PONT ROMÀNIC DE QUERALT o DE SANT FRANCESC o DE LA CALLA

VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

**********************************************************

Al catàleg de béns protegits del terme municipla de Vic publicat per l'Ajuntament diu:

Època: segle XI, estil romànic

Descripció: Aquest pont sobre el riu Mèder és el més antic i el més notable dels ponts vigatans. Va construir-se avançat el segle XI i es troba situat enfront de l'antic portal de Queralt de les muralles de Vic, en el camí que seguia la via romana de Vic a Barcelona. Està format per cinc arcs de mig punt de diferents dimensions. Sobre pilars, amb tallamars adossats. Per tal d'alleugerir el pes de l'estructura, hi ha també tres arcs de mig punt oberts entre les arcades. Una de les arcades del pont, actualment, no és visible i està amagada per sota la carrer de la Rambla del Bisbat i per sota la plaça Elisabet, i pel Carrer Sant Francesc també està lleugerament modificat.

El pont és existent des del 1093, contemporàniament a les muralles. La darrera arcada s’enfonsa sota els fonaments de la primera casa d’enfront i la muralla s’entronca en aquest indret a cada banda, perquè aquest punt es cloïa amb la porta monumental, que rematava el pont amb una torre poderosa a cada costat. Aquest pont permetia accedir a la ciutat, des del cantó del migdia, entrant a la partida del bisbe. El 1617 és destruït per un aiguat. El 1868 es prohibeix el pas de carruatges pel carrer de Sant Francesc a causa del mal estat del pont. Tot i que el pont és romànic, el seu origen es remunta, sens dubte a l’època romana: el fet que en aquest punt s’hagi documentat una de les sortides de la ciutat d’Auso vers el sud, com ho demostra la necròpolis romana de Can Colomer Muntmany, obliga a una obra d’enginyeria d’aquest tipus per travessar el riu a la sortida de la ciutat. Així doncs, el nom popular de Pont Romà al Pont de Queralt, si bé no és correcte, no és pas històricament desencaminat.

Dades històriques : El pont és existent des del 1093, contemporàniament a les muralles. La darrera arcada s’enfonsa sota els fonaments de la primera casa d’enfront i la muralla s’entronca en aquest indret a cada banda, perquè aquest punt es cloïa amb la porta monumental, que rematava el pont amb una torre poderosa a cada costat. Aquest pont permetia accedir a la ciutat, des del cantó del migdia, entrant a la partida del bisbe. El 1617 és destruït per un aiguat. El 1868 es prohibeix el pas de carruatges pel carrer de Sant Francesc a causa del mal estat del pont. Tot i que el pont és romànic, el seu origen es remunta, sens dubte a l’època romana: el fet que en aquest punt s’hagi documentat una de les sortides de la ciutat d’Auso vers el sud, com ho demostra la necròpolis romana de Can Colomer Muntmany, obliga a una obra d’enginyeria d’aquest tipus per travessar el riu a la sortida de la ciutat. Així doncs, el nom popular de Pont Romà al Pont de Queralt, si bé no és correcte, no és pas històricament desencaminat. La última intervenció és el 1939 quan es reconstrueixen les dues arcades properes a la muralla, enderrocades per l'acció d'una voladura.

**********************************************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24716

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/03/pont-romanic-de-queralt-io-de-sant.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17172

https://elromanic.wordpress.com/2017/07/24/pont-de-queralt-o-de-la-calla-vic/

https://www.victurisme.cat/ca/que-s2019hi-pot-fer/que-oferim/ruta-turistica

**********************************************************

CASA PARRELLA

VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

****************************************************

Al catàleg de béns protegits del terme municipal de Vic publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Època moderna segle XVII, estil barroc

Autor: Família Morató l’any 1777

Descripció: Casa de planta irregular que segueix la direcció del carrer en el sector nord i s'adossa al pany de muralla pel sector sud. La façana nord presenta un eix de composició vertical i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. És coberta a tres vessants. A la planta s'hi obren dos grans portals d'arc rebaixat, un d'ells (el de la dreta) amb motllures i dues finestres. Al primer pis s'hi obren quatre grans balcons rectangulars amb motllures i amb les llosanes de pedra també motllurades. Al segon pis s'hi repeteixen les mateixes obertures, però, de dimensions més petites. A les golfes hi ha finestres rectangulars apaïsades. A l'extrem de llevant, de dimensions semblants a l'edifici hi ha un ampli jardí a nivell del primer pis, amb baranes de forja i pilars de pedra. A la planta d'aquest cos, hi ha diverses dependències que havien estat destinades a quadres. Cal remarcar el cap de biga esculpit situat en l'angle NE del ràfec i restes d'esgrafiats damunt els portals. L'estat de conservació és força precari. A la part de l'oratoria hi ha un retaule dels Dolors del segle XVIII-XIX del Taller Real.

Antiga Quadra de la Casa Parrella: Antigues dependències (un temps destinades a quadres) situades als baixos del jardins de la Casa Parrella, i el mur extern de les quals és l'antiga muralla. A l'angle SE del cos de l'edifici, s'hi obre un portal d'arc rebaixat format per carreus de pedra, un portal rectangular i diverses finestres petites de la mateixa forma que el portal. El portal principal dóna accés a una nau rectangular coberta amb volta de canó orientada d'est a oest. L'interior, conserva un bonic coll de pou i una petita dependència coberta amb volta en el sector esquerre. En el mateix indret hi ha altres dependències de característiques semblants, però en un estat de conservació més precari que la nau descrita, ja que aquesta ha estat rehabilitada (1977).

Escut: Escut de pedra de forma de quadrilong hispànica. El camper està tripartit i els elements heràldics que s'hi representen són brots de raïm que es relacionen amb la parra i per consegüent amb el nom de la família Parrella; el cor travessat per una fletxa, que prové de la família Cortada, de Manlleu -l'escut a què es fa referència és el de la família Parrella- Cortada-; i el pont, representat amb dos arcs, sobre el riu que flueix, situat a la punta del camper, que rememora un fet militar al pont de Sant Quirze, en el qual membres de la família, ennoblida, van intervenir. L'escut està timbrat per un casc i els acompanyaments estan configurats per tires de pergamí i fullatges. Cal destacar-ne l'excel·lent treball dels baixos relleus, molt acurat, la claredat compositiva i les proporcions ajustades. Compleix les normes heràldiques d'evitar l'ornament superflu, els contorns estan ben definits, les càrregues tenen relació directa amb l'estat propi de l'escut documentat i l'alçada serva una relació amb l'amplada. La seva ubicació solitària i enlairada en una façana austera i les seves mides grans contribueix a la seva visibilitat i reconeixement.

****************************************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24720

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17146

https://www.victurisme.cat/ca/que-s2019hi-pot-fer/que-oferim/ruta-turistica

****************************************************

CASAL DE LA MINA 

VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

************************************************

Al catàleg de béns protegits del terme municipal de Vic publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Època moderna segles XV-XVl-XVII, estil barroc renaixement

Descripció: Edifici entre mitgeres que forma cantonada. Consta de planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Les obertures es distribueixen asimètricament per la façana, tot i que es distingeixen clarament dos deixos verticals, combinant balcons i finestres. Coronant l'edifici hi ha una galeria de set obertures d'arc de mig punt.

Fornícula: Restaurada l'any 1998, l'edifici on està emplaçada és dels segles XVI--XVII.

Fornícula de pedra massillada i pintada, constituïda per un arc de mig punt amb l'intradós reticulat, flanquejat per pilastres i impostes sustentades per mènsules configurades per volutes i damunt de l'entaulament uns baixos relleus configurats per una orla enquadrada, de la qual neixen volutes a banda i banda i coronada per una bola. Cal destacar el seu efectisme barroc en el disseny dinàmic de les volutes que semblen grans ones. El seu caràcter escenogràfic està magnificat gràcies a la restauració que juga amb dos colors, tot emfasitzant els elements que estan en baix relleu com les mènsules i les volutes i l'orla de l'entaulament. Envaeix l'espai arquitectònic i enriqueix artísticament la façana. Tot i que ara no hi ha imatge, aquesta fornícula és testimoni d'una antiga devoció religiosa que tenia en compte els recursos ornamentals.

************************************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36383

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17170

************************************************

CASA SERRABOU

VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

**********************************************************************

Al catàleg de bésn protegits del erme municipal de Vic publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Època contemporània segle XlX, estil barroc eclectisisme

Data de construcció: any 1886

Autor: Ramon Callís

Descripció: Casa entre mitgera que consta de PB i dos pisos. Té dues façanes, una al C/Nou i l'altra al C/Sant Sebastià.

La façana del carrer Nou és plana, arrebossada i pintada, amb les obertures organitzades fonamentalment per eixos. Presenta un gros portal d'arc de mig punt, de pedra, format per dovelles, marcant l'imposta de l'arc i amb un trencaaigües que fa d'ampit a la finestra del primer pis; al centre hi ha un escut nobiliari esculturat damunt la pedra. El primer pis és més alt que el segon per bé que les estructures són simètriques. L'altra façana és de poc interès ja que la principal és la del C/Nou com podem veure pel medalló, sostingut per angles barrocs i els marcs de les obertures, tots de pedra picada.

L'aspecte actual ve d'unes reformes i ampliacions del 1886.

************************************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24568

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17191

************************************************

 

 

 

CASA COSTA 

VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Al catàleg de béns protegits del terme municipal de Vic publicat per l'Ajuntament diu:

Època: Època contemporània Segles XX, estil eclecticisme

Data de construcció: any 1927

Autor: L'arquitecte Josep Maria Pericas hi realitzà intervencions puntuals l'any 1927.

Descripció: Casa formada per una planta baixa i per tres pisos superiors. L'entrada principal es situa pel carrer Sant Josep, per un gran portal amb decoració escultòrica. Pel que fa a la decoració de la façana, la planta baixa està tractada com a un basament, amb l'aplicació d'un encoixinat corregut. En els pisos superiors s'obren balcons i finestres de les que destaquen les motllures ricament treballades. D'aquest edifici també destaca la cantonada, de la que sobresurt una torre, rematada amb una cúpula facetada.

Fornícula

La fornícula és de l'any 1902 i la imatge és dels voltants de l'any 1960. És una còpia d'una imatge de bronze desapareguda l'any 1936.

La fornícula és de pedra i se situa a l'angle de la casa. Està constituïda per un arc de mig punt que incorpora a la volta una petxina. Està emmarcada per pilastres adossades estriades de capitell jònic amb querubins i perles agregades. La imatge, que també és de pedra, se situa sobre un pedestal de punt rodó que sobresurt i que està sostingut per àngels. La fornícula està protegida, a manera de marquesina, pel balcó que conté baixos relleus que representen animals fantàstics. La imatge correspon a Sant Josep que porta la vara florida i sosté en braços al nen Jesús, que porta una creu. Les pilastres, la petxina i els animals fantàstics que conformen la fornícula concorden amb l'ornamentació general de la casa. L'arquitectura ha fet lloc a la fornícula i la imatge atorgant-los una gran consideració. Es destaca l'esveltesa de la imatge, en correspondència amb les mides de la fornícula. És d'un excel·lent treball escultòric, les formes suaus, la qualitat de línies, amb els plecs de la roba que cauen amb aplom. Es destaquen, també, per contrast, les formes rodones i dolces dels àngels que contribueixen a la tendresa de la imatge; els àngels, representats com a querubins, sostenen la imatge. Simbolitzen irradiació de saviesa i es representen sovint com a sustentadors d'elements arquitectònics atès que, segons la Bíblia, Déu va seure sobre querubins.

ESCUT

L'edifici és de l'any 1902. Originàriament al camper hi havia representats els elements heràldics de la família Rocafiguera, els primers propietaris de la casa, que van ser substituïts per aquest Sant Jordi quan la família Costa va adquirir la casa.

Escut de pedra de forma de quadrilong francès al camper del qual hi ha representat un Sant Jordi. Està timbrat per un casc i a la punta hi ha una rocalla. Els acompanyaments estan configurats per fullatges i volutes. Està situat al clau de l'arc de la porta principal. Cal destacar-ne la profusió dels elements decoratius per realçar l'escut, tot i que el timbre, amb el casc, no correspon a la càrrega del camper, un Sant Jordi.

******************************************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36379

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17151

******************************************************