CAPELLA DE SANTA LLÚCIA
TARADELL - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XVI
Descripció:
Capella d'una sola nau amb
l'absis poligonal, orientada de llevant a ponent, és coberta a dues vessants el
capcer és coronat amb un campanar d'espadanya amb finestres geminades d'arc de
mig punt que ubiquen les campanes. Portal rectangular emmarcat per pilastres
decorades tant al basament com als capitells, la llinda és decorada amb
inscripcions i motllures. Al damunt s'hi inscriu un carreu i s'hi dibuixa el
relleu d'una creu. L'interior és decorat amb un òcul ovalat a l'absis, una
finestra amb esplandit a migdia i una altra als seus peus que il·lumina el cor.
L'interior és cobert amb dos trams de volta quatripartita als peus, mentre la
capçalera és de sis. Els arcs són marcats per nerviacions que descansen damunt
de culs de llàntia i els centrals damunt una imposta decorada amb àngels. Al
centre de l'arcada les nerviacions s'uneixen amb un medalló. L'església és
pintada amb decoracions vegetals i amb àngels. L'estat de conservació és bo.
Al seu interior hi ha la imatge de Santa Llúcia, realitzada al segle XX.
Al seu interior hi ha la imatge de Santa Llúcia, realitzada al segle XX.
Notícies
històriques:
Capella que fou construïda
entre els anys 1547 i 1561, moment d'eufòria a Taradell i en què augmentaven
les Fires i la de Santa Llúcia tenia una certa anomenada. D'altra banda, el
gremi de paraires i teixidors que tenien a Santa Llúcia com a copatrona de Sant
Sebastià, es reunien sovint a susdita capella. El Sr. de Taradell, Don Carles
de Cruïlles donà per a la capella les rendes que li proporcionaven les taules
de fira. La capella tenia administradors i un santer que captava per ella. A mig
segle XIX tingué un sacerdot beneficiat creat per la família Vilacís d'Amunt. A
la placeta de la capella s'hi continua celebrant la fira el 13 de desembre com
a inici del cicle festiu nadalenc i cada any té una major acollida tant dels
taradellencs com dels forasters.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
La plaça Santa Llúcia, la reconeixem per la seva capella
construïda a mitjans del segle XVI.
Però una història que se sap poc sobre la capella, és que
havia tingut un santer o ermità. Aquest santer voltava pels pobles i recaptava
diners per la santa. L’ermità voltava amb una capelleta i repartia entre els
devots estampetes. Al mateix temps oferia les “pedres de Santa Llúcia”, o
pedretes de ferrer. Aquetes pedretes eren conegudes per ser guaridores i per
treure les brosses dels ulls. L’últim ermità que coneixem és Joan Barris,
nascut al 1834. Ell era considerat el santer de Baix per poder-lo distingir del
santer de Dalt, que recaptava diners per Santa Llúcia de Sant Martí de
Sobremunt.
L’ermità portava una barretina musca, la que té el color
morat com a dominant, i una faixa a la cintura. Sempre portava la capella
arrodonida del capdamunt, i amb una reixa de ferro per protegir la imatge. A la
part inferior d’aquesta capella, hi havia un calaix per guardar l’almoina.
Les pedres que venia, les anomenades pedres de Santa
Llúcia, són uns fòssils nummulits, un tipus de material que tenen forma plana,
més o menys circulars. Les pedres tenen dues cares, en una hi ha un espiral en
forma de corn marí, i a l’altra una mica de relleu al mig. Aquesta forma
recorda a un ull i d’aquí que se’n diguin ulls de Santa Llúcia.
Abans eren considerades ulls de Santa Llúcia, ja que es
desconeixia que era el fòssil d’un cargol marí. Són considerades unes pedres
remeieres, aptes per treure les brosses dels ulls. Servien tant per curar
animals, com per curar persones. La pedra es passava per l’ull de l’animal o la
persona mentre es cantava una cançoneta/oració màgica:
Brull, brull
Bofarull
una brossa tinc a l’ull
que no li vull
que no li vull
Bofarull
una brossa tinc a l’ull
que no li vull
que no li vull
Sembla ser que el mal d’ull desapareixia, després de fer
el ritual. Hi ha algun indici que Brull era una divinitat paleocristiana que
guaria i que amb l’arribada del cristianisme va passar a ser Santa Llúcia. A la
zona de l’Empordà i Mallorca aquestes pedres són pedres que es troben a la platja
i que tenen la mateixa forma, però són llises. Les pedres de Ferrer, en canvi,
són els esquitxos que fan els ferrers al treballar el ferro i que donen també
la forma d’un ull.
Pedres de Santa Llúcia
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada