Descripció:
Can Puget és una gran finca formada per un cos principal
-l'antiga residència senyorial- de planta quadrangular amb una aresta obliqua
(18,50 m x 21,55 m) i dos apèndixs (un en direcció est-oest i l'altre
juxtaposat al costat sud), i un jardí situat a la part posterior on hi ha unes
dependències annexes, l'habitatge dels porters i les cotxeres.
El cos principal, de línies neoclàssiques, està format
per tres crugies paral·leles creuades per tres de perpendiculars. La coberta és
a quatre aigües amb tremujals i està feta amb una estructura de fusta amb
jàsseres, bigues i llates, sobre les quals descansen les rajoles i les teules
àrabs. Al centre hi ha una claraboia piramidal amb estructura de ferro ì vidre
que dóna llum al pati interior que conté l'escala noble, al voltant del qual
s'organitzen les dependències de la casa. Els forjats entre plantes estan
formats per biguetes de ferro i revoltons ceràmics. Consta de sis plantes: la
semisoterrada (546,99 m,), amb façanes al pati posterior on l'Ajuntament té
instal·lat el museu municipal; la planta baixa (546,99 m'?), amb accés des de
la plaça Dalt Vila, on hi ha l'Escola Municipal de Música; l'entresòl (318,80
m,), amb façana a la part posterior, que conté una sala d'exposicions; la
planta primera o noble (523,04 m,), amb accés per la plaça Dalt Vila, que
alberga diverses entitats culturals, i les plantes segona i de les golfes
(523,04 m, cada una), amb accés des del carrer Alta Cortada.
La façana principal, oberta a la plaça Dalt Vila, n'és
l'element més significatiu. Inspirada en el cànons clàssics, presenta una
distribució jerarquitzada d'elements {basament, cos central,
entaulament-cornisa ì frontó), tant en sentit horitzontal com vertical, seguint
una composició regular i simètrica. La part central cobra major relleu en
avançar-se lleugerament cap endavant respecte als cossos laterals i estar
emmarcada per dalt amb el frontó triangular. El basament ocupa tota l'alçada i
amplada de la planta baixa. Conté tres portals iguals, d'arc escarser i amb
portes de fusta amb clavendes, que defineixen els tres eixos compositius verticals.
El parament central d'aquest basament està tractat de manera diferenciada
respecte a la resta, amb un estucat decorat amb línies horitzontals incises. A
la clau del portal principal hi ha inscrites les inicials R. P. del nom del
propietari, Rafael Puget.
Les plantes primera ì segona tenen un tractament similar,
amb quatre obertures d'esquema rectangular vertical -les centrals de la planta
noble formen una balconada i la resta són balcons individuals-. Estan
protegides amb baranes de barrots verticals de ferro colat i les llosanes són
sostingudes per mènsules de pedra (les de la planta noble, de major dimensió i
volada que les de la segona) i es tanquen mitjançant doble persiana de llibret
mòbil. Les quatre finestres de les golfes són petites i de forma rectangular.
Els forjats de les plantes estan destacats per les línies
d'imposta motllurades. Els elements decoratius de la façana estan trets, també,
del repertori clàssic: frisos amb decoracions florals sota les impostes, permòdols
sota la cornisa, i dentellons i antefixes al frontó, el timpà del qual conté
uns relleus escultòrics que representen una palmeta flanquejada per fulles
d'acant. Els paraments d'aquesta façana principal són estucats i les obertures,
motllures i arestes, de pedra.
La façana del carrer Alta Cortada és un llarg llenç, de
gairebé 40 metres. que segueix la composició de la façana principal, però amb
un tractament més senzill. El sòcol és fet amb pedres de riu i la resta de la
fàbrica, de maó massís, amb les obertures i arestes de pedra i els balcons amb
baranes de ferro colat. A la tarja de ferro de la porta hi ha la data 1886.
La façana del cos que s'alinea amb la Baixada de la Fidela
forma un angle obtús respecte de l'anterior i tanca l'edifici per aquest costat
a manera de contrafort. D'ell neix el mur que limita la finca per aquest carrer
i que té tres nivells d'alçària. Està fet de mamposteria de pedres de riu
rejuntades amb petits còdols. El perímetre de la finca es completa amb el cos
de les cotxeres, situat al carrer de la Font. És de planta baixa i el seu
sostre forma part del jardí. La fàbrica és de palets de riu, estucada imìtant
carreus, i es corona amb una barana -la del jardí- formada per una filera de
pilastres alternades amb barrots de ferro.
De les façanes que s'obren al jardí, cal destacar-ne les
galeries porxades d'arcs rebaixats de les plantes superiors, que corresponen a
l'ala del carrer Alta Cortada. Sembla que la corresponent a la façana principal
també havia tingut porxos, però actualment estan cegats i només s'obren al pati
finestres apaïsades.
Quant a la decoració interior, cal remarcar els
motlluratges ì casetons del sostre del vestíbul de la planta baixa, la riquesa
ornamental de les dependències de les plantes noble i segona. el tractament
dels paraments i de les vidrieres policromes del pati interior, i l'escala
d'honor, feta de marbre, amb barana de ferro forjat i amb llums en forma de
globus que estan sostinguts per peus de ferro treballat amb motius vegetals i
magolles.
Notícies històriques:
L'edificació de Can Puget és una mostra de la puixança de
la burgesia industrial a la vila de Manlleu en el decurs de la centúria
passada. Propietat de l'industrial Rafael Puget i Terradas, es va edificar a
l'inici d'un període clau en l'expansió i ordenació urbanística de la zona de
Dalt Vila, coincidint amb l'obertura de nous carrers i amb la reedificació de
la plaça. que havia perdut la façana de llevant i les cases que la tancaven a
migdia a causa d'un incendi durant la guerra del Francès (1808-1814). Can Puget
es va edificar en aquesta plaça, lloc privilegiat perquè va ser el centre de
Manlleu fins a final del segle XIX (a partir d'aquell moment el centre es va
anar traslladant a la zona sud. coincidint amb l'expansió urbanística en el
Baix Vila). Les primeres referències que tenim del projecte de construcció de
Can Puget són del 6 d'agost de 1872, data en que Rafael Puget va presentar a
l'Ajuntament de Manlleu una sol·licitud de permís d'obres per construir una
casa de tres cossos en els solars, casa i terrenys annexos situats a la plaça
Major. En aquell moment, encara eren propietat d'Antoni Sabatés, però Puget
tenia intenció de comprar-los-hi. Se sap documentalment que Antoni Sabatés
havia obtingut un permís de l'Ajuntament, el dia 1 de desembre de 1871, per
edificar una casa en els solars que tenia a la plaça Major i al passatge de la
Costa. La sol·licitud de Rafael Puget fent referència a una casa indica que
Sabatés la va arribar a construir. A més, tenim constància que quan després de
llargs tràmits, rectificacions Ì aprovacions del projecte presentat per Puget,
les obres van iniciar-se, a principi de març de 1 876, es va començar a
enderrocar algun tipus de construcció existent als solars adquirits per Puget
que, probablement, es tractava de la casa que havia construït feia pocs anys
Sabatés.
En el llibre de comptes del paleta encarregat de l'execució
de l'obra hi consten partides destinades a la compra de pólvora, barrinades,
aiguarràs, metxa i feixines. Aquestes partides es repeteixen fins al mes de
gener de 1877 (moment en què s'acaben les anotacions en el llibre de comptes).
Al llarg d'aquest període, els materials destinats a voladura es combinen amb
la facturació de grans partides de totxos ì d'altres materials de construcció,
com rajoles, ciment o calç. Si bé no es coneix el nom del mestre d'obres al
qual pertanyia aquest llibre de comptes, s'ha arribat a la conclusió que es
podria tractar de Josep Font i Delmuns, mestre d'obres municipal, a través d'un
estudi comparatiu de les partides d'obres realitzades a càrrec del municipi i
les actes dels plens municipals, i també per mitjà d'un estudi comparatiu de la
grafia del nom. Ara per ara, ha estat impossible trobar cap projecte signat per
aquest mestre d'obres; només tenim la referència que un tal Josep Font va
realitzar, l'any 1 834, el projecte de construcció d'un nou cementiri que no es
va arribar a executar. però no sabem si es tracta de Josep Font i Delmuns. Per
tant, podem suposar que les obres inicials de la construcció de Can Puget van
ser realitzades per aquest mestre d'obres, però no podem assegurar que el
projecte sigui d'ell.
El 15 de maig de 1876 es va aprovar el plànol
d'alineacions i rasants presentat per Puget, el qual va passar a convertir-se
en una espècie de pla parcial de la zona de la plaça Dalt Vila. Aquest plànol
va ser consultat en diverses ocasions pels veïns a l'hora de sol·licitar
permisos d'obres.
L'any 1882 es van plantejar una sèrie de problemes
d'ordre urbanístic. Puget va enviar una instància a l'Ajuntament sol·licitant
la urbanització d'un carrer. El 31 d'agost d'aquell any, el consistori va
nomenat una comissió perquè estudiés la petició. Fins un any després no es va
contestar la instància presentada per Puget. L'Ajuntament va resoldre que era
inviable urbanitzar el carrer que es demanava perquè no es comptava amb els
mitjans suficients per cobrir les despeses en el cas que correspongués al
municipi el desmuntatge del terreny sol·licitat per Puget. Aquest carrer que
Puget tenia tant d'interès a urbanitzar devia ser el que avui coneixem com a
Baixada de la Fidela. No figura en el plànol de la vila de l'any 1883 i sembla
que a començament del segle xx encara no estava urbanitzat, com ho demostra el
fet que la vídua de Rafael Puget, Teresa Munt i Costa, va sol·licitar en
repetides ocasions a l'Ajuntament que s'urbanitzés la Baixada de la Fìdela, ja
que el mal estat del terra feia aquest carrer intransitable, i encara no se li
havia donat l'amplada prevista en els plànols de Manlleu.
Tot sembla indicar que Can Puget es va acabar d'edificar
l'any 1888, data que figura a dues teules del trencaaigües de la coberta (la
inscripció completa és Francesc Boix,1888), tot I que a la porta d'entrada del
carrer Alta Cortada hi figuri la data 'i 886. En el llibre de Josep PIa un
senyor de Barcelona, Puget ens comenta: L'any 84 començà a construir la nostra gran
casa de Manlleu, amb un jardí espaiós, esplèndid que -casa començàrem d'habitar
el 86.
Can Puget ha mantingut al. llarg dels anys l'aparença
original. Tenim només documentades dues reformes importants: una va afectar la
façana i l'altra es va tractar d'una redistribució interior. L'any 1918, Rafael
Puget i Munt, fill de Rafael Puget Terradas i Teresa Munt, va sol·licitar
permís d'obres a l'Ajuntament per tal de desguassar a la claveguera que passa
pel carrer Alta Cortada ì modificar una finestra de l'entresòl per convertir-la
en balcó. Un mes després, va tornar a demanar permís per obrir una finestra al
segon pis de la part d'Alta Cortada. Totes aquestes reformes van tenir el
consentiment del consistori, sota l'argument que no afectaven la bona harmonia
de la façana. L'any 1925, Antoni Terricabras i Güell, en representació de
Rafael Puget, va demanar permís per poder arrebossar els baixos de les façanes
situades al carrer de la Font amb els números 15,17 i 19, la paret de tancament
de la Baixada de la Fidela i els baixos de les cases amb els números 1 , 2, 4,6
i 10 de l'Alta Cortada.
En el decurs de la Guerra Civil de 1936-1939, Can Puget
va ser objecte de saqueig, com moltes altres cases benestants de Manlleu. Anys
més tard, el 29 d'abril de 1954, Josep Serra i Valls va comprar Can Puget a
Rafael Puget Pérez-Cabrero, darrer descendent del llinatge dels Puget. Un any
després, adreçava la primera sol·licitud de permís a l'Ajuntament per fer una
sèrie de reformes interiors. Consistien en la instal·lació d'una cuina, un
lavabo, i la col·locació de mosaic al segon pis (segurament, el pis que tenia
arrendat Teresa Camps Codina quan l'Ajuntament va comprar l'edifici), i també
en la instal·lació d'un safareig i un lavabo en els baixos.
El 31 de gener de 1956, Serra va sol·licitar un nou
permís d'obres per fer modificacions d'envans i col·locar mosaic. El projecte
d'aquesta reforma interior va ser redactat per l'arquitecte municipal Josep
Riera i Reguer, i les obres les va fer el contractista de Manlleu Construccions
Parés SA. Dos anys després, l'1 de juny de 1958, en la memòria del projecte d'urbanització
del carrer Baixada de la Fidela, també d'aquest arquitecte, hi constava que a
causa de les obres del carrer es veuria afectada l'entrada de la casa de Josep
Serra ì el cobert que fa cantonada amb el carrer de la Font.
L’1 de desembre de 1981 es va signar un contracte privat
d-o compra-venda de la finca de Can Puget entre l'ajuntament, d'una banda, i la
vídua de Josep Serra, Ramona Roqué Castell, ì les seves filles, de l'altra, per
un valor de 20.650.000 pessetes. En aquest document, s'hi va fer constar que
existien una sèrie de contractes.de lloguer: el pis entresol del carrer Alta
Cortada, a favor d'Angel Piella; el pis 2º 2ª també del carrer Alta Cortada, a
favor de Teresa Camps Codina, i el pis de la plaça Dalt Vila número 3, baixos,
a nom de Jaume Torrent. També hi consta que queda exclosa de la venda la casa
número 14 del carrer de la Font, propietat de Ramon Roca Corominas. Aquesta
compra-venda es va formalitzar en acta notarial dos anys després, el 16 de
novembre de 1983, davant del notari de Manlleu Antonio Cambalia Vidiella.
Des que l'Ajuntament va adquirir la casa, s’hi van anar
encabint de manera provisional diferents entitats de caire soci cultural, fins
que, amb la restauració que va portar a terme el Servei, es van regular també
els usos que tindria l'edifici.
La família Puget
Els Puget eren una família de terratinents d'Osseja,
poble de la Cerdanya francesa. Durant el període napoleònic es van expatriar i
es van instal·lar a Vic, en un lloc proper a la carretera de Manlleu. El pare
de Rafael Puget i Terradas, Francesc Puget, hi va establir una fàbrica de
filats i teixits molt primitiva, accionada per mules. Més endavant va voler
introduir nous mètodes a la seva indústria tèxtil, però les condicions que Vic
lì oferia no eren gens favorables. Va ser llavors quan es va desplaçar a
Manlleu, sense deixar l'empresa de Vic, essent un dels primers fabricants que
va utilitzar el canal industrial, el 1841. De fet, Francesc Puget tenia un
gran afany de conèixer noves tècniques; prova d'això és que va enviar el seu
fill Rafael a Manchester, quan encara era molt jove, per estudiar maquinària
tèxtil.
A Manlleu, Francesc Puget va arrendar la fàbrica de Can
Barola, moguda per una roda de fusta accionada per l'aigua. Més tard, va comprar
terrenys i aigua al senyor Mitjavila per aixecar la fàbrica de filats i teixits.
La compra, la va fer conjuntament amb Antoni Baixeras i Salvador Juncadella, i
entre els tres van construir tres fàbriques de caràcter independent, conegudes
amb el nom de Les tres fàbriques. L'any 1842 va comprar terres per eixamplar el
canal d'entrada d'aigua a la fàbrica dels tres propietaris. El 18 de març de
1848 Les tres fàbriques van formar societat amb un altre grup de fabricants per
tal d'explotar i conservar el canal.
L'any 1849, Puget va crear, juntament amb Antoni Soler,
de Vic, ì Manuel Masó, de Barcelona, la fàbrica de filats de cotó Masó, Soler i
Cia. L'any 1865 va participar en una de les empreses de Manlleu de més
envergadura, Almeda, Sindreu i Cia., la qual l'any 1 879 es va traslladar a
Sant Vicenç de Torelló per fundar la colònia Vilaseca. La fàbrica de Can Barola
va ser comprada l'any 1 871 per Francesc Puget. germà de Rafael Puget i
Terradas. Ell i la dona de Rafael Puget, Teresa Munt, van ser els continuadors
de l'activitat industrial. Van comprar la fàbrica de Cal Blau, que més tard van
traslladar a Navàs.
********************************************************************
