AJUNTAMENT DE BANYOLES
Banyoles - el Pla de l'Estany
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Des del segle IX-X Banyoles
va tenir una representació popular en l’administració municipal. En els primers
anys es reunien en assemblea tots els caps de casa domiciliats a la vila i
només podien fer reclamacions, segons allò acostumat, a l’abat.
Des del segle XIII es regien
per un Consell de Prohoms o representants populars davant l’abat. L’any 1303 la
Vila va aconseguir una Carta Municipal. A parir de llavors, la Vila es va regir
per un Consell de 4 jurats i 10 consellers.
El poble es podia reunir
quan i on volgués (a l’església de Santa Maria dels Turers o a un altre lloc),
però les disposicions de l’assemblea popular no eren efectives fins que l’abat donés la seva conformitat.
Tenien la facultat de
recaptar contribucions i reberen certes garanties judicials. El Consell de la
Vila es va instal·lar a la Pia Almoina (a l’actual Museu Arqueològic Comarcal
de Banyoles) fins el 1928.
Des del 25 d’octubre de 1928
la Casa Consistorial de Banyoles està a l’edifici del Passeig de la Indústria.
La Casa Consistorial, d’estil
noucentista, va ser projectada pel prestigiós arquitecte Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i
la Geltrú 1889- Barcelona 1965). Des d’un principi, es volia donar un aire
solemne i monumental a una construcció que simbolitzaria la ciutat de Banyoles
i seria el lloc de reunió del poble i dels seus representants. L’obra va ser
feta per una cooperativa de paletes banyolins anomenats popularment ‘els
soviets’.
L’edifici, de forma quadrangular,
té una planta baixa i un pis. Destaca sobretot la seva façana neoclàssica. S’hi
entra per una gran porta d’arc de mig punt
que es veu emmarcada per dues finestres amb motllures a cada costat.
La façana, de pedra grisa de
Girona, va ser tallada pels germans Pruneda (picapedrers gironins).
La seva distribució interior s’organitza, a la manera d’un palauet
renaixentista, des del vestíbul, on hi trobem una escalinata que porta al
primer pis. A dalt de tot, per
aconseguir una millor lluminositat zenital, el 1988, s’hi va instal·lar un
vitrall, obra de l’escultor Domènec Fita.
Al primer pis destaca la
gran balconada, amb balustres (columnetes adornades) de pedra. A les façanes
laterals les finestres presenten la mateixa decoració que les de la façana
principal.
La casa està coronada per un
frontó central que descansa sobre una cornisa i on s’hi pot veure un escut de
la ciutat i la data de la seva construcció. Una terrassa plana, envoltada per
una balustrada de pedra, fa la funció de teulat.
Al projecte inicial s’hi ha fet
dues modificacions: la façana del carrer de Pere Alsius es va acabar amb pedra,
com a la façana principal i, durant molts anys, no s’hi va col·locar el
rellotge a la part superior de la façana principal.
Josep Grabuleda i Joan Anton Abellan
Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles
Casa Consistorial any 1928
Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany.Fons de l'Ajuntamnt de Banyoles
Passeig de la Indústriaals anys trenta.
Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Col·lecció de Lluís Martí i Salló
Edifici de la Pia Almoina, antiga Casa Consistorial fins el 1928.
Autor desconegut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Col·lecció de Lluís Martí i Salló
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XX
Autor: Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú 1889-Barcelona
1965)
Josep Francesc Ràfols i Fontanals.
Descripció:
Edifici noucentista encara
que amb una forta valoració d'elements neoclàssics. La seva planta s'organitza
a l'entorn d'un espai central on s'ubica l'escala. La façana resulta un clar
exemple de la tendència neoclàssica que impregna tota la construcció. A la
planta baixa trobem la gran porta d'accés, d'arc de mig punt i encoixinats que
l'envolten. Flanquejant-la a cada costat s'obren dues finestres, les motllures
de les quals serveixen per mantenir la mateixa línea estilística. El pis planta
adquireix tota la seva noblesa en aquesta façana. Així una gran balconera de
pedra amb barana de balustres la recorre de llevant a ponent, englobant tots
els finestrals. D'aquests, el central s'emfatitza amb la corba de la balconera
i per la presencia al seu davant damunt d'un timpà rodó. La part superior
compte amb un ràfec molt marcat, una barana de balustres i, sobretot, un immens
timpà triangular central. Tots aquests elements permeten una conclusió
grandiloqüent de l'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada