PASTISSERIA DANÈS - CAN VIDAL

ARENYS DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

El 4 de juny vaig anar a visitar el poble d’Arenys de Mar, poble amb molta història i tot fent un tomb per la Riera del Bisbe Pol vaig entrar a la Pastisseria Danès i vaig comprar coquetes que són uns dolços de pasta de full. Per aquestes dates desconeixia el que he llegit avui, la Pastisseria Danès tancava les portes el 31 d’agost per jubilació però continuarà fent les  coquetes.

Una llàstima que poc a poc i en molts indrets vagin desapareixent comerços que sens dubte han donat molta vida i serveis a moltes poblacions.

Volia agrair a la persona que en va deixar fer fotos de l’interior de la pastisseria i desitjar-lis salut i que gaudeixen d’aquesta nova etapa de la vida.

Pintura al sostre de la pastisseria pintat per l'Emili Lloret l'any 1904

 

Coquetes

**************************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-12

Època: segle XX – any 1901-1905

Descripció:

Can Vidal és un edifici conegut també per la pastisseria Danés, que hi ha a la planta baixa i la seva magnífica decoració. A part de fer les tradicionals coquetes. Es tracta d'una casa, més aviat senyorial, entre mitgeres, ubicada a la via principal de la població: la riera, que en aquest tram pren el nom del Bisbe Pol.

Consta de planta baixa i dos pisos. Contrasta el programa ornamental de les plantes pisos, d'un estil eclèctic classicista, amb la pastisseria amb els plafons de fusteria exterior de caire modernista i les parets interiors de la botiga i, sobretot, el sostre pintat amb motius al·lusius a l'ofici de pastisser. Tres àngels o amorets porten pastissos i una ampolla de licor, amb un aire més aviat romàntic.

Pel que fa a la composició dels pisos superiors de la façana, s'estructura a partir de tres eixos de verticalitat, on presideix la simetria de les obertures: tres en cada planta. La diferència és que en el primer pis, les tres donen accés a un balcó corregut, mentre que al pis superior, les trobem amb balcons individuals. En destaquen les baranes de ferro i les llosanes sostingudes per mènsules decorades. Totes les obertures tenen un emmarcament en forma de pilars laterals que acaben amb un capitell d'estil corinti i una llinda recta. Les persianes són de llibret. Les tres obertures de la segona planta tenen un trencaaigües de protecció damunt la llinda, amb una fulla d'acant al centre.

El parament és arrebossat amb franges horitzontals buixardades. En el tram que queda delimitat per les mènsules que sostenen els balcons de la segona planta, entre la llosana dels balcons i a la llinda de les finestres del primer pis, hi trobem franges ornamentals amb motius geomètrics. També hi trobem decoració sota la cornisa i entre els respiralls de la cambra d'aire. El coronament és una cornisa sortida i sostinguda per mènsules amb un medalló central, delimitat per fulles d'acant, on es pot llegir l'any de construcció de l'edifici: 1901.

Història:

És la botiga més emblemàtica de la vila. Regentada inicialment per la família Carreras, l'any 1958 va ser adquirida per Joan Danés Torner, que l'any 1944 ja hi havia treballat com aprenent. Posteriorment ha estat dirigida pel seu fill, Josep Danés Pons.

**************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://danes1944.cat/ca/producte/coquetes-darenys-estoig-48-uds/

https://www.facebook.com/pastisseriadanes/?locale=es_ES

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2453678-la-iconica-pastisseria-danes-d-arenys-de-mar-tanca-pero-continuara-fent-coquetes.html

**************************************************

 

 

CLAUSTRE i ANTIC CONVENT DEL CARME D'OLOT

ESGLÉSIA DEL CONVENT DEL CARME 

COL·LLEGI DE LES CARMELITES

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

CLAUSTRE i ANTIC CONVENT DEL CARME

Claustre del Carme

El claustre de l’antic convent del Carme fou contractat el 1603 al mestre picapedrer Llàtzer Cisterna, per edificar la primera ala. Un cop acabades també les galeries de la planta baixa, l’any 1605 es contractà l’edificació de les tres galeries superiors restants. E s tracta d’un claustre renaixentista amb quatre galeries de dues plantes, amb voltes d’aresta a la planta baixa, construït seguint el model italià de Vignola, amb columnes toscanes, arcs de mig punt i capitells dòrics i jònics. En destaca l’ala oest per la seva elegància i proporcions, amb un fris esculpit format per tríglifs, gotes, mètopes i l’escut del Carme que, en el seu conjunt, el converteixen en un dels monuments més importants del renaixement català, motiu pel qual fou declarat monument d’interès historicoartístic el 1975 i restaurat integralment el 1999.

*****************************************

Enllaç amb informació del claustre i antic convent:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/182

Època: segle XVI – XVII

Autor: Llàtzer Cisterna

Descripció:

El claustre consta de quatre galeries de dues plantes cada una. Les de la planta baixa, fetes de pedra i cobertes amb volta d'aresta, són formades per arcs de mig punt sobre columnes toscanes de fust llis amb els capitells dòrics. Són rematades per un fris de mètopes i tríglifs que envolta tot el pati. De les galeries altes, en canvi, només la del costat oest és de pedra i sembla respondre a l'obra de Cisterna. Els seus arcs i columnes llises amb capitells jònics són d'una gran finesa. La resta de galeries altes, segurament posteriors, són fetes de maçoneria. Els arcs són més toscos i sense motllures, i les columnes de fust prismàtic.

Notícies històriques:

El convent del Carme d'Olot fou fundat l'any 1565 per frares carmelitans procedents de Girona. L'església, iniciada entre 1569 i 1572, fou restaurada posteriorment en època barroca, i ampliada amb la capella del Crist, paral·lela a la nau principal. L'element més important de l'antic convent és el seu claustre, bastit a finals del segle XVI o principis del XVII pel mestre de cases Llàtzer Cisterna, que és un dels monuments més importants del renaixement català.

*****************************************

ESGLÉSIA DEL CONVENT DEL CARME

Enllaç amb informació de l'església:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10166 

Gran església d'una sola nau, amb vuit altars laterals i capçalera. Adossades a aquesta es troben les sales i cambres destinades a convent. Exteriorment, l'església de la Mare de Déu del Carme no conserva res de destacable, va ser restaurada a l'època barroca, moment en que es va afegir a l'església una gran capella dedicada al Crist, que corre paral·lela a la nau principal. El convent va tenir així mateix un bonic claustre, de dos pisos i altres dependències annexes situades al costat dret de la nau. El primer encara es conserva en bon estat; de les segones resta una gran porta dovellada i una finestra amb guardapols. Interior Els altars laterals conserven l'heràldica seguint la línia que va des de la simplicitat de l'any 1569 a la fantasia de 1572. L'únic nobiliari és el dels Collferrer. A les claus de volta hi ha el patró dels mecenes i elements dels escuts. L'altar principal és recent, però segueix les línies gòtiques. Té el cambril de la verge a la part central superior, sota ell hi ha uns relleus amb dos àngels esculpits portant l'escut del Carme. A cada costat hi ha tres fornícules amb escultures de mida natural fetes d'alabastre. Tanquen el conjunt de l'absis quatre grans suports per espelmes que pengen de la volta. Són destacables les pintures realitzades per J. Casas i Sargatal l'any 1947 a la capella lateral del Crist.

En el transcurs del segle XVI la vila d'Olot creixia en competència econòmica amb Besalú, Ripoll i Camprodon, però no pas culturalment. Aquí no es disposava de cap ordre monàstic, fogar de d'intel·lecte i del saber i això dolia als prohoms que constituïen el seguit de famílies, algunes del les quals, ennoblides amb llurs fortunes personals promovien la riquesa de la comunitat. El consell de la Universitat es va posar en contacte amb els carmelites de Girona (1565) i va pactar la fundació. Llavors era prior Joan Muntaner.

*****************************************

COL·LEGI DE LES CARMELITES D'OLOT

Enllaç amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/in-memoriam-del-collegi-de-llatinitat-i.html?fbclid=IwAR2qOtRfoTekO6cxEadm4XLGkDAZuQBYw6cgiwC2AgLvE3ip9bXi8ibjxF0

L'origen de la presència dels carmelites a Olot cal cercar-la al segle XVI en l' interès de la ciutat per aconseguir un centre d'ensenyament per a les classes benestants. El Col•legi de llatinitat i humanitats va funcionar fins el 1835.

Durant la Segona República l'edifici va acollir el primer Institut de Batxillerat de la ciutat. Aquest, que compartia edifici amb l'Escola de Belles Arts, va funcionar com a tal des dels anys 30 fins el 1969 quan es va inaugurar l’ Institut Montsacopa. amb el trasllat de l’ Institut l'espai va ser ocupat per l'Escola de Primària Nostra Senyora del Carme. D'aquest període data el projecte de construcció d'un menjador escolar, obra dels anys 1971-72 de Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988)

L'edifici va sofrir danys durant la mal dita ‘guerra civil’, s’ha de recordar un cop i altre, que el conflicte bèl•lic s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ; en la postguerra fou restaurat per Bartomeu Mas Collellmir (les Preses, Garrotxa, 1900 — Olot, 1980). En aquesta intervenció es va aprofitar per enretirar el frontis neoclàssic que s'havia col•locat a l'àbsis durant el segle XVIII.

Actualment el conjunt acull l'Escola d'Art d'Olot.

*****************************************

Enllaços amb informació:

https://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt08carm.htm

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=olot&page=4&pos=38

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3292/

https://www.olot.cat/pl319/olot/agenda-d-actes/id4531/descobreix-el-patrimoni-artistic-i-arquitectonic-del-convent-del-carme.htm

https://www.turismeolot.com/cat/que-fer/espais-culturals/claustre-del-carme.html

*****************************************

ANTIGA PRESÓ D'OLOT

OLOT - LA GARROTXA 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10241

Època: segle XIX

Descripció:

Antiga casa formada per: baixos, amb cinc arcades i dos pisos superiors. Posteriorment es va ampliar pel costat dret amb cinc arcades més i es va mantenir la mateixa tipologia constructiva. Els porxos estan coberts amb voltes d'aresta. Els baixos estan avui ocupats per locals comercials i la Llar del Pensionista. El primer pis disposa de balcons i alberga els jutjats. El darrer pis, amb finestres enreixades, eren els locals destinats a la presó. La façana va ser estucada i els porxos es realitzaren amb pedra. El seu estat de conservació és mitjà.

Notícies històriques:

A mitjans de la segona meitat del segle XVIII començà un vigorós redreçament demogràfic i econòmic a tot Catalunya. Aquesta prosperitat, que convertí Olot en la vila més poblada de la nostra comarca, inclosa Girona, es manifestà amb un creixement urbanístic molt significatiu. Es bastiren tres edificis importants a la capital de la Garrotxa de gran incidència a la vila: l'Església parroquial de Sant Esteve, l'església del Tura i l'Hospici. Tots tres donaren una imatge diferent a la ciutat a partir del nou equilibri creat entre el teixit urbà i les emergències.

********************************************

Altre enllaç amb informació:

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/66776

********************************************

CASA SOLÀ-MORALES

OLOT - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Enllaç amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/casa-sola-morales-olot-la-garrotxa.html

La família Solà, originària de Batet de la Serra (Garrotxa), s'establí a Olot el 1781, i construí l'edifici actual, ubicat en el passeig del Firal, que fou començat a urbanitzar en els primers anys del segle XIX (1812-14). Una pubilla de la casa, Juliana Solà i Mandes, es casà amb Jacint de Morales, de família sevillana, i des d'aleshores la família ha pres el nom de Solà-Morales.

Francesc Barilli i Bernascon - el cognom es transforma en Bri-li - (nat a Corella, prop de Como, a la regió de Llombardia, el 1752 ó 1753 + Santa Pau, la Garrotxa, 22 de desembre de 1823 ), fou l’autor de la casa i dels esgrafiats. Joan Pagès i Pons, publica un documentat treball sobre aquesta família a : EN FRANCESC BARILLI O BRIL•LI I FAMÍLIA, A LA COMARCA DE LA GARROTXA http://pehoc.cat/2011/publicacions/annals/annals-1986-1987/

A principis de segle, entre 1912 i 1916, Lluís Domènech i Montaner * (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) va refer la façana, que decorà a l'estil modernista.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/183

Patrimoni Gencat ens diu de la Casa Solà-Morales; edifici entre mitgeres, la façana del qual, refeta per Domènech i Montaner, resta dividida en tres cossos o registres superposats. El primer, amb una porta d'accés d'arc rebaixat a cada banda, que emmarquen el semisoterrani i l'entresolat, és decorat amb elements que recorden els desapareguts baixos de la casa Lleó-Morera (1905) del mateix Domènech, al passeig de Gràcia de Barcelona. Aquest cos és presidit per dues escultures femenines de l'escultor Eusebi Arnau Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)[ , col•laborador de Domènech.

A l'interior, guarda interessants mostres de decoració dels segles XVIII i XIX, obra de Joan Carles Panyó i Figaró (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840) i Ramon i Rafael Diví, i de Miralles (1854). Cal esmentar també l'oratori, de finals del segle XVIII, així com la galeria que hi porta, reformada a inicis del segle XIX per l'arquitecte Alfred Paluzie Lucena (Barcelona, 26 de juny de 1870- 17 de gener de 1943) i decorada pel pintor Melcior Domenge Antiga (Olot, 10 de maig de 1871 - Olot, 1939)

Dues figures femenines situades a la balconada del pis principal que representen dones joves amb la figura molt estilitzada i idealitzada, amb les vestidures arrapades al cos. Els pentinats, molt fets enrere, deixen veure un rostre totalment net i sense expressió. Una d'elles sosté amb les dues mans uns brots de raïms i altres fruïts. L'altra sosté amb una mà flors i amb l'altra fruits. Estan realitzades en pedra polida molt blanca.

El segon cos, amb dos pisos superposats de severs balcons i una tribuna amb abundant decoració vegetal modernista, és totalment recobert amb esgrafiats, reproducció dels que ja hi havia al segle XVIII, de caire rococó. El darrer cos, una galeria seguida de falsos arcs, és coronat pel gran ràfec decorat de la teulada.

Em cridava l’atenció un escut parlant de cavaller amb les armes dels Solà – el sol - , i dels Morales – una morera -, no trobava però cap referència a aquesta família a https://www.armoria.info/libro_de_armoria/SOL%C1.html 

Enllaç al excel•lent treball de Jordi Pujiula i Ribera (Olot, 1947-2011), en el que podreu conèixer més dades de la casa i la família: 

http://www.revistadegirona.cat/recursos/1997/0181_101.pdf

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( https://arxiugavin.wordpress.com/ ) i una fotografia datada el 12-X-1978 , de la Capella Oratori de Santa Faustina , de la Casa Solà Morales, a la ciutat d’Olot, comarca de la Garrotxa.

**********************************************************

Enllaços amb informació:

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3276/

https://www.descobreixolot.cat/un-itinerari-per-lolot-mes-modernista/

https://www.experienciarural.cat/es/mapa/casa-sola-morales

https://www.fldm.cat/casa-sola-morales/

https://www.cooltur.org/casa-sola-morales-dolot/

https://www.turismeolot.com/cat/essencies/casa-sola-morales-.html

**********************************************************