SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LES ALEGRIES

Lloret de Mar - La Selva

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

La baronessa Sicardis (senyora del Castell i terme de Lloret) va fer donació del terreny per a l'edificació d'aquesta ermita de característiques romàniques. El temple va ser consagrat pel Bisbe de Girona, Berenguer Guifré, el dia 8 de gener de l'any 1079 i, originàriament, va estar dedicat a Sant Romà, patró de la vila. L'any 1522 es va construir, a l'actual nucli urbà. la nova Parròquia de Sant Romà i a l'antiga església se l'anomenà "l'església vella" o "la Mare de Déu Antiga". Més tard, va passar a ser l'Ermita de la Mare de Déu de les Alegries.

Enllaç amb informació i descripció:

Època: segle XI

Estil: romànic

Descripció:

Edifici aïllat de planta rectangular coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i amb un campanar adossat a la part nord. Està situat a la part dreta de la carretera de Lloret a Vidreres, havent sortit de Lloret. Abans d'arribar a l'ermita es troba una capella de la Mare de Déu, un petit edifici cupulat i porticat amb una imatge de la Verge d'alabastre.
La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidriada de color grana. Entre aquests espirals hi ha una fornícula amb la verge i una gran creu de ferro forjat. El sostre és una part de rajola plana i l'altra de teules àrabs. Els ràfecs són de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula.
A la part sud es reconeixen varis contraforts pel desnivell del terreny.
El campanar és de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa, petita i d'arc de mig punt. Té coberta de teula de quatre vessantsl Sobre la porta, i centrada a la façana, hi ha una finestra. A sobre hi ha dues finestres més amb arc de mig punt a cada façana. L'aparell constructiu és de carreus irregulars disposats en filades horitzontals de diferents alçades. 

Notícies històriques:

Antiga església parroquial, consagrada el 1079 i traslladada el 1522 a la nova església de Sant Romà de Lloret (Veure la fitxa corresponent a l'església de Sant Romà, Lloret de Mar). La seva advocació original era a Sant Romà, encara que, després del trasllat del segle XVI, passà a Santa Maria.
Sembla que fou feta construir per la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) i consagrada el 1079 pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya. L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914.
Sembla ser que l'entrada original seria a migdia, on actualment hi ha l'obertura per pujar al cor.
L'element arquitectònic antic més important que conserva és el campanar, encara que parcialment. L'any 1913-14 es van afegir a l'antiga torre un segon nivell de dobles finestres i després de la Guerra Civil les arcuacions i el teulat que el coronen actualment. El 1913 també es van fer unes pintures a l'interior, a càrrec d'un pintor anomenat “Calàndria”, sobre els misteris del Goig i l'ascensió de Jesús.
Des de 1522, en passar el culte a la nova església parroquial del nucli urbà d ela costa, se la conegué amb el nom d”'església vella” o “Mare de Déu Antiga”. El 1731, segons la documentació, és anomenada “església vella de Sant Romà, amb altar de la Mare de Déu de les Alegries”.
L'acta de consagració ha estat publicada a la Catalunya Romànica i, anteriorment, a la Revista de Girona (núm. 16, 1891, p. 138-139).
La referència més antiga sobre el nom de Lloret es troba en un document que data del 966. Es tracta d'una donació dels marmessors de Miró I, comte de Barcelona, Osona i Girona, de la Vall de Tossa al Monestir de Ripoll, on es recull un dels límits: “in termino loredo, sive in rivo de Canellas”. Lloret procedeix del terme llatí “lauretum”, que significa lloredar o indret plantat de llorers.
Des de 1628 el 7 de gener s'hi celebrava una missa tradicional per les ànimes dels morts del cementiri i, des de 1979, se celebra el dia 22 d'abril. L'origen d'aquesta missa, dita “missa del Traginer”, és una llegenda sobre una hipotètica demanda de les ànimes d'aquell indret d'un record dels vilatans.
La festa més important que s'hi celebra és el 8 de setembre, quan s'hi fa un aplec que sol coincidir amb el diumenge més proper al 8 de setembre. A l'antiga sagristia hi ha un petit museu amb ofrenes a la Verge. El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal.
Al peu del turonet que puja l'ermita hi ha una capelleta a peu de carretera amb una imatge d'alabastre a l'interior.
Els Goigs de la Mare de Déu de les Alegries tenen la tonada següent:
“Puix que es joia vostre amor
I és senyora de bons dies
Alegreu-nos el nostre cor
Reina de les Alegries” 

Altre enllaç amb informació i descripció i fotos:

http://www.artmedieval.net/Mare%20de%20Deu%20de%20les%20Alegries.htm

que diu:

Antigament estava dedicada a Sant Romà, patró de la vila. Es va construir en uns terrenys que la baronessa Sicardis, senyora de Lloret. La seva consagració es va celebrar el 8 de gener de 1079 pel bisbe de Girona Guillem Guilfred de Cerdanya.  Era l'església parroquial de Lloret, fins que en 1522 es va construir un altre temple en el nou nucli de població que s'estava formant més a prop del litoral. Per aquest motiu durant molts anys es va conèixer com "l'església vella".  En el moment en que va perdre la condició de parròquia es va convertir en Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Alegries. 

L'església actual gairebé no conserva res dels seus orígens romànics, ja que fou profundament reformada en els segles XVII i XVIII i reconstruïda en 1914.

L'element que s'ha conservat millor,  tot i que ha estat força alterat, és la torre de campanar. 

La torre té planta quadrada. El darrer pis de finestres va ser afegit en la reconstrucció de 1914, mentre que la coberta piramidal i els arcs cecs són de 1939.  La resta correspon al temple del segle XI. Té una porta de mig punt en el oest, que comunica amb l'exterior. Per damunt seu trobem una finestra en forma d'espitllera. Hi ha una finestra com aquesta en el mur est.  En el següent pis s'obren dues finestres de mig punt en cadascun dels seus murs.

En el mur sud trobem una obertura de mig punt, avui cegada amb un vitrall, que podria correspondre a la porta original del temple.

Altre enllaç amb informació i descripció:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=lloret+de+mar&page=1&pos=9

que diu:

Època: segle XI (1079)

Estil: romànic

DESCRIPCIÓ

Fou la primera Parròquia de la Vila de Lloret. Es troba a 2,5 km del centre i fou Església Parroquial des que es consagrà l´any 1079 fins l´any 1522. Té un campanar romànic i pintures al fresc de Calàndria.
L'ermita té característiques de construcció romànica, si bé les reformes modernes fetes després de la guerra civil la desfiguraren, sobretot per la part del campanar, al qual s´afegí un pis d´arcades i es rematà amb uns falsos arcs llombards de ciment i una teulada poc adient, de teula de colors, envernissada. La imatge principal és una verge vestida i articulada, sense valor artístic. A Lloret, era tradició que el mar cobrís tot el pla fins al lloc anomenat Les Alegries. El terreny per a l´edificació del temple i per al cementiri corresponent, unes trenta passes al voltant -d´aquí el nom de La Sagrera amb el que era conegut el barri-, fou donat per Sicarda, senyora del Castell i terme de Lloret, vídua del noble Humbert de Ses Agudes. A la consagració de l´església, feta pel bisbe Berenguer Vifred el 8 de gener de 1079, van assistir-hi la senyora Sicarda i els seus fills, un dels quals -Bernat Humbert- seria precisament el següent bisbe de la diòcesis (1093-1111), mort en una expedició a Palestina.
Consta que, antigament, l´ermita era coneguda també com a Nostra Senyora de Palos o Palou. Tal volta es tractaria d´una mala lectura de Ntra. Sra. de l´Alou, referint-se a la terra franca (alou) que havia donat Madona Sicarda. En alçar la nova parròquia de Sant Romà, arran del mar, l´antiga esglesiola rural fou conegauda com a l´"església vella" o la "Mare de Déu antiga". Més tard, passà a ser l´ermita de la Mare de Déu de les Alegries.

CRONOLOGIA

Església consagrada el 1079.

BIBLIOGRAFIA

http://www.lloret.org/cat/esglesies.htm

Altres enllaços amb informació:

http://lloretdemar.org/ca/que-visitar/ermites-i-esglesies

https://www.catalunyamedieval.es/santuari-de-la-mare-de-deu-de-les-alegries-lloret-de-mar-la-selva/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_Alegries

ERMITA DE SANT QUIRZE i SANTA JULITA

Lloret de Mar - La Selva

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/

Actualment de la confessió ortodoxa russa.

Enllaç amb informació, descripció i fotos

:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=28&consulta=MCU0KzE3MDk1MCU=&codi=26804

que diu:

Època: segle XI

Descripció:

Ermita situada a 200 m.al nord del cementiri de Lloret. És un edifici aïllat, encara que la desbordant urbanització a Lloret ja hi està arribant a prop, de planta rectangular, format per dos parts diferenciades i amb coberta de doble vessant a laterals.
La façana comença amb un sòcol d'un metre d'arrebossat imitant grans blocs que culmina amb una filera de rajola pintada de blau. Té una porta, dues finestretes als costats i una finestra quadrangulars a sobre i un campanar d'espadanya a la part superior central. La porta és gran, d'uns 3 metres d'alçada, de pedra granítica, amb brancals de grans blocs escairats i llinda monolítica. A la part superior hi ha dos òculs elíptics. Els ràfecs del cos més alt són de quatre fileres de rajola i teula i les de la part posterior de dues i una filera de rajola plana i teula. La teulada està en mal estat i s'hi veuen multitud d'herbes que dificulten el drenatge i malmeten la construcció.
Pel que fa als esgrafiats de la façana fets el 1935 i restaurats posteriorment (1973), estan formats per una decoració de gerres amb flors, estructures esglaonades, florons, garlandes i copons.
La part posterior té dos nivells de teulada. És la part més antiga i on es van trobar les restes arqueològiques. A la part lateral occidental hi ha una porta de mig punt adovellada i una finestra petitat, emmarcada de pedra i enreixada.
De l'observació de la planta se'n dedueix que hi ha dues fases, la de l'ermita antiga i medieval (que ara ocupen les dues sagristies i l'altar major) i la nau actual, situada a un nivell més baix i ampliada al segle XVIII. La primitiva ermita feia uns 4,5 m d'amplada per 10 de llargada. L'ampliació del segle XVIII va convertir el lloc en una planta quadrada d'uns 10 metres de costat. 

Notícies històriques:

Capella documentada del 1079, encara que arqueològicament molt anterior, abandonada a partir del segle XV i reconstruïda i ampliada durant el segle XVIII. La primera notícia històrica de l'ermita es refereix a la consagració de l'església de Sant Romà (les Alegries), de 1079, on s'esmenten els límits i la geografia parroquial: “Et sic vadit per ecclesiam sti. Chirici”.
Existeix la hipòtesi que fou construïda i dedicada als Reis Mags entre els segles VII i VIII, que fou destruïda pels àrabs durant el segle IX i reedificada al segle X i dedicada finalment a Sant Quirze.
Sembla ser que els genovesos la van incendiar durant el segle XIV. Hi ha notícies que el 1558 estava abandonada i sense portes. Durant el segle XVII va ser puntualment mantinguda (enguixat, 1654 i noves portes 1676) i durant el segle XVIII es va reformar i ampliar. Es va fer un retaule nou i el 1731 existeix una llicencia per beneir la capella, recentment reedificada i ampliada.
El 1935, Adrià Gual va realitzar els esgrafiats de la façana principal. Durant els anys 70 va patir diversos espolis i robatoris, com els d'imatges de talla barroques de l'interior.

S'hi celebrava un aplec el dia 16 de juny, en el qual es ballaven sardanes a l'era del mas Fornés. Al segle XX es va intentar recuperar l'aplec, però no s'ha consolidat. Actualment es fa el diumenge més proper a la festivitat i aquest any 2006 és el 18 de juny.
Segons les excavacions arqueològiques, l'ermita de Sant Quirze està assentada sobre una primitiva església paleocristiana. La seva estructura arquitectònica inicial es dataria entre els segle VI i IX, i al seu voltant s'hi ha documentat una necròpolis romana. A la vora de l'ermita s'han trobat ceràmiques i monedes romanes i vàries sepultures (unes quaranta). Estan documentades dues excavacions, una el 1892 i una altra el 1968-69.
S'ha hipotetitzat que no fos un Martyrium o monument funerari de l'antic i primer cristianisme. De tota manera, és l'ermita més antiga de Lloret i està dotada d'una necròpolis romana i altmedieval. 

Altre enllaç amb informació, descripció i fotos del jaciment arqueológic trobat l'any 1892 al costat de l'església:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=1&consulta=MCU2KzE3MDk1MCU=&codi=2201

que diu:

Cronologies: desde romà alt imperi fins a modern (100-1789)

Tipus de jaciment: lloc d'enterrament inhumació col·lectiu necròpolis.

Descripció:

Per accedir al jaciment i l'ermita de Sant Quirze des del centre de la vila de Lloret de Mar, cal prendre l'Avinguda Just Marlés i Vilarrodona, seguir per l'Avinguda vila de Blanes i, en el trencant amb el carrer de les Alegries, dirigir-se cap al cementiri. L'ermita es troba a uns 50 m darrera d'aquest. El jaciment es trobaria sota mateix i a l'entorn immediat de l'ermita de Sant Quirze.
L'any 1892, el senyor Sala i Fabregas, va realitzar diversos sondejos a l'entorn de l'ermita en els quals va trobar els fonaments d'una estructura que s'extenia sota el temple actual i una àrea d'inhumació que contenia 34 esquelets. Entre el material arqueològic recuperat es menciona la troballa de fragments de tegulae, un pondus i una moneda romana de l'emperador Constantí.
El 1968, Carolina Nonell va realitzar noves excavacions. Redescobrí l'estructura abans esmentada, reconeixent la presència de paviments d'opus signinum i set noves sepultures. Aquesta investigadora va interpretar les troballes com a les restes d'una basílica paleocristiana. Posteriorment encara Marina Picazo esmenta en la seva tesis de llicenciatura la presència a l'entorn de l'ermita de materials d'època ibèrica, recollint una cita de Miquel Oliva.
En la visita realitzada en el transcurs de la present revisió de la Carta Arqueològica no s'han pogut observar cap de les estructures i sondejos esmentats anteriorment. Per altra banda, s'ha pogut constatar l'existència d'una sèrie de restes constructives a uns 20 m de la façana, sense que es pugui establir cap relació amb les estructures documentades en les excavacions realitzades.
En el 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica motivada pels treballs d'urbanització del sector situat a migdia i a l'est de l'ermita de Sant Quirze, on antigues intervencions havien documentat restes d'estructures i d'enterraments d'època romana i tardoromana. Es va documentar un dipòsit quadrangular excavat al subsòl del segle II-III dC, i dos enterraments fragmentats posteriors al dipòsit i segurament datables en època tardoromana, només es van trobar les extremitats inferiors, eren individus adults enterrats en fosses simples excavades al subsòl natural. El dipòsit era una estructura quadrangular, parets verticals, sense revestiment i fons pla amb un retall circular còncau destinat a acumular impureses i a facilitar les tasques de neteja. També es van documentar quatre retalls rectangulars al fons a tocar dels quatre angles, podrien ser forats de pal destinats a sostenir una estructura de material perible per protegir o cobrir el dipòsit i el seu contingut. 

Altre enllaç amb informació i descripció:

http://patrimoni.lloret.cat/ca/moll-museu-obert-de-lloret/ermita-de-sant-quirze

que diu:

L’ermita de Sant Quirze és un edifici anterior al segle XI de gran senzillesa que segueix les lleis compositives de l'arquitectura rural catalana. No es coneix amb certesa l'origen de l'ermita, però està documentada en una acta de consagració de l'antiga Parròquia de Sant Romà, que ja existia l'any 1079.

Ermita de Sant Quirze L’ermita actual té dues parts diferenciades almenys en planta: la que correspondria a l'antiga ermita medieval i que ara ocupen les dues sagristies i l'espai de l'altar major, i la que avui serveix de nau per als fidels i que alhora està situada en un nivell més baix. Aquesta darrera correspondria a una ampliació del segle XVIII, en la primera part, que descobria l'entrada primitiva –ara tapiada– per la façana que dóna a migdia (exactament al SO) amb una porta adovellada, amb una finestra a cada costat, una en el seu lloc original –també tapiada– i una altra, potser afegida després, a nivell més elevat. A la part inferior d'aquesta façana, i també en les altres d'aquesta part antiga, les parets de les quals estan formades sovint amb materials de procedència romana, s'utilitzà encara l'argila com a material d'unió de les pedres. La primitiva ermita medieval tindria uns 4,5 metres d'amplada per 10 de llargada. L'ampliació del segle XVIII va convertir la planta del santuari en una mena de quadrat de 10,5 metres de costat, aproximadament. La façana principal va ser esgrafiada l'any 1935 per Adrià Gual. En una zona molt propera a l’ermita, es van trobar fragments de ceràmica romana, una moneda de Constantí i diverses sepultures. Les troballes realitzades al voltant d'aquesta ermita podrien justificar l'existència d'una primitiva església paleocristiana i d'una necròpolis adjunta. Els genovesos la incendiaren en el segle XIV. L'ermita de Sant Quirze és, doncs, la més antiga de Lloret. En efecte, ja s'esmenta el 8 de gener de 1079 quan fou consagrada la de Sant Romà (avui ermita de les Alegries) amb aquestes paraules: A meridiei parte similiter terminatur in parrochiae Sti. Ioannis in valle marina et sic vadit per ecclessiam Sti. Chirici.

 Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6340

que diu:

Per les excavacions efectuades sembla que el seu origen és molt antic, d'època paleocristiana. Està documentada des de 1079. L'església actual és, bàsicament, del segle XVIII. És un edifici de planta rectangular, cobert amb volta d'aresta i amb la façana ornamentada amb esgrafiats moderns, que simulen formes arquitectòniques. El portal és rectangular, emmarcat amb pedra.

Altre enllaç amb informació i descripció:

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=lloret+de+mar&page=1&pos=8

que diu:

DESCRIPCIÓ

És l´ermita més antiga de Lloret; tan antiga que algú creu que es remunta a la victòria de un general romà i cristià que es deia Quirze. Altres creuen que la petita església va ser construïda en temps de Carlemany amb protecció dels Reis Mags. En el segle IX, hauria estat endarrocada pels àrabs i reedificada en el segle X per un propietari anomenat Quirze, ric i creient.
És anterior al segle XI. No té unitat d´estil. Conté esgrafiats d´Adrià Gual. A la vora d´aquesta ermita, s´han trobat fragments de ceràmica romana, una moneda de Constantí i diverses sepultures.
No sabem res en concret de l´origen de l´ermita, només que ja existia l´any 1079, ja que en l´alta de consagració de l´antiga parròquia de Sant Romà, signada aquell mateix any, s´esmenta, en assenyalar el seu contorn, "Et sic vadit per Ecclesiam Sti. Chirici". És possible que abans de la consagració, la vida parroquial de Lloret s´hagués desenvolupat a Sant Quirze. S´ha escrit que el 16 de juny és la festivitat del sant, i així, durant algun temps es van celebrar aplecs a l´ermita. Les trobades realitzades al voltant d´aquesta ermita podrien justificar l´existència d´una primitiva església paleocristiana i d´una necròpolis adjunta.
Els genovesos la incendiaren en el segle XIV.
De l´observació de l´obra actual sembla deduir-se que l´ermita té dues parts diferenciades, almenys en planta: la que correspondria a l´antiga ermita medieval i que ara ocupen les dues sagristies i l´espai de l´altar major, i la que avui serveix de nau per als fidels i que alhora està situada en un nivell més baix. Aquesta darrera correspondria a una ampliació del segle XVIII, en la primera part, que descobria l´entrada primitiva -ara tapiada- per la façana que dóna a migdia (exactament al SO) amb una porta adovellada, amb una finestra a cada costat, una en el seu lloc original -també tapiada- i una altra, potser afegida després, a nivell més elevat. A la part inferior d´aquesta façana, i també en les altres d´aquesta part antiga, les parets de les quals estan formades sovint amb materials de procedència romana, s´utilitzà encara l´argila com a material d´unió de les pedres. La primitiva ermita medieval tindria una 4,5 metres d´amplada per 10 de llargada. L´ampliació del segle XVIII va convertir la planta del santuari en una mena de quadrat de 10,5 metres de costa, aproximadament.

Altre enllaç amb informació:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/06/28/sant-quirze-lloret-converteix-dortodoxos-russos/569758.html

que diu:

E.BATLLE Per molta gent és conegut que a la Costa Brava s'hi han establert molts russos, així com persones vingudes de les exrepúbliques soviètiques, i el municipi de Lloret de Mar no n'és pas una excepció. El que fins ara era desconegut, però, és que l'ermita de Sant Quirze s'ha convertit en la seu religiosa dels ortodoxos russos.

Aquest petit temple es troba situat a prop del cementiri municipal, és l'ermita més antiga que té Lloret de Mar i, fins fa poc, més d'un any es trobava gairebé sense cap mena d'ús. Només tenia utilitat i s'obria al públic durant un aplec que s'hi celebra cada any.

Però va arribar un dia, com recorda el rector de Lloret de Mar Josep Maria Castellà, que això va canviar, quan membres de l'església ortodoxa russa es van adreçar al mossèn i li van indicar que volien celebrar les seves misses al temple de Sant Romà, que és en ple centre de Lloret. Però, com explica el mossèn, "com que les seves misses són molt llargues, unes tres hores", va resultar impossible fer compatible les cerimònies que condueix ell i les de la comunitat russa ortodoxa per falta d'espais.

Per tal de trobar-hi solució, relata, els va ajudar a buscar un lloc, i Castellà els va indicar que l'ermita de Sant Quirze podia ser un bon indret. Així, fa prop més d'un any els va posar en contacte amb el "suposat" propietari de l'ermita de Sant Quirze. La propietat del temple és un tema que mai ha estat clar, ja que, segons el mossèn, tant podria ser del Bisbat de Girona, com de qui diu ser propietari com de l'Ajuntament.
Tot i això, el rector va dirigir la comunitat ortodoxa russa de Lloret cap al suposat propietari del temple de Sant Quirze i aquests s'hi van instal·lar a canvi que en fessin el mateniment, afegeix.

Fruit d'això, com es pot veure durant els caps de setmana, fidels de l'església ortodoxa russa van a missa a l'ermita de Sant Quirze. En concret, com es pot llegir en un cartell situat a la porta: l'ermita forma part de la jurisdicció del Patriarcat de Moscou de l'església ortodoxa i a la comunitat de Sant Quirze i Santa Julita.

Les misses solen comptar amb molts participants, relata el rector, ja que hi ha una bona comunitat de russos a Lloret. L'Església roman oberta pels oficis els dissabtes a la tarda, els diumenges al matí i durant les festes religioses ortodoxes.

A més, el rector de Lloret, Josep Maria Castellà, destaca que hi ha molt bona sintonia amb els ortodoxos russos i que l'ermita -com es veu a la imatge- compta amb eles icones ortodoxes i ha estat ornamentada amb tot tipus d'objectes i icones típics d'aquesta església des que va passar a mans dels russos. En concret, està sota supervisió del Patriarcat de Moscou, que és un dels catorze existents dins l'Església ortodoxa.

Històricament es diu que l'església ortodoxa russa s'hauria fundat l'any 988 quan el príncep Vladimir I de Kíev va adoptar oficialment el cristianisme de l'imperi Bizantí com la religió estatal de Rússia. Tot i això, també es considera fundador de l'Església l'apòstol Andreu, perquè aquest va predir 400 anys abans, a la ubicació de l'actual Kíev, la fundació d'una important ciutat cristiana.

A més, l'església ortodoxa es considera la continuació històrica de l'església original fundada per Crist i els seus apòstols i, fruit d'això, en comparació amb una cristina catòlica es pot veure en l'adoració de les incones que es poden veure i objectes dels interiors de les esglésies on s'hi fan festes i oficis que corresponen a l'església ortodoxa russa.

Fidels romanesos

La russa no és l'única església ortodoxa que s'ha establert en els últims temps en aquest municipi de la Costa Brava. I és que, com recorda el rector de Lloret, Josep Maria Castellà, una altra de les ermites de la vila ha estat la seu escollida per una altra comunitat: la romanesa. En concret, l'ermita de les Alegries de Lloret de Mar, diu el mossèn, ha estat fins fa poc temps l'indret escollit per l'església ortodoxa romanesa, que també hi feia les seves misses com fan els russos a la de Sant Quirze, però ara, segons el rector, no l'estarien utilitzant sinó que s'haurien traslladat.