Blogs - pàgines - vincles

dissabte, 30 de maig del 2020

CAN VILÀ
PONTÓS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






Enllaç amb informació:

que diu:
Època: segle XVI

Descripció:

Masia urbana cantonera de planta rectangular, amb la coberta de teula de dues vessants i distribuïda en planta baixa, pis i golfes que actualment han estat rehabilitades. La façana principal, orientada a la plaça, presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt, bastit amb grans dovelles de pedra calcària i carreus desbastats als brancals. Al seu costat hi ha un altre portal de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus, tot i que és de dimensions més petites i està bastit en pedra sorrenca. Al pis hi ha tres finestres rectangulars bastides amb carreus de pedra calcària ben tallats, les llindes planes, els ampits motllurats i guardapols superiors. La central té la llinda gravada amb la data 1588. A les golfes, situada a l'extrem de ponent del parament, hi ha un obertura asimètrica restituïda, que conserva la corriola original corresponent a la pallissa. La façana està coronada per bigues de fusta que sobresurten exteriorment. La façana lateral, força malmesa, presenta petites finestres rectangulars a les golfes bastides en maons. N'hi ha dues restituïdes. Al pis destaca una finestra emmarcada amb carreus de pedra escairats.

La construcció està bastida amb còdols de pedra disposats en filades més o menys regulars, lligats amb morter i amb carreus escairats a les cantonades. La façana principal deixa l'aparell vist, mentre que la lateral conserva restes del parament arrebossades. 

Notícies històriques:

El nucli urbà de Pontós conserva interessants cases dels segles XVI, XVII i XVIII. En el cas de la masia de Can Vilà presenta a la façana principal una finestra d'arc a nivell motllurada amb la data incisa de 1588, any en el que possiblement es va construir l'immoble, o si més no, d'alguna reforma del primer pis.

Altres enllaços amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=pont%C3%B3s&page=2&pos=16

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7951

https://www.revistacrae.cat/ca/poble-a-poble/pontos.html


MONUMENT A MOSSÈN JOSEP ESTEVADEORDAL i VALL-LLOBERA
MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


A Mn.Josep Estevadeordal i Vall-llobera (1904-1972) promotor de l’espiritualitat, la cultura i l’esport. Moià 1997 – 50 aniversari del periòdic local “La Tosca” fundat per ell.


Enllaç amb informació del monument:

que diu:
Autor: Josep M.Molist i Molas
Inauguració: any 1997
Materials: Pedra, bronze
Dimensions: 200 cm
Inscripció:
A Mn.Josep Estevadeordal i Vall-llobera (1904-1972) promotor de l’espiritualitat, la cultura i l’esport. Moià 1997 – 50 aniversari del periòdic local “La Tosca” fundat per ell.
Descripció:
Monòlit de pedra irregular amb un medalló de bronze amb el rostre de l’homenatjat a la part superior i una placa quadrada amb la inscripción a la part inferior.
Comentari: Mn. Josep Estevadeordal (1904-1972) fou un capellà de Santa Maria de Moià que actuà de manera rellevant com a dinamitzador cultural de la població.

Enllaç amb informació:

que diu:

L’abril del 1947 mossèn Josep Estevadeordal, nascut a la casa del Jó de Moià l’any 1904, va publicar el primer número de La Tosca. Estevadeordal havia estudiat a les Escoles Pies de Moià i cantà la primera missa a l’església  parroquial el 16 de juny de 1927. Abans de la guerra participà en la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de caràcter nacionalista. En tornar a Moià al 1946, Mn.Estevadeordal participà com a tresorer del club de futbol i contribuí a recuperar l’Institut de Cultura de la Dona. Era doncs una persona compromesa amb la vida associativa i cultural del poble, molt minvada després de la guerra civil. L’esclat de la guerra havia suposat la fi del Butlletí de la Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter.

D’aquesta manera, vuit anys després de conclosa la guerra, en el marc de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat impulsada pel moianès P.Adalbert Franquesa, Mn.Estevadeordal inicià aquest mitjà de comunicació local i comarcal.

Primera capçalera de La Tosca, amb la riera i l'ermita homònima (1947)



MONUMENT A RAFAEL CASANOVA
MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa











Enllaç amb informació sobre el monument a Rafael Casanova publicat per l'Ajuntament de Moià:

que diu:
A principis del segle XX, Rafael Casanova era un perfecte desconegut per la gran majoria dels moianesos. Tot i que Francesc Viñas havia parlat del personatge i el seu origen moianès en alguns discursos de les primeres Festes de l'Arbre Fruiter el 1905 i el 1906, no va ser fins l'octubre de 1912 quan el Butlletí de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter va començar a publicar, en diversos capítols, la biografia que de Casanova havia escrit Josep Carreras i Bulbena, publicada aquell mateix any.
El 1914, coincidint amb la commemoració del segon centenari del Setge de Barcelona, la commemoració va tenir un relleu especial a Moià i ho hem de considerar com el primer Onze de Setembre moianès.
La celebració va consistir en una missa solemne per tots els caiguts en la defensa de Barcelona el 1714, en la dedicació a Rafael Casanova del carrer on hi ha situada la casa pairal de la família (actual museu de Moià) i la col·locació de la primera pedra del futur monument a Rafael Casanova, que havia d'estar situat a la placeta de la Font de Sant Joan, a la Baixada del Mestre. Un ambiciós projecte que no va reeixir per manca de diners.
Tot i que durant anys es va anar parlant del monument, el cert és que la primera pedra es va quedar sola i mai es va arribar a posar la segona. S'hauria d'esperar a 1932 perquè amb el mecenatge de Francesc Viñas el monument a Casanova es convertís en realitat encara que en un altre lloc.
A la fotografia, acte de col·locació de la primera pedra del monument a Rafael Casanova, celebrat el 13 de setembre de 1914. (Fotògraf desconegut. Arxiu Històric de Moià)

Altre enllaç amb informació de Rafael Casanova i Comes:

Altre enllaç amb informació:

Enllaç sobre el monument:

que diu:
Autor: RosendNobas i Ballbé (Barcelona 1849 – 5 de febrer de 1891)
Inauguració: 1932 (1994)
Materials: bronze, pedra
Dimensions: 550 cm
Inscripció:
A la cara davantera: A INSIGNE FILL DE MOIÀ RAFAEL CASANOVA 1714
A la cara posterior : HOMENATGE D’EN FRANCISCO VIÑAS 1932
Descripció:
Es tracta d’una rèplica reduïda de l’escultura de Casanova a Barcelona de Rosend Nobas, per aixó li diuen el “Rafalet”. Una reixa Baixa separa l’espai de la resta de la plaça.
Comentari:
Erigit el 1932 per encàrrec de Francesc Viñas i inaugurat pel President Macià, l’estàtua fou fosa el 1936 i restablerta el 1994, inaugurada per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall. Es troba molt a prop de la Casa Museu de Rafael Casanova, situat a la casa pairal del seu llinatge, lloc on ell va néixer. Això converteix Moià en un lloc de memòria.




Enllaç de l'Ajuntament de Moià sobre l'atemptat a l'estatua de Rafael Casanova l'11 de setembre de 1982:

que diu:

L'Onze de Setembre de 1982 l'estàtua de Rafael Casanova va aparèixer a terra trencada i a la façana de l'Hospital Residència, llavors en construcció, hi van aparèixer penjades dues grans banderes espanyoles.
No es va arribar a saber mai del cert qui va ser-ne el responsable, però sempre es va sospitar d'un grupet d'estiuejants d'ideologia d'extrema dreta en connivència amb algun «personatge» local.
Durant l'ofrena floral al monument, l'estàtua, tot i trencada, va ser reposada al seu lloc per mans de representants de l'ajuntament i de tots els partits polítics presents.
L'estàtua de Rafael Casanova s'havia tornat a posar al seu lloc el 1978. Es va haver de fer nova ja que l'antiga, que s'havia tret el 1939, havia desaparegut.
Com que l'ajuntament del moment no va fer cap gest, tot i la pressió popular per refer el monument, un grup de particulars la va pagar de la seva butxaca.
Com que els recursos eren limitats es va treure un motlle de l'estàtua petita de bronze que hi havia al Museu des de principis del segle XX i se'n va fer una rèplica amb resina sintètica, en espera de que en un futur se'n pogués fer una de bronze.
El pas del temps, l'incident de 1982 i el tipus de material amb que estava feta, varen anar degradant-la i finalment se'n encarregà una de nova, aquesta vegada en bronze, a l'escultor moianès Josep Ma Molist.
La nova estàtua la va inaugurar el llavors alcalde de Barcelona Pasqual Maragall el 17 d'agost de 1994, amb motiu de la seva vinguda a Moià per presidir la Festa de l'Arbre Fruiter aquell any.
Una anècdota: els darrers anys abans d'estrenar la nova escultura, en vista del mal estat de la figura, el dia 11 de setembre, per fer l'acte commemoratiu i l'ofrena floral, l'estàtua era substituïda per la de bronze del Museu que havia servit de model i un cop acabat s'hi tornava a posar la trencada.
Era una manera de que almenys aquell dia, el monument lluís i les fotografies sortissin maques.
A la fotografia, l'estàtua i el seu pedestal destrossats, l'11 de setembre de 1982. (Foto Renom. Arxiu Històric de Moià).


Enllaç de l'Ajuntament de Moià sobre la desaparició de l'estàtua de Rafael Casanova:

que diu:

El 14 de juny de 1939 l'ajuntament de Moià va prendre l'acord de retirar l'estàtua de Rafael Casanova del seu pedestal.
Existeixen diferents versions, cap d'elles documentada, sobre quina va ser la seva destinació.
Hi ha qui afirma que va ser retornada a la família Viñas, ja que havia estat pagada per ells i hi havia qui deia haver-la vist en anys posteriors guardada en una dependència de la casa moianesa dels Viñas.
Una altra versió la situa guardada als baixos del cafè del Círcol, on romangué bastant temps, fins que després d'un canvi d'arrendataris del local, desaparegué, desconeixent-se si fou venuda per fondre el metall o bé a algun col·leccionista.
La que es va conservar va ser la figura petita que era propietat de l'ajuntament i que s'utilitzava en els monuments provisionals dels anys vint.
Va quedar dipositada al Museu i després de córrer per totes les sales va quedar al replà de l'escala, ignorada per tothom, (tot i que totes les autoritats i personatges del règim que visitaven el Museu l'hi passaven per davant), durant molts anys. Actualment encara es troba al Museu, encara que en un lloc més preeminent.
El 1939 també es van retirar les plaques del carrer i del monument, que es van guardar al Museu. El carrer no va ser mai rebatejat i les cases van quedar diluïdes dins de la plaça Major. El nom del carrer no va ser restiuit fins el 1977.
El monument mai va ser reconvertit, tot i que durant els anys cinquanta es va proposar dedicar-lo al Sagrat Cor i donar el nom de «Plaza del Sagrado Corazón» a l'indret on es troba. El projecte no va reeixir i l'espai va quedar en un estat de semi-abandonament fins el 1978, quan s'hi va reposar de nou l'estàtua.

A la fotografia, portada de la revista «Truc» d'octubre de 1976, quan s'inicià una campanya per reposar l'estàtua i reivindicar la figura de Casanova. (Fot. Ramon Tarter. Arxiu Històric de Moià).

Enllaç sobre el monument a Rafael Casanova publicat per l'Ajuntament de Moià:

https://www.facebook.com/ajuntamentmoia/

que diu:

El 1914 es va posar la primera pedra per un monument a Rafael Casanova a la placeta de la Font de Sant Joan però la manca de diners va fer que no s'avancés tot i que la qüestió era recurrent.
El 1923, sota els auspicis de Francesc Viñas, es va fer un projecte nou: en lloc d'un monument convencional es farien unes escoles que portarien el nom de Rafael Casanova.
Viñas va encarregar un projecte i fins i tot va oferir la possibilitat de cedir la casa que tenia al carrer de la Cendra (El Sant-Graal), que havia comprat uns anys abans a la família de Josep Coma i Passarell. El projecte se'n va anar a l'aigua en produir-se el cop d'estat de Primo de Rivera aquell mateix any.
El 1932, Viñas va tirar pel dret: va enjardinar i urbanitzar un terreny que era seu al davant de l'Hospital i va posar-hi el monument a Casanova que va pagar íntegrament ell, cedint després el terreny al poble. Això va desencadenar una forta polèmica amb els membres de l'antiga comissió que havia de fer el monument, ja que estaven ofesos perquè Viñas no els havia tingut en compte.
El nou monument el va inaugurar el 16 d'agost de 1932 el President de la Generalitat Francesc Macià, aprofitant la seva vinguda per presidir la Festa de l'Arbre Fruiter.
L'estrena del monument va tenir un entrebanc: la foneria no va entregar a temps l'estàtua i es va haver de utilitzar per l'acte inaugural, una altra vegada, la petita que hi havia a l'Ajuntament.
L'anècdota del dia la va protagonitzar Macià quan va comentar a Viñas - és molt petita aquesta estàtua oi?, veient la desproporció que hi havia entre el pedestal i l'escultura. Viñas li va respondre: «No pateixis, que ja creixerà...».
Efectivament, quan Francesc Macià va tornar a Moià per la Festa Major de 1933, va poder veure com l'estàtua del monument tenia unes dimensions molt més grans que l'any anterior.


A la fotografia el President Francesc Macià i les personalitats convidades a la Festa de l'Arbre Fruiter, visitant el monument a Rafel Casanova el 16 d'agost de 1933. (l'estàtua ja havia «crescut»…) (Fot. J. Renom. Arxiu Històric de Moià).




 






 





Principio del formulario

Final del formulario

 



















divendres, 29 de maig del 2020

TORRE DE L'ÀNGEL
PONTÓS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



















Enllaç amb informació:

que diu:
Època: segle XIX

Descripció:

Torre de telegrafia situada a uns cinc-cents metres al nord de Pontós, dalt d'un turó, a 146 m d'altitud. La torre que avui podem veure és un fort fuseller del segle XIX de planta quadrada. També serví de torre de senyals de telègraf òptic. La torre fa uns vuit metres d'altura. L'aparell és de pedruscall i fragments de rajols i teules arrebossat. Vora els angles sud-oest i sud-est de la torre s'endevinen els fonaments d'una construcció anterior. Aquesta torre es va reforçar afegint més espitlleres com s'observa als pisos superiors, al terrat i a la garita de maó situada en un angle de la coberta. Després de la restauració veiem que la torre té una planta baixa amb espitlleres tot al voltant i que a una de les façanes hi ha una porta d'accés elevada al primer pis i una finestra al segon pis. A la façana oposada s'observa una finestra centrada a cada pis. Hi ha una cornisa al terrat al qual es pot accedir a través d'unes escales per l'interior. Els marcs de les obertures, la divisòria que separa la planta baixa del primer pis i la cornisa són fets de maó.
Aquesta torre del ramal de la línia civil tenia comunicació visual directa amb l'anterior desapareguda del coll d'Orriols (Bàscara), a 6,5 km. Anterior a aquesta torre desapareguda hi havia la de Fellines, a 4,5 km de distància. La torre posterior de la torre de l'Àngel era la del Castell de Sant Ferran (Figueres), a 9,5 km.

Notícies històriques:

Aquesta torre pertanyia al ramal de Barcelona a la Jonquera que derivava de la línia civil principal de Madrid a València i Barcelona. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera. Aquest ramal va entrar en funcionament a partir de 1850. La fortificació addicional d'aquesta torre és a causa del nou ús militar que va tenir posterior al desmantellament de la línia civil.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.

Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.

Enllaç del jaciment de la Torre de l'Àngel:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8&consulta=MCU2KzE3MTM2NSU=&codi=16914

que diu:

Les restes arquitectòniques conegudes com a Torre de l'Àngel es troben sobre un petit turó enmig d'una pineda esclarissada que l'envolta i amaga parcialment.

Es tracta d'una torre telegràfica òptica de mitjans del segle XIX, de planta quadrada (6 m d'amplada per 6 m de llargada) i de planta i dos pisos. L'edifici va ser construït com a part de la línia de telegrafia òptica civil La Jonquera - Barcelona, segurament pels volts de 1850.

Amb motiu de les obres, l'any 2005, de consolidació i restauració de la torre telegràfica del segle XIX, per part dels Serveis tècnics de la Diputació de Girona, es va dur a terme un control arqueològic. El resultats de la intervenció van permetre constatar que la torre havia estat construïda gairebé sense fonaments i directament sobre un estrat argilós de molta potència, absolutament estèril i corresponent a nivells naturals i no antròpics.

L'any 2006, va ser objecte d'una excavació arqueològica que va permetre documentar, a l'interior de la torre, quatre murs, fets de pedres lligades amb morter, de 0,4 m d'amplada, que dibuixaven un quadrat concèntric respecte les parets de la torre. A l'exterior de la torre es va documentar un mur, orientat nord-sud, d'uns 3 metres de llargada, que quedava tallat en l'extrem de llevant pel camí d'accés a la torre. Ambdós estructures, de cronologia i funcionalitat desconeguda, després de la intervenció, van ser desmuntades per tal de continuar amb l'obra. L'estat de conservació de la torre és excel·lent, atès que ha estat recentment restaurada.

Altre enllaç amb informació:

https://www.revistacrae.cat/ca/poble-a-poble/pontos.html

que diu:

La Torre de l'Àngel es troba dalt d'un turó. a uns 500 metres al nord del poble. Sobre aquesta torre Joan Amades recollí una rondalla que fa referència a les lluites de l'època de la invasió de Felip l'Ardit. Sembla ser que després de la traició al rei per part dels defensors del castell de Pontós, només restaren fidels els d'aquesta torre. Gràcies a les senyals emeses des de la torre de l'Àngel els francesos pogueren ser vençuts. Aquesta torre medieval fou convertida en un fort fuseller durant el segle XIX, de planta quadrada.

Altres enllaços amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=pont%C3%B3s&page=2&pos=12

https://www.catalunyamedieval.es/torre-de-langel-pontos-alt-emporda/

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7954



CAL CARRETER o CAL COMPTE
PONTÓS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVI-XVII

Descripció:

Situada dins del nucli urbà de la població de Pontós, al bell mig del terme, al carrer de la Creu.
Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb la coberta de teula de dos vessants i distribuït en planta baixa i pis. Consta de tres crugies perpendiculars a la façana principal. Presenta un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus desbastats, tot en pedra calcària. Just al costat hi ha una porta d'accés a l'interior, oberta en posterioritat. A banda i banda d'aquestes obertures hi ha dues finestres rectangulars emmarcades amb carreus ben escairats. La de migdia compta amb un arc de descàrrega a la part superior bastit en maons. Al pis destaquen tres finestres rectangulars amb els brancals bastits amb carreus escairats, les llindes planes i els ampits motllurats. Cal destacar l'obertura central, donat que presenta dues testes humanes esculpides (una masculina i l'altra femenina) aplicades als costats de la llinda. Estan bastides en pedra sorrenca.
La construcció està bastida en pedra sense treballar disposada irregularment i lligada amb abundant morter de calç, que alhora arrebossa bona part del parament. S'observen diverses refeccions fetes en maons. A les cantonades hi ha carreus de pedra desbastats.

Notícies històriques: Segons el fons documental del COAC es tracta d'una construcció dels segles XVI-XVII amb reformes posteriors on el baró de Creixell i més tard els Sagarriga hi cobraren els censos dels pagesos de Pontós.

Altres enllaços amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=pont%C3%B3s&page=1&pos=8

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7950