CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA PIETAT
Arbúcies - La Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/
Acolliu-nos amb el vostre amor maternal a tots els arbuciencs, perquè ens sentim de debò que formem una única família, que vós com a Mare, llesqueu el pa de la protecció divina, com només vós sabeu fer perquè n'hi hagi per tothom. Feu que sentint-nos tots fills vostres, ajudeu a cada una de les famílies des dels més petits que s'obren a la vida fins els ancians que se'n van, perquè ningú se senti mai sol.
I vós seguiu llescant-nos el pa de la vida de l'amor i de l'amistat, perquè n'hi hagi per tothom. I així, seguim tots les petjades del vostre Fill Jesús, que ens va al davant; i que Sant Quirze i Santa Julita, els nostres patrons, intercedeixin especialment per les mares i la "mainadeta" de la població. Us ho demanem per Jesucrist Senyor nostre. Amén.
—Mn. Tomàs Pons i Caulús, en la Solemnitat de l'Anunciació del Senyor, el 25 de març de 2012—
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
L'edifici
de la capella de la Pietat d’Arbucies, que retrataven l’Angel Toldrà Viazo,
l’any 1905, i el Josep Salvany Blanch l’any 1923, juntament amb l’escola
Valentí Carulla i Margenat – també enderrocada en aquest cas en època
franquista - fou incendiat, en restaren en peu només les parets, pel mal estat
en que varen quedar però, l'ajuntament, propietari del solar per donació que
havia rebut l’any 1922, les va fer enderrocar.
En
els primers AÑOS TRIUNFALES nou rector, mossèn Llorenç Costa va constituir una
‘junta de reconstrucció’, que encomanava el projecte d’un nou edifici a
l’arquitecte Bartomeu Llongueras i Galí ( 22/10/1906 + 2/10/1994 ).
El 20 d'agost de 1944 es va col•locar la primera pedra de l'actual capella de la Pietat i les obres varen durar set anys, amb data d'inauguració el setembre del 1951.
El 20 d'agost de 1944 es va col•locar la primera pedra de l'actual capella de la Pietat i les obres varen durar set anys, amb data d'inauguració el setembre del 1951.
L'altar
major el consagrà el bisbe de Girona, Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca
de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) l’any 1956,
llavors s'inaugurà també el cambril.
Josep Cartañà i Inglés, va ser un dels signants de la Carta Colectiva del Episcopado Español, que recolzava als sediciosos, i posava als clergues, religiosos i seglars, de les zones que es trobaven sota el control legítim de la II República en greu situació de risc, i que com preveía
Josep Cartañà i Inglés, va ser un dels signants de la Carta Colectiva del Episcopado Español, que recolzava als sediciosos, i posava als clergues, religiosos i seglars, de les zones que es trobaven sota el control legítim de la II República en greu situació de risc, i que com preveía
l'Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l'església catòlica romana,Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils,Baix Camp 3 d'octubre de 1868 - Friburg,Suïssa 13 de setembre de 1943) comportaria
anys a venir un allunyament – potser definitiu – de la ciutadania vers la
religió i l’església.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:
que diu:
Època: segle XVIII – XX
Autor: Bartomeu Llongueras Galí - arquitecte
Descripció:
La capella de la Pietat és un
edifici de planta de creu grega amb diverses dependències adossades. De la
façana principal, cal destacar la porxada amb cinc arcs de mig punt sostinguda
per columnes clàssiques, amb capitells decorats, i volta per aresta romana. La
porta central està emmarcada en pedra amb arc de mig punt i és de fusta
treballada. Per damunt del porxo hi ha un petit cos amb teulada a dues vessants
i acabat amb un frontó, a la paret hi ha una fornícula de pedra amb la imatge
de la verge de la Pietat i Crist als braços. Per darrera d’aquest, la nau
central també acaba amb un frontó molt més gran. El punt mig de l’església, el
creuer, està cobert per una cúpula en el tambó de la qual hi ha petites
obertures circulars que dónen llum al temple, així com la rosassa de la façana
posterior i les altres dues als extrems de la nau transversal. Damunt la cúpula
s’aixeca una petita torreta circular, una llanterna, de vidre blau i blanc, que
també dóna llum a l’interior.
A l’interior, l’estructura de creu grega és molt clara, es tracta d’una nau amb un creuer molt marcat i presbiteri prolongat a fi de donar lloc al cambril. Hi ha també el cor, als peus de la capella, amb una barana d’obra. Les parets estan pintades de blanc i els detalls ornamentals com pilastres, capitells, motllures, cornises i petits relleus com caps d’angelests o motius florals, són ressaltats amb un to vermellós.
Pel que fa a la decoració, la imatge de la pietat presideix l’església, situada al fons de la nau, dins el cambril des del qual s’hi accedeix a través d’unes esclales a banda i banda de l’altar major. La Verge es troba elevada i emmarcada per una estructura de pilastres i frontó daurada. L’escultura feta en talla és obra de l’escultor barceloní Rafael Solanich, realitzada l’any 1942.
A les parets de l’església hi ha petits mosaics en ceràmica de reflexos metàl·lics, que representen diverses escenes de la vida de Crist i la Verge. Estan flanquejades per dos gerros en relleu, com si decoressin el damunt d’una porta simulada, amb cornisa i mènsules allargades. Aquestes majòliques que ornen l’interior de la capella són d’autor desconegut. En total hi ha vuit escenes: 1. Simeó anuncia a Maria que una espasa atrevessarà el seu cor (Lc 2, 35); 2. Fugida de Maria a Egipte per salvar el nen Jesús d’Herodes (Mt 2, 13-14); 3. Maria i Josep cerquen Jesús que els ha deixat per quedar-se al temple (Lc 2, 48-50); 4. Jesús pujant al calvari, troba la seva mare; 5. Mari al peu de la creu on morí el seu Fill (Jn 19, 25-27); 6. Soledat de Maria després de la sepultura de Jesús; 7. Troballa, segons la tradició, de la imatge de la Pietat; i 8. Culte constant a la capella. Jaume Marquès Casanovas havia escrit per cada majòlica una explicació en quatre hexàmetres llatins que havia de figurar als espais reservats, emmarcats per motllures decorades, sota de cada una de les representacions.
De l’altar major són notables els relleus en alabastre que representen moments del culte eucarístic, obra de l’escultor Alabert, que daten igualment del 1956.
A l’interior, l’estructura de creu grega és molt clara, es tracta d’una nau amb un creuer molt marcat i presbiteri prolongat a fi de donar lloc al cambril. Hi ha també el cor, als peus de la capella, amb una barana d’obra. Les parets estan pintades de blanc i els detalls ornamentals com pilastres, capitells, motllures, cornises i petits relleus com caps d’angelests o motius florals, són ressaltats amb un to vermellós.
Pel que fa a la decoració, la imatge de la pietat presideix l’església, situada al fons de la nau, dins el cambril des del qual s’hi accedeix a través d’unes esclales a banda i banda de l’altar major. La Verge es troba elevada i emmarcada per una estructura de pilastres i frontó daurada. L’escultura feta en talla és obra de l’escultor barceloní Rafael Solanich, realitzada l’any 1942.
A les parets de l’església hi ha petits mosaics en ceràmica de reflexos metàl·lics, que representen diverses escenes de la vida de Crist i la Verge. Estan flanquejades per dos gerros en relleu, com si decoressin el damunt d’una porta simulada, amb cornisa i mènsules allargades. Aquestes majòliques que ornen l’interior de la capella són d’autor desconegut. En total hi ha vuit escenes: 1. Simeó anuncia a Maria que una espasa atrevessarà el seu cor (Lc 2, 35); 2. Fugida de Maria a Egipte per salvar el nen Jesús d’Herodes (Mt 2, 13-14); 3. Maria i Josep cerquen Jesús que els ha deixat per quedar-se al temple (Lc 2, 48-50); 4. Jesús pujant al calvari, troba la seva mare; 5. Mari al peu de la creu on morí el seu Fill (Jn 19, 25-27); 6. Soledat de Maria després de la sepultura de Jesús; 7. Troballa, segons la tradició, de la imatge de la Pietat; i 8. Culte constant a la capella. Jaume Marquès Casanovas havia escrit per cada majòlica una explicació en quatre hexàmetres llatins que havia de figurar als espais reservats, emmarcats per motllures decorades, sota de cada una de les representacions.
De l’altar major són notables els relleus en alabastre que representen moments del culte eucarístic, obra de l’escultor Alabert, que daten igualment del 1956.
Notícies històriques:
Les referències més antigues de
la capella són de l’any 1527 i 1552 , trobades en un testament. Des del segle
XVI es té una especial devoció a la capella. El bisbe acostumà a visitar-la des
de 1544. El 1580 féu constar a les corresponents actes, que hi havia un retaule
bellíssim, avui desaparegut.
L’edifici de la Mare de Déu de la Pietat va ser erigit l’any 1717. L’any 1785 es va ampliar amb l’edificació d’un cambril i d’una sagristia. El 1809 va ser saquejada pels francesos i poc després es va renovar l’ornamentació. L’altar major el féu daurar poc abans del 1859 el rector Pere Nogareda. A redós de la capella va néixer una societat de socors mutus el 1851, s’anomenà Confraria de la Pietat i es fomentava la devoció i el culte a la Verge i l’ajut solidari entre els confrares en cas de malaltia.
Malauradament, durant la Guerra Civil, el 1936, l’edifici fou incendiat, en restaren en peu només les parets però pel mal estat, l’ajuntament, propietari del solar per donació que n’havia rebut el 1922, les va fer enderrocar. Va ser el nou rector, mossèn Llorenç Costa qui acostumà a celebrar missa per l’aplec al solar on hi havia hagut la capella, d’aquesta manera va fer créixer el desig per refer-la, i així, la junta de resconstrucció, presidida pel rector Costa, considerà encomanar el projecte a l’arquitecte Bartomeu Llongueres Galí, qui, una dècada després, va reconstruir la capella. El 20 d’agost de 1944 es va col·locar la primera pedra de l’actual Capella de la Pietat i les obres varen durar set anys, amb data d’inauguració el setembre del 1951. L’altar major el consagrà el bisbe Josep Cartañà, el 1956, llavors s’inaugurà també el cambril.
L’edifici de la Mare de Déu de la Pietat va ser erigit l’any 1717. L’any 1785 es va ampliar amb l’edificació d’un cambril i d’una sagristia. El 1809 va ser saquejada pels francesos i poc després es va renovar l’ornamentació. L’altar major el féu daurar poc abans del 1859 el rector Pere Nogareda. A redós de la capella va néixer una societat de socors mutus el 1851, s’anomenà Confraria de la Pietat i es fomentava la devoció i el culte a la Verge i l’ajut solidari entre els confrares en cas de malaltia.
Malauradament, durant la Guerra Civil, el 1936, l’edifici fou incendiat, en restaren en peu només les parets però pel mal estat, l’ajuntament, propietari del solar per donació que n’havia rebut el 1922, les va fer enderrocar. Va ser el nou rector, mossèn Llorenç Costa qui acostumà a celebrar missa per l’aplec al solar on hi havia hagut la capella, d’aquesta manera va fer créixer el desig per refer-la, i així, la junta de resconstrucció, presidida pel rector Costa, considerà encomanar el projecte a l’arquitecte Bartomeu Llongueres Galí, qui, una dècada després, va reconstruir la capella. El 20 d’agost de 1944 es va col·locar la primera pedra de l’actual Capella de la Pietat i les obres varen durar set anys, amb data d’inauguració el setembre del 1951. L’altar major el consagrà el bisbe Josep Cartañà, el 1956, llavors s’inaugurà també el cambril.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:
que diu:
Estil: neoclassicisme
El santuari va ser alçat l'any
1717 i destruït l'any 1936.
L'arquitecte Bartomeu Llongueras va dirigir la reconstrucció entre 1944-45, seguint aproximadament el model original (que podem veure a la postal antiga). Té planta de creu grega, amb cúpula i cupulí al creuer i un atri porticat a la façana principal.
L'arquitecte Bartomeu Llongueras va dirigir la reconstrucció entre 1944-45, seguint aproximadament el model original (que podem veure a la postal antiga). Té planta de creu grega, amb cúpula i cupulí al creuer i un atri porticat a la façana principal.
Altre enllaç amb informació i fotos:
que diu:
1527.
És esmentada la Verge de la Pietat, “Virginis Marie de Pietat”.
1540.
Es fa esment de la Capelle Beata Marie de Pietat.
1542.
S’especifica que la Capella de ma dona de Pietat la qual es en lo camy real
aquí va de Arbosias Ostalric, so es al coll de la Galserana de Roquer.
APA, 1r. Llibre de Testaments, Folis 4, 10 i 16 b
Antiga Capella de la Pietat
Foto: AHMA. Ed.Fotografica
Altre enllaç amb informació:
que diu:
CINQUÈ ANIVERSARI DE LA CONSAGRACIÓ
DEL POBLE A LA VERGE MARIA. VOT DE POBLE. PREGÀRIA A LA VERGE SANTÍSSIMA
DEMANANT UNA ESPECIAL INTERCESSIÓ PER LES FAMÍLIES DEL POBLE D'ARBÚCIES.
Mare de Déu de la Pietat - Arbúcies
Foto: Josep Maria
Acolliu-nos amb el vostre amor maternal a tots els arbuciencs, perquè ens sentim de debò que formem una única família, que vós com a Mare, llesqueu el pa de la protecció divina, com només vós sabeu fer perquè n'hi hagi per tothom. Feu que sentint-nos tots fills vostres, ajudeu a cada una de les famílies des dels més petits que s'obren a la vida fins els ancians que se'n van, perquè ningú se senti mai sol.
I vós seguiu llescant-nos el pa de la vida de l'amor i de l'amistat, perquè n'hi hagi per tothom. I així, seguim tots les petjades del vostre Fill Jesús, que ens va al davant; i que Sant Quirze i Santa Julita, els nostres patrons, intercedeixin especialment per les mares i la "mainadeta" de la població. Us ho demanem per Jesucrist Senyor nostre. Amén.
—Mn. Tomàs Pons i Caulús, en la Solemnitat de l'Anunciació del Senyor, el 25 de març de 2012—
Altre enllaç amb informació i descripció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada