CASTELL DE PALAFOLLS
PALAFOLLS - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Fotos fetes el 10 de juny del 2014
Època:
segle X-XII/ XI-XV
Descripció:
Damunt d'una petita serra, a 161
m d'alçada, observant el curs baix del riu Tordera i el mar, es troba el
castell de Palafolls, que comunica els camins que uneixen des d'antic Girona
amb Barcelona.
Les restes conservades que hi ha
corresponen a construccions amb cronologia del segle X al XIV. El castell té
una planta irregular allargada i rectangular, dividida en dos recintes. El
recinte sobirà és el més alt i està format per un cos massís, fortificat, al
qual s'entra per una porta de mig punt, restaurada. A mà esquerra podem veure
uns arcs que devien sostenir un gran saló gòtic. Al costat hi ha la cisterna,
coberta amb volta de canó, on avui dia es veuen les marques de l'encanyissat.
Una mica més amunt trobem la capella, molt restaurada. Encara més amunt hi ha
la part més antiga, un espai rectangular que conserva bona part dels murs i
restes d'una torre quadrada al seu interior.
El recinte jussà és d'època
gòtica i forma una gran plaça d'armes, en l'extrem d'aquest hi trobem les
restes d'una gran torre.
La planta del castell està
dividida entre la part sobirana i la jussana. El lloc crea un desequilibri
palpable en les masses de construcció, ja que les més fortes i destacades han
d'associar-se al cim que s'alça a l'extrem meridional de la muntanya, mentre el
recinte exterior es perllonga fins al nord per cobrir tota la longitud de
l'allargat planell. La torre de l'homenatge es troba en el costat més
escarpat, l'oriental. La part residencial és al seu entorn. A la part
occidental, el terreny també té una orografia molt marcada. Els costats estrets
del rectangle resultarien els més febles, i per aquest motiu es van fortificar
en gran manera.
El clos exterior podria estar
datat del segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que servien de
contenció, de les terres que configuren la plataforma del castell. El
segon recinte, amb un pas de ronda amb merlets té les restes d'una gran sala, sota
la qual trobem sitges o cellers. També hi ha en aquest segon cos una
cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer
recinte, a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb
absis circular trobem les habitacions dels senyors, possiblement del segle
XIII, que pel cantó de llevant donen directament a l'exterior sobresortint de
la muralla.
És important també la capella,
aixecada damunt les restes de la capella antiga del castell. De l'edifici antic
només ens queda la capçalera recolzada sobre la muralla. És una petita església
d'una sola nau apuntada sense cap ornamentació. Actualment ha estat restaurada.
Es distingeix com un dels millors
castells catalans de l'edat mitjana, totes les muralles del castell són d'una
amplada considerable.
Observacions:
Existeix un Pla Director redactat
en el 2021. En aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull
documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació
integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de
permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en
el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el
desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.
En un moment també es va anomenar
Castell de Vilellles.
Història:
Del segle X es troba documentada una torre de control.
Els senyors feudals d'aquest emplaçament van ser la
família Sesagudes o del Montseny.
A finals del segle XI Umbert Odó de Sesagudes va donar el
castell a la seva filla Guisla, casada amb Gausfred Bernat, separant-lo del que
va esdevenir el terme del castell de Montpalau més endavant. Els descendents
d’aquesta parella foren ja anomenats Palafolls, aquests durant els segles
posteriors anaren fent créixer el castell termenat que comprenia els actuals
municipis de Palafolls, Malgrat, part de Sant Susanna i Blanes.
L’any 1113 Ramon Berenguer III cedí el mer imperi (alta
jurisdicció) als vescomtes de Girona, que més endavant van ser els vescomtes de
Cabrera, i els Palafolls el baix imperi (baixa jurisdicció). Per aquest afer
els Palafolls van ser feudataris dels Cabrera.
Els Palafolls van participar en les campanyes militars
dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó. Foren presents a la campanya d‘Almeria
amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al
1229. L’any 1345 van donar carta de població a la Vilanova de Palafolls,
l’actual Malgrat de Mar. El 1381 Guillem de Palafolls va vendre el castell,
terme i drets al rei Pere III el Cerimoniós. Aquest, l’any següent, el va
revendre als vescomtes de Cabrera, aconseguint finalment tot el domini del castell.
El segle XVI els Cabrera van vendre tot el vescomtat a la
família Montcada, comtes d’Aitona. A partir d’aquest segle, van controlar els
atacs constants dels pirates. El castell va perdre la seva funció i va iniciar
la seva decadència amb l’última ocupació al segle XVII, amb un petit cos de
guàrdia.
El XVIII el castell va passar per herència a mans dels
ducs de Medinaceli, donant-se ja per abandonat.
Enllaç amb informació del jaciment:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-palafolls
Estil, època: Medieval
Modern
Segle: IX-XIX
Any: 800-1879
Descripció:
El castell de Palafolls és una fortificació ubicada dalt
d'un serrat a 158 metres sobre el nivell del mar, que domina la vall del riu
Tordera al seu pas pel terme de Palafolls. Està documentat des de l'any 1035.
El 1880 va passar a ser propietat de l'Estat.
Les restes conservades corresponen a construccions que daten del segle X al
XIV. Té una planta irregular allargada, dividida en dos recintes, el sobirà,
més alt i format per un cos massís, fortificat; i el recinte jussà, d'època
gòtica, que forma una gran plaça d'armes, a l'extrem de la qual hi ha les
restes d'una gran torre.
La intervenció arqueològica realitzada l'any 1993, sobre una superfície de 170
metres quadrats, del recinte jussà del castell, va permetre documentar, en el
que es coneixia tradicionalment com a pati d'armes, tres àmbits tocant a la
muralla. Aquests habitatges es comunicarien amb la torre de guaita que hi ha a
l'extrem de tramuntana. S'haurien construït en època baix medieval, i haurien
perdurat ocupats fins a finals del segle XVII, moment en què s'ha documentat un
nivell d'abandonament que correspondria a l'enderroc de la teulada i les
parets. La comunicació entre aquest pati i el recinte sobirà sempre hauria
funcionat com es fa actualment, és a dir, amb dues entrades independents.
Els materials documentats durant aquesta intervenció mostren un ampli ventall
de produccions ceràmiques amb cronologies que oscil·len entre els segles XIII i
XIV, destacant un fragment d'una peça decorada amb verd i manganès que mostra a
la part central una figura humana que sembla representar un bisbe amb atributs
episcopals clars (una mà amb un gúa decorat amb una creu, on es observa un
bàcul, i les restes del que podria ser la tiara episcopal). La resta de
materials documentats es limiten a algunes mostres de metalls, tres monedes no
identificables i una base d'una copa de vidre.
Prospectada la zona i els seus
voltants, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme de l'any
2008, no s'han trobat evidències que corroborin l'existència de restes
ibèriques.
Observacions:
Existeix un Pla Director realitzat el 2021. Aquest Pla d’Actuacions incorpora una diagnosi i un recull documental que ha servit de base per plantejar una estratègia d’actuació integral en el monument, i els eixos fonamentals i actuacions que han de permetre el desenvolupament d’un projecte rigorós, viable i amb continuïtat en el temps, al servei de l’ús cultural i cívic, però també connectat amb el desenvolupament territorial i al servei de la comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada