LA LLOTJA o SALA DE CONTRACTACIONS
Castelló d'Empúries - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al panell informatiu hi diu:
La sala de contractació era el punt de contacte principal entre els
mercaders castellonins i altres vinguts d’arreu de la Mediterrània occidental.
La gran activitat comercial de Castelló a l’edat mitjana creà la necessitat
de construir una “sala de contractació”, coneguda també com “llotja” o “duana”
un tipus d’edifici comú a altres ciutats importants de la Corona d’Aragó. Es
tractava d’una gran sala amb coberta plana, 3 o 4 naus separades per 4 trams d’arcs
prismàtics sostinguts per columnes octogonals. A l costat d’aquest complex hi
havia hagut l’Hospital Major o dels Pobres de la vila, fundat per Castelló
Sardina, ardiaca d'Elna, i que rebé ordinacions per part del comte de Ponç Hug III l'any 1252.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XIV
– XX
Es va reconstruir el conjunt l’any 1963 per Francesc Pons i Sorolla i es va fer
una reforma recentment.
Descripció:
Situada dins dels límits del nucli emmurallat de la població, a l'antic
barri del puig Salner, al costat de la basílica menor de Santa Maria.
Edifici de planta rectangular i una sola crugia, delimitat per murs amb obertures als costats estrets i a la façana que dóna a la plaça de l'Església. El quart costat s'obre a través de cinc arcades a una plaça posterior. L'espai del rectangle es troba subdividit per un segon conjunt de cinc arcs de mig punt que es corresponen amb els anteriors. La façana que dóna a la plaça és de fet un mur pantalla amb cinc obertures rectangulars amb grans òculs superiors; malgrat la diferenciació d'aquest parament exterior, les incisions realitzades en l'arrebossat, que corresponen en forma i disposició als arcs interiors, donen unitat al conjunt, que es cobreix amb teulada a quatre vessants. Recentment s'han afegit, davant de la façana de la plaça, diversos elements que en reforcen l'estructura sense alterar l'harmonia del conjunt; es tracta de 12 columnes metàl·liques, una a cada extrem i la resta aparellades entre les obertures, en línia amb els pilars exteriors. Aquestes columnes sostenen cinc bigues metàl·liques sobres les quals recolza un nou voladís.
Edifici de planta rectangular i una sola crugia, delimitat per murs amb obertures als costats estrets i a la façana que dóna a la plaça de l'Església. El quart costat s'obre a través de cinc arcades a una plaça posterior. L'espai del rectangle es troba subdividit per un segon conjunt de cinc arcs de mig punt que es corresponen amb els anteriors. La façana que dóna a la plaça és de fet un mur pantalla amb cinc obertures rectangulars amb grans òculs superiors; malgrat la diferenciació d'aquest parament exterior, les incisions realitzades en l'arrebossat, que corresponen en forma i disposició als arcs interiors, donen unitat al conjunt, que es cobreix amb teulada a quatre vessants. Recentment s'han afegit, davant de la façana de la plaça, diversos elements que en reforcen l'estructura sense alterar l'harmonia del conjunt; es tracta de 12 columnes metàl·liques, una a cada extrem i la resta aparellades entre les obertures, en línia amb els pilars exteriors. Aquestes columnes sostenen cinc bigues metàl·liques sobres les quals recolza un nou voladís.
Notícies històriques:
L'edifici va ser construït vers la fi del segle XIV o principis del segle
XV, en el mateix període que la llotja de la plaça Major, seu del consolat de
mar i també casa del consell, en un període d'expansió econòmica de la vila.
Diversos autors li han atribuït funcions de llotja de contractació de
mercaderies, complementària a la Llotja de Mar, i també s'ha interpretat com a
part de la duana o com a edifici auxiliar de l'església de Santa Maria,
probablement taller dels picapedrers. L'autor J.Badia pensa que es podria
tractar de les restes d'una gran sala de l'antic hospital major de Castelló
d'Empúries, fundat el 1252 i del qual no es conserven restes.
El 1963 l'arquitecte Francesc Pons i Sorolla va reconstruir el conjunt.
La reforma realitzada recentment per Carles Bosch i Joan Lluís Frigola va rebre el 28 de juny del 1989 el premi FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme 1988 dedicat a reformes i rehabilitacions.
El 1963 l'arquitecte Francesc Pons i Sorolla va reconstruir el conjunt.
La reforma realitzada recentment per Carles Bosch i Joan Lluís Frigola va rebre el 28 de juny del 1989 el premi FAD d'Arquitectura i d'Interiorisme 1988 dedicat a reformes i rehabilitacions.
Altre enllaç amb informació:
que a la pàgina 96 diu:
Construcció del gòtic civil, formada inicialment per tres fileres per cinc amples arcades de mig punt, suportades per pilars de secció octogonal, sense impostes i de gran alçada. Forma una gran sala quadrada i coberta amb arcades ogivals que descansen en lleugers pilars adossats als angles cantoners. Tan els arcs com els pilars són de pedra perfectament treballada. Actualment només en resten dues fileres. A la façana principal, que dóna a la plaça, s'hi onre la porta i dues finestres, una a cada banda, de pedra i acabades en arcs apuntals. Pel costat de ponent, la llotja estava adossada a una altre construcció, l'Hospital Vell o de Santa Llúcia, avui desaparegut.
L'ús inicial es incert. Els historiadors apunten tres possibilitats: 1- Antiga sala de l'Hospital Vell, 2-Llotja per aixoplugar materials i picapedrers de les obres de l'església de Santa Maria (Miquel Pujol), 3- Magatzems de la duana i llotja de contractació (Andreu Bassas).
La primera reconstrucció (1963) comprengué les obres de la coberta, formada per embigat de fusta i teula àrab, i la reparació de les arcades.
Les obres d'ampliació (1988) comprengueren la perforació de la paret mitgera existent i la construcció d'una altre galeria formada per pilars dobles de secció circular d'acer, que sustenen una jàssera també d'acer. La coberta s'efectuà com a continuació de la existent.
Enllaç amb informació:
que diu:
DESCRIPCIÓ
L'ús original de
l'edifici no està clar. Diversos autors li han atribuït funcions de Llotja de
Contractació de mercaderies, complementant així a la Llotja de Mar de la pl.
Major. També s'ha interpretat usos de Duana o d'edifici auxiliar a Sta. Maria,
probablement com a taller de picapedrers. per J. badia es podria tractar de les
restes de la sala de l'antic Hospital Major, fundat el 1252 i del que no se'n
conserven restes.
El conjunt de la Llotja ocupa un espai rectangular delimitat per murs amb obertures als costats estrets i a la façana que dóna a la plaça de l'Església, mentre que el quart costat s'obre mitjançant 5 arcades a una plaça posterior. L'espai interior està divividit per un segon conjunt de cinc arcs de mig punt. La façana que dóna a l'església és de fet un mur pantalla amb 5 obertures rectangulars amb grans òculs a la part superior; malgrat aquesta diferencia en les obertures, les incisions en l'arrebossat, que corresponen en forma i disposició als arcs interiors, donen unitat al conjunt, que es cobreix amb teulada a quatre vessants.
Recentment s'han afegit davant de la façana 12 columnetes metàl·liques que recolzen 5 bigues, sobre les quals hi ha un nou voladís.
En un cantó de la plaça s'hi alça una font d'inspiració gallega, és de planta octogonal , té la base de pedra i la coberta de les piràmides de sobre és de coure amb boles del mateix material incrustades. La restauració també van donar a la llum unes galeries gòtiques que donaven a un carreró avui inexistent.
No confondre amb l'edifici de l'Antiga Llotja de Mar (r. 2464)
El conjunt de la Llotja ocupa un espai rectangular delimitat per murs amb obertures als costats estrets i a la façana que dóna a la plaça de l'Església, mentre que el quart costat s'obre mitjançant 5 arcades a una plaça posterior. L'espai interior està divividit per un segon conjunt de cinc arcs de mig punt. La façana que dóna a l'església és de fet un mur pantalla amb 5 obertures rectangulars amb grans òculs a la part superior; malgrat aquesta diferencia en les obertures, les incisions en l'arrebossat, que corresponen en forma i disposició als arcs interiors, donen unitat al conjunt, que es cobreix amb teulada a quatre vessants.
Recentment s'han afegit davant de la façana 12 columnetes metàl·liques que recolzen 5 bigues, sobre les quals hi ha un nou voladís.
En un cantó de la plaça s'hi alça una font d'inspiració gallega, és de planta octogonal , té la base de pedra i la coberta de les piràmides de sobre és de coure amb boles del mateix material incrustades. La restauració també van donar a la llum unes galeries gòtiques que donaven a un carreró avui inexistent.
No confondre amb l'edifici de l'Antiga Llotja de Mar (r. 2464)
CRONOLOGIA
Edifici construït a
finals del s. XIV - principis del XV. A principis del s. XX funcionava com a
teatre i seu de diverses activitats culturals.
L'any 1963 l'arquitecte Francesc Pons Sorolla va reconstruir el conjunt.
El 1988 els arquitectes Carles Bosch i J. Lluís Frigola hi han fet una nova reforma, que va rebre el Premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme 1988, dedicat a rehabilitacions. El projecte és de 1980.
L'any 1963 l'arquitecte Francesc Pons Sorolla va reconstruir el conjunt.
El 1988 els arquitectes Carles Bosch i J. Lluís Frigola hi han fet una nova reforma, que va rebre el Premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme 1988, dedicat a rehabilitacions. El projecte és de 1980.
Altre enllaç amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada