SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LES ALEGRIES
Lloret de Mar - La Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
La baronessa Sicardis (senyora del Castell i terme de Lloret) va fer donació del terreny per a l'edificació d'aquesta ermita de característiques romàniques. El temple va ser consagrat pel Bisbe de Girona, Berenguer Guifré, el dia 8 de gener de l'any 1079 i, originàriament, va estar dedicat a Sant Romà, patró de la vila. L'any 1522 es va construir, a l'actual nucli urbà. la nova Parròquia de Sant Romà i a l'antiga església se l'anomenà "l'església vella" o "la Mare de Déu Antiga". Més tard, va passar a ser l'Ermita de la Mare de Déu de les Alegries.
Enllaç amb informació i descripció:
Època:
segle XI
Estil: romànic
Descripció:
Edifici aïllat de planta
rectangular coberta amb una teulada de doble vessant a laterals i amb un
campanar adossat a la part nord. Està situat a la part dreta de la carretera de
Lloret a Vidreres, havent sortit de Lloret. Abans d'arribar a l'ermita es troba
una capella de la Mare de Déu, un petit edifici cupulat i porticat amb una imatge
de la Verge d'alabastre.
La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidriada de color grana. Entre aquests espirals hi ha una fornícula amb la verge i una gran creu de ferro forjat. El sostre és una part de rajola plana i l'altra de teules àrabs. Els ràfecs són de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula.
A la part sud es reconeixen varis contraforts pel desnivell del terreny.
El campanar és de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa, petita i d'arc de mig punt. Té coberta de teula de quatre vessantsl Sobre la porta, i centrada a la façana, hi ha una finestra. A sobre hi ha dues finestres més amb arc de mig punt a cada façana. L'aparell constructiu és de carreus irregulars disposats en filades horitzontals de diferents alçades.
La façana principal té una porta d'entrada amb els brancals de pedra i un òcul a la part superior. És arrebossada i pintada de color blanc, i està decorada a la part superior amb dues espirals d'arrel barroca fetes amb rajola vidriada de color grana. Entre aquests espirals hi ha una fornícula amb la verge i una gran creu de ferro forjat. El sostre és una part de rajola plana i l'altra de teules àrabs. Els ràfecs són de tres fileres, dues de rajola plana i una de teula.
A la part sud es reconeixen varis contraforts pel desnivell del terreny.
El campanar és de planta quadrada, amb una porta a la planta baixa, petita i d'arc de mig punt. Té coberta de teula de quatre vessantsl Sobre la porta, i centrada a la façana, hi ha una finestra. A sobre hi ha dues finestres més amb arc de mig punt a cada façana. L'aparell constructiu és de carreus irregulars disposats en filades horitzontals de diferents alçades.
Notícies històriques:
Antiga església parroquial,
consagrada el 1079 i traslladada el 1522 a la nova església de Sant Romà de
Lloret (Veure la fitxa corresponent a l'església de Sant Romà, Lloret de Mar).
La seva advocació original era a Sant Romà, encara que, després del trasllat
del segle XVI, passà a Santa Maria.
Sembla que fou feta construir per la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) i consagrada el 1079 pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya. L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914.
Sembla ser que l'entrada original seria a migdia, on actualment hi ha l'obertura per pujar al cor.
L'element arquitectònic antic més important que conserva és el campanar, encara que parcialment. L'any 1913-14 es van afegir a l'antiga torre un segon nivell de dobles finestres i després de la Guerra Civil les arcuacions i el teulat que el coronen actualment. El 1913 també es van fer unes pintures a l'interior, a càrrec d'un pintor anomenat “Calàndria”, sobre els misteris del Goig i l'ascensió de Jesús.
Des de 1522, en passar el culte a la nova església parroquial del nucli urbà d ela costa, se la conegué amb el nom d”'església vella” o “Mare de Déu Antiga”. El 1731, segons la documentació, és anomenada “església vella de Sant Romà, amb altar de la Mare de Déu de les Alegries”.
L'acta de consagració ha estat publicada a la Catalunya Romànica i, anteriorment, a la Revista de Girona (núm. 16, 1891, p. 138-139).
La referència més antiga sobre el nom de Lloret es troba en un document que data del 966. Es tracta d'una donació dels marmessors de Miró I, comte de Barcelona, Osona i Girona, de la Vall de Tossa al Monestir de Ripoll, on es recull un dels límits: “in termino loredo, sive in rivo de Canellas”. Lloret procedeix del terme llatí “lauretum”, que significa lloredar o indret plantat de llorers.
Des de 1628 el 7 de gener s'hi celebrava una missa tradicional per les ànimes dels morts del cementiri i, des de 1979, se celebra el dia 22 d'abril. L'origen d'aquesta missa, dita “missa del Traginer”, és una llegenda sobre una hipotètica demanda de les ànimes d'aquell indret d'un record dels vilatans.
La festa més important que s'hi celebra és el 8 de setembre, quan s'hi fa un aplec que sol coincidir amb el diumenge més proper al 8 de setembre. A l'antiga sagristia hi ha un petit museu amb ofrenes a la Verge. El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal.
Al peu del turonet que puja l'ermita hi ha una capelleta a peu de carretera amb una imatge d'alabastre a l'interior.
Els Goigs de la Mare de Déu de les Alegries tenen la tonada següent:
“Puix que es joia vostre amor
I és senyora de bons dies
Alegreu-nos el nostre cor
Reina de les Alegries”
Sembla que fou feta construir per la baronessa Sicardis (senyora del castell i terme de Lloret) i consagrada el 1079 pel bisbe de Girona Guillem Guifred de Cerdanya. L'església actual conserva ben pocs elements romànics ja que fou reformada als segles XVII i XVIII i reconstruïda el 1914.
Sembla ser que l'entrada original seria a migdia, on actualment hi ha l'obertura per pujar al cor.
L'element arquitectònic antic més important que conserva és el campanar, encara que parcialment. L'any 1913-14 es van afegir a l'antiga torre un segon nivell de dobles finestres i després de la Guerra Civil les arcuacions i el teulat que el coronen actualment. El 1913 també es van fer unes pintures a l'interior, a càrrec d'un pintor anomenat “Calàndria”, sobre els misteris del Goig i l'ascensió de Jesús.
Des de 1522, en passar el culte a la nova església parroquial del nucli urbà d ela costa, se la conegué amb el nom d”'església vella” o “Mare de Déu Antiga”. El 1731, segons la documentació, és anomenada “església vella de Sant Romà, amb altar de la Mare de Déu de les Alegries”.
L'acta de consagració ha estat publicada a la Catalunya Romànica i, anteriorment, a la Revista de Girona (núm. 16, 1891, p. 138-139).
La referència més antiga sobre el nom de Lloret es troba en un document que data del 966. Es tracta d'una donació dels marmessors de Miró I, comte de Barcelona, Osona i Girona, de la Vall de Tossa al Monestir de Ripoll, on es recull un dels límits: “in termino loredo, sive in rivo de Canellas”. Lloret procedeix del terme llatí “lauretum”, que significa lloredar o indret plantat de llorers.
Des de 1628 el 7 de gener s'hi celebrava una missa tradicional per les ànimes dels morts del cementiri i, des de 1979, se celebra el dia 22 d'abril. L'origen d'aquesta missa, dita “missa del Traginer”, és una llegenda sobre una hipotètica demanda de les ànimes d'aquell indret d'un record dels vilatans.
La festa més important que s'hi celebra és el 8 de setembre, quan s'hi fa un aplec que sol coincidir amb el diumenge més proper al 8 de setembre. A l'antiga sagristia hi ha un petit museu amb ofrenes a la Verge. El 1991 es va inaugurar una nova imatge a la fornícula de la façana principal.
Al peu del turonet que puja l'ermita hi ha una capelleta a peu de carretera amb una imatge d'alabastre a l'interior.
Els Goigs de la Mare de Déu de les Alegries tenen la tonada següent:
“Puix que es joia vostre amor
I és senyora de bons dies
Alegreu-nos el nostre cor
Reina de les Alegries”
Altre enllaç amb informació i descripció i fotos:
que diu:
Antigament estava dedicada a Sant Romà, patró de la vila. Es va construir en uns terrenys que la baronessa Sicardis, senyora de Lloret. La seva consagració es va celebrar el 8 de gener de 1079 pel bisbe de Girona Guillem Guilfred de Cerdanya. Era l'església parroquial de Lloret, fins que en 1522 es va construir un altre temple en el nou nucli de població que s'estava formant més a prop del litoral. Per aquest motiu durant molts anys es va conèixer com "l'església vella". En el moment en que va perdre la condició de parròquia es va convertir en Santuari dedicat a la Mare de Déu de les Alegries.
L'església actual gairebé no conserva res dels seus orígens romànics, ja que fou profundament reformada en els segles XVII i XVIII i reconstruïda en 1914.
L'element que s'ha conservat millor, tot i que ha estat força alterat, és la torre de campanar.
La torre té planta quadrada. El darrer pis de finestres va ser afegit en la reconstrucció de 1914, mentre que la coberta piramidal i els arcs cecs són de 1939. La resta correspon al temple del segle XI. Té una porta de mig punt en el oest, que comunica amb l'exterior. Per damunt seu trobem una finestra en forma d'espitllera. Hi ha una finestra com aquesta en el mur est. En el següent pis s'obren dues finestres de mig punt en cadascun dels seus murs.
En el mur sud trobem una obertura de mig punt, avui cegada amb un vitrall, que podria correspondre a la porta original del temple.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XI (1079)
Estil: romànic
DESCRIPCIÓ
Fou la primera
Parròquia de la Vila de Lloret. Es troba a 2,5 km del centre i fou Església
Parroquial des que es consagrà l´any 1079 fins l´any 1522. Té un campanar
romànic i pintures al fresc de Calàndria.
L'ermita té característiques de construcció romànica, si bé les reformes modernes fetes després de la guerra civil la desfiguraren, sobretot per la part del campanar, al qual s´afegí un pis d´arcades i es rematà amb uns falsos arcs llombards de ciment i una teulada poc adient, de teula de colors, envernissada. La imatge principal és una verge vestida i articulada, sense valor artístic. A Lloret, era tradició que el mar cobrís tot el pla fins al lloc anomenat Les Alegries. El terreny per a l´edificació del temple i per al cementiri corresponent, unes trenta passes al voltant -d´aquí el nom de La Sagrera amb el que era conegut el barri-, fou donat per Sicarda, senyora del Castell i terme de Lloret, vídua del noble Humbert de Ses Agudes. A la consagració de l´església, feta pel bisbe Berenguer Vifred el 8 de gener de 1079, van assistir-hi la senyora Sicarda i els seus fills, un dels quals -Bernat Humbert- seria precisament el següent bisbe de la diòcesis (1093-1111), mort en una expedició a Palestina.
Consta que, antigament, l´ermita era coneguda també com a Nostra Senyora de Palos o Palou. Tal volta es tractaria d´una mala lectura de Ntra. Sra. de l´Alou, referint-se a la terra franca (alou) que havia donat Madona Sicarda. En alçar la nova parròquia de Sant Romà, arran del mar, l´antiga esglesiola rural fou conegauda com a l´"església vella" o la "Mare de Déu antiga". Més tard, passà a ser l´ermita de la Mare de Déu de les Alegries.
L'ermita té característiques de construcció romànica, si bé les reformes modernes fetes després de la guerra civil la desfiguraren, sobretot per la part del campanar, al qual s´afegí un pis d´arcades i es rematà amb uns falsos arcs llombards de ciment i una teulada poc adient, de teula de colors, envernissada. La imatge principal és una verge vestida i articulada, sense valor artístic. A Lloret, era tradició que el mar cobrís tot el pla fins al lloc anomenat Les Alegries. El terreny per a l´edificació del temple i per al cementiri corresponent, unes trenta passes al voltant -d´aquí el nom de La Sagrera amb el que era conegut el barri-, fou donat per Sicarda, senyora del Castell i terme de Lloret, vídua del noble Humbert de Ses Agudes. A la consagració de l´església, feta pel bisbe Berenguer Vifred el 8 de gener de 1079, van assistir-hi la senyora Sicarda i els seus fills, un dels quals -Bernat Humbert- seria precisament el següent bisbe de la diòcesis (1093-1111), mort en una expedició a Palestina.
Consta que, antigament, l´ermita era coneguda també com a Nostra Senyora de Palos o Palou. Tal volta es tractaria d´una mala lectura de Ntra. Sra. de l´Alou, referint-se a la terra franca (alou) que havia donat Madona Sicarda. En alçar la nova parròquia de Sant Romà, arran del mar, l´antiga esglesiola rural fou conegauda com a l´"església vella" o la "Mare de Déu antiga". Més tard, passà a ser l´ermita de la Mare de Déu de les Alegries.
CRONOLOGIA
Església consagrada
el 1079.
BIBLIOGRAFIA
http://www.lloret.org/cat/esglesies.htm
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada