CASTELL DE MALAVELLA
Caldes de Malavella - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segles X-XI // XII
Descripció:
Situat als afores del nucli
urbà, a uns tres quilòmetres, al costat de l'ermita de Sant Maurici, en un turó
que controla una amplia plana situada al seu entorn.
Construït en una zona elevada, amb grans carreus de pedra basàltica i d'aparell irregular, només queden restes dels murs nord, est i sud. A l'oest només hi ha enderrocs. El castell estaria format per un primer recinte delimitat per dos murs a l'est i al nord-est, i un segon recinte murat amb tres torres quadrades.
Al costat nord, s'hi conserven restes de cases construïdes posteriorment, que van aprofitar el mur nord del castell. S'aprecien bé les obertures d'aquestes cases.
A l'angle nord-oest, restes del que havia estat una torre de planta quadrangular.
A l'angle nord-est, restes de l'antiga capella del Castell, dedicada a Sant Maurici. A les parets s'aprecien restes de possible pintura mural que hauria cobert els murs de la capella.
A l’angle sud-est, una torre quadrangular d'uns 7 metres d'alçada, encara resta dempeus. Està feta de carreus irregulars disposats horitzontalment.
Al mur del costat est potser hi hauria hagut un gran portal. Aquest mur, pel costat exterior, està molt reformat, doncs s'hi ha construït una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes.
Construït en una zona elevada, amb grans carreus de pedra basàltica i d'aparell irregular, només queden restes dels murs nord, est i sud. A l'oest només hi ha enderrocs. El castell estaria format per un primer recinte delimitat per dos murs a l'est i al nord-est, i un segon recinte murat amb tres torres quadrades.
Al costat nord, s'hi conserven restes de cases construïdes posteriorment, que van aprofitar el mur nord del castell. S'aprecien bé les obertures d'aquestes cases.
A l'angle nord-oest, restes del que havia estat una torre de planta quadrangular.
A l'angle nord-est, restes de l'antiga capella del Castell, dedicada a Sant Maurici. A les parets s'aprecien restes de possible pintura mural que hauria cobert els murs de la capella.
A l’angle sud-est, una torre quadrangular d'uns 7 metres d'alçada, encara resta dempeus. Està feta de carreus irregulars disposats horitzontalment.
Al mur del costat est potser hi hauria hagut un gran portal. Aquest mur, pel costat exterior, està molt reformat, doncs s'hi ha construït una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes.
Notícies històriques:
L'any 1054 surt esmentat un
"Castro Vetulo" que en un altre docuemnt de 1057 s'anomena
"Castro quod dicunt Malavela". El primer document és una escriptura
de donació feta per la comtessa Ermessenda (muller del comte Ramon Borrell) a
Oldegold i a la seva muller Sabrosa, d'un terreny situat en el comtat de
Girona, a la parròquia de Santa Maria i Sant Esteve de Caldes. L'afrontació
occidental d'aquest terreny és l'esmentat "Castro Vetulo". El segon
document és el jurament pel fet pel senescal Amat Elderic a la comtessa
Almodis, muller de Ramon Berenguer I.
Per altra banda, el 1225 trobem documentat el castell de "Malavetula". Ja al segle XIV tenim escrit el nom de la vila de Caldes amb la forma com la coneixem actualment: "Calidis de Malaveglia" (1309). Per aquest temps sabem que va ser un castell feudal.
El castell de Malavella sembla que estigué vinculat a al de Llagostera. Almenys des del segle XIII, i des de 1375 fins a la fi de l'antic règim pertanyé a la baronia de Llagostera. L'any 1831, el castell pertanyia al duc de Medinaceli, com a Vescomte de Cabrera.
A partir de l'any 2005 s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques al castell de Malavella, revelant un conjunt arqueològic important amb una llarga seqüència d'ocupació que abastaria des del segle X al XX. S'han diferenciat diverses fases constructives: una primera construcció dels segles X-XI formada per un petit recinte emmurallat i una torre de planta circular, l'amortització de les estructures anteriors i la construcció d'un nou àmbit al segle XII, una gran transformació a finals del segle XIII amb la construcció d'un nou castell amb dos recintes i el posterior abandó al segle XIV. Per la seva part, l'església fou enrunada a principis del segle XX.
Per altra banda, el 1225 trobem documentat el castell de "Malavetula". Ja al segle XIV tenim escrit el nom de la vila de Caldes amb la forma com la coneixem actualment: "Calidis de Malaveglia" (1309). Per aquest temps sabem que va ser un castell feudal.
El castell de Malavella sembla que estigué vinculat a al de Llagostera. Almenys des del segle XIII, i des de 1375 fins a la fi de l'antic règim pertanyé a la baronia de Llagostera. L'any 1831, el castell pertanyia al duc de Medinaceli, com a Vescomte de Cabrera.
A partir de l'any 2005 s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques al castell de Malavella, revelant un conjunt arqueològic important amb una llarga seqüència d'ocupació que abastaria des del segle X al XX. S'han diferenciat diverses fases constructives: una primera construcció dels segles X-XI formada per un petit recinte emmurallat i una torre de planta circular, l'amortització de les estructures anteriors i la construcció d'un nou àmbit al segle XII, una gran transformació a finals del segle XIII amb la construcció d'un nou castell amb dos recintes i el posterior abandó al segle XIV. Per la seva part, l'església fou enrunada a principis del segle XX.
Al catàleg de béns a protegir publicat per l'ajuntament de Caldes de Malavella diu:
Fortalesa envoltada per fossat
defensiu. Resten vestigis d’un recinte emmurallat de planta irregular, amb
torres quadrades (de 4,8 m de costat aproximadament) a dos dels angles. En el
sector de tramuntana es pot veure part d’una estructura rectangular amb absis
semicircular, identificada com a església del castell, que estaria dedicada a
Sant Maurici. S’han trobat restes de ceràmica d’èpoques medieval i moderna
(segle XI-XIX). S’han realitzat campanyes arqueològiques (2000 i 2003) que
milloren la informació sobre les estructures que formen el cos del castell i
que són ara visibles. Amb les poques restes que han quedat es pot apreciar el
tipus de carreu constructiu, aparells irregulars de pedra basàltica.
Es conserven també restes de
mur dels costats nord, est i sud, arribant a l’alçada de 7 metres en la part
que correspondria a una torre, mentre que de l’altra torre només queden paraments
de tres metres. També es conserven grans blocs de pedra al sector nord que fan
pensar en la possible entrada al recinte. En aquesta part també es conserva una
mènsula de 1,50 metres de sòl, així com uns contraforts d’edificació posterior.
A la part del migdia es poden apreciar les restes del que havia estat la
capella primigènia, construïda a base de carreus poc treballats amb abundant
morter de calç i amb tendència a marcar filades horitzontals. Era una
estructura de nau única rectangular de petites dimensions amb absis
semicircular.
Ja es tenen notícies del
castell al 1054, on en una escriptura de donació de terres feta per la Comtessa
Ermessenda (muller del Comte Ramon Borrell) a Oldegold i la seva muller s’esmenta
com a ‘Castro Vetulo’. Tres anys més tard, el 1057, es tornen a tenir notícies
del castell, aquest cop anomenat ‘Castro quod dicunt Malavela’, en un jurament fet
pel senescal Amat Elderic a la Comtessa Almodis, muller del Comte Ramon
Berenguer I. Al 1225 es torna a trobar documentat com a castell feudal. Sembla
que des del segle XIII fins al final de l’Antic Règim està vinculat al castell
de Llagostera. Al 1831 el trobem com a possessió del duc de Medinacelli com a
vescomte de Cabrera. Pel que fa a la capelleta, tot i no tenir notícies d’ella
fins al 1412, sembla ser construïda juntament amb el castell. Tot i datar la
construcció entre els segles XI-XII s’ha anat reconstruint progressivament al
llard del temps, i el que ens queda ara són unes runes que fan difícil la
interpretació segura de les estructures i dels diferents processos
constructius.
Altres enllaços amb informació i descripció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada