ECOMUSEU FARINERA
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: inici
segle XX
Descripció:
Situat fora de l'antic nucli emmurallat de Castelló, tot i que adossat a
les restes de l'antiga muralla que discorren paral·leles al rec del Molí, en
direcció al Portal de la Gallarda. La zona es coneix com el Molí del Mig.
Edifici industrial de planta més o menys rectangular format per dues grans crugies i un pati davanter destinat a càrrega i descàrrega, per on es fa l'accés. Consta de planta baixa i dues més d'alçada. La planta baixa estava destinada a l'emmagatzematge i distribució de la farina, amb sales molt amplies cobertes amb voltes d'arc rebaixat sustentades per grans pilars de planta quadrada, alguns d'ells de pedra escairada. Les altres dues plantes albergaven tota la maquinària necessària per realitzar el procés productiu. Per aquest motiu són sales grans, àmplies i diàfanes, tot i que poc destacables arquitectònicament. La façana del conjunt té delimitades les diferentes plantes en alçada mitjançant unes cornisses consistents en una motllura plana i horitzontal. Les obertures de la planta baixa i de la primera planta són d'arc rebaixat i estan emmarcades, tant portes com finestres. Estan alternades amb finestres cegues també emmarcades. Les obertures de la segona planta són rectangulars i també emmarcades.
Edifici industrial de planta més o menys rectangular format per dues grans crugies i un pati davanter destinat a càrrega i descàrrega, per on es fa l'accés. Consta de planta baixa i dues més d'alçada. La planta baixa estava destinada a l'emmagatzematge i distribució de la farina, amb sales molt amplies cobertes amb voltes d'arc rebaixat sustentades per grans pilars de planta quadrada, alguns d'ells de pedra escairada. Les altres dues plantes albergaven tota la maquinària necessària per realitzar el procés productiu. Per aquest motiu són sales grans, àmplies i diàfanes, tot i que poc destacables arquitectònicament. La façana del conjunt té delimitades les diferentes plantes en alçada mitjançant unes cornisses consistents en una motllura plana i horitzontal. Les obertures de la planta baixa i de la primera planta són d'arc rebaixat i estan emmarcades, tant portes com finestres. Estan alternades amb finestres cegues també emmarcades. Les obertures de la segona planta són rectangulars i també emmarcades.
Notícies històriques:
La farinera es va construir a la zona on es documentà l'antic Molí del Mig,
un dels tres molins medievals que hi havia a la població de Castelló. Sabem que
a mitjans del segle XVIII, el molí fariner era arrendat a particulars, donant
uns beneficis de més de mil ducats a l'any al govern municipal borbònic.
Vers el 1905 es va aixecar un edifici de nova planta sobre l'antic molí fariner.
A mitjans del segle XX, la farinera renova part de la maquinària de la planta, en bona part de fusta.
L'any 1995, l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Castelló per tal de convertir-lo en ecomuseu, tot i que l'activitat industrial no finalitzà fins l'any 2001.
La data d'inauguració de la rehabilitació de la 1ª fase de l'edifici és 19 de gener de 2003.
La inauguració de l'espai expositiu de l'Ecomuseu fou el 24 de juliol de 2004.
Vers el 1905 es va aixecar un edifici de nova planta sobre l'antic molí fariner.
A mitjans del segle XX, la farinera renova part de la maquinària de la planta, en bona part de fusta.
L'any 1995, l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Castelló per tal de convertir-lo en ecomuseu, tot i que l'activitat industrial no finalitzà fins l'any 2001.
La data d'inauguració de la rehabilitació de la 1ª fase de l'edifici és 19 de gener de 2003.
La inauguració de l'espai expositiu de l'Ecomuseu fou el 24 de juliol de 2004.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que a la pàgina 121 diu.
Edifici de planta sensiblement rectangular i de tres plantes d’alçada,
destinat a allotjar les instal·lacions pròpies d’un molí fariner. Esta
construït sobre les restes d’anteriors construccions de segles precedents
destinades a la mateixa activitat: l’antic molí del Mig, un dels tres molins
fariners que hi havia a la vila medieval de Castelló. El seu aspecte actual i
la maquinària que conté són el resultat del procés d’industrialització que,
entorn de 1860, suposà la transformació tècnica i constructora de l’antic molí,
que esevingué una fàbrica.
Per un dels seus costats està
adossat a la muralla del recinte històric, mentre que pels altres costats té
façanes sobre el rec del Molí, el camí del Portal de la Gallarda i el pati de
càrrega i descàrrega. L’estructura interior és diàfana per tal de permetre
diferents possibilitats de posició de les instal·lacions. Les façanes presenten
una agrupació vertical de les obertures, alternant les reals amb les simplement
emmarcades (per evitar l’excessiu predomini del massís sobre el buit).
L’interès principal rau precisament en la singularitat i qualitat de les
instal·lacions realitzades en fusta i metall, que es troben en molt bon estat
de conservació, i de la imbricació d’aquestes instal·lacions amb l’edifici, tot
formant un conjunt indissociable.
Actualment acull l’ecomuseu La Farinera, on es continua la producció de
farina de manera demostrativa. Des de 1997 és un dels museus del Sistema del
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada