ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE CORNUDELL
CASTELLAR DE N'HUG - EL BERGUEDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
L’església es troba assentada prop de la Soleia, al nord-est del poble de Castellar de N’Hug, damunt un espadat de roques. Des de ponent i d’un tros lluny es veu ben bé la situació de la capella dalt d’una cinglera.
Descripció:
La petita església de Sant Joan de Cornudell és una
senzilla construcció que consta d’una sola nau, perfectament orientada, coberta
amb volta de canó. La part de llevant de l’edifici la constitueix un cos de
construcció modern que probablement substituí l’absis original del temple, bé
que caldria comprovar aquest extrem amb alguna prospecció.
L’interior de l’edifici és enguixat la qual cosa priva la
contemplació de l’aparell.
Així com la part romànica a l’església és coberta amb
lloses de pissarra, la part de llevant, moderna, ha estat coberta amb teula
àrab; aquesta part té la coberta feta amb bigues i llates, en comptes de volta.
El mur de ponent, que és rematat per un campanar
d’espadanya d’una sola obertura, té oberta una petita espitllera.
El mur de migjorn és el que presenta més particularitats.
D’entrada direm que és reforçat per tres robusts contraforts per tal d’evitar
l’esfondrament de l’edifici. En aquest mateix mur i desplaçada vers el costat
de ponent hi ha la porta d’entrada. Es tracta d’un element senzill fet amb uns
carreus molt bonics de pedra, els quals formen dos arcs de mig punt en
degradació, fets amb carreus petits. Al costat de la porta i al nivell del seu
arc hi ha un parell de filades en opus spicatum. En aquest mateix pany de
mur i gairebé tocant un dels contraforts hi ha una altra espitllera.
Tot l’edifici ha estat fet amb un aparell molt rústic,
amb uns blocs escairats a cops de maceta, de mides força desiguals i disposats
en filades irregulars, arrenglerades i lligades amb un morter a base
d’argamassa i calç. A més del mur de migjorn, també al mur de tramuntana hom
podrà veure traces d’opus spicatum; tot plegat constitueix un conjunt primitiu
i rudimentari.
Lipsanoteca
L’any 1981 en el curs de la reforma que hom dugué a terme
a l’altar d’aquesta capella, Ramon Armengou i Armengou trobà una lipsanoteca
d’estil molt senzill i d’aspecte molt rudimentari. És una peça de fusta de pi,
de forma rectangular. Fa 10,5 cm × 6 × 5,5. Té la forma d’una capsa de dòmino,
amb una caixa, que ni tan sols ha estat polida, de manera que la seva base
conserva la mateixa forma arrodonida del tronc. Les vores superiors de les
parets d’aquesta capsa tenen una ranura per tal de poder-hi adaptar la tapa,
que corre en sentit horitzontal.
Quan aquesta lipsanoteca fou trobada, només contenia al
seu interior restes de relíquies, sense cap pergamí ni cap altre element.
Aquesta peça que no té altre mèrit que el de la seva
antiguitat i que forma part d’un nombrós grup d’exemplars similars, amb ben
poques variants, conservats a Catalunya, és guardada a la biblioteca municipal
de Castellar de N’Hug.
Història:
Sant Joan de Cornudell, a l’antic comtat de Cerdanya,
formava part de l’antiga baronia de Mataplana i de la jurisdicció eclesiàstica
del bisbat d’Urgell.
La primera notícia del lloc el relaciona, l’any 921, amb
les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses (venduntur privato
terre site a Cornudells).
Cornudell és el nom d’una vila alt-medieval, un primer
focus de poblament a l’alt Berguedà. L’any 949, una terra de la vila de
Cornudell (Cornudellus), dins el terme del castell de Castellar de N’Hug, fou
donada a l’església de Sant Pere de Mogrony. L’any 938 Esclua i la seva muller
van vendre l’alou de Cornudell a l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses;
aquest alou estava situat al lloc on neix el Llobregat (ubi surgit flumen
Lubrichatus), a l’indret anomenat castell de Madeixó o vila de Curnutellas.
Com a centre d’aquesta vila devia construir-se l’església
de Sant Joan, la qual no degué ésser mai parròquia car no s’esmenta com a tal
en la visita al deganat de Berga de l’any 1312.
L’església avui resta sense culte i depèn de la
parroquial de Santa Maria de Castellar de N’Hug.
***********************************************
Enllaç del jaciment:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11748
L'església va ser restaurada l'any 1998, fet que va
comportar una intervenció arqueològica. Malgrat que no es va localitzar
material arqueològic que permetés datar les estructures, es van poder
determinar 4 fases constructives que afectaren l'església: - Fase I. L'edifici
original de l'església, construït a finals del segle XI o al segle XII, era de
planta rectangular, amb el mur de tramuntana lleugerament corbat cap a
l'interior de l'edifici, per tal d'adaptar-lo a l'orografia del lloc. La
capçalera era recta i no diferenciada de la resta de la nau. La coberta era de
lloses, damunt una volta de canó. El paviment era de lloses i és possible que
hi hagués hagut un campanar d'espadanya. Per construir l'edifici es va retallar
la roca, que formava crestes, i les parts més baixes es van farcir amb les
restes de la pedra esmicolada que s'havia extret. - Fase II. En època moderna
es va ampliar l'edifici cap a l'est. La volta es va allargar en el mateix
sentit, seguint la forma de mig punt. Es va construir un nou altar, de planta
rectangular, adossat a la nova capçalera. - Fase III. En una data indeterminada
es va esfondrar la volta corresponent a l'ampliació de l'edifici. Es van
construir les quatre pilastres de suport dels dos arcs existents en el tram
afegit a l'edifici original. La volta esfondrada es va substituir per una
coberta de fusta amb teules que contrastava amb la coberta de lloses que hi
havia al tram romànic de l'església. Es va construir un nou paviment de cairons
que a la capçalera estava lleugerament més elevat que a la nau. Per reforçar el
mur de migdia es van aixecar tres contraforts. - Fase IV. El juny de
1981 es van fer les darreres reformes notables a l'edifici. A banda de reparar
la coberta, s'arrasà l'altar adossat al mur de llevant i se'n va construir un
de nou, exempt, a l'inici del presbiteri. Es va refer una fornícula situada al
mur de tancament est, on hi havia una imatge de Sant Joan, i es va pavimentar
el presbiteri amb formigó.
***********************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3256
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/sant-joan-de-cornudell-castellar-de.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/sant-joan-de-cornudell-castellar-den.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/659_SJoanCornudell/SJoanCornudell.htm
https://castellardenhug.net/patrimoni/sant-joan-de-cornudell/
https://www.ajcastellardenhug.cat/turisme/llocs-dinteres/sant-joan-de-cornudell.html
https://museuciment.cat/detall/sant-joan-de-cornudell-2/
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-joan-de-cornudell-castella-de-nhug-bergueda/
***********************************************
