Seguidors

dijous, 6 d’agost de 2020

CAN LLAMBÍ o MAS RIBA DE PANEDES
VEÏNAT DE PANEDES - LLAGOSTERA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


































que diu:
Època: segle XVI  // XX
Descripció:
Edifici de planta quadrada estructurada en tres crugies. Coberta de teula àrab a dues vessants i murs de pedra morterada. El mas s'ha ampliat posteriorment, destacant la capella lateral, la reixa de tanca modernista de ferro forjat, el jardí posterior i el garatge. La façana principal presenta una porta adovellada i finestres enreixades a la planta baixa. A la planta principal s'obre una balconera central i dues finestres laterals amb carreus de pedra i ampit motllurat. A la planta superior s'obren tres grups de finestres amb arcs semicirculars. Hi ha també una pallissa amb arc apuntat de pedra. Tot i que conserva el seu aspecte original, la masia es va canviar d'emplaçament per aconseguir una millor orientació.
Notícies històriques:
Segons l'escriptura de l'any 1150, Llambí comprà una fracció de terra al monestir de Sant Feliu de Guíxols. L'any 1350, els Llambí ja eren amos d'un mas important. Els pagesos d'aquestes terres foren especialment durs a la Guerra de les Remences. Vers l'any 1528, Caterina Llambí era propietària del mas. La família continuà en propietat fins que la pubilla es casà amb un altre terratinent, Lluís Garriga de Barcelona, que augmentà el patrimoni rústec. Can Llambí de Penedès fou una de les cases pairals més pròsperes de la comarca i utilitzà l'explotació de les alzines sureres com la seva principal font de riquesa.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Anomenat també Mas Riba i Mas Riba de Panedes.
Aquesta nissaga, del veïnat de Panedes, es remunta al 1500, quan Martí­ Llambí­, pagès natural de Sant Feliu de Guí­xols, compra el mas Riba a Joan Riba, senyor del mas Riba de Panedes i que a partir d'aleshores s'anomenarà mas Llambí.
Durant 16 generacions els Llambí administren i engrandeixen el mas fins convertir-lo en un dels patrimonis rurals més importants del terme. Hi incorporen terres i masos veïns abandonats o amb problemes econòmics com els masos Pou i Font l’any 1532, el mas Ribot el 1604, el mas Esteve el 1793 o el mas Vidal de Panedes el 1910. Al mateix temps porten a terme una política matrimonial que manté l’equilibri entre les dots rebudes en casar l’hereu i les pagades per la resta de fills. A més a més estableixen aliances amb altres gran propietaris rurals de Llagostera i dels pobles de l’entorn com els Albertí de Ridaura, els Vidal de Llobatera o els Matlló de Caldes de Malavella2.
El mas Riba consta documentat a l'any 1316 i la senyoria jurisdiccional la compartien el Monestir de Sant Feliu i el baró de Llagostera.
El fons patrimonial d'aquest mas es troba dipositat a l'Arxiu Municipal de Llagostera.
1 Hemeroteca del diari el Punt (17/10/2008)
2 Els documents d'administrar un mas, Marta Albà

********************************************************************
El Valentí Pons Toujouse m'indica que la reforma modernista del mas es obra de l'arquitecte Modest Feu.

************************************************************************




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada