Blogs - pàgines - vincles

divendres, 30 d’abril del 2021

CAN XARINA

COLLSUSPINA - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Enllaç amb informació:
que diu:

Època: segle XVI – any 1550

Descripció:

Casa ubicada dins el nucli urbà del poble, al carrer Major. És un casal gran, de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta baixa, pis, i pis sota teulada. L'edifici és de pedra amb cantoneres ben escairades i diferents elements decoratius tallats en pedra. La façana principal és l'element més característic; té un portal adovellat al centre, amb dovelles llargues i a la dovella central té una inscripció amb forma d'escut on posa SALVI PADRÓS 1550, atribuïda a la marca del mestre de cases que la va construir i que era d'origen francès. A cada banda de la porta hi ha finestres, dues a la banda esquerra i una a la dreta. Aquesta darrera finestra té llinda de pedra amb una inscripció molt característica, ja que està escrita en francès amb alguna paraula en espanyol: ALEVADO SOIT LE TRÈS SAN SACREMENT AVE MARIAS (Lloat sigui el Santíssim Sagrament Ave Maria); veiem que en lloc de "alevado" (alabado) i de "san" (santo), en francès es diu "loué" i "saint". Al primer pis hi ha tres finestres d'arc conopial que descansa sobre dues bases d'impostes motllurades que fan de base dels muntants laterals. A les golfes hi ha tres finestres juntes que són modernes. La resta de façanes de l'edifici han estat reformades en època recent, tot i seguint l'estructura característica. Al jardí posterior es conserva una taula de pedra que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana, element que era molt característic de les cases de Collsuspina i que han desaparegut. A l'interior es manté l'estructura de tres crugies, i conserva alguns elements, com una volta de pedra ojival a la crugia de migdia i altra amb uns arcs de mig punt que reposen sobre capitells; també es conserven dues portes amb els muntants motllurats en guix amb motius geomètrics.

Història:

L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal "novament edificat" anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que "manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender". Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant.



Escut de Can Xarina
Enllaç amb informació de l'escut:

A la dovella central de la porta principal de can Xarina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb la inscripció SALVI PADROS 1550. La inscripció està repartida en tres nivells separats per una línia horitzontal i el conjunt te forma d'escut apuntat per la part inferior, tot i que està mutilat. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. 




ALEVADO SOIT LE TRÈS SAN SACREMENT AVE MARIAS 



Creus del viacrucis
Enllaç amb informació sobre les creus del viacrucis:

Al nucli antic de Collsupsina, als murs exteriors d'algunes cases, es conserven les creus del viacrucis. Són creus de fusta de factura senzilla, que es troben clavades a la part superior dels murs, a l'alçada del primer pis, i properes a les cantonades. Es conserven tres creus a la façana de can Xarina, una creu a la façana del número 43 del carrer Major, una creu a cal Comas (c/ Major, 28) i una creu a cal Garet (Major, 35). El viacrucis es feia tradicionalment per Setmana Santa i els divendres de quaresma, seguint tot el carrer Major i parant a cada estació que estava marcada per una creu. A més d'aquesta tradició religiosa, a Collsuspina hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís, davant la porta de cada casa.

***************************************************************



***************************************************************

Antic pedrís
Enllaç amb informació sobre l'antic pedrís:

Al jardí posterior de la casa can Xarina es conserva un bloc de pedra rectangular que està suportat per dues columnes, configurant una taula, que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana principal, element que era molt característic de les cases de Collsuspina que servia per seure. Malauradament tots els pedrissos de les cases del nucli han desaparegut fa pocs anys.

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9863

http://www.collsuspina.cat/el-municipi/guia-del-municipi/menjar-i-dormir/can-xarina.html

http://www.canxarina.com/

***************************************************************





CA L'ESPINOI

COLLSUSPINA - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XIX

Descripció:

Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular, cobert amb teulada a dues vessants, i amb ràfec de doble filada, amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. Té planta baixa i dos pisos, amb estructura en pedra vista i cantoneres de pedra ben tallades. La façana principal s'obre a la plaça, presenta estructura simètrica, amb porta principal al mig, d'arc de mig punt de pedra recolzat sobre brancals verticals i amb una inscripció que no és llegible però que possiblement posa ANTON PADROS, i una finestra a cada costat; als pisos hi ha balcó central i finestra a cada costat. El balcó del primer pis tapa una part de l'arc de la porta, ja que es va fer amb posterioritat, i la llinda d'aquesta obertura porta la data 1832. La façana lateral sud s'obre a la plaça, mentre que la nord fa de mitgera amb la casa contigua de can Xarina.

Història:

Segons ens indiquen les llindes de la casa, es tracta d'una construcció d'entre els segles XVIII i XIX, però el topònim la relaciona directament amb el mas l'Espinoi que surt nomenat al fogatge de 1553 a la banda de Balenyà. Possiblement les dues cases devien estar relacionades. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).


A la llinda hi ha inscrit any 1832

A la llinda possiblement posa ANTON PADROS

*************************************************************************************





dijous, 29 d’abril del 2021

CAL ROMA - ACTUAL AJUNTAMENT

COLLSUSPINA - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



CASA ARMADANS (-----ADA) ANY 1644

1788

Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XVIII - XIX

Descripció:

Casa ubicada a la part central de la Plaça Major del poble, de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, i ràfec de doble filades de teules. Té planta baixa i dos pisos, amb estructura en pedra vista i cantoneres de pedra ben tallades. La façana principal s'obre a la plaça, a la cara nord, presenta estructura simètrica, amb dues portes d'entrada amb llinda, i conjunts de tres obertures a cada pis; al primer una finestra i dos balcons que aprofiten la mateixa balconada, i al segon pis hi ha tres finestres. Les façanes laterals s'obren a dos carrers, la de llevant al carrer Major i la de ponent al carrer Nou, les dues presenten diferents obertures que es van fer recentment, en la rehabilitació que va modificar també el seu interior. Actualment hi ha la seu de l'Ajuntament. L'element més característic són les llindes amb motius tallats de les dues portes principals. La de l' esquerra amb diferents dibuixos d'eines de ferrer, nom del propietari i la data: CASA ARMADANS (-----ADA) ANY 1644. La de la dreta amb un motiu central de rosa circular sobre un peu i la data 1788, tot encerclat amb un rectangle amb els angles de quart d'esfera invertits.

Observacions:

Altres denominacions conegudes: casa Armadans.

Història:

Actualment aquesta casa es coneix com cal Roma, degut al nom dels anteriors propietaris. Possiblement es va construir quasi al mateix temps que cal Xarina, per una família de ferrers anomenats Armadans, tal i com consta al capbreu de Tona de 1588 (ABEV), i es podria tractar d' un descendent o del mateix que regentava l'hostal, Bernat Armadans. Els Armadans que van fer la casa al poble devien ser fradisterns d'un dels masos Armadans que hi ha al terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons. No sabem exactament la data de construcció de la casa, però es devia iniciar poc després de la construcció de cal Xarina, tot i que a la llinda consta la data 1644, que possiblement fou feta amb posterioritat. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012).



PEDRÓ DE SANT CUGAT DE GAVADONS

COLLSUSPINA - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 












Enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:

Al costat de l'església de Sant Cugat de Gavadons, entre el mirador i l'església, en una esplanada a on s'arriba en cotxe, hi ha un pedró format per una gran pedra arrodonida de 1,60 m de diàmetre i 25 cm de gruix, que es troba ubicada sobre una altra pedra que li dóna l'aparença d'una taula. A la cara superior del pedró hi ha gravades les inicials dels quatre punts cardinals (N, E, S i O), tot i que estan mal orientats (amb uns 45º de diferència), ja que quan es va fer la darrera rehabilitació de l'església es va modificar la ubicació i no es va ubicar correctament tenint en compte la orientació, tot i que anteriorment estava posada correctament. El centre de la taula te un forat rodó de 20cm de diàmetre que la travessa totalment. A la banda de llevant hi ha un altre forat, que també travessa tota la pedra, de forma ovalada i un diàmetre màxim de 18 cm. A la part nord de la pedra hi ha un rectangle excavat, que no arriba a travessar tota la pedra, de 40 cm per 30 cm de costat. És possible que el forat central rodó servís per aguantar una creu, i els altres per suportar els objectes que s'utilitzaven en fer la benedicció.

Història:

El pedró era la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Es situava al punt més alt d'un terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu.

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9871

https://www.moianes.net/galeria/displayimage.php?album=9&pos=71


dimecres, 28 d’abril del 2021

CREU DE TERME DE COLLSUSPINA

COLLSUSPINA - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 







Creu del terme que marcava la divisòria dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i del les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons.



Enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:La base és circular i formada per grans dovelles, una columneta de forma octogonal, sosté un recipient de forma també octogonal on hi ha una font. D'altres petites columnes, del mateix tall geomètric, és van superposant disminuint la seva grandària en l'alçada per acabar amb una creu de pedra amb material treballat propi de la comarca. Al voltant hi ha un banc de pedra amb un respatller fet de ferro forjat.

Notícies històriques:En un petita placa incrustada en l'element hi ha la següent transcripció: "Creu del terme que marcava la divisòria dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i del les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons". La del municipi de Collsuspina és ben moderna; es realitzà entre 1828 i 1840 si bé anteriors aspiracions d'autonomia ja es remunten al 1797. L'ànima de la creació de la nova parròquia fou Mn. Miquel Alemany, vicari regent de Collsuspina. La creu de terme té un caràcter històric i sentimental pels habitants del poble.


Altres enllaços amb informació:




MAS BELLVER

COLLSUSPINA - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Sovint en trobo llocs molt agradables i sorprenents, el Moianès es un d’ells i Collsuspina una descoberta molt recomanable de visitar i gaudir. 

Volia agrair al propietari de la finca les seves explicacions sobre la vida agrària relacionada amb la llet de vaca ecològica i les seves dificultats que comporta explotar aquesta activitat. Li vaig comprar uns litres de llet i dir que es un excel·lent producte, moltes gràcies i de segur i si no hi ha impediments el tornaré a visitar.

Article publicat relacionat amb les dificultats d'aquesta explotació.

https://www.naciodigital.cat/noticia/203045/mas/collsuspina/punt/llen/ar/mil/litres/llet/vaca/ecol/gica?utm_medium=Social&utm_source=Facebook&territori=NacioDigital&fbclid=IwAR1ixYoiAaUJUID0HgSYf33WMwIqMbdwIgE8rJfVm_uBUTlhXV399a-ILrk#Echobox=1590495438


Aquest mas es troba just en arribar a l'Església de Sant Cugat de Gavadons






Església de Sant Cugat de Gavadons


Al catàleg publicat per l'Ajuntament de Collsuspina diu:

Edifici cobert originàriament per teulada a dues vessants i orientat cap a sud-est. A la façana principal hi ha un portal de pedra treballada. Al davant hi ha també una lliça amb pedra treballada que ajunta dos edificis ja més moderns. Al voltant del cos original s’hi anaren fent ampliacions essent l’última, en la part posterior, de 1915. Davant la casa hi ha una era ben conservada i una cabana.

Forma part de les edificacions històriques del municipi que antigament formaven part de la parròquia de Sant Cugat de Gavadons i passà a formar part del terme de Collsuspina, junt amb altres masies, amb la definitiva organització del municipi a l’any 1897. La primera data que podem disposar en quan a la seva notificació històrica del segle XVI concretament l’any 1553.

L’edificació ha estat un mas dedicat i vinculat a l’activitat agrícola i ramadera que no ha sofert transformacions volumètriques importants llevat dels coberts impropis del segle passat.

Edifici d’interès històric i arquitectònic que manté la tipologia clàssica de masia.

La incorporació de la masia en el catàleg es justifica tant pels valors arquitectònics de la seva tipologia com pels valors històrics i de manera significativa també pels valors paisatgístics per la situació en que es troba que ha personalitzat el territori al llarg del temps.