Seguidors

dimecres, 26 d’abril de 2017

Castell de Falgons al terme municipal de Sant Miquel de Campmajor

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu textualment:
Època medieval.
Edifici de planta quadrada amb torres de planta rectangular als angles. Restaurat recentment.
L'edifici forma un quadrilàter limitat per murs alts de carreus, amb torres defensives situades a les cantonades. A l'interior hi ha un ampli pati, del qual arrenca l'escala que porta a les amplies sales de la planta pis, amb arcs semicirculars. Al voltant del pati, en planta baixa, hi havia la capella de St. Anton, les cavallerisses i les habitacions del servei. A l'angle sud-oest es conserva en la seva alçada total part de la torre defensiva. La façana principal presenta una porta adovellada i un escut de pedra.
 

Notícies històriques:
Castell termenat. Documentat el 1123. Pertanyia a la família Cartellà, que fou poderosa i arribà a tenir diversos castells, així aquest llinatge tingué les castells d'Orriols Hóstoles i Rocacorba. També foren comptes de Cotanzaro i barons d'Albí i Albegons. El 1463 era feudatari del bisbe de Girona per raó dels delmes en Pere de Cartellà, senyor de Falgons. El 1523 era senyor de Falgons en Pere Galceran de Cartellà, que va ajudar a Ferran el Catòlic en la conquesta de Granada. Des de 1614 el senyor de Falgos és Alexandre de Cartellà. El succeí en Galceran. A partir del s. XVIII desapareix l'ús del cognom Cartellà. 

Altres enllaços amb informació i descripció:
que diu textualment:
La construcció actual data del segle XIII, tot i que va ser la seu del llinatge dels Cartellà, nissaga que es remunta als temps de Carlemany. Las primeres notícies de la família Cartellà daten de l'any 985, quan Guillem de Cartellà va participar en la reconquesta de Barcelona, dirigida per el compte Borrell.
De tota la família Cartellà, destaca la figura de Guillem Galceran II (1232-1322). Ramon Muntaner en parla com 'un dels mes bons cavallers que hagué en Espanya' i que 'fins els noranta anys pirtà armes i Déu li feu la gràcia de morir entre els seus a Hostoles, a la mateixa cambra on va nèixer'. Va ser enterrat a l'església de Sant Vicenç de Falgons.
Tenia planta quadrada amb torres en els angles i un pati central. Des d'aquest patí podem accedir a una gran sala, que servia per allotjar-li els animals. Destaquen els arcs de mig punt que sostene la volta. Una escla de pedra ens porta fins al pis superior on encara es conserven estances amb regust medieval. Les portes i finestres van ser reformades o construïdes entre els segles XV i XVII. En la sala principal que té una balconada de fusta, es conserva el que havia estat el llit del baró.


que diu textualment:
Fou la seu del llinatge dels Cartellà, nissaga que la llegenda fa remuntar fins al temps de Carlemany i que també els vincula amb la fundació del Collell. De fet no apareixen als documents fins al 985, any en què Guillem de Cartellà participa amb Oliva Cabreta, comte de Besalú, en la reconquesta de Barcelona pel comte Borrell.

De tota la nissaga el més il·lustre va ser Guillem Galceran II, el comte Despertaferro, (1230-1309) del que Ramon Muntaner en parla com "un dels més bons cavallers que hagué en Espanya i les seves proeses les citen els llibres com les de Lançalot del Llac". Explica que fins els setanta anys portà armes i Déu li feu la gràcia de morir, als 80 anys, entre els seus a Hostoles, a la mateixa cambra on va néixer. Es sap, però, que va passar els darrers anys de la seva vida a Falgons, amb la seva filla Ermessenda.

La construcció és del segle XIII. És un edifici de planta quadrangular, amb quatre torres de reforç que surten dels angles i pati central. Damunt de la porta d'entrada hi ha l'escut dels Cartellà amb la llegenda "Ave Maria, Gratia Plena, Dominus Tecum" divisa concedida per Carlemany al llinatge dels Cartellà.

Entrant al pati, a l'esquerra, hi trobem una gran sala que havia estat la cort de les vaques, actualment és un petit museu d'eines i atuells de diferents èpoques, totes relacionades amb la vida rural. El més interessant d'aquesta sala és el treball de restauració arquitectònica realitzat. S'han repicat les parets per recuperar la pedra original (sorrenca i travertí) respectant la forma inicial que tenia (arc de punt rodó).

A primeria del segle XVIII es va construir una capella dedicada a Sant Antoni Abat a la qual s'hi anava en processó dues vegades l'any, i que tenia accés des del pati. També s'accedia a les cavallerisses i a les dependències de la servitud.
Una escala de pedra porta al pis superior, on es poden observar les grans sales d'aquesta fortalesa medieval. Aquestes estances estan decorades amb armadures i altres objectes de tipus cavalleresc. Les portes i finestrals daten dels segles XV i XVI.

La sala principal té una alçada de dos pisos i a la part superior, una galeria amb balconada , envolta la sala per tres dels quatre costats. En un dels costats (el de més fondària) s'hi pot veure el que havia estat el llit del baró. Des d'aquí, per una escala lateral, es pot pujar a una de les torres des de la que es contempla una vista general del que queda de l'única torre original que es conserva i, també, de tota la Vall de Sant Miquel.















El Castellot al costa del castell de Falgons.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada