Blogs - pàgines - vincles

dimecres, 27 de maig del 2020

ESGLÉSIA DE SANT CEBRIÀ
TORROELLA DE FLUVIÀ - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa









Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XII-XIII // XVII

Estil: romànic

Descripció:

L'església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià es troba situada a l'est del nucli, al barri de la Vila. És un edifici d'una nau amb absis semicircular. A la façana hi ha la portalada de tres arcs en degradació, llinda i timpà. Els seus tres arcs no són de mig punt sinó que tenen forma de ferradura, i les impostes del costat esquerre posseeixen decoració en relleu, motius molt esquemàtics de formes geomètriques. En el muntant, també del costat esquerre hi ha una creu en baix relleu inscrita en un cercle. Al centre de la façana hi ha un petit rosetó probablement d'època posterior. El mur és coronat per un campanar de cadireta format per tres pilastres rectangulars. Al costat nord de la porta, encastada al mur,, hi ha una làpida sepulcral gòtica que té la meitat de la inscripció destruïda.

l'aparell romànic dels murs laterals només és visible en uns curts trams, ja que el segle XVIII s'afegiren a cada costat del temple unes capelles laterals. També es construí una sagristia a la banda sud. El mur de la capçalera de la nau, que destaca per sobre de la teulada de l'absis, és ben conservat i s'enlaira quelcom respecte la coberta. L'absis semicircular posseeix al centre una finestra de doble esqueixada i arcs de mig. Interiorment la volta de la nau és apuntada i seguida. L'arc triomfal és apuntat, doble i en degradació.

L'aparell d'aquesta església és de carreus grans i ben escairats. En construir les capelles laterals i la sagristia es reutilitzaren els carreus dels murs que s'hagueren d'esbotzar.

Notícies històriques:

La construcció de l'església de Sant Cebrià se situa, per les seves característiques, entre els segles XII i XIII. Posteriorment (s. XVIII) s'hi afegiren dues capelles a cada banda de la nau, i la sagristia a la dreta.




Altre enllaç amb informació:

http://www.torroelladefluvia.cat/turisme-comerc-i-transport/turisme/llocs-a-visitar/

que diu:

L’església de Sant Cebrià de Torroella de Fluvià es troba al barri de la Vila, cap a l’extrem de llevant de la població. Es un edifici d’una nau amb absis semicircular que, per les seves estructures, podem considerar del període romànic (segles XII i XIII). La seva situació, al cim d’una petita elevació del terreny, deu haver motivat que l’aiguat del segle XV, que tant afectà les cases del poble, no la destruís.

Al frontis o façana de ponent de l’església hi ha la portalada de tres ares en degradació, llinda i timpà. Es tracta d’un portal característic del romànic avançat d’aquestes terres, d’un tipus que, amb molt escasses variacions, es va estendre durant els segles XII i XIII per l’Empordà, la Garrotxa, el Vallespir i el Rosselló. La porta de l’església presenta, tanmateix, una singularitat molt digne de remarcar. Els seus tres arcs no són de mig punt, com és la norma, sinó quelcom passats de radi, sinó en forma de ferradura. Es una particularitat que es dóna molt rarament en els monuments d’època romànica avançada.

Els batents de fusta de la porta conserven els ferros forjats decoratius, en forma d’espirals, de tradició romànica.

Al centre de la façana, damunt la porta, hi ha un senzill rosetó, obrat, sens dubte, en època tardana, substitueix l’antiga finestra romànica de doble vessant.

El mur està coronat per un campanar de cadireta format per tres pilastres rectangulars. La base d’aquest cloquer queda assenyalada per un tram de cornisa de secció “incorbada”.
Al costat nord de la porta, encastada en el mur, hi ha una làpida sepulcral gòtica que té la meitat de la inscripció destruïda. En els seus quatre angles s’hi va esculpir un emblema, idèntic en tots ells, en el qual s’hi representa una torre emmerletada. Es tracta, probablement, de l’escut del llinatge que prengué el nom de la vila, de la qual n’hi ha noticies documentals del segle XIV. La làpida fa referència a un personatge d’aquesta família, el seu nom, malgrat estar mig esborrat, s’endevina perfectament: IOHANNIS DE TORRICELLA. Per desgràcia no es pot llegir l’any de la seva mort, que figurava al final de la inscripció.

L’aparell romànic dels murs laterals només és visible en uns curts trams, doncs, al segle XVIII es van afegir a cada costat del temple dues capelles laterals. També es va construir una sagristia a la banda sud.

L’abscís semicircular, a l’extrem de llevant de l’edifici, posseeix al centre una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt que, en el vessant extern són dobles en degradació. La cornisa d’aquesta part de l’església és “excorbada”.

Tot l’interior del temple ha estat netejat de la calç que el cobria; es poden veure perfectament totes les seves antigues estructures.

L’aparell d’aquesta església, tant a la cara externa com a la interior dels seus murs, llevat de les voltes, és de carreus grans i ben escairats, de pedra de color grisenc, que formen filades ben seguides, d’alçada homogènia en tots els llenços. Els carreus tendeixen, en general, a les formes quadrangulars. Les voltes, obrades amb lloses molt reduïdes, gairebé sense treballar, contrasten amb la perfecta carreuada dels murs verticals.

Quan es van construir les quatre capelles laterals i la sagristia, que s’afegiren al temple l’any 1762, es van reutilitzar els carreus procedents dels trams dels murs laterals que s’havien d’esbotzar. Aquests carreus romànics es veuen en l’obra del segle XVIII barrejats amb pedruscall i col·locats descuradament.


 




 


 

 

 







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada