ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DELS SOCORS
Hostalric - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Situada als peus del turó del castell, l'església de Santa Maria és esmentada per primer cop l'any 1217. No queda rastre del primitiu temple, que s'amplià a finals del segle XIV i mitjans del XV. L'edifici actual és una edificació encara d'aspecte gòtic, obrada entre la fi del segle XVI i el primer quart del XVII, d'una sola naui capçalera poligonal, capelles entre els contraforts i volta de creueria. Per l'exterior destaquen les decoracions renaixentistes i barroques de la façana i el campanar, de planta quadrada, bastit pel mestre Bernat N.de Mataró en la dècada de 1620. L'església fou saquejada i incendiada l'any 1809, durant la Guerra del Francès, i el 1936, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XV-XVII
Descripció:
L'església parroquial de
Santa Maria es troba ubicada a la part alta del nucli antic d'Hostalric, just
sota el castell.
L'església té una única nau de planta rectangular (cal dir, però, que el primer tram de la nau, al lateral esquerre, la capella lateral sobresurt del mur exterior nord), coberta per cinc voltes de creueria que tenen les respectives claus de volta, i que estan separades per arcs faixons que reforcen a la vegada la volta. Al laterals trobem obertes quatre capelles a cada costat, amb els arcs formers de mig punt, i totes amb volta de creueria amb la respectiva clau de volta, excepte la capella del Santíssim (la segona al costat dret, que compte amb un cos adossat a l'església que la fa molt més gran); i la primera capella lateral dreta que trobem quan entrem a l'església. A la capçalera, poligonal, trobem unes escales que condueixen al cambril on hi ha la figura de la Mare de Déu. Sobre el primer tram de la nau hi ha un cor.
Externament, de la façana en destaca la part conservada de la porta d'entrada barroca. La porta d'entrada, té carreus de pedra als brancals i dovelles disposades a "montacavall". Coronant la porta, una estructura típica barroca: Al centre, una fornícula amb una petxina a la volta de quart d'esfera, on hi ha ubicada una imatge de la Verge Maria amb el Nen, protegida per un vidre. L'arc de la fornícula és de mig punt, i la petxina de la volta de quart d'esfera dóna com a resultat un arc de mig punt fistonat còncau. La fornícula està flanquejada per dues pilastres encoixinades amb capitells motllurats, que sostenen un entaulament que a la vegada sosté un frontó, coronat per tres elements esfèrics. Les columnes es troben flanquejades a la vegada, per una aleta a cada costat. A cada una de les volutes de l'aleta, a la part inferior, un element de gerreria, i a la part superior elements esfèrics.
Sobre la porta d'entrada, un ull de bou, i sobre aquest, a l'extrem de la façana, dues petites finestres quadrangulars.
L'església queda reforçada pels contraforts laterals i de la capçalera. Els murs són de maçoneria. La teulada de l'edifici és a doble vessant, desaiguada als laterals.
El campanar, lleugerament avançat respecte la façana de l'església, és de planta quadrangular. Tota la construcció és de maçoneria i la part superior està arrebossada i pintada. A la part superior trobem dues finestres en arc escarser a cada costat. Al tram no arrebossat de la torre del campanar, trobem obertures al costat sud.
L'església té una única nau de planta rectangular (cal dir, però, que el primer tram de la nau, al lateral esquerre, la capella lateral sobresurt del mur exterior nord), coberta per cinc voltes de creueria que tenen les respectives claus de volta, i que estan separades per arcs faixons que reforcen a la vegada la volta. Al laterals trobem obertes quatre capelles a cada costat, amb els arcs formers de mig punt, i totes amb volta de creueria amb la respectiva clau de volta, excepte la capella del Santíssim (la segona al costat dret, que compte amb un cos adossat a l'església que la fa molt més gran); i la primera capella lateral dreta que trobem quan entrem a l'església. A la capçalera, poligonal, trobem unes escales que condueixen al cambril on hi ha la figura de la Mare de Déu. Sobre el primer tram de la nau hi ha un cor.
Externament, de la façana en destaca la part conservada de la porta d'entrada barroca. La porta d'entrada, té carreus de pedra als brancals i dovelles disposades a "montacavall". Coronant la porta, una estructura típica barroca: Al centre, una fornícula amb una petxina a la volta de quart d'esfera, on hi ha ubicada una imatge de la Verge Maria amb el Nen, protegida per un vidre. L'arc de la fornícula és de mig punt, i la petxina de la volta de quart d'esfera dóna com a resultat un arc de mig punt fistonat còncau. La fornícula està flanquejada per dues pilastres encoixinades amb capitells motllurats, que sostenen un entaulament que a la vegada sosté un frontó, coronat per tres elements esfèrics. Les columnes es troben flanquejades a la vegada, per una aleta a cada costat. A cada una de les volutes de l'aleta, a la part inferior, un element de gerreria, i a la part superior elements esfèrics.
Sobre la porta d'entrada, un ull de bou, i sobre aquest, a l'extrem de la façana, dues petites finestres quadrangulars.
L'església queda reforçada pels contraforts laterals i de la capçalera. Els murs són de maçoneria. La teulada de l'edifici és a doble vessant, desaiguada als laterals.
El campanar, lleugerament avançat respecte la façana de l'església, és de planta quadrangular. Tota la construcció és de maçoneria i la part superior està arrebossada i pintada. A la part superior trobem dues finestres en arc escarser a cada costat. Al tram no arrebossat de la torre del campanar, trobem obertures al costat sud.
Notícies històriques:
Si bé l'edifici actual és
del segle XV, la primera notícia d'una església dedicada a la Mare de Déu en
aquest lloc data de l'any 1280.
Durant la Guerra de Successió (principis del segle XVIII) la capella de la Mare de Déu dels Socors que hi havia al peu del castell fou destruïda. Per això la imatge de la Verge fou traslladada a l'església parroquial.
El 1854 es va substituir l'altar per un de nou.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Molts habitants van haver de fugir ja que els francesos van cremar el poble. D'altres es van poder refugiar al castell. Aquest estigué assetjat des del 13 de gener fins al mes de maig del 1810.
Durant la Guerra de Successió (principis del segle XVIII) la capella de la Mare de Déu dels Socors que hi havia al peu del castell fou destruïda. Per això la imatge de la Verge fou traslladada a l'església parroquial.
El 1854 es va substituir l'altar per un de nou.
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort. Molts habitants van haver de fugir ja que els francesos van cremar el poble. D'altres es van poder refugiar al castell. Aquest estigué assetjat des del 13 de gener fins al mes de maig del 1810.
Altre enllaç amb informació:
que diu:
Època de construcció i
tipologia:
Segle XV. Església d’estructura gòtica amb una nau
rectangular coberta per cinc voltes de creueria amb la respectiva clau de
volta. Hi ha quatre capelles a cada costat amb arcs formers de mig punt, i
totes amb volta de creueria amb la respectiva clau de volta, excepte la primera
i la segona del costat dret (aquesta compta amb un cos adossat). A la
capçalera, poligonal, hi ha les escales que condueixen al cambril on hi ha la
figura de la Mare de Déu. Sobre el primer tram de la nau hi ha un cor. Destaca
la porta d'entrada, d’estil barroc, amb carreus de pedra als brancals i
dovelles disposades a "montacavall", coronada amb una estructura típica
de l’estil que alberga una imatge de la Verge Maria amb el Nen, i sobre la
porta hi ha un rosetó. L'església està reforçada per contraforts laterals i de
la capçalera. Els murs són de maçoneria. El campanar, lleugerament avançat
respecte la façana de l'església, és de planta quadrada. Tota la construcció és
de maçoneria amb la part superior arrebossada i pintada.
Notícies
històriques:
L'edifici actual és del segle XV, però hi ha constància
escrita d'una església en aquest lloc a l'any 1280. Durant la Guerra de
Successió (principis del s. XVIII) la capella de la Mare de Déu dels Socors que
hi havia al peu del castell va ser destruïda i la imatge de la Verge va ser
traslladada a l'església parroquial. El 1854 es va substituir l'altar per un de
nou. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Hostalric va tenir un important
paper donant suport a l'entrada de queviures a la Girona assetjada i destorbant
el pas a les tropes enemigues gràcies a la seva situació estratègica en una
zona de pas. Per això als francesos els convenia prendre la vila. El primer
atac va arribar el 7 de novembre del 1809 i només trobaren resistència a la
Torre dels Frares i a l'església on un grup de gent s'hi havia fet fort.
Altre enllaç amb informació:
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada