CASA AL CARRER DE L'ESGLÉSIA,33

Sant Hipòlit de Voltregà - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Al catàleg de béns publicat per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà diu:

Època: segles XIX

Cronologia: Primera meitat segle XIX. Reformada segle XX

Elements:

Edifici entre mitgeres que es desenvolupa en planta baixa i dos plantes pis, de planta rectangular i façana principal orientada a est amb un cos afegit a la cara sud de planta baixa i planta pis. Coberta de teula aràbiga a dues aigües amb el carener paral•lel a la façana principal i amb un ràfec a façana recolzat per colls de fusta. La composició de la façana, sense un ordre clar, es resol a partir d’una seqüència d’obertures de proporció vertical, trobant dos portals d’accés a planta baixa acompanyats d’una petita obertura, tres obertures a planta primera i tres obertures corresponents a intervencions recents a planta segona. Els elements més rellevants, són les dues obertures de planta primera emmarcades per llinda i brancals de pedra separades per una capella amb plafó ceràmic amb la representació del martiri de Sant Sebastià, embeguda la façana i resoltes amb brancals, llindes i ampits de pedra. Cal destacar també la llinda de pedra sobre un dels portals de planta baixa i utilitzat d’accés a l’edificació. El parament de façana és revestit d’arrebossat pintat de color terrós.

Informació històrica:

Malgrat no hem trobat referències documentals d’aquest edifici, el seu emplaçament ens ofereix algunes pistes. Es troba a la plaça d’Anselm Clavé, antiga plaça del Fossar. Els orígens cal cercar-los relacionats amb la primitiva església, documentada des del segle X. A la sagrera, l’espai sagrat al voltant d’aquesta, és on cal situar el naixement de la vila de Sant Hipòlit. Es tracta doncs, d’un indret d’origen medieval. Va ser en aquesta zona, i a partir dels segles XVI i XVII, quan molts teixidors i paraires de la vila van edificar-hi les seves cases i obradors. Aquest foren els segles d’or del Sant Hipòlit pre-industrial, i els gremi dels paraires el més rellevant del municipi. La majoria d’aquests obradors es trobaven a la planta baixa, i sovint aprofitaven part del carrer per desenvolupar les seves tasques. Fet que va comportar que durant aquest període es redactessin moltes instàncies, on les autoritats eclesiàstiques demostraven el seu malestar pel mals usos que es portaven a terme en aquest indret. Durant el segle XVIII aquest model, on predominaven els paraires i teixidors, va anar mostrant símptomes d’esgotament i va ser llavors quan la nova burgesia local es va anar instal•lant en aquesta zona del voltant de l’església. Conseqüentment, aquest va ser un dels espais que més es va transformar, i sense anar més lluny, des de mitjans del segle XIX es va treure el fossar ja que es va construir un nou cementiri (1857) a les afores del poble (actual Plaça Catalunya). La plaça del Fossar es va anomenar així fins a mitjans del segle XX. En data de 5 d’abril de 1955 trobem un expedient a l’arxiu municipal on s’anuncien unes “obras de urbanización de la plaza del Fosar con motivo de la inauguración del monumento a Anselmo Clavé” Són obres menors, que bàsicament van consistir en treure la font que hi havia, així com l’enjardinament d’alguns parterres. L’encarregat de fer les obres va ser Ramon Guiu Cabanas, i el cost total va ser de 4.327 pessetes. Des d’aquest moment la plaça es va anomenar d’Anselm Clavé i en el bust, situat a la part central, encara s’hi pot llegir la inscripció: “un petit poble a un gran mestre, 29-4-1955”.