Blogs - pàgines - vincles

dilluns, 31 de maig del 2021

CASA AL CARRER ARNAU DE CORCÓ,49 DE MANLLEU

MANLLEU - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


Plafó de rajoles adquirit a Montserrat i a la Bisbal l’any 1987 per un grup de veïns que volien celebrar la festa del carrer en unes dates concretes. El nom de la via no fa referència al sant sinó que recorda un prior del monestir agustinià de Manlleu que va néixer a la masia de Corcó al segle XIII. Com que la diada de sant Arnau s’esqueia a mitjan juliol, en dates prou propícies per a les manifestacions festives a l’aire lliure, i coincidien els dos noms, el del sant i el del carrer, sant Arnau va esdevenir el referent religiós del veïnat. Va ser inaugurat i beneït el 18 de juliol de 1987.

Festes del carrer Arnau de Corcó

Les festes es van iniciar l’any 1986 i van durar uns deu anys. Es feien jocs per a la mainada, xocolatada, dinar, sopar popular i espectacle. El rosari es va continuar dient per la diada del sant, es fa dir una missa i alguns veïns encara es troben per festejar-ho.







*******************************************************




CASA AL CARRER DEL PONT,27 DE MANLLEU

MANLLEU - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





Al catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir publicat per l'Ajuntament de Manlleu diu:

http://www.poummanlleu.com/docs/07%20Cataleg%20b%C3%A9ns%20Manlleu'.pdf

Edifici de planta baixa i una planta pis amb façana al carrer del Pont. La façana a la planta baixa ha estat modificada. En planta pis hi trobem tres obertures amb balcó amb barana de ferro forjat molt treballada. Els balcons dels extrems són de directrius rectilínies, mentre que el del centre és corbat. Les tres obertures tenen emmarcaments de pedra i la llinda decorada amb una data cadascuna. Sobre de cada o obertura hi ha una petita finestra de ventilació de la planta de les golfes.

*************************************************************************************************




CAN SENTIES

MANLLEU - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





Al catàleg de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir publicat per l’ajuntament de Manlleu diu:

http://www.poummanlleu.com/docs/Cataleg_proteccio.pdf

Habitatge plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dos pisos d'un industrial manlleuenc.

La façana està formada per tres obertures amb arc rebaixat a la planta baixa amb brancals rectilinis. Sobre cada obertura en les plantes pis s'hi obre una balconada amb llosa de pedra sustentada per mènsules decorades i baranes de ferro forjat treballades. En la planta primera el balcó és corregut, presenta tres obertures. Una sanefa horitzontal lliga les diferents lloses dels balcons.

*******************************************************************************





CAN ROQUÉ

MANLLEU - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


La planta baixa de l’edifici, d’estil eclèctic, fou construïda pel mestre d’obres Marià Callís. El pis superior, d’estil noucentista, fou projectat per Lluís Coll Espadaler. També hi va intervenir, com a mestre d’obres, Ignasi Mas. Cal remarcar la bellesa de la cantonada, amb la marquesina. Pau Roqué Vallmitjana fou un dels homes més rellevants de la segona fornada d’industrials de la vila. El 1923 va constituir l’empresa Conductors Elèctrics Roqué, especialitzada en la fabricació de cable elèctric. El 1896, Pau Roqué Parladé va participar, junt amb altres industrials de relleu com Josep Serra, Rossend Gorchs i Agustí Gorchs, en la primera societat per produir i administrar electricitat a la plana de Vic, que el 1928 passà a anomenar-se “Josep Gorchs i Cia”. Pau i Artur Roqué eren els propietaris d’una empresa de tint de filats i teixits (Tintes Roqué, coneguts per Can Balà).

https://manlleuhistoric.blogspot.com/2014/08/roque-can-edifici.html













Fornícula de Sant Antoni de Pàdua, col·locada l'any 1922. Per la Guerra Civil hauria estat sostreta o destruïda i reposada l'1 de juny de 1939. La seva estructura, amb la simulació de troncs, fa pensar que va ser obra d'Ignasi Mas, conegut con "Nasi Paleta".


Al catàleg de béns protegits publicat per l’Ajuntament de Manlleu diu: 

Cronologia: edifici original de Mariano Callís any 1894. Adicció d’un pis per Lluís Coll l’any 1918. Marquesina Ignasi Mas l’any 1925. 

Edifici de planta Baixa i dos pisos. Aquest edifici forma, juntament amb la casa 9 del carrer Sant Jaume, un conjunt arquitectònic en el que es repeteixen la decoració de les finestres i dels motius treballats en estuc de sotateulada, així com l'estructura tipològica de l'edifici. A la seva part posterior hi ha un jardí que comparteixen les dues cases.

Notícies històriques:

És producte de l'evolució que sofrí la tradicional tipologia urbana dels segles XVI-XVIII al convertir-se en habitatge plurifamiliar, però conservant l'estructura de planta i pisos, amb grans balconades a la façana principal i porxada o galeria a la part posterior que dóna al jardí.

 ***************************************************************************





diumenge, 30 de maig del 2021

CAN RIFÀ

MANLLEU - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





Al catàleg de béns protegits publicat per l’Ajuntament de Manlleu diu:

Època: finals segle XIX o principis del XX

Descripció:

Edifici de planta baixa i tres pisos amb un eix de simetria central molt marcat. Les obertures de la planta baixa han estat modificades, però conserva les dues centrals que són originals, una de les quals té una inscripció a la llinda. En la planta primera i segona hi ha dos balcons amb llosa de pedra i barana de forja molt treballada amb motius geomètrics. El balcó de la planta primera és corregut. A la tercera planta hi ha una porxada que devia tenir la funció d'assecador amb una balustrada de pedra. A cada planta una petita cornisa remarca la línia dels forjats. La façana està acabada amb un estuc simulant maó i totes les obertures (excepte les de la planta tercera) tenen els brancals i llindes rectilinis de carreus de pedra. L'edifici està coronat per una balustrada.

*******************************************************************************************





CAN PUGET

MANLLEU - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






Casal fet construir pel fabricant Rafael Puget i Terrades a l'entorn de 1886, que s'emmarca en els corrents eclèctic i romàntic. És el millor exponent de les residències dels fabricants de Manlleu. A banda de la façana imponent i del seu coronament, cal remarcar el jardí interior així com les construccions annexes als carrers Alta Cortada i de la Font. Actualment és la casa de cultura de la vila.
Francesc Puget i Montfort ha de ser considerat el primer fabricant que va posar en funcionament una fàbrica de filats de cotó a Manlleu, l'any 1841, aprofitant l'energia proporcionada pel canal industrial, a Can Barola. Tres anys després s'instal·là al nou edifici de les "tres fàbriques" junt amb els fabricants Antoni Vaixeres i Salvador Juncadella. Rafel Puget, el seu fill, és el protagonista de l'obra de Josep Pla "Un senyor de Barcelona".



A la façana lateral del carrer Alta Cortada hi ha una capella de paret de Sant Rafael Arcàngel

Al catàleg 15_Can Puget_Manlleu.pdf hi amb informació molt detallada i diu:

Descripció:

Can Puget és una gran finca formada per un cos principal -l'antiga residència senyorial- de planta quadrangular amb una aresta obliqua (18,50 m x 21,55 m) i dos apèndixs (un en direcció est-oest i l'altre juxtaposat al costat sud), i un jardí situat a la part posterior on hi ha unes dependències annexes, l'habitatge dels porters i les cotxeres.

El cos principal, de línies neoclàssiques, està format per tres crugies paral·leles creuades per tres de perpendiculars. La coberta és a quatre aigües amb tremujals i està feta amb una estructura de fusta amb jàsseres, bigues i llates, sobre les quals descansen les rajoles i les teules àrabs. Al centre hi ha una claraboia piramidal amb estructura de ferro ì vidre que dóna llum al pati interior que conté l'escala noble, al voltant del qual s'organitzen les dependències de la casa. Els forjats entre plantes estan formats per biguetes de ferro i revoltons ceràmics. Consta de sis plantes: la semisoterrada (546,99 m,), amb façanes al pati posterior on l'Ajuntament té instal·lat el museu municipal; la planta baixa (546,99 m'?), amb accés des de la plaça Dalt Vila, on hi ha l'Escola Municipal de Música; l'entresòl (318,80 m,), amb façana a la part posterior, que conté una sala d'exposicions; la planta primera o noble (523,04 m,), amb accés per la plaça Dalt Vila, que alberga diverses entitats culturals, i les plantes segona i de les golfes (523,04 m, cada una), amb accés des del carrer Alta Cortada.

La façana principal, oberta a la plaça Dalt Vila, n'és l'element més significatiu. Inspirada en el cànons clàssics, presenta una distribució jerarquitzada d'elements {basament, cos central, entaulament-cornisa ì frontó), tant en sentit horitzontal com vertical, seguint una composició regular i simètrica. La part central cobra major relleu en avançar-se lleugerament cap endavant respecte als cossos laterals i estar emmarcada per dalt amb el frontó triangular. El basament ocupa tota l'alçada i amplada de la planta baixa. Conté tres portals iguals, d'arc escarser i amb portes de fusta amb clavendes, que defineixen els tres eixos compositius verticals. El parament central d'aquest basament està tractat de manera diferenciada respecte a la resta, amb un estucat decorat amb línies horitzontals incises. A la clau del portal principal hi ha inscrites les inicials R. P. del nom del propietari, Rafael Puget.

Les plantes primera ì segona tenen un tractament similar, amb quatre obertures d'esquema rectangular vertical -les centrals de la planta noble formen una balconada i la resta són balcons individuals-. Estan protegides amb baranes de barrots verticals de ferro colat i les llosanes són sostingudes per mènsules de pedra (les de la planta noble, de major dimensió i volada que les de la segona) i es tanquen mitjançant doble persiana de llibret mòbil. Les quatre finestres de les golfes són petites i de forma rectangular.

Els forjats de les plantes estan destacats per les línies d'imposta motllurades. Els elements decoratius de la façana estan trets, també, del repertori clàssic: frisos amb decoracions florals sota les impostes, permòdols sota la cornisa, i dentellons i antefixes al frontó, el timpà del qual conté uns relleus escultòrics que representen una palmeta flanquejada per fulles d'acant. Els paraments d'aquesta façana principal són estucats i les obertures, motllures i arestes, de pedra.

La façana del carrer Alta Cortada és un llarg llenç, de gairebé 40 metres. que segueix la composició de la façana principal, però amb un tractament més senzill. El sòcol és fet amb pedres de riu i la resta de la fàbrica, de maó massís, amb les obertures i arestes de pedra i els balcons amb baranes de ferro colat. A la tarja de ferro de la porta hi ha la data 1886.

La façana del cos que s'alinea amb la Baixada de la Fidela forma un angle obtús respecte de l'anterior i tanca l'edifici per aquest costat a manera de contrafort. D'ell neix el mur que limita la finca per aquest carrer i que té tres nivells d'alçària. Està fet de mamposteria de pedres de riu rejuntades amb petits còdols. El perímetre de la finca es completa amb el cos de les cotxeres, situat al carrer de la Font. És de planta baixa i el seu sostre forma part del jardí. La fàbrica és de palets de riu, estucada imìtant carreus, i es corona amb una barana -la del jardí- formada per una filera de pilastres alternades amb barrots de ferro.

De les façanes que s'obren al jardí, cal destacar-ne les galeries porxades d'arcs rebaixats de les plantes superiors, que corresponen a l'ala del carrer Alta Cortada. Sembla que la corresponent a la façana principal també havia tingut porxos, però actualment estan cegats i només s'obren al pati finestres apaïsades.

Quant a la decoració interior, cal remarcar els motlluratges ì casetons del sostre del vestíbul de la planta baixa, la riquesa ornamental de les dependències de les plantes noble i segona. el tractament dels paraments i de les vidrieres policromes del pati interior, i l'escala d'honor, feta de marbre, amb barana de ferro forjat i amb llums en forma de globus que estan sostinguts per peus de ferro treballat amb motius vegetals i magolles.

Notícies històriques:

L'edificació de Can Puget és una mostra de la puixança de la burgesia industrial a la vila de Manlleu en el decurs de la centúria passada. Propietat de l'industrial Rafael Puget i Terradas, es va edificar a l'inici d'un període clau en l'expansió i ordenació urbanística de la zona de Dalt Vila, coincidint amb l'obertura de nous carrers i amb la reedificació de la plaça. que havia perdut la façana de llevant i les cases que la tancaven a migdia a causa d'un incendi durant la guerra del Francès (1808-1814). Can Puget es va edificar en aquesta plaça, lloc privilegiat perquè va ser el centre de Manlleu fins a final del segle XIX (a partir d'aquell moment el centre es va anar traslladant a la zona sud. coincidint amb l'expansió urbanística en el Baix Vila). Les primeres referències que tenim del projecte de construcció de Can Puget són del 6 d'agost de 1872, data en que Rafael Puget va presentar a l'Ajuntament de Manlleu una sol·licitud de permís d'obres per construir una casa de tres cossos en els solars, casa i terrenys annexos situats a la plaça Major. En aquell moment, encara eren propietat d'Antoni Sabatés, però Puget tenia intenció de comprar-los-hi. Se sap documentalment que Antoni Sabatés havia obtingut un permís de l'Ajuntament, el dia 1 de desembre de 1871, per edificar una casa en els solars que tenia a la plaça Major i al passatge de la Costa. La sol·licitud de Rafael Puget fent referència a una casa indica que Sabatés la va arribar a construir. A més, tenim constància que quan després de llargs tràmits, rectificacions Ì aprovacions del projecte presentat per Puget, les obres van iniciar-se, a principi de març de 1 876, es va començar a enderrocar algun tipus de construcció existent als solars adquirits per Puget que, probablement, es tractava de la casa que havia construït feia pocs anys Sabatés.

En el llibre de comptes del paleta encarregat de l'execució de l'obra hi consten partides destinades a la compra de pólvora, barrinades, aiguarràs, metxa i feixines. Aquestes partides es repeteixen fins al mes de gener de 1877 (moment en què s'acaben les anotacions en el llibre de comptes). Al llarg d'aquest període, els materials destinats a voladura es combinen amb la facturació de grans partides de totxos ì d'altres materials de construcció, com rajoles, ciment o calç. Si bé no es coneix el nom del mestre d'obres al qual pertanyia aquest llibre de comptes, s'ha arribat a la conclusió que es podria tractar de Josep Font i Delmuns, mestre d'obres municipal, a través d'un estudi comparatiu de les partides d'obres realitzades a càrrec del municipi i les actes dels plens municipals, i també per mitjà d'un estudi comparatiu de la grafia del nom. Ara per ara, ha estat impossible trobar cap projecte signat per aquest mestre d'obres; només tenim la referència que un tal Josep Font va realitzar, l'any 1 834, el projecte de construcció d'un nou cementiri que no es va arribar a executar. però no sabem si es tracta de Josep Font i Delmuns. Per tant, podem suposar que les obres inicials de la construcció de Can Puget van ser realitzades per aquest mestre d'obres, però no podem assegurar que el projecte sigui d'ell.

El 15 de maig de 1876 es va aprovar el plànol d'alineacions i rasants presentat per Puget, el qual va passar a convertir-se en una espècie de pla parcial de la zona de la plaça Dalt Vila. Aquest plànol va ser consultat en diverses ocasions pels veïns a l'hora de sol·licitar permisos d'obres.

L'any 1882 es van plantejar una sèrie de problemes d'ordre urbanístic. Puget va enviar una instància a l'Ajuntament sol·licitant la urbanització d'un carrer. El 31 d'agost d'aquell any, el consistori va nomenat una comissió perquè estudiés la petició. Fins un any després no es va contestar la instància presentada per Puget. L'Ajuntament va resoldre que era inviable urbanitzar el carrer que es demanava perquè no es comptava amb els mitjans suficients per cobrir les despeses en el cas que correspongués al municipi el desmuntatge del terreny sol·licitat per Puget. Aquest carrer que Puget tenia tant d'interès a urbanitzar devia ser el que avui coneixem com a Baixada de la Fidela. No figura en el plànol de la vila de l'any 1883 i sembla que a començament del segle xx encara no estava urbanitzat, com ho demostra el fet que la vídua de Rafael Puget, Teresa Munt i Costa, va sol·licitar en repetides ocasions a l'Ajuntament que s'urbanitzés la Baixada de la Fìdela, ja que el mal estat del terra feia aquest carrer intransitable, i encara no se li havia donat l'amplada prevista en els plànols de Manlleu.

Tot sembla indicar que Can Puget es va acabar d'edificar l'any 1888, data que figura a dues teules del trencaaigües de la coberta (la inscripció completa és Francesc Boix,1888), tot I que a la porta d'entrada del carrer Alta Cortada hi figuri la data 'i 886. En el llibre de Josep PIa un senyor de Barcelona, Puget ens comenta: L'any 84 començà a construir la nostra gran casa de Manlleu, amb un jardí espaiós, esplèndid que -casa començàrem d'habitar el 86.

Can Puget ha mantingut al. llarg dels anys l'aparença original. Tenim només documentades dues reformes importants: una va afectar la façana i l'altra es va tractar d'una redistribució interior. L'any 1918, Rafael Puget i Munt, fill de Rafael Puget Terradas i Teresa Munt, va sol·licitar permís d'obres a l'Ajuntament per tal de desguassar a la claveguera que passa pel carrer Alta Cortada ì modificar una finestra de l'entresòl per convertir-la en balcó. Un mes després, va tornar a demanar permís per obrir una finestra al segon pis de la part d'Alta Cortada. Totes aquestes reformes van tenir el consentiment del consistori, sota l'argument que no afectaven la bona harmonia de la façana. L'any 1925, Antoni Terricabras i Güell, en representació de Rafael Puget, va demanar permís per poder arrebossar els baixos de les façanes situades al carrer de la Font amb els números 15,17 i 19, la paret de tancament de la Baixada de la Fidela i els baixos de les cases amb els números 1 , 2, 4,6 i 10 de l'Alta Cortada.

En el decurs de la Guerra Civil de 1936-1939, Can Puget va ser objecte de saqueig, com moltes altres cases benestants de Manlleu. Anys més tard, el 29 d'abril de 1954, Josep Serra i Valls va comprar Can Puget a Rafael Puget Pérez-Cabrero, darrer descendent del llinatge dels Puget. Un any després, adreçava la primera sol·licitud de permís a l'Ajuntament per fer una sèrie de reformes interiors. Consistien en la instal·lació d'una cuina, un lavabo, i la col·locació de mosaic al segon pis (segurament, el pis que tenia arrendat Teresa Camps Codina quan l'Ajuntament va comprar l'edifici), i també en la instal·lació d'un safareig i un lavabo en els baixos.

El 31 de gener de 1956, Serra va sol·licitar un nou permís d'obres per fer modificacions d'envans i col·locar mosaic. El projecte d'aquesta reforma interior va ser redactat per l'arquitecte municipal Josep Riera i Reguer, i les obres les va fer el contractista de Manlleu Construccions Parés SA. Dos anys després, l'1 de juny de 1958, en la memòria del projecte d'urbanització del carrer Baixada de la Fidela, també d'aquest arquitecte, hi constava que a causa de les obres del carrer es veuria afectada l'entrada de la casa de Josep Serra ì el cobert que fa cantonada amb el carrer de la Font.

L’1 de desembre de 1981 es va signar un contracte privat d-o compra-venda de la finca de Can Puget entre l'ajuntament, d'una banda, i la vídua de Josep Serra, Ramona Roqué Castell, ì les seves filles, de l'altra, per un valor de 20.650.000 pessetes. En aquest document, s'hi va fer constar que existien una sèrie de contractes.de lloguer: el pis entresol del carrer Alta Cortada, a favor d'Angel Piella; el pis 2º 2ª també del carrer Alta Cortada, a favor de Teresa Camps Codina, i el pis de la plaça Dalt Vila número 3, baixos, a nom de Jaume Torrent. També hi consta que queda exclosa de la venda la casa número 14 del carrer de la Font, propietat de Ramon Roca Corominas. Aquesta compra-venda es va formalitzar en acta notarial dos anys després, el 16 de novembre de 1983, davant del notari de Manlleu Antonio Cambalia Vidiella.

Des que l'Ajuntament va adquirir la casa, s’hi van anar encabint de manera provisional diferents entitats de caire soci cultural, fins que, amb la restauració que va portar a terme el Servei, es van regular també els usos que tindria l'edifici.

 

La família Puget

Els Puget eren una família de terratinents d'Osseja, poble de la Cerdanya francesa. Durant el període napoleònic es van expatriar i es van instal·lar a Vic, en un lloc proper a la carretera de Manlleu. El pare de Rafael Puget i Terradas, Francesc Puget, hi va establir una fàbrica de filats i teixits molt primitiva, accionada per mules. Més endavant va voler introduir nous mètodes a la seva indústria tèxtil, però les condicions que Vic lì oferia no eren gens favorables. Va ser llavors quan es va desplaçar a Manlleu, sense deixar l'empresa de Vic, essent un dels primers fabricants que va utilitzar el canal industrial, el 1841. De fet, Francesc Puget tenia un gran afany de conèixer noves tècniques; prova d'això és que va enviar el seu fill Rafael a Manchester, quan encara era molt jove, per estudiar maquinària tèxtil.

A Manlleu, Francesc Puget va arrendar la fàbrica de Can Barola, moguda per una roda de fusta accionada per l'aigua. Més tard, va comprar terrenys i aigua al senyor Mitjavila per aixecar la fàbrica de filats i teixits. La compra, la va fer conjuntament amb Antoni Baixeras i Salvador Juncadella, i entre els tres van construir tres fàbriques de caràcter independent, conegudes amb el nom de Les tres fàbriques. L'any 1842 va comprar terres per eixamplar el canal d'entrada d'aigua a la fàbrica dels tres propietaris. El 18 de març de 1848 Les tres fàbriques van formar societat amb un altre grup de fabricants per tal d'explotar i conservar el canal.

L'any 1849, Puget va crear, juntament amb Antoni Soler, de Vic, ì Manuel Masó, de Barcelona, la fàbrica de filats de cotó Masó, Soler i Cia. L'any 1865 va participar en una de les empreses de Manlleu de més envergadura, Almeda, Sindreu i Cia., la qual l'any 1 879 es va traslladar a Sant Vicenç de Torelló per fundar la colònia Vilaseca. La fàbrica de Can Barola va ser comprada l'any 1 871 per Francesc Puget. germà de Rafael Puget i Terradas. Ell i la dona de Rafael Puget, Teresa Munt, van ser els continuadors de l'activitat industrial. Van comprar la fàbrica de Cal Blau, que més tard van traslladar a Navàs.










********************************************************************