CASA BOSCH AYMERICH - CAN GIBERT
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Casa de la família Bosch Aymerich, també coneguda com can Gibert. Va ser constuïda entre els segles XVIII i XIX, aprofitant un tram de la muralla medieval.
Actualment es un negoci d'apartaments turístics Can Gibert
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segles XVIII – XIX
Descripció:
Situada a l'inici de l'antic nucli emmurallat de Castelló, formant
cantonada entre els carrers Climent, Comtes d'Empúries i carrer de la Muralla.
Edifici de planta rectangular formada per tres crugies perpendiculars a la façana principal, amb teulada a dues vessants de teula àrab. Consta de planta baixa, primera planta i altell. A la planta baixa, es documenten cobertes de voltes d'aresta de maó pla, sustentades amb pilars de pedra escairada. A la primera planta, el sistema de coberta és el mateix, però amb unes grans arcades bastides amb maó massís que separen les diferents sales. La façana principal, al carrer Comtes d'Empúries, permet veure la separació de les diferents crugies clarament. La central, que alhora és la crugia de més alçada, està formada per un gran portal d'obertura rectangular, amb els brancals i la llinda de pedra escairada. A banda i banda, dues finestres rectangulars de les mateixes característiques. Al primer pis s'obren tres balcons amb les baranes de ferro treballades, els brancals de pedra vista i les llindes bastides amb maons disposats a cantell. Entremig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol. A l'altell es documenta una petita galeria formada amb arcs de mig punt bastits amb maons. Els altres dos cossos s'adossen a banda i banda de la crugia central. Ambdues façanes tenen les obertures petites, rectangulars i bastides amb maons. El cos adossat per la banda sud compte amb un portal d'arc de mig punt de maó amb els brancals de pedra i dues finestres rectangulars adovellades, a la façana amb el carrer Climent. Per la part posterior s'obre un pati-jardí al que s'accedeix des del carrer de la Muralla, amb porxo d'arcs de mig punt a la planta baixa i galeria coberta d'arcs de mig punt de maó a la primera planta.
Edifici de planta rectangular formada per tres crugies perpendiculars a la façana principal, amb teulada a dues vessants de teula àrab. Consta de planta baixa, primera planta i altell. A la planta baixa, es documenten cobertes de voltes d'aresta de maó pla, sustentades amb pilars de pedra escairada. A la primera planta, el sistema de coberta és el mateix, però amb unes grans arcades bastides amb maó massís que separen les diferents sales. La façana principal, al carrer Comtes d'Empúries, permet veure la separació de les diferents crugies clarament. La central, que alhora és la crugia de més alçada, està formada per un gran portal d'obertura rectangular, amb els brancals i la llinda de pedra escairada. A banda i banda, dues finestres rectangulars de les mateixes característiques. Al primer pis s'obren tres balcons amb les baranes de ferro treballades, els brancals de pedra vista i les llindes bastides amb maons disposats a cantell. Entremig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol. A l'altell es documenta una petita galeria formada amb arcs de mig punt bastits amb maons. Els altres dos cossos s'adossen a banda i banda de la crugia central. Ambdues façanes tenen les obertures petites, rectangulars i bastides amb maons. El cos adossat per la banda sud compte amb un portal d'arc de mig punt de maó amb els brancals de pedra i dues finestres rectangulars adovellades, a la façana amb el carrer Climent. Per la part posterior s'obre un pati-jardí al que s'accedeix des del carrer de la Muralla, amb porxo d'arcs de mig punt a la planta baixa i galeria coberta d'arcs de mig punt de maó a la primera planta.
Notícies històriques:
Encara que no s'ha documentat notícies històriques que facin referència a
la l'edifici en sí, es pot relacionar el nom de la casa amb la nissaga dels
Bosch Aymerich.
Un dels personatges actuals més importants d'aquesta família va ser Josep Maria Bosch i Aymerich (Girona, 1917 ), arquitecte i enginyer. Construí l'edifici de Hoechst Ibèrica i el de l'Institut d'Estudis Nord-americans, tots dos a Barcelona; l'hotel Cap Sa Sal, a Begur i la clínica Puerta de Hierro, el Banco de Madrid i el teatre Marquina, tots tres a Madrid. Va guanyar el gran premi d'arquitectura de la Tercera Biennal Hispanoamericana d'Art (1956).
Un dels personatges actuals més importants d'aquesta família va ser Josep Maria Bosch i Aymerich (Girona, 1917 ), arquitecte i enginyer. Construí l'edifici de Hoechst Ibèrica i el de l'Institut d'Estudis Nord-americans, tots dos a Barcelona; l'hotel Cap Sa Sal, a Begur i la clínica Puerta de Hierro, el Banco de Madrid i el teatre Marquina, tots tres a Madrid. Va guanyar el gran premi d'arquitectura de la Tercera Biennal Hispanoamericana d'Art (1956).
Altre enllaç amb informació i descripció:
que a la pàgina 117 diu:
Casal desenvolupat en tres plantes formades per tres crugies perpendiculars
al carrer Comtes d’Empúries. La planta baixa és coberta amb voltes de creueria
fetes amb fàbrica de maó, superposades per pilars de pedra, igual que en la
planta pis però en aquesta els pilars són de maó massís.
L’edifici té dues façanes: la d’accés està alineada al carrer Comtes d’Empúries,
mentre que la posterior dóna a un pati-jardí que limita amb el carrer de la
Muralla. Ambdues façanes són arremolinades i pintades, tret de determinats
panys en els que es fa aparent la
fàbrica de maó, així com en els dintells, pilars i arcs de les plantes
superiors. El portal i les finestres de
la planta baixa estan enmarcats amb carreus de pedra escairada. Les obertures
de cada crugia segueixen un eix de composició vertical i simètric. En el primer
pis, les obertures que donen al carrer Comtes d’Empúries són balconeres, amb la
llosa formada per lleugers perfils metàl·lics que suporten una solera de
rajoles. Les obertures del segon pis estan constituïdes per una arqueria de
tres, o un arc, segons la crugia. A l part posterior, la planta baixa i la
planta pis tenen una galeria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada