CISTA DE LA CARRETERA DE CALONGE
Romanyà de la Selva - el Baix Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
La paraula cista prové del grec kiotn que significa cofre o caixa. És un lloc d'enterrament per inhumació que correspon al neolític mitjà o recent i està datat entre el 3500 i el 2500 a.C. (cultura megalítica).
Ens trobem davant d'un cista megalítica de forma subrectangular. És troba enfonsada en el terreny pla i amb un túmul artificial de forma arrodonida; mesura 2,50 metres de llarg per 1 metre d'amplada.
Entre les restes que s'hi ha trobat, hi ha petits fragments de ceràmica a mà llisa i molt grollera.
www.santacristina.cat
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Cronologies:
Des de neolític mig recent 3500-2500 a.C.
Descripció:
Sortint de Romanyà de la Selva en
direcció a Calonge per la carretera GIV-6612, cal recórrer uns 900 m i en
aquest punt endinsar-se al bosc per un corriol que surt a la dreta en direcció
sud (actualment aquest corriol està senyalitzat amb un amuntegament de pedres).
A uns 50 m de la carretera es troba aquesta cista.
Es tracta d'una cista megalítica amb túmul de tendència subrectangular, enfonsada en terreny pla i amb un túmul artificial de tendència circular. Consta de deu pedres verticals, quatre a cada costat i dues que formen la capçalera. La seva forma és ovalada i amida 2,50 metres de llarg per 1 metre d'amplada. Les pedres de les parets de la cista no sobrepassen els 75 cm d'alçada.
Entre els materials que s'hi van recollir es troben petits fragments de ceràmica a mà llisa i molt grollera.
Segons Tarrús [et al.] es tractaria d'un sepulcre d'inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Aquests mateixos autors situen la data de construcció del sepulcre entre el 3400-3000 aC. segons la seva tipologia arquitectònica.
Es tracta d'una cista megalítica amb túmul de tendència subrectangular, enfonsada en terreny pla i amb un túmul artificial de tendència circular. Consta de deu pedres verticals, quatre a cada costat i dues que formen la capçalera. La seva forma és ovalada i amida 2,50 metres de llarg per 1 metre d'amplada. Les pedres de les parets de la cista no sobrepassen els 75 cm d'alçada.
Entre els materials que s'hi van recollir es troben petits fragments de ceràmica a mà llisa i molt grollera.
Segons Tarrús [et al.] es tractaria d'un sepulcre d'inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Aquests mateixos autors situen la data de construcció del sepulcre entre el 3400-3000 aC. segons la seva tipologia arquitectònica.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Tipus: cista amb túmul de tendència subcircular
Període: Neolític mig-recent 3500-2500 a.C.
Descobridor: Manuel Cazurro i Ruiz l'any 1912.
Excavacions: M.Palalrès podria haver-la excavat. Lluís Esteva l'excavà i el refé el 1952.
Materials: De l'excavació de Lluís Esteve petits fragments de ceràmica llisa, molt basta, dipositats al Museu de Sant Feliu de Guíxols.
Dimensions: 2,5 metres de llarg, 0,95 metres d'ample i 0,5 metres d'altura màxima.
Túmul: Artificial de tendència circular, poques restes.
Lloses: De granit, 13 a la cambra. Llosa caiguda a poca distància a llevant hi pot pertànyer. 5 lloses trencades poden ser restes de les lloses de coberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada