DOLMEN DEL MAS ESTANYET

FORALLAC - LES GAVARRES - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

http://www.forallac.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=125&Itemid=113

que diu:

Història:
Fou identificat l’any 1969 per Joan Botey i Serra, amb el seu fill Joan Botey i Alier, que va donar-ne notícia a Lluís Esteva i Cruañas que el publicà l’any 1969. Aquest mateix investigador l’excavà, el restaurà, el consolidà i el tornà a publicar amb bones planimetries l’any 1970 classificant-lo com una galeria coberta amb túmul i cròmlech. Col·laboren en els treballs Joan Ribas, Salvi Pont, Francesc Castelló, Ricard Castelló, Josep Nadal, Joan Badia i Homs, Josep Escortell i Albert Recasens. Cal remarcar que les dues lloses reposades com a coberta no són les originals. S’acordà donar-li el nom de Dolmen del Mas Estanyet per trobar-se enclavat en terrenys d’aquest mas.

Miquel Cura i Morera i Josep Castells i Camp, l’any 1977 en publicaren una planta i el classificaren com una galeria catalana.
L’any 1977, fou ressenyat per Joan Badia i Homs que també el cità l’any 1981.
Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual l’any 1984 el classificaren com una galeria catalana petita.
L’any 1986, Josep Castells i Camp el classifica com una galeria catalana petita.
Enriqueta Pons i Brun, l’any 1987 el cità i en publicà una fotografia classificant-lo com una galeria catalana petita.
Els autors de Girona pas a pas el citaren l’any 1988.

Descripció:
Es tracta d’una galeria coberta en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular amb lloses radials d’ancoratge i cròmlech en queden restes visibles.
La seva entrada és orientada al sud-est (140º + 5º).
El monument amida interiorment 4´60 m de llarg, per 0´85 m d’ample, per 0´70 m d’altura màxima.

Estat de conservació:
Actualment (16-X-89) el dolmen conserva 5 lloses de la seva cambra i 2 de coberta, aquestes darreres no originals, foren reposades per Esteva i Cruañas. El passadís conserva 3 lloses. Al sud-oest de l’entrada a la galeria hi ha una llosa del cròmlech clavada “in situ” i a uns 2 m al nord de la cambra hi ha el testimoni d’una llosa radial d’ancoratge. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna en resten testimonis visibles.

Materials arqueològics:
De l’excavació d’Esteva cal consignar petits fragments d’os i la corona d’un queixal. També uns 70 fragments de ceràmica de tipus dolmènic i d’època romana dels que cal ressenyar una vora de vas campaniforme, un fragment de vas carenat i un altre fragment perforat de color de rajol fosc. Així mateix, un tros de molí de mà de granit i un fragment de dolium romà.

Cronologia:
Pel tipus arquitectònic del sepulcre, podem deduir que fou construït vers 2700-2200 aC.

 Altres enllaços amb informació:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=8&consulta=MCU2KzE3OTAyNiU=&codi=1691

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasGI/17902011.html

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/04/dolmen-del-mas-estanyet-baix-emporda.html