MONUMENT A JOSEP DALMÀS i MARTÍ
CASSÀ DE LA SELVA - EL GIRONÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Josep Dalmàs i Martí, es va caracteritzar durant la seva
vida per ser un home d'esquerres en tots els sentits, tant en els aspectes
socials, polític, econòmic i educatiu, bolcat sempre vers la seva gent i al seu
poble.
Cassà de la Selva, fou on hi va néixer el 25 de juliol de
1898, un any que molts historiadors els consideren fatídic per a Espanya per la
pèrdua de les últimes colònies de Cuba i les Filipines, i d'una inestabilitat i
decadència constant que portaria irremissiblement a la Guerra Civil (1936 -
1939).
Era fill de Plató Dalmàs Sunyer i Aurora Martí Marull, essent el fill gran del matrimoni, ja que tenia una germana més petita, la Maria, tot i que havia tingut abans una altra germana, la Dolors però que havia mort als 5 anys.
Va néixer a l'entorn de l'activitat pròpia i típica
cassanenca, la indústria del suro, on el seu pare Plató era carrador i va
tenir també, un petit negoci familiar dedicat a la fabricació de derivats del
suro.
Els primers passos com estudiant foren a La Salle de
Cassà de la Selva, era bon alumne i aplicat, fet que va propiciar la
possibilitat de seguir a la congregació dels germans de La Salle o d'entrar al
seminari de Girona, com era desig de la seva mare; tanmateix, les seves idees
anaven per un camí totalment diferent.
En 18 anys ja fou secretari del Centre Republicà a Cassà
de la Selva, lloc on havia freqüentat sovint per tal d'aprendre i escoltar
sobre política i història, a més de llegir el diari per tal d'estar al corrent
de la vida del país, però també d'altres indrets.
D'aquesta manera va entrar activament en política,
paral·lelament al món laboral, que tot i tenir aptitud per a estudiar alguna
carrera, com amics seus que van seguir els estudis de medicina, va preferir
entrar a treballar amb el seu pare i conèixer el món del suro.
Com era preceptiu en l'època, als anys 20 li va tocar el
torn de fer el servei militar obligatori, conegut com "la mili" [2],
que portaria a terme al Protectorat Espanyol del Marroc, i on hi va viure
diverses experiències i situacions bèl·liques de caràcter prou perillós, i on
fou condecorat.
De retorn a Cassà de la Selva després de l'estada al Protectorat Espanyol del Marroc, Josep Dalmàs es casa a l'abril de 1923 amb Cèlia Picotti Vila, la filla única del matrimoni Joan Picotti i Susana Vila, dedicats a la fabricació de cadires i mobles, i que en naixerien dos fills: Quimeta i Lluís.
Després de la pèrdua de Cuba a l'any 1898, Espanya es va
veure immersa en un mar d'esdeveniments en el primer terç del segle XX: el
Protectorat Espanyol del Marroc, la Guerra del Rif, la pèrdua continuada de
territori al nord d'Àfrica, on encara avui hi resten les ciutat de Ceuta i
Melilla, les diferents revoltes obreres a la península i sobre tot, la
dictadura del Primo de Rivera (1923 - 1930).
Aquest últim esdeveniment, recolzat per la casa reial
espanyola, en aquell moment per Alfons XIII, van fer que ressorgís amb força
entre moltes opcions politiques, les diferents formacions de caire republicà,
per tal de restituir un segon estat republicà després de la fallida i efímera I
República Espanyola (1873 - 1874).
En el marc republicà fou el que Josep Dalmàs es va moure.
El 19 de març de 1931 es funda Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), com a
fusió d'Estat Català, Partit Republicà Català i Grup L'Opinió, essent el seu
primer president, Francesc Macià i Llussà (1859 - 1933).
L'1 d'abril de 1931 es proclama la II República Espanyola, i ERC surt guanyadora en vots i regidors a les quatre províncies catalanes. Amb la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià, es va desembocar en un conflicte polític, que es resoldria amb el canvi del nom "República Catalana", pel de "Govern de la Generalitat de Catalunya" i a l'espera de l'estatut d'autonomia com a norma fonamental, que seria conegut popularment com a "Estatut de Núria" (1932).
Des del maig de 1933 fins el febrer de 1934, l'Ajuntament
de Cassà de la Selva estava governat por una Comissió Gestora, formada per
afiliats al Partit Republicà Radical i Esquerra Republicana, formant part
d'aquesta comissió en Josep Dalmàs. A partir del febrer de 1934, Cassà de la
Selva tornava a tenir alcalde, càrrec que ocuparia en Josep Robau i Botet del
Partit Republicà Radical.
A l'octubre de 1934 es produir un fet que trasbalsaria la
vida a tot Catalunya, el 6 d'octubre de 1934, el president Lluís Companys,
proclamaria l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, el que va
provocar l'empresonament de dirigents polítics i la suspensió de l'Estatut de
Núria.
El 8 de setembre de 1934, Josep Dalmàs fou nomenat
alcalde de Cassà de la Selva, per tant, quan Companys va fer la proclamació, el
seu mandat estava en ple vigor. El mateix dia 6 d'octubre, l'Ajuntament de
Cassà de la Selva es va adherí a la proclamació feta pel President, fet que va
comportar la destitució de tots els regidors que havien votat a favor de
l'adhesió a la proclamació, per part de la Comandància militar de Girona el dia
10 d'octubre i que va provocar la detenció i empresonament de dos regidors
d'ERC i la destitució de Josep Dalmàs com alcalde de la població, s'iniciava el
període conegut com el Bienni Negre (1934 - 1936).
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les
terceres eleccions generals, que serien les últimes, de la II República
Espanyola i que va sortir guanyador el Front Popular.
El 19 de febrer, tres dies després, en Josep Dalmàs i
Martí, tornaria ésser nomenat alcalde de Cassà de la Selva, càrrec que ocuparia
fins el 5 de gener de 1939, pràcticament durant tot el període de la Guerra
Civil Espanyola (1936 - 1939), i que a partir d'aquell 5 de gener fins el 27 de
febrer de 1939, l'Ajuntament de Cassà de la Selva, seria governat per una
Comissió Gestora.
El 17 de juliol de 1936, una part de l'exèrcit espanyol s'alçaria contra la República al nord d'Àfrica, confrontació que passaria a la península els dies 18 i 19 de juliol, i com que el cop d'estat no seria seguit per tot l'exèrcit ni per milícies armades, fou el que originà l'inici de la guerra civil, on Catalunya quedà sota zona republicana.
Com que el desgavell a tot el país fou prou important, a
Cassà de la Selva com altres poblacions, es van crear les Milícies
Antifeixistes encarregades de mantenir l'ordre, que en el cas cassanenc foren
encapçalades pel mateix Josep Dalmàs.
Els enfrontaments violents, fins i tot amb morts, així
com desordres de tot tipus foren molt generalitzats en moltes poblacions
gironines, mentre que Cassà de la Selva les Milícies Antifeixistes, van
desenvolupar una doble funció: mantenir l'ordre al municipi i no permetre que
grups d'exaltats vinguessin de fora a pertorbar l'ordre i la calma de la
població, fites que sortosament es van aconseguir.
El dia 3 de febrer de 1936 arriben els
"nacionals", que de fet era una de les divisions italianes de Benito
Mussolini que lluitava al costat de Franco, la legió "Frecce Verdi"
que participava en la Campanya de Catalunya, i que es dirigia cap al nord
venint des del Vallès Oriental.
Un altre cop, l'Ajuntament seria governat per una Comissió Gestora, fins el 27 de febrer de 1939 que seria nomenat en Josep Mestras i Martí, com alcalde de la població.
La caiguda del front de Catalunya va obligar com molta
gent, a Josep Dalmàs, tot i no tenir ni delictes de sang ni de cap mena, sinó
pel fet d'ésser defensor d'uns ideals i membre d'ERC, a prendre el camí de
l'exili; camí que va fer sol cap a França, on seria empresonat en un camp de
concentració al Rosselló, com moltíssim gent del país, però que finalment en
fugiria.
Mesos després a Perpinyà es va poder reunir amb la seva
família, esposa i fill, els quals havien escapat de Cassà de la Selva,
mitjançant un salconduit amb l'excusa d'anar a buscar oli a Agullana, fet per
l'alcalde de Cassà de la Selva, en Josep Mestras i Martí, cosí d'en Josep
Dalmàs.
Però, el salconduit fou només una excusa, ja que la idea
era passar per les muntanyes fins arribar al Voló, i posteriorment a Perpinyà,
on pare, mare i fill es retrobaven de nou.
Després de Perpinyà, van anar viure a Montpeller on hi
van estar fins a finals de l'any 1941, moment en què, excepte en Josep Dalmàs,
van tornar a Cassà de la Selva, no sense passar penúries, on la Cèlia de
Dalmàs, fos empresonada per uns dies a Figueres.
La honradesa i honestedat en que Josep Dalmàs i Martí va portar l'alcaldia de Cassà de la Selva, i l'ajut que va dispensar a molta gent de la població, va fer possible que un gran nombre de persones moltes d'ells de dretes, eclesiàstics i simpatitzants del règim, signessin un document en favor seu, adreçat a les autoritats franquistes, per tal que podés tornar de l'exili, ja que era considerat com una persona enemic de la violència, respectuós amb l'adversari i protector dels bens particulars, eclesiàstics i municipals, a part d'haver ajudat a molta gent de caure en mans d'exaltats revolucionaris, que hagués significat la seva segura mort violenta.
El primer aval no va tenir la fi desitjada ja que fou
desestimat, però al cap d'uns anys, un segon aval, sí que va fer possible el
retorn de Josep Dalmàs i Martí a Cassà de la Selva procedent de l'exili, amb la
garantia per part del llavors governador civil de Girona Luis Mazo Mendo, que
no patiria cap represàlia ni altres inconvenients on poders perillar la seva
vida.
D'aquesta manera, el 10 de juliol de 1947 en Josep Dalmàs
i Martí, retornava de l'exili, retrobant-se amb els seus fills Quimeta i Lluís,
però dissortadament, no podien donar-li la benvinguda ni el seu pare Plató ni
la seva esposa Cèlia, als quals ja havien finat.
Tot just arribat a Cassà de la Selva es va reincorporar a la indústria surera de la mà i ajut d'en Domingo Serra, el qual li donaria plens poders d'actuació en la seva empresa al llarg de molts anys, ja que tot i que oficialment constava com a oficial, la realitat era que feia funcions d'encarregat oficial amb plens poders mercantils i comercials, el que diríem avui, director d'empresa.
El 31 d'octubre de 1958, complerts els 60 anys, en Josep
Dalmàs es jubila i deixa la seva feina i funcions directives a l'empresa del
suro "Can Serra", però de fet va continuar a casa seva vinculat al
món del suro i altres activitats.
Josep Dalmàs i Martí de 76 anys, patia del cor, i va
morir de sobte el 10 d'abril de 1975 quan jugava a la "botifarra" amb
una colla d'amics en el bar de la plaça de la Coma.
Josep Dalmàs i Martí ha estat un dels personatges més carismàtics de la història contemporània de Cassà. La documentació escrita conservada, però sobretot la història oral han permès l'apropament al tarannà del que fou batlle de Cassà durant la II República i la guerra.
Dalmàs, de família humil, s'havia negat de jove a ingressar al Seminari, com volia la seva mare. Complí el servei militar a l'Àfrica en un batalló comandat per Francisco Franco, i li tocà viure els durs moments del desastre d'Annual.
D'aspecte alt i fort, carrador de
professió i polític de vocació, fou un home d'esquerres, tant en l'aspecte
social, com en l'econòmic i l'educatiu; i també profundament català. Als 18
anys fou secretari del Centre Republicà, i el 1933 va ésser elegit popularment
alcalde de Cassà.
Destituït en el Bienni Negre juntament amb els altres companys, en solidaritzar-se amb la proclamació de l'Estat Català, tornà a prendre el càrrec amb el triomf del Front Popular pel febrer de 1936.
Durant la guerra, Dalmàs es considerà abans que res "alcalde de tots els veïns", fossin de dretes, del centre o d'esquerres. Féu tot el possible per mantenir l'ordre a dintre de la població, com per aturar el desgavell que venia provocat de de fora.
En més d'una ocasió es jugà la
vida per salvar gent de dretes, monges o capellans. El 1938, quan Jordi
Frigola, comissari de la Generalitat a Girona, hagué de marxar al front, el
president Companys cridà Dalmàs i li oferí aquest càrrec.
Dalmàs, després d'una certa reflexió, va demanar al president que li permetés continuar en la seva tasca d'alcalde de Cassà. El seu ideal -es llegia en l'Autonomista el 20 de desembre de 1937- és la prosperitat, el benestar i la grandesa de Cassà de la Selva, la vila republicana per excel·lència.
Els darrers dies de la guerra seguí el camí de l'exili. Tot i les dificultats, aconseguí trobar feina de carrador en un fàbrica de taps de Montpeller. Visqué a la mateixa casa dels germans del president Companys, amb qui encara conversà diverses vegades en l'any 1939 i primers mesos del 1940. També fou molt amic de Josep Tarradellas i es veié sovint amb personalitats com Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Humbert Torras, Heribert Barrera i molts d'altres.
El 10 de juliol de 1947 tornà a
Cassà, on morí l'any 1975. El 1977, després de molts anys de silenci, la Colla
Excursionista, en la XI Festa Literària féu un homenatge pòstum a l'home que,
en paraules de Pompeu Pascual, "va escriure la més preciosa pàgina de la
història d'aquest poble".
**************************************
Altres enllaços amb informació:
**************************************
