Seguidors

divendres, 21 d’agost del 2020

CASA DE L'ABAT SAFONT
BESALÚ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








 Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 1789 — Barcelona, 1847)
Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau, fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú. Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp. Fou catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts (1840-45). És autor també d’una ‘Breve historia de la vida de los principales filósofos’.




Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XIII
Descripció:
Aquest enorme edifici crida principalment l'atenció per tenir una supèrbia galeria sostinguda per tres voltes de pedra d'un gran efecte decoratiu. Per la seva construcció es van utilitzar, com era corrent en construccions d'edificis privats, pedres rierenques més o menys polides amb les quals es formaven les parets de les cases, ja que es carreus tallats es reservaven per als temples i algunes cases senyorials.
Notícies històriques:
La casa dels Sa Font és una de les de l'antiga pairalia de Besalú, tots els seus hereus gaudien del privilegi de cavallers des de l'any 1650. En ella hi va néixer Joan de Sa Font i Ferrer, que fou monjo benedictí i més tard abat del monestir de Sant Pere del Camps de Barcelona i acadèmic de Bones Lletres i ciències de Barcelona. Fou també autor d'una esfera copernicana que va estar col·locada a l'Aula Magna del Seminari de Girona des del 1835 al 1936, any en què va ser destruïda. Actualment els baixos són ocupats per un local comercial i els pisos estan habitats per particulars.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 1789 – Barcelona, 1847) fou un abat benedictí del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filòsof.
Catedràtic de filosofia al Col·legi de Sant Pau del Camp fins a l’exclaustració de 1835. Exclaustrat, fou professor i divulgador de les ciències físiques. Organitzà un notable museu i una biblioteca. Dins dels seus treballs d’home estudiós i encuriosit per tot el que l’envoltava, destaca per la seva raresa l’esfera copernicana el·líptica que va construir amb la col·laboració de Francesc Arau i Sapons, l’any 1835.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada