MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

LA RETIRADA AL SEU PAS PER LLANÇÀ i CAMINS DE L'EXILI

LLANÇÀ - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

La retirada al seu pas per Llançà

Llançà es va convertir en lloc de pas de milers de persones en direcció a Portbou i a la frontera amb França, camí de l'exili; una autència allau humana que va tenir llonc entre el mesos de gener i febrer de 1939.

La població de Llançà, la carretera de Portbou i la via fèrriavan ser bombardejades de forma reiterada, una situació que sens dubte canvià i alterà la dinàmica habittual del poble. Un dels testimonis locals de la retirada va ser Eugeni Déu (5 de juny de 1922 - 19 de febrer de 2020), que relata el moment que va ser fet presoner, juntament amb un grup de persones, per l'exèrcit republicà, que poc després els va deixar lliures per evitar més morts.

S'estima que la retirada, en conjunt, va suposar un èxode de quasi mig milió de persones, de les quals més d'una tercera part eren catalanes. La ruta de l'exili de l'Alt Empordà pel coll de Belitres va vure passar entre noranta mil i cent quaranta mil exiliats, segons les fonts. Així doncs, les platges de Llançà com la de l'Alguer  van ser escenari de múltiples històries i vivències de gent que va haver de marxar fugint de l'exèrcit franquista.

Imatge d'un vehicle abandonat pel pas dels refugiats a Cala Alguer de Llançà. 

Foto: Antoni Campañà Bandranas (1906-1989), Març de 1939

Desprès del cop d'estat protaganitzat per les forces feixistes, al juliol de 1936, l'Exèrcit republicà destinà esforços, logístics i humans, per defensar el litoral català i del País Valencià davant un possible atac o desembarcament de les tropes franquistes (establertes a la base aeronaval de Mallorca des del setembre de 1936).

El búnquer, ubicat al sud de la platja de l'Argilera, consta de dos nius de metralladores, conformat per dos punts de tir units per una galeria de 20 m de llargada. Els murs de la haleria i punts de tir són acabats en formigó i el sostre es conforma a partir d'una volta catalana. En el mur est de la galeria hi ha sis cavitats d'uns 30x80 cm que servien d'emmagatzematge de municions i altres. La posició més al nord, bat gairebé tota la badia de Grifeu i creua focs amb la fortificació de Cap Ras. La segona posició bat la platja i el port de Llançà, així com l'entrada a la badia del port. En la galeria també hi ha accés a un túnel excavat directament a la roca que descendeix fins a trobar el punt de sotida proper al mar. Sembla que des d'aquest punt s'enllaçaria  a una trinxera descoberta per a tiradors.

Un cop finalitzada la GuerraCivil, durant l'any 1940, l'Exèrcit franquista va procedir a fer un inventari de les defenses militars republicanes existents al llarg del litoral català. Pocs anys després, el dictador Francisco Franco, per por a un possible atac dels aliats, va ordenar construir l'otganització defensiva dels Pirineus "Línia P". A Llançà, conviuen els búnquers de la "Línia P" (contruïts entre 1944-1949) i els búnquers d'època republicana.

Camins de l'exili

La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional  de la Segona República.

Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressió a les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans.

Des de final de 1936, la Casa Marly de Llançà va acollir la colònia infantil d'ideari anarquista Acaso-Durruti. Aquesta colònia, fundada pel pedagog francès Sebastien Faure, i promoguda pel comité Espagne Libre de París, va arribar a allotjar 200 infants que, durant la Retirada, van anar cap a França i Rússia.

Durant l'evacuació, Llançà va ser un dels passos importants cap a l'exili en direcció a Portbou, seguint la línia del tren. Els darrers dies de l'evacuació, la multitud que anava fugint va ser bombardejada per l'aviació franquista.

Casa Marly, seu de la colònia, en una imatge de l'època

Arxiu Municipal de Llançà

***********************************************************************