Seguidors

dimecres, 26 d’abril de 2017

Església de Sant Romà de Miànigues a Porqueres

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu textualment:
Església de planta rectangular i coberta de teula a dues vessants. Interiorment s'estructura en una sola nau, amb capelles i annexes laterals i absis pentagonal. A l'interior, l'església és coberta per volta de canó amb llunetes i, a banda i banda de la nau, s'obren capelles laterals amb arcs de mig punt sobre impostes motllurades. 
La façana principal presenta una portalada amb brancalls i llinda de pedra emmotllurada i, a sobre, una fornícula amb petxina. Al centre hi ha un rosetó i la façana acaba amb una cornisa curvilínia. La torre campanar és de planta quadrada amb la part superior rematada amb cornisa i merlets. Les parets portants són fetes amb carreus irregulars de pedra de Banyoles. A les cantonades i al voltant de les obertures, els carreus són ben tallats.
 

Notícies històriques: 

És l'església parroquial del veïnat de Miànigues del municipi de Porqueres. Està dedicada a Sant Romà.
La seva actual configuració barroca és deguda a importants reformes efectuades en el segle XVIII sobre una antiga església, possiblement construïda durant el segle XII. L'actual portalada és de l'any 1783.
L'església es troba citada en un document del segle X (957), en que el Bisbe de Girona va cedir l'església al monestir de Banyoles. En nomenclàtors diocesans del segle XIV apareix amb el nom de "Sancti Romani de Mianicis".

Altres enllaços amb informació i descripció:
que diu textualment:
Església romànica del segle XII reformada el 1783 amb aires neoclàssics. Consta d'una nau coberta amb una volta de llunetes i capçada per un absis poligonal de cinc costats. Té un cor als peus i els murs interiors pintats de blanc. El frontis queda obert amb un portal rectangular amb un marc de peces i carreus de pedra blanca que destaca dels murs amb paraments de maçoneria de pedra fosca; les cantoneres estan reforçades per carreus grans de pedra clara; una fornícula sense imatge es troba damunt del portal, una rosassa motllurada i atrompetada a mitja alçada i una cornisa mixtilínia corona la façana.
Campanar format per un alt cos de planta quadrada (4'32 x 4'32 m) coronat avui dia (2011) per una cornisa motllurada sobre caps de biga formada per una teulada de doble vessant; és el resultat de cobrir un antic terrat amb barana de merlets esglaonats (2001). La cel·la queda oberta amb dues finestres d'arc de mig punt al nord i una al sud; hi penja alguna campana. Una finestra rectangular es troba a ponent i algunes espitlleres a diversos nivells al mur de ponent. Tots els murs són de gran nuesa mancants com estan d'elements decoratius; tenen paraments de carreus petits ben escairats de pedra marronosa; altres de mitjans es troben a cantoneres.
Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al nord-oest del frontis orientat a tramuntana.
Alçada: 16'00 metres.
Esveltesa: 3,7

que diu textualment:
L'església de Sant Romà de Miànigues ja apareix a la història en la consagració de la del monestir de Sant Esteve a l'any 957 en tant que una possesió de l'abadia cedida per la ocasió per el bisbe Arnaulf.
Malgrat que alguns autors situen l'església actual com obra del segle XII la realitat és que malgrat que es puguin haver aprofitat alguns murs o bé la cimentació ens trobem amb una construcció de nova planta que es pot situar al segle XVIII cosa que conformaria la data de 1783 inscrita a la llinda de la porta.
























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada