Blogs - pàgines - vincles

dilluns, 1 de juny del 2020

CASTELL DE PONTÓS
PONTÓS - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

















Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XII-XIII

Descripció:

El Castell de Pontós es troba situat a cinc-cents metres del poble, al cim d'un turó. El que en queda avui en dia són vestigis que permeten endevinar la planta, rectangular, molt allargada. L'aparell és de carreus mal escairats d'arenosa i conglomerat, juntament amb còdols escapçats, que formen filades. Trobem un segment de la muralla d'uns deu metres de llarg per vuit d'alt atalusssat. A la part superior hi ha dos restes d'espitlleres petites. Del mur septentrional del recinte, només se'n veuen sobresortir del sòl, escassos fragments constructius. El que es conserva del llenç de ponent és degut a haver servit de paret d'una de les cases del recinte murat, edifici actualment en ruïnes. A l'extrem nord de l'esplanada hi ha una cisterna i un pou amb un brocal circular i fet amb pedres de calcària allisades.

Documentat l’any 1087.

Enllaç sobre el jaciment del castell:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=3&consulta=MCU2KzE3MTM2NSU=&codi=8232

que diu:

Cronologia: des de Medieval (1150 – 1492)

Descripció:

Es tracta d'un castell d'època medieval, de planta rectangular, molt allargada, adaptada a la forma dels planells superiors del puig. El mur meridional és enderrocat en tota la seva meitat de ponent, i el seu extrem forma cantonada amb el llenç oriental del recinte que, en aquest sector, té una llargada aproximada de 10 metres i una alçada de 8 metres. A la part inferior hi ha uns quants carreus mal escairats i nombrosos còdols, i a la part superior hi ha restes de petites espitlleres. Al sector de llevant, que serveix de mur d'una casa moderna, hi ha una espitllera, al costat de diverses obertures modernes.
A la part oriental del recinte del castell només s'endevinen algunes restes de la muralla, que gairebé no sobresurten del subsol; tot i que en algun cas és aprofitada com a mur de casa moderna, i arriba fins als 6 metres.
Del mur septentrional només en queden escassos vestigis, molt a prop del marge. En aquest sector hi ha una cisterna i un pou, de 36 metres de fons, que acaba en una gran cambra.
El sector central del mur de ponent, que és atalussat, ha estat reaprofitat també com a mur de les cases modernes, i a la seva part superior hi ha restes d'espitlleres. El tram més ben conservat té una llargada de 10 metres i una alçada de 7 metres.
A les restes de la muralla del castell hi ha dos tipus d'aparells de construcció que pertanyen a dues fases diferents. A la part inferior dels llenços de migjorn i llevant es documenten còdols escapçats i carreus mal escairats, que formen filades seguides que corresponen, a grans trets, als segles XII i XIII. Als murs de ponent, migjorn i llevant es documenten carreus rectangulars corresponents als segles XIII i XIV.
A la part alta del planell, a l'interior del clos de muralles, s'ha conservat poques restes de construccions interiors. En les cases d'època moderna, s'endevina algun arc i altres vestigis medievals.
Amb motiu de les obres, l'any 2001, de pavimentació de la zona del Barri del Castell, a l'indret que antigament havia format part del pati d'armes, es va dur a terme un control arqueològic que va permetre documentar un estrat de sedimentació amb materials de construcció moderns que cobrien directament al subsol geològic; és a dir, els resultats de la intervenció arqueològica van ser negatius.
El seu estat de conservació és parcialment destruït, atès a que una part considerable de les restes del castell foren enderrocades durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat per tal d'aprofitar la pedra i construir les noves escoles.

  








Altre enllaç amb informació:

que diu:

Es troba situat dalt d'un turó que domina la vall del Fluvià, al migdia del poble. Només en queda un pou cisterna amb un brocal circular fet de pedres allisades i unes poques pedres, la resta es va fer servir com a pedrera per a construccions del voltant. Juntament amb el Creixell varen ser les millors guaites que tenia la casa de Besalú per defensar-se dels comtes d'Empúries. La primera referència és del 1087, en que Guillem I de Creixell i n'Aimar de Pontós van ajudar el comte de Barcelona Berenguer en la lluita contra els sarraïns. 

Al Castell hi havia una capella sota l'advocació de Maria. Es coneix el lloc, però no en queda res. L'Altar dit de la Sumpta fou traslladat a l'església parroquial segon consta en una consueta i l'Arxiu Diocesà el 6 de maig de 1374. 

Al temple de Pontós hi ha una làpida sepulcral amb la inscripció: "ANO: DNI: M: CCC: PMO: II:IDUS: FEBRII: OBIIT. BN. DE: PONTONIBUS: CVIVS: AIA. REQUIESCAT: I: PAVE: AMEN" (L'any del Senyor 1301, el dia 2 dels idus de febrer [12 de febrer de 1302] va morir Bernat de Píntós, l'ànima del qual descansi en pau. Amen.). Enllaça en una altra làpida que es troba a la façana de l'església de Vilajoan en la que s deixa constància de la mort a l'any 1270 de Garsendis, ví­dua de Bernat de Pontós, amb la següent inscripció: "ANNO DOMINI M CC LXX-DIE NONO KALENDAS/JU/NII- OBIIT DOMINA GARSENDIS -DOMINA DE/ VILLA JOHANNE-QUONDAM UXOR BERN RDI DE PONTONIBUS DICTAM DOMINAM/IN HOC TUMULO ASSOCIATI QUORUM ANIME REQUIESCANT IN PACE AMEN" (L'any del Senyor 1270 el dia IX de les calendes de juny [23 de maig] va morir la senyora Garsendis, mestressa que fou [ví­dua] de Bernat de Pontós, associada a aquesta senyora en aquesta sepultura, les ànimes dels quals descansin en pau)(Traducció del Sr. Antoni Cobos). 

La talla d'alabastre policromat de la Mare de Déu del Castell de Pontós es pot veure al Museu d'Art de Girona. 

Fets i documents més importants: 

El 1209, Dalmau de Creixell i la seva esposa Anglèsia van vendre per 2800 sous barcelonins al seu germà Arnau, bisbe de Girona, tots els drets del castell de Pontós. 

El 1276, Blanca de Creixell, anomenada també d'Hostoles, va vendre el Castell de Pontós a l'Infant Pere. Segurament l’ampliació i fortificació del Castell va ser d’aquesta època. 

El 1288, Dalmau de Creixell i Bruniselda de Cartellà pledegen contra la corona pels castells de Pontós i Creixell. 

El 1364, es ven el castell a Francesc de Sagarriga per 4.000 florins. 

El 7 de gener de 1368 es documenta la venda de la quarta part integra del delme del castell i parròquia de Pontós, tant de pa, vi, carnalatge com de qualsevol altre fruit dels quals s'acostuma a pagar de delme en dit lloc, feta per Sibil·la (muller d'Arnau de Torroella i filla de Ramon de Castellar i de Marquesa) a favor de Bernat Castellar, habitant en el castell de Pontós. El preu de la venda és de 3.000 sous moneda barcelo­nesa de tern.

Escrivà: Guillem de Mallorques, notari públic de Castelló d'Empúries

(Llibre de l'antiga arxivació de la casa i patrimoni dels Farners. núm 71.) 

El 1808 hi ha al castell una acció de tempteig entre forces de Saint-Cyr i Àlvarez de Castro.

Informació extreta de:

"Els Farners: vassalls de senyors i senyors de pagesos," de Pere Gifre i Santi Soler,  editat pel Centre d'Estudis Selvatans

"Pontós: Passat i present" de Pere Font i Verdaguer. editat per l'Ajuntament de Pontós.

Altre enllaç amb informació:

https://www.revistacrae.cat/ca/poble-a-poble/pontos.html

que diu:

El castell de Pontós tingué una gran importància estratègica i feudal, principalment des d’inicis del segle XIII. Pertanyia als dominis dels senyors del veí castell de Creixell i formava part de la baronia del mateix nom. L’any 1209 apareix ja en possessió de Dalmau de Creixell. Trobem personatges d’aquest llinatge i altres cognominats «de Pontós», relacionats amb aquest lloc i castell durant els segles XIII i XIV. L’any 1374 el castell de Pontós fou venut a la família noble dels Sagarriga, els quals s’apoderarien més tard de la resta de la baronia de Creixell: el lloc de Creixell i la vila de Borrassà. Els Sagarriga figuren com a senyors de Pontós durant tot el segle XVI. L’església de Sant Martí de Pontós surt documentada els anys 1279 i 1280 i en diferents documents del s. XIV.

El castell de Pontós es troba al cim d’un turó, a uns 500 m. al sud del poble. Està voltat d’algunes cases dels segles XVII i XVIII que es construïren aprofitant les restes del castell. Aquest veïnat de cases rep el nom de Barri del Castell. 

Del primitiu castell dels segles XI-XII, fet amb els còdols escapçats, en resta molt poc; però de la reforma i ampliació del segle XIII, amb carreus escairats de pedra sorrenca i conglomerat, encara en resten importants fragments de muralla amb espitlleres contínues. La seva planta era adaptada al terreny, allargada de nord a sud. A l’est es conserva part del primer recinte emmurallat, però res dels volts. La porta principal es troba al sud, franquejada per dues torres.

Altres enllaços amb informació:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=pont%C3%B3s&page=1&pos=1

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7945


 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada