Blogs - pàgines - vincles

dimarts, 7 de maig del 2024

ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE CORNUDELL 

CASTELLAR DE N'HUG - EL BERGUEDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
















***********************************************
Enllaç amb informació:

L’església es troba assentada prop de la Soleia, al nord-est del poble de Castellar de N’Hug, damunt un espadat de roques. Des de ponent i d’un tros lluny es veu ben bé la situació de la capella dalt d’una cinglera. 

Descripció:

La petita església de Sant Joan de Cornudell és una senzilla construcció que consta d’una sola nau, perfectament orientada, coberta amb volta de canó. La part de llevant de l’edifici la constitueix un cos de construcció modern que probablement substituí l’absis original del temple, bé que caldria comprovar aquest extrem amb alguna prospecció.

L’interior de l’edifici és enguixat la qual cosa priva la contemplació de l’aparell.

Així com la part romànica a l’església és coberta amb lloses de pissarra, la part de llevant, moderna, ha estat coberta amb teula àrab; aquesta part té la coberta feta amb bigues i llates, en comptes de volta.

El mur de ponent, que és rematat per un campanar d’espadanya d’una sola obertura, té oberta una petita espitllera.

El mur de migjorn és el que presenta més particularitats. D’entrada direm que és reforçat per tres robusts contraforts per tal d’evitar l’esfondrament de l’edifici. En aquest mateix mur i desplaçada vers el costat de ponent hi ha la porta d’entrada. Es tracta d’un element senzill fet amb uns carreus molt bonics de pedra, els quals formen dos arcs de mig punt en degradació, fets amb carreus petits. Al costat de la porta i al nivell del seu arc hi ha un parell de filades en opus spicatum. En aquest mateix pany de mur i gairebé tocant un dels contraforts hi ha una altra espitllera.

Tot l’edifici ha estat fet amb un aparell molt rústic, amb uns blocs escairats a cops de maceta, de mides força desiguals i disposats en filades irregulars, arrenglerades i lligades amb un morter a base d’argamassa i calç. A més del mur de migjorn, també al mur de tramuntana hom podrà veure traces d’opus spicatum; tot plegat constitueix un conjunt primitiu i rudimentari.

Lipsanoteca

L’any 1981 en el curs de la reforma que hom dugué a terme a l’altar d’aquesta capella, Ramon Armengou i Armengou trobà una lipsanoteca d’estil molt senzill i d’aspecte molt rudimentari. És una peça de fusta de pi, de forma rectangular. Fa 10,5 cm × 6 × 5,5. Té la forma d’una capsa de dòmino, amb una caixa, que ni tan sols ha estat polida, de manera que la seva base conserva la mateixa forma arrodonida del tronc. Les vores superiors de les parets d’aquesta capsa tenen una ranura per tal de poder-hi adaptar la tapa, que corre en sentit horitzontal.

Quan aquesta lipsanoteca fou trobada, només contenia al seu interior restes de relíquies, sense cap pergamí ni cap altre element.

Aquesta peça que no té altre mèrit que el de la seva antiguitat i que forma part d’un nombrós grup d’exemplars similars, amb ben poques variants, conservats a Catalunya, és guardada a la biblioteca municipal de Castellar de N’Hug.

Història:

Sant Joan de Cornudell, a l’antic comtat de Cerdanya, formava part de l’antiga baronia de Mataplana i de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell.

La primera notícia del lloc el relaciona, l’any 921, amb les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses (venduntur privato terre site a Cornudells).

Cornudell és el nom d’una vila alt-medieval, un primer focus de poblament a l’alt Berguedà. L’any 949, una terra de la vila de Cornudell (Cornudellus), dins el terme del castell de Castellar de N’Hug, fou donada a l’església de Sant Pere de Mogrony. L’any 938 Esclua i la seva muller van vendre l’alou de Cornudell a l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses; aquest alou estava situat al lloc on neix el Llobregat (ubi surgit flumen Lubrichatus), a l’indret anomenat castell de Madeixó o vila de Curnutellas.

Com a centre d’aquesta vila devia construir-se l’església de Sant Joan, la qual no degué ésser mai parròquia car no s’esmenta com a tal en la visita al deganat de Berga de l’any 1312.

L’església avui resta sense culte i depèn de la parroquial de Santa Maria de Castellar de N’Hug. 


***********************************************

Enllaç del jaciment:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/11748

L'església va ser restaurada l'any 1998, fet que va comportar una intervenció arqueològica. Malgrat que no es va localitzar material arqueològic que permetés datar les estructures, es van poder determinar 4 fases constructives que afectaren l'església: - Fase I. L'edifici original de l'església, construït a finals del segle XI o al segle XII, era de planta rectangular, amb el mur de tramuntana lleugerament corbat cap a l'interior de l'edifici, per tal d'adaptar-lo a l'orografia del lloc. La capçalera era recta i no diferenciada de la resta de la nau. La coberta era de lloses, damunt una volta de canó. El paviment era de lloses i és possible que hi hagués hagut un campanar d'espadanya. Per construir l'edifici es va retallar la roca, que formava crestes, i les parts més baixes es van farcir amb les restes de la pedra esmicolada que s'havia extret. - Fase II. En època moderna es va ampliar l'edifici cap a l'est. La volta es va allargar en el mateix sentit, seguint la forma de mig punt. Es va construir un nou altar, de planta rectangular, adossat a la nova capçalera. - Fase III. En una data indeterminada es va esfondrar la volta corresponent a l'ampliació de l'edifici. Es van construir les quatre pilastres de suport dels dos arcs existents en el tram afegit a l'edifici original. La volta esfondrada es va substituir per una coberta de fusta amb teules que contrastava amb la coberta de lloses que hi havia al tram romànic de l'església. Es va construir un nou paviment de cairons que a la capçalera estava lleugerament més elevat que a la nau. Per reforçar el mur de migdia es van aixecar tres contraforts. - Fase IV. El juny de 1981 es van fer les darreres reformes notables a l'edifici. A banda de reparar la coberta, s'arrasà l'altar adossat al mur de llevant i se'n va construir un de nou, exempt, a l'inici del presbiteri. Es va refer una fornícula situada al mur de tancament est, on hi havia una imatge de Sant Joan, i es va pavimentar el presbiteri amb formigó.

***********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3256

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/sant-joan-de-cornudell-castellar-de.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/sant-joan-de-cornudell-castellar-den.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/659_SJoanCornudell/SJoanCornudell.htm

https://castellardenhug.net/patrimoni/sant-joan-de-cornudell/

https://www.ajcastellardenhug.cat/turisme/llocs-dinteres/sant-joan-de-cornudell.html

https://museuciment.cat/detall/sant-joan-de-cornudell-2/

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-joan-de-cornudell-castella-de-nhug-bergueda/

***********************************************







dilluns, 6 de maig del 2024

LA CASA GÒTICA

CASTELLTERÇOL - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 












Enllaç amb informació:

Crisant Palau publica una fotografia parcial de la desapareguda Torre Gòtica de Castellterçol, construïda l'any 1903 i enderrocada cap a la fi dels anys cinquanta del segle XX.

L’arquitecte Manuel Puig Janer (Monistrol de Montserrat, 1899 - Barcelona, 28 d'abril de 1965) va construir  en el seu lloc al carrer de Barcelona, 32-35 / Sant Joan, 2,  una casa de grans dimensions formada per diferents cossos que s'adapten a la forma irregular del solar, destacant especialment la torre de planta circular que dóna al carrer de Barcelona. D'aquell antic edifici neogòtic n'han quedat els magnífics finestrals que ornamenten la part baixa de la torre.


**************************************************
Altres enllaços amb informació:



**************************************************




FONT DEL LLEÓ

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


És el brollador d’aigua termal característic de la població. L’aigua en surt a 74º C de temperatura.

La font del Lleó es va construir el 1581 i es va renovar el 1822. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret de fons s’han conservat al llarg del temps.

La font, tal com la podem admirar avui dia, data del 1927, any en què Manel Raspall Mayol la va restaurar i remodelar. L’arquitecte va projectar  l’actual monument d’estil noucentista, amb el característic lleó, obra de l’escultor Eusebi Arnau, que ha esdevingut símbol de la vila.










Manel Raspall i Mayol, arquitecte (Barcelona 24 de maig de 1877 - la Garriga 15 de setembre de 1937)


Eusebi Arnau i Mascort, escultor (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)

****************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI – XIX, any 1581

Descripció:

Font a la qual s'hi accedeix per una escala de doble accés, limitada per una banda per grosses volutes i per l'altra per un muret que normalment fa la funció de banc i que es troba situat en front del raig d'aigua que brolla a partir d'un cap de lleó i a una temperatura de 74º C. Ambdós costats del broll hi ha unes columnes d'estil dòric que emmarquen perfectament la font, i que sostenen una mena de frontó amb l'escut de la vila de Caldes de Montbui; per damunt es troba un lleó assegut, que domina tot el conjunt. A cada banda es disposen unes volutes i uns gerros de pedra.
Els fanals de forja que envolten la font són d'època modernista.

Història:

La part més antiga de la font és el cap del Lleó per on brolla l'aigua. Les primeres dades de la seva construcció es troben documentades l'any 1581.
L'any 1822 hauria sofert una remodelació considerable.
L'any 1927, hauria estat restaurada per l'arquitecte modernista Manuel Raspall que va viure entre els anys 1877 a 1937; aquest va ser durant molts anys l'arquitecte municipal. En aquesta darrera restauració també hi treballà l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (al darrera de la font s'observa el seu nom inscrit a la pedra). Antigament la font també havia rebut el nom de Font de l'Escaldador; ja que també era utilitzada pels escaldadors del vímet.
La plaça on es troba la font havia rebut el nom de Plaça de les cubelles, degut a que al costat d'aquesta, seguint l'antic traçat del Torrent de Salzer, hi havia 3 basses o cubelles per fer l'oli, de les quals se sap que dues d'elles rebien el nom de Bassa del Rei i Bassa de Sant Joan. L'any 1979 la plaça rep el nom oficial de Plaça de la Font del Lleó.

**********************************************************
















**********************************************************
Altres enllaços amb informació:



https://www.youtube.com/watch?v=yULHcXHW4MQ

**********************************************************