COMANDA TEMPLERA DE SANTA MAGDALENA
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: Medieval Romànic Modern
Contemporani, segle XII-XVIII
Descripció:
Es tracta de les restes de la Comanda Templera de Palau
del Vallès, de les que únicament es conserven la capella i els vestigis de les
muralles que tanquen el recinte del veïnat de Santa Magdalena. La comanda era
un recinte emmurallat de forma rectangular, determinat per tres panys de
muralla, dels quals els de migdia i ponent són els millors conservats. La
capella, malgrat l'estat ruïnós en el que es troba, presenta part de la seva
estructura tipològica: planta rectangular amb absis (totalment enderrocat);
només una part de la nau conserva la seva fisonomia. El portal d'entrada és
d'arc de mig punt, amb pedres més o menys escairades que formen l'adovellat. La
teulada és de dues vessants amb teules àrabs. Sobresurt el campanar per ubicar
una sola campana. Originàriament, l'estructura dels murs portants són de
maçoneria de pedres amb forjats d'entrebigat de fusta. La capella de Santa
Magdalena és molt austera, mostra de l'estil romànic dels templers. De les
altres dependències que formaven part del recinte no queden restes clarament
identificades, només a les construccions que hi ha a cada costat de la capella,
que presenten murs amb aparell de factura medieval. L'any 2001, es realitzà una
intervenció arqueològica a la capella, amb motiu del projecte de consolidació i
restauració de l'edifici per part de l'Ajuntament. En aquesta actuació, es feu
un sondeig a l'exterior de l'església (lloc en el qual s'havia documentat una
fossa d'inhumació, en el fons de la qual es va documentar un cos anatòmicament
connex amb disposició nord-sud, que podria correspondre segles XVII i XVIII),
un sondeig a l'interior de l'edifici per tal de veure la fonamentació del
mateix i una sèrie de petites cales en alguns fragments dels paraments del
temple.
Observacions:
De la intervenció arqueològica de l'any 2001 i 2002 a la
capella se'n treu la conclusió que l'església de Santa Magdalena consta de
quatre fases que correspondrien al segle XII, a l'època baix medieval, als
segles XVII-XVIII i a una última fase contemporània. - Fase I (segle XII): no
hi ha referències arqueològiques que donin testimoni de l'evolució de
l'església en aquest període, ja que el nivell de circulació original a
l'exterior de l'església havia desaparegut i, per tant, devia tenir una cota
igual o més elevada que l'actual. En canvi, es troben referències en la
documentació antiga conservada. L'any 1138 existia a Palau una església sota
l'advocació del Sant Sepulcre en el cementiri de la qual Guillem de Santa
Coloma demana ser enterrat. Es creu que aquest document fa referència a
l'actual Santa Magdalena. - Fase II (època baix medieval): dins d'aquesta fase
es constata la renovació del paviment de l'església en relació al qual es pot
situar la col·locació de l'enllosat documentat. Del mateix moment també serien
els graons d'accés al presbiteri, així com el paviment de morter de calç que
s'hi va localitzar. Segurament, en un moment indeterminat d'aquesta fase es va
substituir la coberta primitiva per la volta apuntada que actualment conserva.
- Fase III (segles XVII-XVIII): Es documenten tota una sèrie de transformacions
de la capella. Primerament, el canvi en la pavimentació amb la col·locació d'un
enrajolat de material ceràmic. Paral·lelament, la construcció de l'altar
central i un seguit de remodelacions en l'estructura de l'edifici: es van
construir els contraforts exteriors amb els que es devia tractar d'assegurar
l'estabilitat de la volta, la qual ja devia mostrar signes d'inestabilitat a
causa de la migradesa de la fonamentació dels murs del temple. Es van reforçar
els murs amb un relligat de les pedres, l'arrebossat interior de tot l'edifici,
i la construcció de les banquetes corregudes a les parets laterals de
l'església. D'un moment imprecís d'aquesta fase deu ser la construcció de
l'entramat de galeries documentades en el subsòl de la nau. - Fase IV (època
contemporània): En algun moment indeterminat del segle XX es va produir el
despreniment de la capçalera de la capella, cosa que va provocar la seva
compartimentació i posterior abandonament de la part propera al presbiteri.
També deu correspondre a aquest mateix moment el paviment de rajoles de factura
molt recent lligades amb ciment pòrtland encara en funcionament a l'interior
del temple, així com el forjat que permet l'existència de dos pisos en
l'interior. En aquest sondeig també es va constatar la presència d'un gran
retall circular, situat en una posició central que restava a mig reomplir i que
no es va poder excavar. En els paraments dels murs, es van documentar un arc
apuntat a la porta d'entrada al temple, el qual es podria vincular a una segona
fase constructiva de l'edifici datat al període baix medieval. També es va
constatar que la coberta actual de l'església corresponia a un moment molt
posterior, segurament a les reformes que es realitzaren en els segles
XVII-XVIII.
Història:
L'ermita forma part de les primeres comandes del Temple a
Catalunya. L'establiment de l'Ordre dels Templers de Palau-solità es data entre
els anys 1150 i 1160. Les primeres notícies sobre la presència templera al
Vallès consten per la seva adquisició de terres ja a l'any 1131, especialment a
Santa Perpètua de Mogoda, tot i que és gairebé segur que la Comanda de Palau
del Vallès hagués estat la primera i la més important. Ben aviat esdevingué
poderosa, amb propietats que anaven de la Plana de Vic fins a Montjuïc і Sant
Boi de Llobregat. El primer comanador sembla que fou Berenguer de Santviçens
l'any 1163. L'any 1171 era considerada com una de les comandes més poderoses,
fins i tot en algun moment més que la de Barcelona, tot i que aquesta ja era
documentada al 1150. Prova del seu entorn i poder fou comptar entre els seus
consellers o assessors amb Jaume I. En un còdex vaticà (Ms. Vat. Lat 3547)
s'esmenta el temple de Palau del Vallès, concretament fa referència a l'any
1245, quan el temple estava sota les directrius del comanador Fra Pere Gil. El
22 de març de l'any 1312, cedint les pressions del rei de França Felip IV el
Formós, el Papa Climent V declarà una Butlla per a la supressió de l'ordre dels
Templers. Com a conseqüència, I'any 1319, Palau del Vallès passà a l'àmbit dels
Hospitalers del Gran Priorat de Catalunya. A finals del segle XVII, els
feligresos, davant la devoció a la Santa, li dediquen l'ermita. La llei de
desamortització de Mendizábal, l'any 1835, fa que la capella passi a mans de
l'Estat. Més tard va ser adquirida per un particular. El culte va desaparèixer
a poc a poc, i els objectes més importants com el retaule de la Santa, l'ara de
l'altar i la campana van passar a la Parròquia de Santa Maria de Palau-solità.
L'ermita actualment forma part de les dependències d'una casa de pagès.
*******************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1301
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-la-capella-templaria-de.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/986_ComandaPalau/ComandaPalau.htm
https://estimadaterra.wordpress.com/2023/10/29/santa-magdalena-de-palau-solita-i-plegamans/
https://memoriapsip.blogspot.com/2017/10/capella-templaria-de-santa-magdalena.html
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6064
https://www.monestirs.cat/monst/valloc/vo09paso.htm
*******************************************************
