Blogs - pàgines - vincles

dimecres, 28 de febrer del 2024

MAS ELS FELIUS

GURB - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




A la llinda de la porta d'entrada del mas hi ha inscrit l'any 1763.



A la llinda de la porta d'entrada a l'església hi ha inscrit l'any 1862.



**************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVII – XVIII

Descripció:

Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes, un volum que forma una torre de major alçada adossat al sud-est i diverses estructures al voltant tancant un pati o lliça davant les façanes sud i oest de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra a la part inferior i de tàpia a la resta, exteriorment arrebossats i pintats i amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada al sud, es troba dominada per un cos adossat al davant que forma grans obertures a cada un dels tres nivells. Concretament hi ha quatre grans obertures a cada nivell, les de la planta baixa sustentades amb pilars de pedra treballada i les del primer pis d'arc de mig punt, que formen eixides. A la planta baixa hi ha un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres obertures emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals dóna accés a l'eixida. A l'extrem dret de la façana hi ha adossat el volum que forma una torre, que queda encaixat entre el volum principal, al nord, i l'església de Sant Pau dels Felius, al sud. La torre consta de cinc nivells, quedant el superior separat per un element decoratiu que consta d'una línia d'arcuacions cegues, a mode d'imposta, que permet que la part superior sigui lleugerament més ample que la resta de l'edifici. En tot el nivell superior les obertures, tres per façana, no tenen elements decoratius. En els nivells restants, en canvi, les obertures, una per nivell, estan emmarcades amb pedra bisellada i tenen un guardapols a sobre, amb decoració d'arc conopial i motius geomètrics als extrems. Amb aquesta tipologia hi ha tres finestres a les façanes est (una amb la data de 1635 i una creu a la llinda) i oest, i dues a la sud i la nord, quedant el nivell de planta baixa amb obertures només a la façana oest, amb accés des del pati tancat, on hi ha un portal d'arc rebaixat i dues espitlleres.
La façana est del volum principal conté a nivell de planta baixa una porta i tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A la resta de la façana hi ha deu finestres emmarcades amb pedra bisellada.
La façana nord conté un cos semicircular adossat, l'antiga cisterna, que sobresurt uns quants metres a l'extrem superior i es troba coronat amb merlets a mode de torre. Aquest cos conté una obertura a planta baixa i primer pis, aquesta última emmarcada amb pedra treballada, i diverses espitlleres als nivells superiors. A la resta de la façana la distribució d'obertures és simètrica amb quatre finestres per nivell, emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa, amb pedra bisellada al primer pis i amb monòlits de pedra treballada a les golfes.
La façana oest conté una porta i dues finestres a la planta baixa, cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat al primer pis i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada a les golfes.
El pati tancat, o lliça, que s'estén davant les façanes sud i oest de la masia queda tancat a l'oest per estructures i al sud per un mur coronat amb merlets on hi ha el gran portal d'accés, d'arc deprimit convex, emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1763 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. El mur uneix dues estructures als dos extrems: l'església de Sant Pau dels Felius a l'est i la pallissa, o cabanya, a l'oest, amb un portal principal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta. Al costat d'aquestes dues estructures, i bastits sobre el mur que tanca la lliça hi ha dues petites torretes, amb diverses espitlleres cada una i base que sobresurt del mur formada per grans blocs de pedra treballada.

Història:

Els Felius es troba documentada des de l'any 1232, en un capbreu del senyor del castell de Gurb on apareix entre els masos propis del senyor i dels que rebia dret d'homicidi. També es troba documentada en el llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, amb el noms de Falius damunt i Falius deval. També apareix en el fogatge de 1553.

**************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/els-felius-gurb-osona-catalunya.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22837

https://www.catalunyamedieval.es/mas-els-felius-gurb-osona/





**************************************************


dimarts, 27 de febrer del 2024

CREU DE TERME DE CAN QUINTANA

PINEDA DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 











******************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XV

Descripció:

Creu de pedra unida al fust mitjançant un nus o llanterna octogonal. A l'anvers, hi porta la figura de Jesús, al revers, la figura del Totpoderós, i als extrems dels tres braços de la creu hi ha representats diverses figures i símbols. Les figures esculpides a cada una de les parts de la llanterna es troben emmarcades a columnes amb capitells que sostenen arcs gòtics. El fust llis es recolza sobre una base de planta circular. La creu es troba adossada a la paret que limita el jardí i porta d'entrada d'una casa particular.

Notícies històriques:

Es conserva gairebé intacta al més arraconat emplaçament i a la tasca diària de la família Quintana, que en el seu temps, un cop enderrocada, tingué cura d'amagar-la i restaurar-la passada la darrera confrontació bèl·lica. La creu marcava l'entrada del poble. El carrer Major, on es troba, correspon a l'antic camí Ral.


******************************************************
Altres enllaços amb informació:


******************************************************


dilluns, 26 de febrer del 2024

ANTIGA CASA CONSISTORIAL

CANOVELLES - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





*************************************************
Enllaç amb informació:

L'antic Ajuntament de Canovelles està situat al carrer de l'Església, al nucli antic del municipi.

És una casa de planta baixa construïda l'any 1908, amb la data de la seva construcció sota la llinda de la porta d'entrada amb la representació d'un cànid. És l'edifici de les antigues dependències municipals, escola i casa de la mestra; ara és un equipament municipal anomenat Centre Obert Casa Nostra.

*************************************************

 



 

EL CAMPANAR 

CANOVELLES - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







*************************************************
Enllaç amb informació:

El Campanar de Canovelles és un equipament polivalent amb una estructura bàsica d'arts escèniques de petit format situat al casc antic de Canovelles.

Amb una dotació mínima d'escenotècnia, llum i so, l'equipament dona cabuda a activitats culturals i festives tant pel que fa a les entitats de Canovelles com als serveis municipals.

Els espais que gaudeix són el hall d'entrada espai on estan els lavabos; la sala d'activitats, amb l'escenari a la italiana de dimensions de 8 x 4 metres; dos camerinos amb dutxes i lavabos; sala de comandament i dos petites sales al primer pis. A part la torre del campanar, que dóna servei horari puntualment.

*************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17629

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/societat/canovelles-inaugura-remodelacio-campanar/

*************************************************


 






CAN CASTELLS o CAN MAGAROLA

CANOVELLES - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmaui Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



Dantonius de Magarola et de Ardeña me fecit a.n.d. 1820




Era de Can Castells




**************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XV - XVI

Descripció:

Gran casal situat al costat de l'església parroquial de Sant Fèlix dins el nucli antic de Canovelles. És format per diversos volums en forma d'"L" construïts entre els segles XVI i XVII a partir d'un mas original del segle XV. Aquest, situat a migdia, és de planta rectangular format per diversos cossos coberts a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes amb una distribució irregular de les obertures. Disposa de diversos portals d'entrada, d'arc de mig punt de pedra i d'arc rebaixat fet amb maons. La resta obertures combinen les de llinda plana de pedra i les d'arc rebaixat de maons. Un pas a l'alçada del segon pis comunica aquesta ala amb una tribuna a l'església de Sant Fèlix. L'edifici de tramuntana havia estat la masoveria. Es tracta d'una construcció allargassada de planta rectangular coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i un pis. Un tercer volum situat a ponent uneix ambdós volums anteriors. És de planta baixa i un pis coberts a un vessant i també disposa de diversos portals d'entrada, tots d'arc rebaixat. Aquest espai havia estat les quadres i corts. El conjunt se situa dins un barri tancat delimitat per un gran mur de paredat amb un pou al centre i al qual s'accedeix per una gran portalada de pedra, d'arc de mig punt delimitada per dues columnes rectangulars. A la pedra clau una inscripció indica la data de construcció, 1820.

Notícies històriques:

Vers l'any 1500 fou construït un pas de comunicació amb l'església, per això fou enderrocada l'absidiola semicircular de tramuntana d'aquesta. L'any 1678, Jeroni de Magarola va rebre llicència per a construir una tribuna que dona, encara avui, a l'interior de l'església. Benet de Magarola i Castellví (1768-1823), eclesiàstic, erudit, catedràtic a Cervera, secretari de l'Acadèmia de Bones Lletres, autor d'escrits que es perderen durant la Guerra del Francès i d'un dietari dels anys 1803-1814, morí a Can Castells. Durant les guerres carlines la masia formava part de la zona anomenada "Cuartel de Levante" i el seu recinte servia de refugi.


**************************************************
Altres enllaços amb informació:


**************************************************





 

CAN VALLS

CANOVELLES - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



El 12 de setembre del any 1847 nasqué esta casa M.Joseph Carreras y Valls rector de la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra arxiprestat de S.Feliu de Llobregat y en el any 1908 dit M.Joseph feu posar aquí aquesta làpida en recort dels seus inolvidables pares en obsequi de la seva benvolguda família que viu en ella y en honor a aquest poble de Canovellas.


***************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVII - XVIII

Descripció:

Masia de tres crugies fruit de l'addició de dos cossos a banda i banda d'un cos principal bastit al segle XVI cobert a doble vesant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquest cos central està compost per planta baixa, pis i golfes. En la planta baixa se situa un portal de mig punt adovellat on hi havia hagut una inscripció o escut que fou repicat durant la guerra del Francès. Sobre el portal se situa un finestral de pedra motllurada i al seu costat un rellotge de sol de recent factura i a sobre, a les golfes, una petita finestra de llinda plana. El cos de ponent és d'alçada inferior, configurant un esglaó. A aquest cos se li adossa una construcció de planta quadrangular d'un pis d'alçada amb terrassa superior. És una construcció dels anys 40 del segle XX. El cos de llevant segueix la pendent de la coberta del cos principal tot i que amb un angle lleugerament inferior. Està configurat com a habitatge independent amb entrada per un portal baix d'arc escarser totalment arrebossat. En aquest cos s'hi localitzen dues simples obertures completament arrebossades que no segueixen l'alineació horitzontal dels altres dos cossos. Tot el conjunt ha estat restaurat recentment, abans de l'any 2020.

Notícies històriques:

Can Valls de la Garriga havia format part del seu patrimoni. Es va vendre per tal de fer front a un plet. Durant la Guerra del Francès es va intentar cremar la masia.

***************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.canovelles.cat/el-municipi/7-coneguem-canovelles/patrimoni/masos-i-masies-singulars/can-valls.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17597

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=897&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=418&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

***************************************************




ESGLÉSIA DE SANT FÈLIX o SANT FELIU 

CANOVELLES - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




Es té notícia de la parròquia de Sant Fèlix des de l'any 1008, de manera que ja hi hauria una primera església preromànica. Fou entre final del segle XI i principi del XII quan es construï l'actual edifici romànic. La capçalera estaba formada per un absis i dues absidioles, decorada amb arcuacions llombardes. Durant el segle XII s'allargà la nau cap a ponent, es feia una nova coberta de volta lleugerament apuntada i un campanar d'espadanya. A l'inici del segle XVIII es va sobreposar a la façana de ponent l'espléndida portalada decorada. Les absidioles van ser aterrades, la del nord, vers 1500, per l'aproximació d'altres construccions, i la de migdia per fer-hi una sagristia; aquesta va ser reconstruïda el 1965.
A la façana nord s'hi obrí un pas, el 1678, per accedir a la tribuna concedida als Margarola, propietaris de can Castells, la casa veïna. L'actual correspon a una reforma de l'any 1774.












**************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XI – XII

Descripció:

Església romànica del segle XIII construïda sobre un temple anterior documentat el segle XI. L'aspecte actual correspon a una rehabilitació duta a terme a la segona meitat del segle XX. Està composta d'una sola nau amb absis semicircular i una absidiola al costat de migdia. El campanar és d'espadanya doble. L'absis principal i l'absidiola tenen una doble finestra esqueixada centrada i estan decorades a l'exterior amb arcuacions de tipus llombard emmarcades amb lesenes als extrems. A la façana de migdia s'hi localitza una làpida romana encastada al parament sobre una de les finestres de doble esqueixada, dedicada a L. Parcius Partenius, i també una petita portada d'arcada adovellada actualment tapiada. A la façana de tramuntana s'hi veuen senyals evidents d'haver-s'hi enderrocat l'absidiola lateral esquerra. A ponent el mur exterior té un aparell a base de grans carreus que pot correspondre a la primitiva església, on s'hi situa una antiga porta, actualment tapiada. El portal principal sobresurt de la façana. És una obra del romànic tardà (segle XIII) fet de carreus ben escairats i de coloració grisenca. Està emmarcat per un fris escacat i una motllura cilíndrica que forma fines columnes de petits capitells coronats per un ràfec en forma d'àbac. L'arcada és de doble arquivolta, amb motllures escacades i torals que arrenquen d'àbacs escacats sobre capitells amb temes zoomòrfics i vegetals. Alguns d'aquests capitells tenen carasses als vèrtexs. Les dues columnes de fust més gruixut estan acanalades i són les úniques proveïdes de bases, actualment molt desgastades. Sobre la portalada s'hi obre una finestra geminada. A l'interior tot l'aparell queda vist llevat de la volta de canó seguit de la nau central, que és arrebossada. El temple conserva dos quadres de grans dimensions, del 1750, que representen l'Assumpció de la Mare de Déu i la Puríssima; també hi ha dues taules procedents d'un retaule amb sant Llorenç i sant Esteve del segle XVII. L'1 d'abril de 1872 fou dipositada en aquesta església la imatge de la Verge de Bellulla, d'on desaparegué a l'inici de la guerra civil espanyola. La figura que es conserva n'és una reproducció. L'original es tractaria d'una talla atribuïda a l'escultor Bartomeu (segle XIII). L'edifici es troba tancat dins un barri al qual s'hi accedeix pel carrer de l'església a través d'unes escales de pedra picada i una porta de ferro emmarcada per dues columnes rectangulars amb capitell motllurat coronat per un pinacle amb esfera de pedra.

Notícies històriques:

El temple original (segle XI) era d'una sola nau de planta rectangular de dimensions més reduïdes que l'actual, amb absis semicircular i dues absidioles transversals també semicirculars i més petites, de les quals només en resta dempeus la del costat meridional, de construcció recent.


**************************************************
Altres enllaços amb informació:



**************************************************