CASA JAUME CASALÍ

Sant Hipòlit de Voltregà - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Al catàleg de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà diu:

Època: segle XX

Elements:

Edifici entre mitgeres que es desenvolupa en planta baixa i dos plantes pis, clarament identificades per la presència d’una cornisa per planta, de planta rectangular i façana principal orientada a sud. La composició de la façana, s’ordena a partir d’un eix de simetria central amb tres grans obertures de proporcions verticals per planta. Es divideix tota ella en tres mòduls pràcticament idèntics compositivament agafant la mida parcel•lari veí. Aquests mòduls estan formats per una gran obertura a planta baixa, i una balconada amb brancals i llinda de pedra amb balcó d’una llosa de pedra i barana de ferro amb brèndoles verticals a les plantes superiors. Aquests balcons estan recolzats per dues mènsules que alhora queden recolzades per pilastres i columnes amb estries rematades per capitells d’ordre corinti o compost. A planta segona on el brancal i llinda de pedra desapareix, l’obertura queda rematada per un frontó neoclàssic. Aquest llenguatge es repeteix en tota la façana apareixent grups de pilastres entre els tres mòduls que caracteritzen l’edifici; en els pedestals de les columnes de la segona planta hi ha les lletres E i C, i a sobre la llinda del balcó central del primer pis hi ha pintada la data 1901.. En el mòdul central, es situa l’accés a l’edifici el qual queda rematat en la seva part superior per un acroteri amb elements decoratius que el diferencia dels mòduls laterals on el ràfec de la coberta es recolza sobre mènsules igualment treballades de pedra.

Informació històrica:

Aquest edifici també es coneix amb el nom de “can Casalí”. El sobrenom de can Casalí es deu a Jaume Casalí, sastre d’ofici que va arribar a Sant Hipòlit precedent de Sant Boi de Lluçanès, pels volts dels anys vint del segle passat. Casat amb Montserrat Climent tenien, documentada des de l’any 1931, una sastreria i una perfumeria-merceria, als baixos d’aquest edifici emplaçat a la Plaça Nova. La plaça Nova es va començar a construir a la dècada de 1860, tot i que no va està exempta de polèmica, i les obres es van allargar durant una bona pila d’anys. De fet no es va acabar del tot fins a l’any 1901. En aquest indret, és on s’havien ubicat les classes benestants del municipi, sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX. Per aquest motiu en aquesta plaça hi ha representades tant l’arquitectura popular, com l’arquitectura culta de final del segle XIX i principis del segle XX.