CASTELL DE SANT MORI

SANT MORI - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Como público testimonio del reconocimiento y gratitud que el pueblo de San Mori debe al excelentísimo señor don Diego de Moxó Cerdá (Barcelona 28 d’abril 1857 – 4 de juny de 1926) y al ilustrísimo señor don Antonio Moxó Guell (Barcelona ¿  - 2 de març de 1977) marqueses de Sant Mori, la corporación municipal en sesiones de veintiseis de julio de mil novecientos ocho y veintiuno de agosto de mil novecientos cuarenta y tres respectivamente se honró nombrándoles hijos adoptivos de esta localidad.

Enllaç amb infrmació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=2&consulta=MCU0KzE3MTc2NiU=&codi=1712

que diu:

Època: segle XV-XVI

Descripció:

Edifici de planta rectangular amb pati central, format per quatre cossos adossats coberts amb teulades de diverses vessants. Està distribuït en planta baixa i tres pisos i presenta dos grans contraforts a les cantonades sud-oest i sud-est. Davant la façana principal, orientada a ponent, hi ha una gran terrassa amb piscina de construcció moderna, a la que s'accedeix des de la plaça de l'Església a través d'un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra. A la planta baixa hi ha el portal principal, d'arc de mig punt adovellat. Als pisos hi ha obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i finestres amb les llindes sostingudes per mènsules incurvades, algunes restituïdes, de la mateixa manera que la finestra geminada d'arcs trilobulats de l'extrem nord de la façana, feta a imitació de les originals que conserva l'edifici en d'altres paraments. Destaquen les espitlleres o troneres de la part superior de la façana. A la façana sud es repeteix la mateixa tipologia d'obertures que a la principal, destacant la finestra geminada d'arcs trilobulats del pis, que tot i que presenta la part superior restituïda, a la inferior conserva una tronera original. A la façana de llevant, les finestres de la planta baixa presenten les llindes motllurades, al pis hi ha les rectangulars, una amb espitllera a la part inferior, i als pisos superiors les que tenen la llinda sostinguda per mènsules. D'aquestes últimes, les originals presenten un petit escut en relleu a la part superior, tocant el ràfec de la coberta. Moltes d'aquestes obertures han estat restituïdes íntegrament o en part. A la façana nord es conserven dues finestres geminades d'arcs trilobulats, damunt una fina columneta amb capitell decorat. Al mig dels dos arcs hi ha un escut decorat, i a la part inferior de l'obertura, una tronera. Un dels escuts té una creu gravada mentre que l'altre presenta l'escut d'armes de la família Cardona. A l'extrem superior del parament, damunt la finestra de la cantonada, hi ha un altre escut en relleu amb una creu gravada.
L'interior de l'edifici presenta grans voltes d'arc rebaixat, bastides amb maons disposats a pla i voltes de canó, a la planta baixa. Al pis, la sala principal està coberta amb un enteixinat de fusta restituït sostingut per diversos arcs diafragma. Destaca la porta d'accés a la cambra reial, d'estil gòtico - renaixentista.
La construcció és bastida, en alguns trams, damunt la roca de la zona que aflora en aquest sector de la població. Està construïda amb pedra desbastada de diverses mides, lligada amb morter. En alguna part del parament s'observen carreus de pedra ben escairats, i a les cantonades també.

Notícies històriques:

Castell documentat l'any 1149, al segle XIII pertanyia al comtat d'Empúries i fou propietat de Dalmau de Creixell. Es creu que el castell pertanyia al convent de Sant Miquel de Fluvià, sent aquest un monestir fortificat, que durant els anys de la Guerra Civil Catalana o de Remença (1462-86), en temps de les lluïes entre Joan II i la Generalitat de Catalunya, la reina Joana Enríquez, mare de Ferran el Catòlic, sol·licità a l'abat que li cedís per instal·lar-s'hi. Festa aquesta cessió, la reina ràpidament realitzà diferents obres de fortificació i diferents reformes per habitar-hi, donant-li la categoria de Seti reial. Fou durant aquest període bèl·lic esmentat, quant habitant la reina, convocà a Parlament el 15 d'octubre de 1466. Anys després Ferran el Catòlic concedí la propietat del castell a en Pere Rocabertí i d'Erill , esdevenint centre de la baronia de Sant Mori.
Altres notícies històriques no contemplen l'opció de que el castell fos propietat del convent de Sant Miquel de Fluvià, donat que es té documentada una relació de tots els senyors propietaris, des del segle XIII i sense interrupció, fins als nostres dies. Això es podria explicar si el convent posseís la senyoria directa i que, per contra, les primeres generacions tinguessin la castlania o el senyoriu útil. Així, des del segle XV fins avui en dia, el castell ha estat propietat de la mateixa família, descendents del senyor feudal, fet poc habitual i que explicaria l'excel·lent estat en el que es troba.
A començaments del segle XX fou restaurat per la senyora Francesca Güell.
L'any 2013 l'empresa Sector Loan Properties, SL preveu convertir el Castell en un alberg juvenil, per la qual cosa presenta a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural un projecte d'adequació que, sobretot, pretén donar compliment a les normatives de seguretat.

Altres enllaços amb informació:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7841

https://es.wikipedia.org/wiki/Marquesado_de_San_Mori

https://www.geni.com/people/Diego-de-Mox%C3%B3-y-Cerd%C3%A1/6000000018990062981

http://geneallity.com/gedcom/family.php?database=humo_&id=F4874

https://gw.geneanet.org/lmvillena?lang=es&n=antonio+moxo+y+guell&oc=0&p=x

https://www.enciclopedia.cat/ec-eec-8988.xml