Seguidors

diumenge, 11 de juliol del 2021

EL GRAU

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS - EL LLUÇANÈS - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





Escut del Marquès de la Quadra

L'escut del Marquès de la Quadra es troba ubicat en la façana principal de la masia del Grau, situat a la clau de l'arc de la gran portalada d'arc rebaixat que domina la façana principal. L'escut esculturat, fet de pedra i amb alt relleu està format per un escut central dividit en quatre parts, en les que apareixen els motius següents: una teulada de doble vessant coronada per tres estrelles i un animal sota la teulada al quadrant superior esquerre; una garba de cereals al quadrant superior dret; una torre de defensa al quadrant inferior esquerre; i tres franges declinades d'orientació NO-SE al quadrant inferior dret. El marc de l'escut central està decorat amb quatre motius de torre de defensa. Sobre l'escut es troba una corona damunt la qual hi ha un àngel sostenint una cinta amb una inscripció. Darrera d'aquest conjunt hi ha un relleu d'estil barroc que dóna volum al conjunt i en el que es poden observar elements florals, eqüestres i militars (canons). A banda i banda de l'escut i en les dovelles de la mateixa porta, hi ha gravada la data de 1758.
A banda i banda de l'escut i en les dovelles de la mateixa porta, hi ha gravada la data de 1758, que correspon al segon any de la concessió del títol de marquès del la Quadra, que va ser concedit per Ferran VI el 31 de març de 1757 a Lluís Carbonell i Ferràs.








Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII

El Grau està situada al peu del Serrat de la Barquera, sota les masies del Francàs i la Casanova del Francàs i sobre l'església de Sant Agustí de Lluçanès, a l'extrem est del Pla de Martellans.
Es tracta d'un edifici de grans dimensions i de planta rectangular, fruit de diverses ampliacions que es van realitzar cap als laterals i en alçada i que van acabar formant un conjunt harmònic.
L'edifici està assentat en un desnivell i està format per planta baixa, primer pis i golfes amb teulada a quatre vessants. L'accés a l'edifici es troba a la façana principal, orientada al sud-est. Les parets de càrrega són de maçoneria de pedra irregular, exceptuant la façana nord-oest que està construïda amb obra vista, i les cantonades de pedra picada.
La façana principal, que com tot l'edifici té una composició d'una harmonia pròpia de l' estil renaixentista i atípica de l' aplicada en les masies de l'època, està vertebrada a partir d' un gran portal d' arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada on hi ha gravada la data de 1758. A la clau de l' arc hi ha incorporat l' escut esculturat del Marquès de la Quadra. També hi destaca un rellotge de sol de forma hexagonal amb restes de policromia vermella que està força degradat. A l' extrem esquerra d' aquesta façana principal hi ha una gran porta emmarcada amb pedra picada on consta la data de 1886, que correspon amb la reforma d' aquest volum.
La majoria de les finestres de tot l' edifici estan emmarcades amb pedra picada i tenen arcs de descàrrega de maó pla a sobre, encara que a les façanes nord-est i nord-oest combinen la pedra i el maó en l' emmarcat de les obertures. També en el pis superior, que correspon a les golfes, trobem finestres construïdes en maó, destacant-hi les finestres geminades de volta de mig punt que es troben a cada extrem de la façana principal i en la resta de façanes.
La façana sud-oest, que degut al desnivell té una alçada força superior a la oposada, presenta als seus baixos una línia d'espitlleres que donen un caràcter defensiu al conjunt.
A l'entorn de l'edifici hi ha diversos elements constructius que pertanyen a la casa com uns estables, un cobert, una era i un viver, que està construït amb pedra i que tenia la funció de safareig i de dipòsit per emmagatzemar l'aigua que surt de la Font del Francàs, que es troba a escassos metres del viver.

Observacions: 

Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya la porta del Grau corresponia a la porta de l'antiga catedral de Vic.

Història:

Els orígens del Grau es remunten al segle XIII quan sota el domini dels cavallers cognominats Santagustí, fou seu de la quadra independent de Sant Agustí. El segle XVII és comprada per l'hereu del Vilar de Sant Boi de Lluçanès. L'any 1754 era del comte de Clariana que la va vendre a Lluís de Carbonell Ferràs. L'edifici actual del Grau correspon al segle XVIII i està vinculat al marquès de la Quadra, títol concedit per Ferran VI el 31 de març de 1757 a Lluís Carbonell Ferràs tal com mostra l'escut que es troba a la portalada dovellada del Grau, datat al 1758. Un dels seus successors, Joan Maria Oliveras de Carbonell i de l'Estanyol (Vic, Osona 1797 - Barcelona 1879), marquès de la Quadra, regidor degà de Barcelona i capità del seu port militar, va esdevenir senyor de la Quadra de Sant Agustí de Lluçanès.
Probablement en el mateix emplaçament hi havia hagut, des del segle XIV, una masia anomenada La Font de Sant Agustí i coneguda com el Grau, posseïda pel Vilar de Sant Boi de Lluçanès. La documentació de la Font de Sant Agustí es troba recollida en el fons patrimonial del Vilar de Sant Boi de Lluçanès.

Font del Grau

https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-francas-o-del-grau

Descripció:

La font del Francàs o del Grau està situada entre les masies del Grau i Casanova del Francàs, dins el nucli històric de Sant Agustí de Lluçanès.
Es pot accedir a la font baixant des de la carretera BP-4654 entre la Casanova del Francàs i l'edifici de l'Ajuntament vell o bé des de el camí veïnal que porta a la masia del Grau i l'església de Sant Agustí.
Es tracta d'una font de pou, construïda per sota el nivell de la Casanova del Francàs, que es troba just al damunt. Des de l'exterior es pot observar una estructura de pedra coberta de vegetació amb una obertura coronada amb arc rebaixat. L'obertura queda tancada per una porta petita de fusta que separa el pou de l'exterior. L'aigua que sobra es diposita, mitjançant una canalització, en el viver del Grau, que és una estructura de pedra que actualment s'utilitza com a dipòsit però que també havia servit com a safareig.

Observacions: El fet que la font es trobi en un punt limítrof entre les dues masies, provoca una confusió sobre la seva denominació.

****************************************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0KzA4MTk1NyU=&codi=23488

https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742

****************************************************************************




 

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada