats i hospital militar
Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l'antic monestir de Sant Esteve va ser utilitzat successivament com a caserna de les milícies antifeixistes, presó, magatzem, alberg de refugiats i hospital militar. L'edifici, seu fins llavors de Casa Missió, havia estat confiscat en els primers dies de la guerra, essent saquejat tot seguit: es va estimbar la campana Martiriana i es van destruir el retaule major barroc, les imatges de la sobreporta o el cap de moro de l'orgue, entre d'altres elements patrimonials. Però es van salvar de la destrossa el retaule gòtic de la Mare de Déu de l'Escala i l'arqueta de Sant Martirià gràcies a la intervenció de les autoritats i de l'arquitecte municipal.
Com tantes localitats de la rereguarda, Banyoles va acollir refugiats de guerra. Els primers van arribar el setembre de 1936 i a finals de 1938 s'assolia la xifra màxima de 640 persones acollides. Van arribar-ne de Pina d'Ebre (Aragó), Madrid, Andalusia, Euskadi i de zones catalanes ocupades o bombardejades. Els nens i nenes de Pina d'Ebre es van instal·lar inicialment al monestir. Però el novembre de 1937 l'Ajuntament de Banyoles va acceptar destinar l'edifici a hospital militar i, per aquest motiu, es van traslladar els seus quatre-cents refugiats al veí convent del Sagrat Cor.
El gener de 1938 l'edifici ja estava a disposició d l'exèrcit republicà. Malgrat tot la inauguració de l'anomenada clínica militar número 3 de l'Agrupació d'Hospitals Militars de Girona no va ser fins al 25 de maig. La direcció estava ens mans del traumatòleg Francesc Jimeno i Vidal i s'hi curaven, sobretot, ferides amb fractura d'ossos. Per a guarir aquets trencaments (o impaccions) es va aplicar una tècnica innovadora, la cura oclusiva de les fractures obertes. Els damnificats van ser allotjats de dos en dos en les cel·les monacals, però també esvan ocupar altres estances, com el claustre. S'hi van muntar set-cents llits. No se sap el nombre de ferits atesos, això no obstant es van tractar unes sis mil fractures. Van morir-hi 103 soldats, dels quals 92 estan documentats i 11 sense identificar, i van ser enterrats al cementiri municipal, 31 d'ells a la fossa comuna.
En els darrers dies del conflicte, soldats del V Cos d'Exèrcit que dirigia Enrique Líster van fer una incursió a l'hospital a la recerca d'enemics amagats. Van seleccionar 23 metges i sanitaris, que van ser evacuats a la força i assasinats a Vila-sacra a primers de febrer de 1939. Entre les víctimes hi havia Gerti Kremarik, la muller del doctor Jimeno. L'hospital va passar a ser controlat per les tropes franquistes quan aquestes van entrar a Banyoles el 7 d febrer de 1939 i ben aviat va ser clausurat.
Retrat d'un grup de refugiats al claustre del monestir. 1937
Autor: desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, fons de Lluís Martí i Salló
Sala d'operacions de l'hospital militar
Autor: desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany
fons de Complement de l'Arxiu Municipal de Banyoles
*************************************************
Enllaç amb informació:
*************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada