TORRE DELS MOROS
VEÏNAT DE PANEDES - LLAGOSTERA - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Torre dels Moros (època romana)
La Torre dels Moros és un edifici termal que formava part
d’una vil·la romana a Panedes que encara no s’ha localitzat, però de ben segur no
pot ser massa lluny.Els edificis termals constitueixen un dels elements que
caracteritzen la cultura romana. És durant
l’època imperial que s’estenen i consoliden, gràcies a la identificació entre
els conceptes de l’aigua, el bany i el fet de ser romà.L’edifici de quatre cambres, allotjava les piscines o
banyeres d’aigua calenta i tèbia característiques de les termes, així com la
sauna.
Per qué Torre dels Moros ?
El topònim Torres dels Moros el trobem ja referenciat al
segle XVI, i evidencia la consciència dels llagosterencs d’aleshores sobre la
gran antiguitat del monument que, com se solia fer en aquell temps, s’atribuïa
a la dominació musulmana.Avui sabem que les restes són fins i tot més antics, com
a mínim del segle III, i que es tracta d’unes termes, segurament la part
visible d’una vil·la romana encara per descobrir.
La vil·la romana de Panedes
Les vil·les romanes eren en origen explotacions agràries
que en alguns casos van esdevenir residència del domus (senyor) de manera més o
menys permanent.Estaven situades enmig d’una propietat de terres de
cultiu, i la fertilitat del sòl era un condicionant del seu assentament.
Constaven d’una part residencial o pars urbana on habitava el propietari i la
seva família. Al costat hi havia la pars rústica, on es trobaven edificis
propis d’una explotació agrícola: cellers, estables, magatzems i els habitatges
dels treballadors, alguns del quals eren esclaus.Les termes formaven part de l’habitatge, i tant podien
estar enmig de la pars urbana com en un edifici aïllat, tal om sembla que passa
a la Torre dels Moros.La vil·la romana de Panedes estava situada a tocar de l’antic
camí de la costa a Girona, en un lloc idoni que fou freqüentat fins ben entrada
l’edat mitjana.
Planta de la Torre dels Moros
(Dibuix: Mònica López Prats)
L’exterior de l’estructura conservava l’empremta del foc
a praefurnlum que escalfava l’estança contigua o cambra 1.
Aquesta cambra estava pavimentada amb opus signinum. Es
comunicava amb la cambra 2, que es troba més elevada, i aquesta darrera amb la
3, més petita i que no presenta cap resta de pavimentació.
Restitució volumètrica de l’edifici termal de la Torre
dels Moros (Dibuix:j.Sagrera)
S’aprecia la distribució interna en dues cambres , la possible
estructura d’hipocaust subterrània i la font del calor, el praefurnlum, amb la caldera d’aigua calenta a sobre.
Enllaç amb informació:http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=36&consulta=MCU2KzE3MDg5MCU=&codi=14390
que diu:
Cronologies:
Des de Romà Baix Imperi fins
a Romà Baix Imperi (284 / 476).
Des de Medieval Ocupació i
domini musulmà fins a Medieval Ocupació i domini musulmà (715 / 799).
Des de Medieval Catalunya
vella sotmesa als Carolingis fins a Medieval Catalunya vella sotmesa als
Carolingis ( 00 / 988).
Des de Medieval Baixa Edat
Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana (1230 / 1399).
Tipus de
jaciment:
Termes.
Descripció:
Es tracta d'un edifici
termal rústic associat una vil·la les estructures de la qual no s'han pogut
localitzar.
L'any 2003 es realitzà una primera intervenció arqueològica en la Torre. Els treballs consistiren en la neteja del sotabosc i del nivell superficial què descobrí una construcció quadrangular i exempta de 35 metres quadrats, ben delimitada per murs de pedres lligades amb morter de calç i subdividida en tres àmbits. Més tard, l'any 2005 es dugué a terme la primera excavació arqueològica. Les tasques d'aquesta campanya van permetre recuperar alguns fragments de materials ceràmics que situaven cronològicament l'estructura, en un inici, en època tardoromana i un segon moment clar d'ocupació en època baixmedieval, descartant en un inici ocupacions entre ambdós cronologies. Els murs de l'estructura estan elaborats per fileres regulars de pedres sense desbastar, de mida mitjana i lligades amb morter de calç.
L'any 2006 es va realitzar una nova intervenció arqueològica, que va determinar entre altres coses, la longitud del mur interior, que es troba interromput per una porta que permet la circulació entre els àmbits est i oest; també es va localitzar un loculus en la part interna d'un dels murs. En tot l'àmbit oest de l'estructura s'ha documentat un paviment d'opus signinum de bona qualitat i uns 10cm de gruix, que es conservava en bon estat, i una estructura de combustió, interpretada com un forn adossat a la porta d'entrada de la construcció. Aquesta possible estructura de combustió, tan sols va poder ser excavada parcialment. El material ceràmic registrat en la campanya de 2006 confirma una cronologia dividida en tres moments principals: la seva construcció i primer ús en el món tardoromà, un segon moment en època altmedieval i per últim la tercera fase se situaria en la baixa edat mitjana, entorn els segles XIII i XIV. Tot i així, també es localitzaren ceràmiques marrons totalment vidrades, de cronologies modernes, que mostren una possible freqüentació en època moderna. Es va plantejar una primera interpretació segons la qual la planta de l'estructura remetria a un monument tardoromà sense necròpolis associada, i que al llarg del temps la funcionalitat hauria canviat (les estructures de combustió haurien estat per a un és industrial).
L'any 2007 s'excaven els últims nivells de l'edifici, evidenciant les restes d'un hipocaust, fet que permet considerar aquestes estructures, d'acord amb els materials documentats, per exemple tubulis, totxo quadrat, com unes termes romanes rústiques: el praefurnium exterior; el desaigua fet en signinum de la cambra 2; paviments hidràulics a les estances principals; plats, àmfores i gerres. Amb aquestes noves dades, es descarten les interpretacions anteriors i s'afirma que ens trobem davant l'edifici termal de la pars rústica d'una vil·la romana. Pel que fa al material ceràmic, el conjunt més antic correspon al darrer període d'ús de l'edifici durant el s. IV-V d.C. Possiblement entre finals del s.V o principis del VI d.C. el conjunt termal s'abandonaria, i es detecten ocupacions puntuals entre els segles VIII-X i XIII-XIV.
Durant el mes de maig de l'any 2009, l'Ajuntament de Llagostera porta a terme un projecte d'adequació del jaciment i el seu entorn, fet que comporta un seguiment arqueològic. Aquestes tasques han consistit en el rebaix de les terres al voltant de l'edifici, per tal de deixar a la vista la cara exterior dels murs i l'obertura d'una canalització per tal de que l'aigua no quedés embassada dins del jaciment. Durant aquest seguiment, no aparegueren més estructures de les ja documentades anteriorment. No s'arribà al rebaix dels sediments fins als nivells de fonamentació dels murs per tal de no debilitar-ne les estructures.
L'any 2003 es realitzà una primera intervenció arqueològica en la Torre. Els treballs consistiren en la neteja del sotabosc i del nivell superficial què descobrí una construcció quadrangular i exempta de 35 metres quadrats, ben delimitada per murs de pedres lligades amb morter de calç i subdividida en tres àmbits. Més tard, l'any 2005 es dugué a terme la primera excavació arqueològica. Les tasques d'aquesta campanya van permetre recuperar alguns fragments de materials ceràmics que situaven cronològicament l'estructura, en un inici, en època tardoromana i un segon moment clar d'ocupació en època baixmedieval, descartant en un inici ocupacions entre ambdós cronologies. Els murs de l'estructura estan elaborats per fileres regulars de pedres sense desbastar, de mida mitjana i lligades amb morter de calç.
L'any 2006 es va realitzar una nova intervenció arqueològica, que va determinar entre altres coses, la longitud del mur interior, que es troba interromput per una porta que permet la circulació entre els àmbits est i oest; també es va localitzar un loculus en la part interna d'un dels murs. En tot l'àmbit oest de l'estructura s'ha documentat un paviment d'opus signinum de bona qualitat i uns 10cm de gruix, que es conservava en bon estat, i una estructura de combustió, interpretada com un forn adossat a la porta d'entrada de la construcció. Aquesta possible estructura de combustió, tan sols va poder ser excavada parcialment. El material ceràmic registrat en la campanya de 2006 confirma una cronologia dividida en tres moments principals: la seva construcció i primer ús en el món tardoromà, un segon moment en època altmedieval i per últim la tercera fase se situaria en la baixa edat mitjana, entorn els segles XIII i XIV. Tot i així, també es localitzaren ceràmiques marrons totalment vidrades, de cronologies modernes, que mostren una possible freqüentació en època moderna. Es va plantejar una primera interpretació segons la qual la planta de l'estructura remetria a un monument tardoromà sense necròpolis associada, i que al llarg del temps la funcionalitat hauria canviat (les estructures de combustió haurien estat per a un és industrial).
L'any 2007 s'excaven els últims nivells de l'edifici, evidenciant les restes d'un hipocaust, fet que permet considerar aquestes estructures, d'acord amb els materials documentats, per exemple tubulis, totxo quadrat, com unes termes romanes rústiques: el praefurnium exterior; el desaigua fet en signinum de la cambra 2; paviments hidràulics a les estances principals; plats, àmfores i gerres. Amb aquestes noves dades, es descarten les interpretacions anteriors i s'afirma que ens trobem davant l'edifici termal de la pars rústica d'una vil·la romana. Pel que fa al material ceràmic, el conjunt més antic correspon al darrer període d'ús de l'edifici durant el s. IV-V d.C. Possiblement entre finals del s.V o principis del VI d.C. el conjunt termal s'abandonaria, i es detecten ocupacions puntuals entre els segles VIII-X i XIII-XIV.
Durant el mes de maig de l'any 2009, l'Ajuntament de Llagostera porta a terme un projecte d'adequació del jaciment i el seu entorn, fet que comporta un seguiment arqueològic. Aquestes tasques han consistit en el rebaix de les terres al voltant de l'edifici, per tal de deixar a la vista la cara exterior dels murs i l'obertura d'una canalització per tal de que l'aigua no quedés embassada dins del jaciment. Durant aquest seguiment, no aparegueren més estructures de les ja documentades anteriorment. No s'arribà al rebaix dels sediments fins als nivells de fonamentació dels murs per tal de no debilitar-ne les estructures.
Altre enllaç amb informació:http://www.signinum.com/ca/projectes/16-la-torre-dels-moros-de-llagostera.html
que diu:
El jaciment de la Torre dels Moros es troba
situat al nord-est del terme municipal de Llagostera, en un pla de bosc espès
d’alzines, pins i roures, al bell mig del Pla de Panedes, als peus de les
Gavarres. Abans de les campanyes arqueològiques que es varen realitzar entre
els anys 2003 i 2007, només n’era visible algun dels seus murs: la paret nord,
de gruix considerable i d’una alçada aproximada d’un metre, la cantonada
nord-est i un petit fragment del mur de llevant. Es tractava d’un element
totalment desconegut i sense cap referència històrica.
La primera intervenció arqueològica, duta a terme el
febrer de 2003, es va encarregar de fer una neteja superficial de la zona, que
va deixar al descobert un edifici de planta quadrangular, d’uns 30 m². A partir
de l’any 2005 es van reprendre els treballs arqueològics, que es varen anar
succeint en tres campanyes fins a exhaurir tots els nivells arqueològics
relacionats amb aquesta construcció. Així, es va poder documentar
l’existència d’un parell d’àmbits ben diferenciats a l’interior de l’edifici i
se'n va situar cronològicament el període d’ús, que aniria des del segle III dC
fins al segle XIII.
Durant la campanya de 2006 es varen realitzar sondejos al
voltant de l’edifici que varen posar al descobert les restes d’un forn; mentre
que a l’interior es va arribar als nivells de pavimentació, amb la presència
d’un paviment d’opus signinum en bones condicions. A partir d’aquí, es
varen iniciar les primeres interpretacions sobre la seva funcionalitat: en un
primer moment es va plantejar la hipòtesi d’un monument funerari. Finalment, a
la campanya de l’estiu de 2007 l’excavació dels últims nivells de l’edifici van
evidenciar les restes d’un hipocaust, fet que va permetre considerar aquestes
estructures, d’acord amb el tipus de material recuperat (tubuli, totxo
quadrat), com unes termes romanes rústiques.
L’Ajuntament de Llagostera, conscient de la importància
d’aquest jaciment va emprendre una sèrie d’actuacions per tal de preservar les
restes i fer-les visitables. Així va ser com entre els mesos de febrer i
setembre de 2009 vàrem realitzar els treballs de conservació i adequació del
jaciment, que va consistir bàsicament en la consolidació de les estructures
existents, respectant al màxim els materials originals i el seu sistema
constructiu, i en l’eliminació dels factors d’alteració que poguessin
afectar-les per a poder-ne garantir la seva perdurabilitat en el temps.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada