Dorotea de Chopitea y de Villota (Santiago de Xile,
4 de juny de 1816 – Barcelona, 3 d’abril de 1891) va ser una laica
salesiana xilena i catalana, protectora i benefactora de diversos ordes
catòlics i promotora d'obres socials. Va ser proclamada venerable per
l'Església catòlica el juny del 1983 i el seu procés de beatificació està
en estudi. És recordada per les seves activitats en el camp de la beneficència.
Biografia
Nasqué a Xile, en el si d'una família aristòcrata. El seu
pare era l'emigrant, comerciant i cavaller Pedro Nicolás de Chopitea y
Aurrecoechea, originari de Lekeitio (Biscaia), cosí germà de José
Miguel Carrera. Sa mare fou Isabel de Villota, xilena. Vídua de l'industrial suro-taper Mariano Serra. El 1819 la família
s'instal·là a Barcelona, al barri de la Ribera, ja que l'any
anterior Xile havia proclamat la seva independència.
Durant tretze anys van residir al carrer de la Barra de
Ferro, prop de l'església de Santa Maria del Mar i de la casa d'un vell amic
nascut a Xile, però de pare català (de Palafrugell), Josep Maria Serra, futur
sogre de Dorotea. Es casà molt jove, als setze anys (1832), amb Josep
Maria Serra i Muñoz, també nascut a Santiago, però fill del palafrugellenc
Marià Serra, industrial metal·lúrgic i que més tard seria cònsol del govern
xilè a Barcelona i un dels tres fundadors del Banc de Barcelona.
Establerts al carrer de Montcada, tingueren sis filles. De ben aviat, la
família va començar a col·laborar en el patrocini d'obres pies, entre 1844 i
1882 va participar en la fundació del Col·legi del Sagrat Cor de Sarrià,
poble on tenien la casa d'estiueig. El 1860, Dorotea de Chopitea va fundar una
residència per als fills dels treballadors de tallers i fàbriques, que permetés
tenir-ne cura mentre els pares estaven treballant, i el 1868 funda el primer
hospital per a nens de tot l'estat, encarregat a Benet Menni (canonitzat
per l'església catòlica el 1999). El 1873, la família es trasllada a un palau
senyorial al nou Eixample de Barcelona, avui en dia és l'Hotel Granvia,
just a tocar del passeig de Gràcia.
En 1879 va col·laborar en la fundació de l'Hospital del
Sagrat Cor i poc després, en 1882, enviudà. Des de llavors, es lliurà al
compromís social i contribuí a fundar hospicis, asils, escoles, temples, etc.
Tingué correspondència amb Sant Joan Bosco i amb el seu successor, el
beat Miguel Rúa, i contribuí a la fundació d'obres socials dels salesians,
com una escola taller a Sarrià (1884), a més de fundacions a Xile, a Santiago
de Xile i Talca. Finançà la construcció de l'església del Sagrat Cor
del carrer de Casp de Barcelona, dels jesuïtes, i promogué, arran de
la visita de Joan Bosco a Barcelona, la construcció d'un temple al
cim del Tibidabo.
A Barcelona finançà la creació de les Escoles
Professionals de Sarrià, amb la primera escola-taller d'arts gràfiques de la
ciutat, el Col·legi Salesià de Sant Josep, amb la seva església (a Rocafort,
42), i altres institucions religioses encaminades a l'educació i formació de
joves pobres. Fora de Barcelona, contribuí juntament amb al pare Blas
Cañas i el filantrop xilè Manuel Arriarán a la fundació dels
col·legis salesians del Patrocini de Sant Josep i Maria Auxiliadora a Santiago
de Xile.
Per la vinculació familiar amb Palafrugell, especialment
amb Calella de Palafrugell, poble de mariners, i per la seva condició de
catòlica, considerà que hi havia unes necessitats espirituals i de fe
importants, i els dedicà una especial part de la seva vida i fortuna. A Palafrugell es
pot documentar el seu suport al Centre Catòlic i a la restauració de l'església
de Sant Pere de Calella de Palafrugell.
Morí a Barcelona el 3 d’abril de 1891, als
setanta-cinc anys, deixant quasi tota la seva fortuna personal a la
beneficència. Les seves filles continuaren les obres que van restar inacabades.
El papa Benet XV va concedir a la seva neta Isidra Pons i Serra,
casada amb Sebastià Pascual i de Bofarull, el títol pontifici de marquesa de
Villota de San Martín.
Veneració
El seu cos reposa al Santuari Parroquial de Maria
Auxiliadora de Sarrià (Barcelona), també fundat per ella (passeig de S. Joan
Bosco, 74). Ben aviat, el 1892, se'n publicà una biografia, escrita per Jaume
Nonell, jesuïta, i una segona en 1926, del també jesuïta Jacint Alegre. El 1963
se'n publica la tercera, pel salesià Amadeo Burdeus. I el 2009, la quarta, pel
salesià Ramon Alberdi.
El 1927 s'obre el procés de beatificació i es
traslladen les seves restes des del cementiri del Poble Nou al
Santuari de Maria Auxiliadora. Fou declarada venerable per sant Joan
Pau II el 9 de juny de1983 i actualment està oberta la seva causa
de beatificació.
Obra
A més dels temples esmentats, es
deuen al seu mecenatge, les escoles i col·legis:
Sagrat Cor - Sarrià (Religioses
del Sagrat Cor de Jesús), carrer del Sagrat Cor, 25.
Sagrat Cor - Aldana (Religioses
del Sagrat Cor de Jesús), carrer d'Aldana 1.
Sagrada Família (Paüles), carrer
del Comte d'Urgell, 262.
Jesuïtes de Casp, carrer de Casp,
25.
Salesians de Sarrià, passeig
de Sant Joan Bosco, 42.
Salesianes de Sarrià, passeig de
Sant Joan Bosco, 24.
Salesians de Rocafort, carrer de
Rocafort, 42.
La Salle Barceloneta, carrer de
Balboa, 18.
Jesuïtes de Sarrià, carrer de
Carrasco i Formiguera, 32.
Assumpció (Concepcionistes);
primer a Triomf, 107 (Sant Martí de Provençals), avui a la Rambla del Poblenou,
94-96.
Sagrat Cor - Diputació
(Religioses del Sagrat Cor de Jesús), al carrer de la Diputació, 326 (primer al
270).
La Salle Gràcia; primer a
Església, 4 (Gràcia), avui a la plaça del Nord, 14.
Sant Vicenç de Paül (Paüles),
carrer de les Carolines 16 (desaparegut com a col·legi).
La Salle Les Corts, avinguda de
Sarrià, 8 (desaparegut).
La Salle Poble Sec, carrer de
Blai, 42 (desaparegut).
Els hospitals fundats van ésser:
Hospital de Sant Joan de Déu (Germans
Hospitalaris de Sant Joan de Déu), primer a les Corts i avui a Esplugues
de Llobregat.
Hospital Sant Rafael (Hospitalàries
del Sagrat Cor de Jesús), primer a les Corts, avui a la Vall d’Hebron.
Hospital del Sagrat Cor
(Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús), primer als carrers del Comte Borrell i
de Londres, avui al carrer de Viladomat, 288.
Hospital de Nens de Barcelona,
primer anomenat Alberg de Sant Antoni (Paüles), carrer de Roger de Flor, 259.
Finalment, va fundar set
residències per a gent gran i infants:
Asil de Sant Joan Baptista, avui
Escola Sant Joan Baptista (Paüles), carrer de Balboa, 19-27.
Asil de Sant Rafael, avui Llar
d'Infants de Sant Rafael (Paüles), carrer de Roger de Flor, 98.
Residència de Maria Reparadora
(Reparadores), primer als carrers de Casp i de Girona, avui a Cerdanyola
del Vallès.
Residència i Centre Social de
Maria Immaculada (Religioses de Maria Immaculada), al carrer Comtal, 35, avui
al carrer del Consell de Cent, 393-397.
Asil del carrer de la Lluna
(desaparegut).
Asil del Bon Consell (Dominiques
de la Presentació), on avui hi ha El Corte Inglés - Diagonal
(desaparegut).
Asil d'Ancians (Germanetes dels
Pobres), carrer del Comte Borrell, 159-169 (desaparegut).
**************************************
Carrer de Chopitea a Calella de Palafrugell
https://palafrugell.cat/serveis-ciutadania/arxiu-municipal/consulta-en-linia/nomenclator-de-carrers/chopitea-carrer-de
**************************************
Publicació al butlletí informatiu de l'Associació de Veïns i Amics de Calella Es Còdol del juny de 1993 número 6 que diu:
«La meva consciència de calellenc no quedaria tranquil·la
si no escrivís unes ratlles (...) en honor d'aquella dama del segle passat el
nom de la qual figura en el carrer que els de Calella en diem "sa
baixada"". Amb aquestes paraules començava Ernest Morató el seu
article "Dorotea de Chopitea i Calella de Palafrugell", publicat en
l'exemplar de la Revista de Palafrugell de novembre del 1969. Seguidament feia
esment del llibre Una dama barcelonesa del ochocientos, obra d'un tal Amadeu
Burdeus, que es dedicava a resseguir la "vida exemplar" d'aquesta
senyora, nascuda l'any 1816 a Santiago de Xile. L'Arxiu Municipal de
Palafrugell ens ha facilitat la part de l'esmentat llibre on l'autor es dedica
a narrar la relació que tingué doña Dorotea primer amb Palafrugell, d'on era
originari el seu marit i on vivien molts familiars d'aquest, i després amb
Calella, en l'apartat que titula "Fundación de un beneficio en
Calella": "Enterada de que en el barrio marinero de Palafrugell,
conocido con el nombre de Calella, existía una pequeña iglesia en estado
ruinoso y privada ademas de cuito" (l'església, llavors isolada, es
projectà l'any 1884, i això succeïa el 1889) "debido a la escasez de
sacerdotes que pudieran desplazarse allí al menos en los días festivos para
mantener la fe de aquellos humildes trabajadores del mar, y enternecida por el
abandono espiritual en que se encontraban aquellas almas, decidió, ante todo,
reparar la iglesia y fundar después un beneficio para que un sacerdote pudiera
encargarse de la instrucción religiosa y de los actos de cuito; para lo cual
era necesario construir también una vivienda para dicho sacerdote".
Es va posar en contacte amb el capellà de Palafrugell i
amb el president del Círculo de Católicos. Aquest darrer fou qui, en una carta
del 7 de maig del 1889, recomanà a doña Dorotea mossèn Narcís Molla (a qui està
dedicat actualment el carrer peatonal que hi ha al costat mateix de l'església)
per a la tasca de "sacerdote". El primer pas era construir-li un
habitatge. Ella envià mil pessetes per a les primeres despeses originades per
la compra del terreny. Després se solucionà el problema de qui havia d'heretar
i exercitar el dret de presentació del benefici de Calella a la mort de doña
Dorotea. Hi hagueren diversitat d'opinions que anaren des de la seva família al
capellà de Palafrugell (que es deia que coneixia millor l'ambient), però
finalment ella decidí seguir l'opinió del bisbe de Girona, segons el qual
"el patronato activo, o sea, el derecho de presentación de su beneficio de
Calella, debe ejercerlo, después de su muerte, el prelado de esta Diócesis,
sobre todo teniendo en cuenta que andando el tiempo podría ocurrir el caso de
ascender a parroquia la feligresía de Calella y ser ésta, en consecuencia,
enteramente segregada de la de Palafrugell". Val a dir que les predicions
del bisbe van complir-se, essent avui Calella independent. Amadeu Burdeus diu
que a Dorotea de Chopitea "Ie apena ver abandonada a sí misma aquella
población de sencillos marineros, faltos de la mas elemental instrucción
religiosa, y se propone remediarla mediante la entrega de 22.500 pesetas, en
títulos de la Deuda, que habran de constituir el capital, cuya renta mantendra
decorosamente el capellan". I continua: "Y no se contenta con esto;
paga también de su bolsillo la restauración de la iglesia y del altar, y ademas
compra el terreno y edifica la casa del capellan". AI final de setembre,
Mossèn Molla prengué possessió del seu benefici. Doña Dorotea continuà però
ajudantlo amb consells, iniciatives i donatius. Volia estar al cas de la
situació social i econòmica del veïnat i mossèn Molla realitzà una mena de cens
del poble de Calella (100 famílies o cases, 480 persones ...), inclosa la
quantitat mensual que cobrava el mestre, a qui posteriorment també féu un
donatiu. "Celebro saber que empieza a dar fruto la presencia de usted
entre esas pobres gentes, hasta hoy abandonadas" deia Dorotea de Chopitea
a mossèn Narcís Molla en una carta del 29 de març del 1890. Un any després ella
moria a Barcelona. I encara avui, un segle més tard, el seu retrat, el mateix
que acompanya aquestes línies, penja a la sagristia de l'església de Calella.
*****************************************
Publicació de Jordi Arbonés (Nif) que diu:
Aquest any s'ha publicat una biografia sobre Dorotea de
Chopitea (1816-1891). És un llibre molt ben documentat i il·lustrat sobre la
nissaga i la vida d'aquesta dona que té un carrer a Calella. En les seves
planes s'hi fa un interessant recorregut pel segle XIX. Hi trobem reflectides
l'empenta i les preocupacions d'una dona que va viure en una època en la qual
s'estava creant una nova Barcelona, i també hi veiem com va participar en
múltiples projectes en llocs com ara Palafrugell i Calella. Dorotea pertanyia a
l'alta burgesia -el seu marit, Josep M. Serra, era industrial metal·lúrgic- i
això va afavorir que ella, tot i viure uns temps convulsos, s'impliqués en la
societat i es preocupés, a partir del mecenatge, en la implantació de
fundacions socials i de culte -creació del Col·legi del Sagrat Cor, a Sarrià-o
També va impulsar entitats culturals, hospitals i llars infantils. Estudiant
aquesta figura descobrim la importància que al segle XIX va tenir la burgesia
catalana a l'hora de crear infraestructures socials i religioses. Dorotea era
una catòlica fervent i s'ha d'entendre la seva tasca a partir d'aquest
paràmetre, ja que les seves activitats estaven decididament marcades pel signe
religiós. Va ser, però, a partir de la seva generositat que molta gent del país
li demanava ajut econòmic per dur a terme projectes. Així, per exemple, va
contribuir a la construcció d'una escola parroquial a Rubí, a la finalització
d'un convent a Puigcerdà, a la creació de l'Hospital de Pobres Malalts a
Palafrugell, i va ajudar a cristal·litzar empreses missioneres a ultramar com
va ser el cas de la implantació dels Salesians a Talca, La construcció de
l'església de Calella va representar la culminació d'un dels seus projectes més
estimats -la idea era del rector de Palafrugell, Miquel Ferrer-. La Xile, país
on ella havia nascut.
La relació de Dorotea amb l'Empordà provenia del fet que
el seu sogre, Marià Serra, era fill de Palafrugell. L'impuls i, sobretot,
l'ànsia per construir l'església sorgia del convenciment que Calella, poble de
mariners, no podia continuar essent un enclavament sense cap lloc de culte, ja
que això feia que els cristians de fora veiessin els calellencs com un
"ramat abandonat", de manera que es va fer tot el possible perquè
tinguessin l'''aliment espiritual" que els mancava tant com "el pa de
cada dia". Les obres es van iniciar a principis del 1885, i l'església es
va dedicar a sant Pere Pescador. Va ser beneïda amb pompa i solemnitat
l'octubre del 1887. Per regularitzar del tot el culte, Dorotea va demanar al
bisbe de Girona que fundés un "benefici" -suport econòmic-
eclesiàstic "per a major glòria de Déu i profit espiritual del veïnat de
Calella". Així, i també gràcies a la seva aportació inicial de 22.500
pessetes, el mossèn Narcís Molla va poder començar la seva tasca
evangelitzadora a Calella. El mossèn va deixar escrit: "Estic força
content de les persones d'aquest veïnat, ja que hi ha una certa assistència al
rés del sant rosari i al catecisme; això sí, són dones i nenes, ja que els
homes no hi compareixen; s'ha de resar per ells".
Llegint el llibre de Ramon Alberdi, doctor en geografia i
història (Fu.ndació Edebé), mort aquest any, d'una banda i gràcies a la vida i
a les inquietuds de Dorotea de Chopitea fem un viatge per la Catalunya que es
forjava durant el segle XIX; de l'altra, rememorem algunes de les anècdotes
ifets que llavors van determinar que, en bona mesura, aquesta part de l'Empordà
fos com fos i que, avui, sigui el que és.
*****************************************
Enllaços amb informació:
https://casademariareinadelapaz.wordpress.com/dorotea-de-chopitea/
https://www.boletinsalesiano.info/santos-salesianos/7787-la-venerable-dorotea-de-chopitea
https://www.donbosco.press/es/nuestros-santos/venerable-dorotea-de-chopitea/
https://essenciabarceloneta.cat/dorotea-de-chopitea-i-de-villota/
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/dorotea-de-chopitea-i-de-villota
https://jovencam.blogspot.com/2009/01/una-nueva-biografa-de-d-dorotea-de.html
https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2016-12-25/dorotea-de-chopitea-y-villota-una-senora-de-barcelona-documental_1308657/
https://www.elmundo.es/cataluna/2016/12/17/58552dbfe2704e81668b4619.html
https://es.ara.cat/economia/empresas/chilena-lucho-condiciones-vida-catalanes_1_4960354.html
https://www.dolcacatalunya.com/2016/02/un-italiano-y-una-chilena-revolucionan-barcelona/
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/nace-dorotea-chopitea-pionera-obra-social-moderna-catalunya-marc-pons_1038504_102.html
https://es.findagrave.com/memorial/53731756/dorotea-de_chopitea_y_de_villota
*****************************************
