CAN XAMPINYA I LES VOLTES DELS TURERS

Banyoles - el Pla de l'Estany

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L’inici daquest emblemàtic local cal buscar-l’ho en una permute de l’any 1924. Aquest any, Joan Torrent, propietari d’un café-sala de ball conegut com a café Comercial o Cal Nunci, situat al carrer del Doctor Hysern fent cantonada amb la plaça dels Turers, intercanvià el seu local amb el del també cafeter Joan Duran i Garcia, en ‘Xampinya’, que regentava el Cafè Mercantil, situat també en aquesta mateixa plaça, però fent cantonada entre el carrer de la Rambla i la carretera.

Poc després, i coincidint amb el trasllat de la Casa Consistorial des de la Pia Almoina al nou emplaçament del passeig de la Indústria, - aixó denotava l’expansió de la ciutat cap a l’altre costat de carretera -, el 30 d’actubre de 1928 Joan Duran inaugurarà, en el primer pis del ‘café Xampinya’ un cinema, el Mercantil Cinema, que el 1930, després de unes reformes, ja comptava amb un escenari que per les seves dimensions admetia la representació de qualsevol obra teatral o revista, mentre que als baixos es segien destinant a café i a sala de ball.

Era aquest un cinema que els anys anteriors a la Guerra Civil es convertia en ‘cinema a la fresca’ quan des d’un balcó del mateix edifici es projectava sobre una pantalla situada entre la paret de Can Llach i la de la Sastreria Comalat, mentre els assistents s’asseien  en les cadires i taules del café.

Arribats a l’any 1949 es planteja una reforma total del local, amb la integració dins del conjunt de l’espai que ocupava un magatzem de mobles que hi havia a tocar, però les obres s’alentiran força i no será  fins a començament dels anys seixanta quan s’acabarà la reforma amb l’eliminació dels balcons dels dos pisos, que foren substituïts per tribunes, amb la qual cosa es modernitzà l’aspecte exterior d’aquest cinema-teatres-sala de ball. Amb la reforma, es va projectar la sala de ball a la part del davant del primer i segon pis, quedant la part del darrere reservada per al cinema amb un nou amfiteatre als baixos, parl·lel a la façana principal, amb una capacitat per a 1.200 espectadors: 700 al pati de butaques i 500 a la grada.

Pel que fa a la decoració, la sala del nou cinema-teatre, es va decorar amb un estil força modern per l’època, amb un escenari encerclat per motllures, amb unes tonalitats verd-daurades, que contrastaven amb la resta de la sala que erra d’un color gris-verdós. Mentre que les motllures i ampits de les llotges i amfiteatres destacaven per sobre dels altres, amb esls seus colors blanc-amarfilats. I pel que feia a la sala de ball, que amb una capacitat per 500 persones, estava rodejada, a l’alçada del segon pis, per una galería, tenía el suficient espai per enquibir-hi dues orquestres, una a cada extrem de la sala.

Durant molts anys fou un lloc de referència i punt de trobada de la societat banyolina, en el que s’hi podein barrejar pares i fills, i en que les sessions continues de cinema i les representacions teatrals es combinaven amb les sessions de ball que sempre estaven amenitzades per les millors orquestres del momento. Unes sessions de ball si bé normalment sempre es duien a terme els diumenges i els dies festius a la tarda, en dates assenyalades com podien ser Carnavals, les festes d’Agost o Sant Martirià, aleshores es convertien en nocturns.

Can Xampinya,com era conegut popularment, va tancar les seves portes el 25 de maig de 1997, i va ser enderrocatel 18 d’abril de 2001.

Josep Garbuleda i Joan Antoni Abellan

Centre d’Estudis Comarcal de Banyoles

Enllaç amb informació,desripció i fotos:

https://www.fetsigent.com/index.php/ca/el-lleure-i-el-turisme/el-cinema-teatre-sala-de-ball-de-can-xampinya.html

Plaça dels Turers al anys cinquanta del segle XX (autor Josep Maria Mateu i Tarafa)

Faça de Can Xampinya en obres (autor desconegut.Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany.Fons de Francesc Figueras i de Ametller)

Dibuxos de la sala de ball i de la façana de Can Xaminya (Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany.Fons de Francesc Figueras i de Ametller)

Interior de Can Xampinya (autor desconegut.Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany.Fons de Francesc Figueras i de Ametller)

Dibuxos de la sala de ball. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany.

Fotos de les Voltes dels Turers:

Enllaç sobre les Voltes del Turers:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=41&consulta=MCU0KzE3MDE1NyU=&codi=14995

que diu:

Època: segle XVIII

Descripció:

Restes de l'edifici projectat com a quarter. La porxada que hi resta és de pedra de Banyoles i de carreus ben escudejats. L'arcada lateral és de més amplària que les que conformen la plaça, que a més són d'arrencament peraltat, dins la seva tipologia d'arc rodó.

Notícies històriques:

És una de les moltes edificacions que es projectaven a fora muralles de les ciutats, a fi i efecte de poder donar hostatge a les tropes permanentment destacades en actitud de defensa. Recordem que Banyoles es convertí en plaça militar des de 1716 i per la qual cosa l'Ajuntament inicià sota la direcció de l'enginyes Pedro Martín Zermeño, primer el començament (1741) i després la continuació d'aquest edifici (1749).

Sota les voltes s'hi van establir diversos establiments a mitjans del segle XX amb decoració a la façana i el mobiliari, com la barberia i la lleteria. Avui en dia desaparegudes.