Seguidors

diumenge, 9 d’agost de 2020

PARC DE LA FONT GRAN I EL MONUMENTAL PLÀTAN DE TARADELL
TARADELL - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


















 

 

 


Enllaç amb informació:

que diu:
Època: segle XVIII
Descripció:
Font de pedra adossada a un mur (4,5x2,7). El mur és orientat al NW i al centre hi ha una carcassa o mascaró de lleó a la boca del qual brolla l'aigua. L'expressió del rostre és severa, les celles enfilades cap amunt emmarquen els ulls que miren vers l'aigua, un dipòsit que discorre al llarg del mur amb brolladors. Està rodejada de teules de pedra i prop d'un antic torrent avui sec, a pocs metres un gran plataner d'un metre i mig de diàmetre. Malauradament avui les fonts han estat renovades i l'espai que les envolta cuida't. L'aigua es bomba a la població, bé que es deixa un raig permanent.
Notícies històriques:
Font abans de Sant Genís o de Taradell. Es possible que els primers pobladors del lloc es reunissin a redós de la deu. Els documents ja ne parlen el 1212 i els abeuradors consten el 1526. Els pairares la feien servir per blanquejar i rentar la llana i l'any 1723 s'hi va establir un tint. A mitjans del s. XVIII els paraires van buscar un millor aprofitament del doll i va construir la font actual, tot i que el setial per posar els càntirs i galledes era més baix que l'actual.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

El parc de la Font Gran situat a la part baixa de la població i a la riba de la riera de Taradell, és un dels llocs més bonics que cal veure del poble.
Dóna nom al parc, la font que fou construïda el 1790, després de canalitzar el gran doll d'aigua que antigament brollava pels esqueis de les roques situades en aquest indret i que fou probablement  l'origen i formació de la població, ja que abastia el poble, donava aigua als paraires i feia funcionar els molins.
La font, abans anomenada Font de Sant Genís, mostra set brocs de metall i un cap de lleó de pedra al centre.
Es gaudeix de calma, i fresca a l'estiu, en el recorregut pel parc, que dóna la volta i té com a referència el corpulent, alt i centenari plàtan Platanus hybrida, arbre catalogat per la Generalitat com a Arbre Monumental de Catalunya.

Altre enllaç amb informació:

que diu:
Pels més joves la Font Gran és avui dia un racó bonic de Taradell i poca cosa més. Pels que ja som grans és molt més que això. Abans era un punt vital de la vila puix que ella abastia, des del 1914, cinc fonts situades en punts estratègics del terme i el 1916 la seva aigua es va començar a instal·lar en cases particulars. Això fou degut a l’arribada a Taradell de l’electricitat el 1912 i a la compra d’una bomba, gràcies a un pacte amb el Sr. Domènec Sert, que la pujava fins al dipòsit fet al punt més alt del carrer de Sant Sebastià.
Però anem a les arrels. Molt segurament que el poble i abans que ell l’església de Sant Genís, que li va donar origen, es varen aixecar aquí per tenir a prop la gran font, dita inicialment Font de Sant Genís, almenys des del segle XIII. La font, com totes les aigües del terme, era propietat del senyor de Taradell i aquest en feia arrendament del seu ús als masos Molist, Madriguera i Bellpuig per utilitzar-la pels seus molins i per regar, segons documents que conservaven als masos.
Del segle XV en endavant consta que la utilitzaven els paraires o els que preparaven la llana per filar i teixir, que prop seu hi tenien una bassa o calciner per netejar-la i on el Gremi, des del segle XVII, hi va posar també un tint. Construïda la casa moderna, de finals del segle XVII en endavant fou la Casa del Gremi on es reunia i del segle XVIII en endavant hi feien les seves festes i, fins i tot, teatre. El casal està presidit per la imatge de Sant Sebastià, el seu patró, i més tard va servir per tenir-hi els safareigs públics quan, entrat el segle XX, aquests es varen treure de l’esplanada que hi ha a l’esquerre del pla de la font.
La necessitat d’aigua va fer que el 1760 es fes una mina en direcció a l’origen de la deu i que el 1790 es fes l’actual font de pedra picada amb el cap de lleó en relleu i sis fonts, que aviat es varen ampliar amb una setena canal, per això se li deia també les Set Fonts, nom amb el qual molts la coneixien. El gran plàtan de prop de 200 anys que li fa ombra, l’arranjament de la baixada feta entorn del 1934 i millores constants, com la supressió dels safareigs externs i l’enjardinament, la convertiren en un lloc entranyable per vilatans i estiuejants que anaven a prendre l’aigua amb anissets i que se n’emportaven cantirets d’aigua fresca.
El creixement de la vila féu que es necessités més aigua. Per això, es construïren pous i, fins i tot, un petit pantà per tenir-ne més reserva. Finalment, el perill de contaminació de la font, comú a gran part de les fonts d’Osona, feu que la font perdés la seva funció original i que l’aigua fos cada vegada més escassa per no cuidar la deu i ser menys necessària. Malgrat tot, la font i el seu entorn continua essent visitat i estimat per tothom i allà s’hi fan visites, trobades i es ballen les tradicionals sardanes vermut de la Festa Major i el seu bar restaurant és sempre visitat, com complint un deure de gratitud secular envers ella.

Altre enllaç amb informació:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-gran-2

que diu:

Descripció:
La font està situada a la capçalera de la riera de Taradell i és una de les principals portadores d'aigua a la riera. Es tracta d'una gran estructura rectangular construïda amb pedra ben escairada amb un cap de lleó esculpit en relleu a la part central per on sorgeix l'aigua, i set canelles de bronze a sota en forma de caps de lleó, de petites dimensions, per on també brolla l'aigua (la canella de la dreta ha estat substituïda per una aixeta actual de llautó). Una gran pica de pedra recull l'aigua que, mitjançant un sobreeixidor a la part central, s'escola per desembocar a la riera. L'aigua procedeix d'una mina, la boca de la qual està sobre la font.
Antigament era coneguda com la Font de Sant Genís i fins a principi del segle XX encara conservava els safareigs públics. L'aigua es bomba a la població, tot i que es deixa un raig permanent a la font.
Història:

Segons creença popular, el poble va crear-se en aquest indret per la presència d'aquesta font, que havia proveït d'aigua al nucli. La surgència d'aigua en aquest indret ja es documenta des del segle XIII, tot i que les referències que en fan són en segon terme. En un document de l'any 1526 s'especifica la prohibició de portar bestiar a la font i a l'abeurador i el 1580 es prohibeix amarar cànem al mateix abeurador, moment en que el gremi de paraires adquirí especial rellevància al municipi. Aquesta importància va anar augmentant fins l'any 1723, quan es va construir el primer Tint i la Casa del Gremi de paraires i teixidors al costat de la font. Fins aquest moment l'aigua es perdia a la riera, pel que s'inicià la construcció de l'actual font i la canalització de l'aigua, obres que finalitzaren l'any 1790.

**********************************************************************


**********************************************************************


**********************************************************************


**********************************************************************
Enllaç amb informació del plàtan:

que diu:
Va ser plantat el 1865 per Segimon Riera Corominas i Jaume Bofill
Mesures:
Alçària total (h) = 34,0 m
Volt de canó (c) = 4,15 m
El poeta Jaume Molsos li dedicà el vers següent: "Asclat en la memòria d'un temps inconegut abraces l'aire i el cel i forades la terra que et dóna vida. A baix set deus et miren i t'admiren; a dalt un poble es belluga. De la ciència del temps, poc en saps: del temps sapigut nets el mestre".

Altres enllaços amb informació del plàtan:








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada