VIL·LA ROMANA DEL PLA DE PALOL
Castell-Platja d'Aro - el Baix Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
La Vil·la romana del Pla de Palol és coneguda des de l'any 1876, però no es
va excavar per primer cop fins el 1959, moment en que es va poder documentar
l'existència d'un notable conjunt termal. Les excavacions no es varen rependre
fins el 1984, concentrant-se en el sector a tocar de la carretera de Platja
d'Aro a Calonge. El conjunt d'intervencions indiquen que les retes
arqueològiques que avui es poden observar, excavades durant de 1998 a 1999, són
una petita part del que va ser un gran complex arquitectònic.
La presència de les termes ens assenyala
l'existència d'una part residencial, segurament molt luxosa. En Canvi, la zona
excavada pertany a la part rústica de la vil·la, un espai d'emmegatzematge dels
productes conreats al camp o per elaborar objectes manufacturats. Per les
restes trobades, sabem que Pla de Palol va desenvolupar , durant el segle
I dC. una activitat econòmica notable, relacionada amb la viticultura amb
producció i exportació de vi.
Arquitectònicament la vil·la s'estructura en
dues o tres grans terrasses. La superior centrada al voltant d'un
pati pavimentat amb calç, al voltant del qual s'obrien dos passadissos.
En aquest sector destaca un magatzem on s'han localitzat diverses tines
per emmagatzemar productes diversos: vi, oli, cereals, etc. A la terrassa
central s'hi ha documentat una gran superfície oberta, no constuïda i
delimitada, a la banda oriental, per un gran passadís que donava accés a tres
grans habitacions de funció indeterminada. La terrassa inferior presenta alguns
trets molt remarcables, com un gran dipòsit o diverses grans tines soterrades.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
La vil·la romana de Pla de Palol també anomenat vil·la romana de Platja Artigues és un jaciment arqueològic en uns terrenys que afronten amb la Cala Rovira, a tocar l'avinguda del Cavall Bernat (C-253), dins el terme municipal de Castell-Platja d'Aro. La part de la vil·la salvada va ser excavada en extensió, el conjunt va
convertir-se en un parc arqueològic de primer ordre. El nom Palol
prové del diminutiu llatí palatiulum que vol dir petit Palatí, segons el nom d'un dels set pujols de Roma, on es trobava
el palau imperial. La referència al Palatí romà és una indicació de la
importància i del luxe de l'antiga vil·la.
La primera
investigació es va fer al segle XIX. L'investigador Josep Pella i Forgas va arribar a Platja
d'Aro i els habitants li van explicar la història de «la ciutat de Palol» i va
decidir anar a visitar aquell lloc, on va identificar una filera de pedres
treballades al mig de la carretera -antigament un camí- que comunicava Sant
Feliu de Guíxols amb Palamós, i va fer una descripció de les restes del
patrimoni conegut com a «Senya dels Moros». A final de l'estiu de 1955, van començar les
obres d'un apartament i van trobar restes arqueològiques a prop del mas
Artigues; s'iniciava la urbanització sense fre d'aquesta zona costanera. Els
arqueòlegs no van poder frenar la destrucció de les runes, on a continuació es
van construir l'hotel Xaloc i els apartaments Caleta Palace i Palatio Maris.
Malgrat tot, l'any 1959 es va localitzar un conjunt termal,
que per sort, es va poder modificar el projecte de la construcció de la casa de
François Robert, de manera que es va edificar la casa sobre una sèrie de pilars
i voltes que no malmetessin el conjunt i garantissin la preservació.
L'any 1988, una excavació d'urgència
documentà una zona de pati davant del conjunt termal, i durant els anys 1988 i
1999, es va dur a terme l'excavació en extensió de l'àrea protegida, ha deixat
les restes descobertes visitables. Els treballs han servit per conèixer
l'evolució històrica d'aquest gran jaciment (uns 10.000 m² una part important
dels quals correspondrien a patis i espais no construïts.) i han permès
documentar diverses fases constructives, les quals impliquen una llarga
pervivència, que va des de l'època baixrepublicana fins al segle VI dC.
Els aliments i el vi van ser emmagatzems en grans gerres de ceràmica anomenats
en llatí dolium (plural dolia), la seva
profunditat era d'un metre aproximadament. Els romans al s. II dC van marxar
cap a Empúries i al segle III dC van tornar a Platja d'Aro.
Es va trobar un punxó de metall en
relleu per gravar les àmfores de vi (denominació d'origen), amb el nom
Porcianus. Encara no s'ha trobat cap àmfora gravada amb aquest nom.
Els romans van vindre a Platja d'Aro:
pel clima, per la terra, perquè estava a prop del mar i de la muntanya i perquè
podien créixer com a poble cap a centre. Les activitats principals
l'agricultura i el treball de la ceràmica. La vil·la romana del Pla de Palol
(s. I a s. VII dC) explotava els recursos naturals de la terra, tant en
l'agricultura com en l'extracció de fang per la fabricació de ceràmica. Es transportaven
per via marítima gràcies el port natural de Ca la Rovira a la desembocadura de
la Riera de Can Carboner.
Hi ha una molt interessant publicació sobre els banys privats de la Vil·la romana de Pla de Palol de J.Burch, J.M.Nolla, L.Palahí, J.Sagrera, M.Sureda i D.Vivó que val molt la pena llegir-lo a l'enllaç:
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada