Seguidors

dilluns, 10 d’agost de 2020

CAPELLA DE SANTA LLÚCIA
TARADELL - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa










Enllaç amb informació:

que diu:
Època: segle XVI
Descripció:
Capella d'una sola nau amb l'absis poligonal, orientada de llevant a ponent, és coberta a dues vessants el capcer és coronat amb un campanar d'espadanya amb finestres geminades d'arc de mig punt que ubiquen les campanes. Portal rectangular emmarcat per pilastres decorades tant al basament com als capitells, la llinda és decorada amb inscripcions i motllures. Al damunt s'hi inscriu un carreu i s'hi dibuixa el relleu d'una creu. L'interior és decorat amb un òcul ovalat a l'absis, una finestra amb esplandit a migdia i una altra als seus peus que il·lumina el cor. L'interior és cobert amb dos trams de volta quatripartita als peus, mentre la capçalera és de sis. Els arcs són marcats per nerviacions que descansen damunt de culs de llàntia i els centrals damunt una imposta decorada amb àngels. Al centre de l'arcada les nerviacions s'uneixen amb un medalló. L'església és pintada amb decoracions vegetals i amb àngels. L'estat de conservació és bo.
Al seu interior hi ha la imatge de Santa Llúcia, realitzada al segle XX.
Notícies històriques:
Capella que fou construïda entre els anys 1547 i 1561, moment d'eufòria a Taradell i en què augmentaven les Fires i la de Santa Llúcia tenia una certa anomenada. D'altra banda, el gremi de paraires i teixidors que tenien a Santa Llúcia com a copatrona de Sant Sebastià, es reunien sovint a susdita capella. El Sr. de Taradell, Don Carles de Cruïlles donà per a la capella les rendes que li proporcionaven les taules de fira. La capella tenia administradors i un santer que captava per ella. A mig segle XIX tingué un sacerdot beneficiat creat per la família Vilacís d'Amunt. A la placeta de la capella s'hi continua celebrant la fira el 13 de desembre com a inici del cicle festiu nadalenc i cada any té una major acollida tant dels taradellencs com dels forasters.



Altre enllaç amb informació:

que diu:
La plaça Santa Llúcia, la reconeixem per la seva capella construïda a mitjans del segle XVI.
Però una història que se sap poc sobre la capella, és que havia tingut un santer o ermità. Aquest santer voltava pels pobles i recaptava diners per la santa. L’ermità voltava amb una capelleta i repartia entre els devots estampetes. Al mateix temps oferia les “pedres de Santa Llúcia”, o pedretes de ferrer. Aquetes pedretes eren conegudes per ser guaridores i per treure les brosses dels ulls. L’últim ermità que coneixem és Joan Barris, nascut al 1834. Ell era considerat el santer de Baix per poder-lo distingir del santer de Dalt, que recaptava diners per Santa Llúcia de Sant Martí de Sobremunt.
L’ermità portava una barretina musca, la que té el color morat com a dominant, i una faixa a la cintura. Sempre portava la capella arrodonida del capdamunt, i amb una reixa de ferro per protegir la imatge. A la part inferior d’aquesta capella, hi havia un calaix per guardar l’almoina.
Les pedres que venia, les anomenades pedres de Santa Llúcia, són uns fòssils nummulits, un tipus de material que tenen forma plana, més o menys circulars. Les pedres tenen dues cares, en una hi ha un espiral en forma de corn marí, i a l’altra una mica de relleu al mig. Aquesta forma recorda a un ull i d’aquí que se’n diguin ulls de Santa Llúcia.
Abans eren considerades ulls de Santa Llúcia, ja que es desconeixia que era el fòssil d’un cargol marí. Són considerades unes pedres remeieres, aptes per treure les brosses dels ulls. Servien tant per curar animals, com per curar persones. La pedra es passava per l’ull de l’animal o la persona mentre es cantava una cançoneta/oració màgica:

Brull, brull
Bofarull
una brossa tinc a l’ull
que no li vull
que no li vull

Sembla ser que el mal d’ull desapareixia, després de fer el ritual. Hi ha algun indici que Brull era una divinitat paleocristiana que guaria i que amb l’arribada del cristianisme va passar a ser Santa Llúcia. A la zona de l’Empordà i Mallorca aquestes pedres són pedres que es troben a la platja i que tenen la mateixa forma, però són llises. Les pedres de Ferrer, en canvi, són els esquitxos que fan els ferrers al treballar el ferro i que donen també la forma d’un ull.

Pedres de Santa Llúcia


Altres enllaços amb informació:







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada