Blogs - pàgines - vincles

dilluns, 8 de juny del 2020

CASTELL DE CALABUIG
CALABUIG - BÀSCARA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Actualment desaparegut, estava situat on hi ha l'església de Sant Feliu que va ser edificada amb les restes de l’antic castell.










Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XII - XIV

Descripció:

Les restes de l'antic castell de Calabuig es troben integrades al mur sud de la nau de l'església de Sant Feliu, construïda en època moderna. Del castell es conserven diverses espitlleres disposades a dos nivells, bastides amb carreus desbastats i actualment tapiades. També es localitza un dels portals del castell actualment cegat, d'arc de mig punt adovellat i situat a l'extrem sud-oest del mur de la nau. Al mig del parament hi ha una rosassa posterior i a l'extrem est, dues finestres rectangulars disposades a diferent nivell, emmarcades amb pedra i obertes també en posterioritat. La part inferior del mur presenta un parament de carreus ben desbastats disposats en filades. La resta del parament és bastit amb pedra sense treballar disposada irregularment, corresponent als murs de la nau del temple.

Notícies històriques:

En un document de l'any 1019 apareix citat Bernat de Calabuig, membre de la família propietària del castell. La nissaga dels Calabuig tingué el domini del lloc i del castell. En el testament de Bernat de Calabuig de l'any 1115 queda prou clara la genealogia de la família, el seu poder econòmic i ltt'abast de les seves propietats.

L'any 1249, tant el castell com la baronia de Calabuig passaren a formar part de la família Rocabertí per matrimoni d'Ermessenda Desfar, baronessa de Navata, amb el vescomte Jofre de Rocabertí.

L'any 1275, el castell es destruït per ordre del rei Jaume I a causa de la rebel·lió de Dalmau de Rocabertí, els comtes d'Empúries i d'altres nobles. Tot i això, la fortalesa fou reconstruïda amb celeritat, ja que l'any 1285, els Rocabertí tornen a tenir bones relacions amb els reis. El 1299, el castell ja estava reconstruït i comptava amb una capella dedicada a Santa Maria.

Durant el segle XIV, el castell compta amb la figura del castlà, iniciada l'any 1287, a perpetuïtat i amb caràcter hereditari, en favor de Ramon de Galliners. Quant a la propietat, a partir de l'any 1340 el castell passà a mans del cavaller Pere de Puigpardines, tot i que el 1363 els documents tornen a relacionar la construcció amb els Rocabertí.

Sabem que l'any 1439, data del document en què es demana al bisbe el trasllat de l'església parroquial de Sant Feliu al castell, el vescomte és Dalmau V de Rocabertí i no pas Jofre III de Rocabertí, emissor del document. Això pot indicar que la baronia de Calabuig havia passat a mans d'una branca lateral de la família.

Durant el segle XV, els Rocabertí continuen perdent i recuperant la titularitat de la baronia i del castell, fins l'any 1508 quan la perden definitivament en favor de Narcís de Palol, senyor del castell d'Onyar.

A finals del segle XVII, l'any 1694, hi ha notícies de la utilització del castell per a usos bèl·lics, durant la guerra dels Nou Anys (1688-1697). Al segle XVIII, el castell pateix els efectes de la guerra Gran, i al segle XIX, es produeix la pèrdua de l'edifici del castell abans de l'abolició del règim senyorial al país.

L'any 2002 els entorns de l'església van ser objecte d'una intervenció arqueològica amb motiu de la urbanització de la zona. Els treballs van permetre confirmar l'existència de les restes del pati d'armes del castell, tancat per un mur perimetral, amb una cronologia aproximada entre el segles XII-XIV, i d'una cisterna del segle XVI ubicada a la part central del pati d'armes.









Altre enllaç amb informació:

que diu:

En el testament sacramental de Bernat Tallaferro, comte de Besalú, de l'any 1021, ja surt esmentat un Bernat de Kalabuio. Aquest mateix Bernat ja apareix també, l'any 1020, en un plet amb el bisbe. D'altre banda en una butlla del papa Urbà destinada al monestir de Sant Esteve de Banyoles,de l'any 1097, és mencionat el 'castrum de Calapodium'. En una altre butlladel 1174 hi ha novament esmentat aquest castell. Així mateix, en aquesta mateixa època, també surten esmentats uns senyors que tenien aquest lloc de Calabuig, segurament pel monestir de Banyoles; per xemple, l'any 1157, apareix un Berenguer de Calabuig. Segons el parer de Lluís Monreal i Martí de Riquer, cap a l'any 1175el castell de Calabuig, que sembla que era de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles, fou adquirit pels Rocabertí. Segons Santiago Sobrequés, l'any 1275, arran d'una revolte del compte Hug V d'Empúries i d'altres senyors empordanesos, entre els quals els vescomtes de Rocabertí, el castell de Calabuig, que era del vescomte, fou destruït per les forces reials. La construcció del castell dévia ésser refeta, ja que al segle XV encara és esmentat el castell de Calabuix. Durant la guerra del Francèsel castell fou, però, novament destruït. Les restes actuals del castell, utilitzades en època contemporània com a església parroquial, són posteriors a la destrucció de lèpoca de Jaume I.
Text: Joan Badia i Homs - Jordi Bolós i Masclans

Altres enllaços amb informació:


Enllaç sobre el jaciment arqueològic del castell de Calabuig:

que diu:

El jaciment es localitza a l'entorn de l'església de Sant Feliu, al nucli històric de Calabuig, agregat a Bàscara. El poble es troba enlairat en un puig proper a la riba dreta del Fluvià, al sector de llevant del terme, i presidit per l'església parroquial de Sant Feliu.
L'església és una construcció dels segles XIV-XV, que barreja característiques d'arquitectura religiosa i civil ja que va ser bastida aprofitant les restes de l'antic castell de Calabuig.
L'any 2002, els entorns de l'església van ser objecte d'una intervenció arqueològica, amb l'objectiu d'esbrinar la presència i l'estat de conservació de les restes arqueològiques de la pròpia església i del castell de Calabuig, abans de la realització de les obres d'urbanització d'aquest sector. Es van efectuar un total de vuit sondeigs, un d'ells a la façana sud i la resta en diferents punts de la banda nord.
Els resultats de l'excavació van permetre confirmar l'existència de les restes del pati d'armes del castell, tancat per un mur perimetral, amb una cronologia aproximada entre el segles XII-XIV, i d'una cisterna del segle XVI ubicada a la part central del pati d'armes.
Aquesta intervenció va posar de manifest la precarietat de l'estat de conservació d'aquestes restes i l'estat de destrucció, gairebé complet, de totes aquelles parts del castell de Calabuig que no foren aprofitades per a la construcció de l'actual temple parroquial.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada