ERMITA DE SANT QUIRZE i SANTA JULITA
Lloret de Mar - La Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Actualment de la confessió ortodoxa russa.
Enllaç amb informació, descripció i fotos
que diu:
Època: segle XI
Descripció:
Ermita situada a 200 m.al nord del cementiri de
Lloret. És un edifici aïllat, encara que la desbordant urbanització a Lloret ja
hi està arribant a prop, de planta rectangular, format per dos parts
diferenciades i amb coberta de doble vessant a laterals.
La façana comença amb un sòcol d'un metre d'arrebossat imitant grans blocs que culmina amb una filera de rajola pintada de blau. Té una porta, dues finestretes als costats i una finestra quadrangulars a sobre i un campanar d'espadanya a la part superior central. La porta és gran, d'uns 3 metres d'alçada, de pedra granítica, amb brancals de grans blocs escairats i llinda monolítica. A la part superior hi ha dos òculs elíptics. Els ràfecs del cos més alt són de quatre fileres de rajola i teula i les de la part posterior de dues i una filera de rajola plana i teula. La teulada està en mal estat i s'hi veuen multitud d'herbes que dificulten el drenatge i malmeten la construcció.
Pel que fa als esgrafiats de la façana fets el 1935 i restaurats posteriorment (1973), estan formats per una decoració de gerres amb flors, estructures esglaonades, florons, garlandes i copons.
La part posterior té dos nivells de teulada. És la part més antiga i on es van trobar les restes arqueològiques. A la part lateral occidental hi ha una porta de mig punt adovellada i una finestra petitat, emmarcada de pedra i enreixada.
De l'observació de la planta se'n dedueix que hi ha dues fases, la de l'ermita antiga i medieval (que ara ocupen les dues sagristies i l'altar major) i la nau actual, situada a un nivell més baix i ampliada al segle XVIII. La primitiva ermita feia uns 4,5 m d'amplada per 10 de llargada. L'ampliació del segle XVIII va convertir el lloc en una planta quadrada d'uns 10 metres de costat.
La façana comença amb un sòcol d'un metre d'arrebossat imitant grans blocs que culmina amb una filera de rajola pintada de blau. Té una porta, dues finestretes als costats i una finestra quadrangulars a sobre i un campanar d'espadanya a la part superior central. La porta és gran, d'uns 3 metres d'alçada, de pedra granítica, amb brancals de grans blocs escairats i llinda monolítica. A la part superior hi ha dos òculs elíptics. Els ràfecs del cos més alt són de quatre fileres de rajola i teula i les de la part posterior de dues i una filera de rajola plana i teula. La teulada està en mal estat i s'hi veuen multitud d'herbes que dificulten el drenatge i malmeten la construcció.
Pel que fa als esgrafiats de la façana fets el 1935 i restaurats posteriorment (1973), estan formats per una decoració de gerres amb flors, estructures esglaonades, florons, garlandes i copons.
La part posterior té dos nivells de teulada. És la part més antiga i on es van trobar les restes arqueològiques. A la part lateral occidental hi ha una porta de mig punt adovellada i una finestra petitat, emmarcada de pedra i enreixada.
De l'observació de la planta se'n dedueix que hi ha dues fases, la de l'ermita antiga i medieval (que ara ocupen les dues sagristies i l'altar major) i la nau actual, situada a un nivell més baix i ampliada al segle XVIII. La primitiva ermita feia uns 4,5 m d'amplada per 10 de llargada. L'ampliació del segle XVIII va convertir el lloc en una planta quadrada d'uns 10 metres de costat.
Notícies històriques:
Capella
documentada del 1079, encara que arqueològicament molt anterior, abandonada a
partir del segle XV i reconstruïda i ampliada durant el segle XVIII. La primera
notícia històrica de l'ermita es refereix a la consagració de l'església de
Sant Romà (les Alegries), de 1079, on s'esmenten els límits i la geografia
parroquial: “Et sic vadit per ecclesiam sti. Chirici”.
Existeix la hipòtesi que fou construïda i dedicada als Reis Mags entre els segles VII i VIII, que fou destruïda pels àrabs durant el segle IX i reedificada al segle X i dedicada finalment a Sant Quirze.
Sembla ser que els genovesos la van incendiar durant el segle XIV. Hi ha notícies que el 1558 estava abandonada i sense portes. Durant el segle XVII va ser puntualment mantinguda (enguixat, 1654 i noves portes 1676) i durant el segle XVIII es va reformar i ampliar. Es va fer un retaule nou i el 1731 existeix una llicencia per beneir la capella, recentment reedificada i ampliada.
El 1935, Adrià Gual va realitzar els esgrafiats de la façana principal. Durant els anys 70 va patir diversos espolis i robatoris, com els d'imatges de talla barroques de l'interior.
Existeix la hipòtesi que fou construïda i dedicada als Reis Mags entre els segles VII i VIII, que fou destruïda pels àrabs durant el segle IX i reedificada al segle X i dedicada finalment a Sant Quirze.
Sembla ser que els genovesos la van incendiar durant el segle XIV. Hi ha notícies que el 1558 estava abandonada i sense portes. Durant el segle XVII va ser puntualment mantinguda (enguixat, 1654 i noves portes 1676) i durant el segle XVIII es va reformar i ampliar. Es va fer un retaule nou i el 1731 existeix una llicencia per beneir la capella, recentment reedificada i ampliada.
El 1935, Adrià Gual va realitzar els esgrafiats de la façana principal. Durant els anys 70 va patir diversos espolis i robatoris, com els d'imatges de talla barroques de l'interior.
S'hi celebrava un aplec el dia 16 de juny, en el
qual es ballaven sardanes a l'era del mas Fornés. Al segle XX es va intentar
recuperar l'aplec, però no s'ha consolidat. Actualment es fa el diumenge més
proper a la festivitat i aquest any 2006 és el 18 de juny.
Segons les excavacions arqueològiques, l'ermita de Sant Quirze està assentada sobre una primitiva església paleocristiana. La seva estructura arquitectònica inicial es dataria entre els segle VI i IX, i al seu voltant s'hi ha documentat una necròpolis romana. A la vora de l'ermita s'han trobat ceràmiques i monedes romanes i vàries sepultures (unes quaranta). Estan documentades dues excavacions, una el 1892 i una altra el 1968-69.
S'ha hipotetitzat que no fos un Martyrium o monument funerari de l'antic i primer cristianisme. De tota manera, és l'ermita més antiga de Lloret i està dotada d'una necròpolis romana i altmedieval.
Segons les excavacions arqueològiques, l'ermita de Sant Quirze està assentada sobre una primitiva església paleocristiana. La seva estructura arquitectònica inicial es dataria entre els segle VI i IX, i al seu voltant s'hi ha documentat una necròpolis romana. A la vora de l'ermita s'han trobat ceràmiques i monedes romanes i vàries sepultures (unes quaranta). Estan documentades dues excavacions, una el 1892 i una altra el 1968-69.
S'ha hipotetitzat que no fos un Martyrium o monument funerari de l'antic i primer cristianisme. De tota manera, és l'ermita més antiga de Lloret i està dotada d'una necròpolis romana i altmedieval.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos del jaciment arqueológic trobat l'any 1892 al costat de l'església:
que diu:
Cronologies: desde romà alt imperi fins a modern (100-1789)
Tipus de jaciment: lloc d'enterrament inhumació col·lectiu necròpolis.
Descripció:
Per accedir al jaciment i l'ermita de Sant Quirze
des del centre de la vila de Lloret de Mar, cal prendre l'Avinguda Just Marlés
i Vilarrodona, seguir per l'Avinguda vila de Blanes i, en el trencant amb el
carrer de les Alegries, dirigir-se cap al cementiri. L'ermita es troba a uns 50
m darrera d'aquest. El jaciment es trobaria sota mateix i a l'entorn immediat
de l'ermita de Sant Quirze.
L'any 1892, el senyor Sala i Fabregas, va realitzar diversos sondejos a l'entorn de l'ermita en els quals va trobar els fonaments d'una estructura que s'extenia sota el temple actual i una àrea d'inhumació que contenia 34 esquelets. Entre el material arqueològic recuperat es menciona la troballa de fragments de tegulae, un pondus i una moneda romana de l'emperador Constantí.
El 1968, Carolina Nonell va realitzar noves excavacions. Redescobrí l'estructura abans esmentada, reconeixent la presència de paviments d'opus signinum i set noves sepultures. Aquesta investigadora va interpretar les troballes com a les restes d'una basílica paleocristiana. Posteriorment encara Marina Picazo esmenta en la seva tesis de llicenciatura la presència a l'entorn de l'ermita de materials d'època ibèrica, recollint una cita de Miquel Oliva.
En la visita realitzada en el transcurs de la present revisió de la Carta Arqueològica no s'han pogut observar cap de les estructures i sondejos esmentats anteriorment. Per altra banda, s'ha pogut constatar l'existència d'una sèrie de restes constructives a uns 20 m de la façana, sense que es pugui establir cap relació amb les estructures documentades en les excavacions realitzades.
En el 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica motivada pels treballs d'urbanització del sector situat a migdia i a l'est de l'ermita de Sant Quirze, on antigues intervencions havien documentat restes d'estructures i d'enterraments d'època romana i tardoromana. Es va documentar un dipòsit quadrangular excavat al subsòl del segle II-III dC, i dos enterraments fragmentats posteriors al dipòsit i segurament datables en època tardoromana, només es van trobar les extremitats inferiors, eren individus adults enterrats en fosses simples excavades al subsòl natural. El dipòsit era una estructura quadrangular, parets verticals, sense revestiment i fons pla amb un retall circular còncau destinat a acumular impureses i a facilitar les tasques de neteja. També es van documentar quatre retalls rectangulars al fons a tocar dels quatre angles, podrien ser forats de pal destinats a sostenir una estructura de material perible per protegir o cobrir el dipòsit i el seu contingut.
L'any 1892, el senyor Sala i Fabregas, va realitzar diversos sondejos a l'entorn de l'ermita en els quals va trobar els fonaments d'una estructura que s'extenia sota el temple actual i una àrea d'inhumació que contenia 34 esquelets. Entre el material arqueològic recuperat es menciona la troballa de fragments de tegulae, un pondus i una moneda romana de l'emperador Constantí.
El 1968, Carolina Nonell va realitzar noves excavacions. Redescobrí l'estructura abans esmentada, reconeixent la presència de paviments d'opus signinum i set noves sepultures. Aquesta investigadora va interpretar les troballes com a les restes d'una basílica paleocristiana. Posteriorment encara Marina Picazo esmenta en la seva tesis de llicenciatura la presència a l'entorn de l'ermita de materials d'època ibèrica, recollint una cita de Miquel Oliva.
En la visita realitzada en el transcurs de la present revisió de la Carta Arqueològica no s'han pogut observar cap de les estructures i sondejos esmentats anteriorment. Per altra banda, s'ha pogut constatar l'existència d'una sèrie de restes constructives a uns 20 m de la façana, sense que es pugui establir cap relació amb les estructures documentades en les excavacions realitzades.
En el 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica motivada pels treballs d'urbanització del sector situat a migdia i a l'est de l'ermita de Sant Quirze, on antigues intervencions havien documentat restes d'estructures i d'enterraments d'època romana i tardoromana. Es va documentar un dipòsit quadrangular excavat al subsòl del segle II-III dC, i dos enterraments fragmentats posteriors al dipòsit i segurament datables en època tardoromana, només es van trobar les extremitats inferiors, eren individus adults enterrats en fosses simples excavades al subsòl natural. El dipòsit era una estructura quadrangular, parets verticals, sense revestiment i fons pla amb un retall circular còncau destinat a acumular impureses i a facilitar les tasques de neteja. També es van documentar quatre retalls rectangulars al fons a tocar dels quatre angles, podrien ser forats de pal destinats a sostenir una estructura de material perible per protegir o cobrir el dipòsit i el seu contingut.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
L’ermita de Sant Quirze és un edifici anterior al segle XI de gran
senzillesa que segueix les lleis compositives de l'arquitectura rural catalana.
No es coneix amb certesa l'origen de l'ermita, però està documentada en una
acta de consagració de l'antiga Parròquia de Sant Romà, que ja existia l'any
1079.
Ermita de Sant Quirze L’ermita actual té dues parts
diferenciades almenys en planta: la que correspondria a l'antiga ermita
medieval i que ara ocupen les dues sagristies i l'espai de l'altar major, i la
que avui serveix de nau per als fidels i que alhora està situada en un nivell
més baix. Aquesta darrera correspondria a una ampliació del segle XVIII, en la
primera part, que descobria l'entrada primitiva –ara tapiada– per la façana que
dóna a migdia (exactament al SO) amb una porta adovellada, amb una finestra a
cada costat, una en el seu lloc original –també tapiada– i una altra, potser
afegida després, a nivell més elevat. A la part inferior d'aquesta façana, i
també en les altres d'aquesta part antiga, les parets de les quals estan
formades sovint amb materials de procedència romana, s'utilitzà encara l'argila
com a material d'unió de les pedres. La primitiva ermita medieval tindria uns
4,5 metres d'amplada per 10 de llargada. L'ampliació del segle XVIII va
convertir la planta del santuari en una mena de quadrat de 10,5 metres de
costat, aproximadament. La façana principal va ser esgrafiada l'any 1935 per
Adrià Gual. En una zona molt propera a l’ermita, es van trobar fragments de
ceràmica romana, una moneda de Constantí i diverses sepultures. Les troballes
realitzades al voltant d'aquesta ermita podrien justificar l'existència d'una
primitiva església paleocristiana i d'una necròpolis adjunta. Els genovesos la
incendiaren en el segle XIV. L'ermita de Sant Quirze és, doncs, la més antiga
de Lloret. En efecte, ja s'esmenta el 8 de gener de 1079 quan fou consagrada la
de Sant Romà (avui ermita de les Alegries) amb aquestes paraules: A meridiei
parte similiter terminatur in parrochiae Sti. Ioannis in valle marina et sic vadit per ecclessiam
Sti. Chirici.
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
Per les excavacions efectuades
sembla que el seu origen és molt antic, d'època paleocristiana. Està
documentada des de 1079. L'església actual és, bàsicament, del segle XVIII. És
un edifici de planta rectangular, cobert amb volta d'aresta i amb la façana
ornamentada amb esgrafiats moderns, que simulen formes arquitectòniques. El
portal és rectangular, emmarcat amb pedra.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
DESCRIPCIÓ
És l´ermita més
antiga de Lloret; tan antiga que algú creu que es remunta a la victòria de un
general romà i cristià que es deia Quirze. Altres creuen que la petita església
va ser construïda en temps de Carlemany amb protecció dels Reis Mags. En el
segle IX, hauria estat endarrocada pels àrabs i reedificada en el segle X per
un propietari anomenat Quirze, ric i creient.
És anterior al segle XI. No té unitat d´estil. Conté esgrafiats d´Adrià Gual. A la vora d´aquesta ermita, s´han trobat fragments de ceràmica romana, una moneda de Constantí i diverses sepultures.
No sabem res en concret de l´origen de l´ermita, només que ja existia l´any 1079, ja que en l´alta de consagració de l´antiga parròquia de Sant Romà, signada aquell mateix any, s´esmenta, en assenyalar el seu contorn, "Et sic vadit per Ecclesiam Sti. Chirici". És possible que abans de la consagració, la vida parroquial de Lloret s´hagués desenvolupat a Sant Quirze. S´ha escrit que el 16 de juny és la festivitat del sant, i així, durant algun temps es van celebrar aplecs a l´ermita. Les trobades realitzades al voltant d´aquesta ermita podrien justificar l´existència d´una primitiva església paleocristiana i d´una necròpolis adjunta.
Els genovesos la incendiaren en el segle XIV.
De l´observació de l´obra actual sembla deduir-se que l´ermita té dues parts diferenciades, almenys en planta: la que correspondria a l´antiga ermita medieval i que ara ocupen les dues sagristies i l´espai de l´altar major, i la que avui serveix de nau per als fidels i que alhora està situada en un nivell més baix. Aquesta darrera correspondria a una ampliació del segle XVIII, en la primera part, que descobria l´entrada primitiva -ara tapiada- per la façana que dóna a migdia (exactament al SO) amb una porta adovellada, amb una finestra a cada costat, una en el seu lloc original -també tapiada- i una altra, potser afegida després, a nivell més elevat. A la part inferior d´aquesta façana, i també en les altres d´aquesta part antiga, les parets de les quals estan formades sovint amb materials de procedència romana, s´utilitzà encara l´argila com a material d´unió de les pedres. La primitiva ermita medieval tindria una 4,5 metres d´amplada per 10 de llargada. L´ampliació del segle XVIII va convertir la planta del santuari en una mena de quadrat de 10,5 metres de costa, aproximadament.
És anterior al segle XI. No té unitat d´estil. Conté esgrafiats d´Adrià Gual. A la vora d´aquesta ermita, s´han trobat fragments de ceràmica romana, una moneda de Constantí i diverses sepultures.
No sabem res en concret de l´origen de l´ermita, només que ja existia l´any 1079, ja que en l´alta de consagració de l´antiga parròquia de Sant Romà, signada aquell mateix any, s´esmenta, en assenyalar el seu contorn, "Et sic vadit per Ecclesiam Sti. Chirici". És possible que abans de la consagració, la vida parroquial de Lloret s´hagués desenvolupat a Sant Quirze. S´ha escrit que el 16 de juny és la festivitat del sant, i així, durant algun temps es van celebrar aplecs a l´ermita. Les trobades realitzades al voltant d´aquesta ermita podrien justificar l´existència d´una primitiva església paleocristiana i d´una necròpolis adjunta.
Els genovesos la incendiaren en el segle XIV.
De l´observació de l´obra actual sembla deduir-se que l´ermita té dues parts diferenciades, almenys en planta: la que correspondria a l´antiga ermita medieval i que ara ocupen les dues sagristies i l´espai de l´altar major, i la que avui serveix de nau per als fidels i que alhora està situada en un nivell més baix. Aquesta darrera correspondria a una ampliació del segle XVIII, en la primera part, que descobria l´entrada primitiva -ara tapiada- per la façana que dóna a migdia (exactament al SO) amb una porta adovellada, amb una finestra a cada costat, una en el seu lloc original -també tapiada- i una altra, potser afegida després, a nivell més elevat. A la part inferior d´aquesta façana, i també en les altres d´aquesta part antiga, les parets de les quals estan formades sovint amb materials de procedència romana, s´utilitzà encara l´argila com a material d´unió de les pedres. La primitiva ermita medieval tindria una 4,5 metres d´amplada per 10 de llargada. L´ampliació del segle XVIII va convertir la planta del santuari en una mena de quadrat de 10,5 metres de costa, aproximadament.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
E.BATLLE Per
molta gent és conegut que a la Costa Brava s'hi han establert molts russos,
així com persones vingudes de les exrepúbliques soviètiques, i el municipi de
Lloret de Mar no n'és pas una excepció. El que fins ara era desconegut, però,
és que l'ermita de Sant Quirze s'ha convertit en la seu religiosa dels ortodoxos
russos.
Aquest petit temple es troba situat a prop del cementiri
municipal, és l'ermita més antiga que té Lloret de Mar i, fins fa poc, més d'un
any es trobava gairebé sense cap mena d'ús. Només tenia utilitat i s'obria al
públic durant un aplec que s'hi celebra cada any.
Però va arribar un dia, com recorda el rector de Lloret de Mar
Josep Maria Castellà, que això va canviar, quan membres de l'església ortodoxa
russa es van adreçar al mossèn i li van indicar que volien celebrar les seves
misses al temple de Sant Romà, que és en ple centre de Lloret. Però, com
explica el mossèn, "com que les seves misses són molt llargues, unes tres
hores", va resultar impossible fer compatible les cerimònies que condueix
ell i les de la comunitat russa ortodoxa per falta d'espais.
Per tal de trobar-hi solució, relata, els va ajudar a buscar un
lloc, i Castellà els va indicar que l'ermita de Sant Quirze podia ser un bon
indret. Així, fa prop més d'un any els va posar en contacte amb el
"suposat" propietari de l'ermita de Sant Quirze. La propietat del
temple és un tema que mai ha estat clar, ja que, segons el mossèn, tant podria
ser del Bisbat de Girona, com de qui diu ser propietari com de l'Ajuntament.
Tot i això, el rector va dirigir la comunitat ortodoxa russa de Lloret cap al suposat propietari del temple de Sant Quirze i aquests s'hi van instal·lar a canvi que en fessin el mateniment, afegeix.
Tot i això, el rector va dirigir la comunitat ortodoxa russa de Lloret cap al suposat propietari del temple de Sant Quirze i aquests s'hi van instal·lar a canvi que en fessin el mateniment, afegeix.
Fruit d'això, com es pot veure durant els caps de setmana, fidels
de l'església ortodoxa russa van a missa a l'ermita de Sant Quirze. En concret,
com es pot llegir en un cartell situat a la porta: l'ermita forma part de la
jurisdicció del Patriarcat de Moscou de l'església ortodoxa i a la comunitat de
Sant Quirze i Santa Julita.
Les misses solen comptar amb molts participants, relata el rector,
ja que hi ha una bona comunitat de russos a Lloret. L'Església roman oberta
pels oficis els dissabtes a la tarda, els diumenges al matí i durant les festes
religioses ortodoxes.
A més, el rector de Lloret, Josep Maria Castellà, destaca que hi
ha molt bona sintonia amb els ortodoxos russos i que l'ermita -com es veu a la
imatge- compta amb eles icones ortodoxes i ha estat ornamentada amb tot tipus
d'objectes i icones típics d'aquesta església des que va passar a mans dels
russos. En concret, està sota supervisió del Patriarcat de Moscou, que és un
dels catorze existents dins l'Església ortodoxa.
Històricament es diu que l'església ortodoxa russa s'hauria fundat
l'any 988 quan el príncep Vladimir I de Kíev va adoptar oficialment el
cristianisme de l'imperi Bizantí com la religió estatal de Rússia. Tot i això,
també es considera fundador de l'Església l'apòstol Andreu, perquè aquest va
predir 400 anys abans, a la ubicació de l'actual Kíev, la fundació d'una
important ciutat cristiana.
A més, l'església ortodoxa es considera la continuació històrica
de l'església original fundada per Crist i els seus apòstols i, fruit d'això,
en comparació amb una cristina catòlica es pot veure en l'adoració de les
incones que es poden veure i objectes dels interiors de les esglésies on s'hi
fan festes i oficis que corresponen a l'església ortodoxa russa.
Fidels romanesos
La russa no és l'única església ortodoxa que s'ha establert en els
últims temps en aquest municipi de la Costa Brava. I és que, com recorda el
rector de Lloret, Josep Maria Castellà, una altra de les ermites de la vila ha
estat la seu escollida per una altra comunitat: la romanesa. En concret,
l'ermita de les Alegries de Lloret de Mar, diu el mossèn, ha estat fins fa poc
temps l'indret escollit per l'església ortodoxa romanesa, que també hi feia les
seves misses com fan els russos a la de Sant Quirze, però ara, segons el
rector, no l'estarien utilitzant sinó que s'haurien traslladat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada