TORRE DE L'ÀNGEL
PONTÓS - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació:
que diu:
Època: segle
XIX
Descripció:
Torre de telegrafia situada
a uns cinc-cents metres al nord de Pontós, dalt d'un turó, a 146 m d'altitud.
La torre que avui podem veure és un fort fuseller del segle XIX de planta
quadrada. També serví de torre de senyals de telègraf òptic. La torre fa uns
vuit metres d'altura. L'aparell és de pedruscall i fragments de rajols i teules
arrebossat. Vora els angles sud-oest i sud-est de la torre s'endevinen els
fonaments d'una construcció anterior. Aquesta torre es va reforçar afegint més
espitlleres com s'observa als pisos superiors, al terrat i a la garita de maó
situada en un angle de la coberta. Després de la restauració veiem que la torre
té una planta baixa amb espitlleres tot al voltant i que a una de les façanes
hi ha una porta d'accés elevada al primer pis i una finestra al segon pis. A la
façana oposada s'observa una finestra centrada a cada pis. Hi ha una cornisa al
terrat al qual es pot accedir a través d'unes escales per l'interior. Els marcs
de les obertures, la divisòria que separa la planta baixa del primer pis i la
cornisa són fets de maó.
Aquesta torre del ramal de la línia civil tenia comunicació
visual directa amb l'anterior desapareguda del coll d'Orriols (Bàscara), a 6,5
km. Anterior a aquesta torre desapareguda hi havia la de Fellines, a 4,5 km de
distància. La torre posterior de la torre de l'Àngel era la del Castell de Sant
Ferran (Figueres), a 9,5 km.
Notícies històriques:
Aquesta torre pertanyia al
ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de
Madrid a València i Barcelona. La part de la línia civil de Catalunya resseguia
tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del
Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera. Aquest ramal va entrar
en funcionament a partir de 1850. La fortificació addicional d'aquesta torre és
a causa del nou ús militar que va tenir posterior al desmantellament de la
línia civil.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie
de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per
un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat
visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre
ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de
realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems
que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una
lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris
o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la
distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien
construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no
s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia
començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava
la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la
construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava
a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners
(1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar
el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es
van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia
elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de
la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al
1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia
civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars.
D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a
Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
Enllaç del jaciment de la Torre de l'Àngel:
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8&consulta=MCU2KzE3MTM2NSU=&codi=16914
que diu:
Les restes arquitectòniques
conegudes com a Torre de l'Àngel es troben sobre un petit turó enmig d'una
pineda esclarissada que l'envolta i amaga parcialment.
Es tracta d'una torre telegràfica òptica de mitjans del segle
XIX, de planta quadrada (6 m d'amplada per 6 m de llargada) i de planta i dos
pisos. L'edifici va ser construït com a part de la línia de telegrafia òptica
civil La Jonquera - Barcelona, segurament pels volts de 1850.
Amb motiu de les obres, l'any 2005, de consolidació i
restauració de la torre telegràfica del segle XIX, per part dels Serveis
tècnics de la Diputació de Girona, es va dur a terme un control arqueològic. El
resultats de la intervenció van permetre constatar que la torre havia estat
construïda gairebé sense fonaments i directament sobre un estrat argilós de
molta potència, absolutament estèril i corresponent a nivells naturals i no
antròpics.
L'any 2006, va ser objecte d'una excavació arqueològica que
va permetre documentar, a l'interior de la torre, quatre murs, fets de pedres
lligades amb morter, de 0,4 m d'amplada, que dibuixaven un quadrat concèntric
respecte les parets de la torre. A l'exterior de la torre es va documentar un
mur, orientat nord-sud, d'uns 3 metres de llargada, que quedava tallat en
l'extrem de llevant pel camí d'accés a la torre. Ambdós estructures, de
cronologia i funcionalitat desconeguda, després de la intervenció, van ser
desmuntades per tal de continuar amb l'obra. L'estat de conservació de la torre
és excel·lent, atès que ha estat recentment restaurada.
Altre enllaç amb informació:
https://www.revistacrae.cat/ca/poble-a-poble/pontos.html
que diu:
La Torre de l'Àngel es troba dalt d'un turó. a uns 500 metres al nord del poble. Sobre aquesta torre Joan Amades recollí una rondalla que fa referència a les lluites de l'època de la invasió de Felip l'Ardit. Sembla ser que després de la traició al rei per part dels defensors del castell de Pontós, només restaren fidels els d'aquesta torre. Gràcies a les senyals emeses des de la torre de l'Àngel els francesos pogueren ser vençuts. Aquesta torre medieval fou convertida en un fort fuseller durant el segle XIX, de planta quadrada.
Altres enllaços amb informació:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=pont%C3%B3s&page=2&pos=12
https://www.catalunyamedieval.es/torre-de-langel-pontos-alt-emporda/
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7954
